slide1 n.
Download
Skip this Video
Loading SlideShow in 5 Seconds..
PowerPoint Presentation
Download Presentation

Loading in 2 Seconds...

play fullscreen
1 / 10

- PowerPoint PPT Presentation


  • 115 Views
  • Uploaded on

El tipus de vegetació natural 1 que podem contemplar a les diverses comarques del País Valencià és determinat per tots els condicionants, pel clima tant com pel relleu, pels tipus de sòl i, en gran mesura, per l’acció de l’home .

loader
I am the owner, or an agent authorized to act on behalf of the owner, of the copyrighted work described.
capcha
Download Presentation

PowerPoint Slideshow about '' - judah


An Image/Link below is provided (as is) to download presentation

Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author.While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server.


- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - E N D - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
Presentation Transcript
slide1

El tipus de vegetació natural1 que podem contemplar a les diverses comarques del País Valencià és determinat per tots els condicionants, pel clima tant com pel relleu, pels tipus de sòl i, en gran mesura, per l’acció de l’home.

Com a característiques generals, podem observar que la vegetació natural, tant l’arbustiva (composta per arbustos o espècies vegetals de soca prima i alta) com l’arbòria (formada per arbres o espècies vegetals amb troncs alts i desenvolupats), està formada per espècies de fulla perenne, és a dir, que mantenen fulles durant tot l’any, per a adaptar-se a les condicions climàtiques.

Les dues formacions vegetals predominants a les diverses comarques són el bosc de tipus mediterrani i el matoll o garriga. El bosc està format per pins, distints segons l’altura i el sòl en què apareixen, i per la carrasca i la surera.

La garriga ocupa més extensió que no el bosc. Abunda, sobretot, a les serres costaneres, a les zones baixes i rocoses, i a les comarques del sud, més càlides i seques. Les espècies principals d’aquesta formació vegetal són els arbustos llenyosos, de fulles dures i aromàtiques, com ara el romaní, el llentiscle, el bruc, la xara, les argelagues, el coscoll, el margalló i l’ullastre.

El bosc ha anat perdent extensió pels cultius i també per l’acció purament destructora dels humans, que han tallat els arbres abusivament sense reposar les espècies.

1 Vegetació natural: la que creix sense la intervenció de l’home.

slide2

El tipus de vegetació natural1 que podem contemplar a les diverses comarques del País Valencià és determinat per tots els condicionants, pel clima tant com pel relleu, pels tipus de sòl i, en gran mesura, per l’acció de l’home.

Com a característiques generals, podem observar que la vegetació natural, tant l’arbustiva (composta per arbustos o espècies vegetals de soca prima i alta) com l’arbòria (formada per arbres o espècies vegetals amb troncs alts i desenvolupats), està formada per espècies de fulla perenne, és a dir, que mantenen fulles durant tot l’any, per a adaptar-se a les condicions climàtiques.

Les dues formacions vegetals predominants a les diverses comarques són el bosc de tipus mediterrani i el matoll o garriga. El bosc està format per pins, distints segons l’altura i el sòl en què apareixen, i per la carrasca i la surera.

La garriga ocupa més extensió que no el bosc. Abunda, sobretot, a les serres costaneres, a les zones baixes i rocoses, i a les comarques del sud, més càlides i seques. Les espècies principals d’aquesta formació vegetal són els arbustos llenyosos, de fulles dures i aromàtiques, com ara el romaní, el llentiscle, el bruc, la xara, les argelagues, el coscoll, el margalló i l’ullastre.

El bosc ha anat perdent extensió pels cultius i també per l’acció purament destructora dels humans, que han tallat els arbres abusivament sense reposar les espècies.

1 Vegetació natural: la que creix sense la intervenció de l’home.

slide3

El tipus de vegetació natural1 que podem contemplar a les diverses comarques del País Valencià és determinat per tots els condicionants, pel clima tant com pel relleu, pels tipus de sòl i, en gran mesura, per l’acció de l’home.

Com a característiques generals, podem observar que la vegetació natural, tant l’arbustiva (composta per arbustos o espècies vegetals de soca prima i alta) com l’arbòria (formada per arbres o espècies vegetals amb troncs alts i desenvolupats), està formada per espècies de fulla perenne, és a dir, que mantenen fulles durant tot l’any, per a adaptar-se a les condicions climàtiques.

Les dues formacions vegetals predominants a les diverses comarques són el bosc de tipus mediterrani i el matoll o garriga. El bosc està format per pins, distints segons l’altura i el sòl en què apareixen, i per la carrasca i la surera.

La garriga ocupa més extensió que no el bosc. Abunda, sobretot, a les serres costaneres, a les zones baixes i rocoses, i a les comarques del sud, més càlides i seques. Les espècies principals d’aquesta formació vegetal són els arbustos llenyosos, de fulles dures i aromàtiques, com ara el romaní, el llentiscle, el bruc, la xara, les argelagues, el coscoll, el margalló i l’ullastre.

El bosc ha anat perdent extensió pels cultius i també per l’acció purament destructora dels humans, que han tallat els arbres abusivament sense reposar les espècies.

1 Vegetació natural: la que creix sense la intervenció de l’home.

slide4

El tipus de vegetació natural1 que podem contemplar a les diverses comarques del País Valencià és determinat per tots els condicionants, pel clima tant com pel relleu, pels tipus de sòl i, en gran mesura, per l’acció de l’home.

Com a característiques generals, podem observar que la vegetació natural, tant l’arbustiva(composta per arbustos o espècies vegetals de soca prima i alta)com l’arbòria(formada per arbres o espècies vegetals amb troncs alts i desenvolupats), està formada per espècies de fulla perenne, és a dir, que mantenen fulles durant tot l’any, per a adaptar-se a les condicions climàtiques.

Les dues formacions vegetals predominants a les diverses comarques són el bosc de tipus mediterrani i el matoll o garriga. El bosc està format per pins, distints segons l’altura i el sòl en què apareixen, i per la carrasca i la surera.

La garriga ocupa més extensió que no el bosc. Abunda, sobretot, a les serres costaneres, a les zones baixes i rocoses, i a les comarques del sud, més càlides i seques. Les espècies principals d’aquesta formació vegetal són els arbustos llenyosos, de fulles dures i aromàtiques, com ara el romaní, el llentiscle, el bruc, la xara, les argelagues, el coscoll, el margalló i l’ullastre.

El bosc ha anat perdent extensió pels cultius i també per l’acció purament destructora dels humans, que han tallat els arbres abusivament sense reposar les espècies.

1 Vegetació natural: la que creix sense la intervenció de l’home.

slide5

El tipus de vegetació natural1 que podem contemplar a les diverses comarques del País Valencià és determinat per tots els condicionants, pel clima tant com pel relleu, pels tipus de sòl i, en gran mesura, per l’acció de l’home.

Com a característiques generals, podem observar que la vegetació natural, tant l’arbustiva(composta per arbustos o espècies vegetals de soca prima i alta)com l’arbòria(formada per arbres o espècies vegetals amb troncs alts i desenvolupats), està formada per espècies de fulla perenne, és a dir, que mantenen fulles durant tot l’any, per a adaptar-se a les condicions climàtiques.

Les dues formacions vegetals predominants a les diverses comarques són el bosc de tipus mediterrani i el matoll o garriga. El bosc està format per pins, distints segons l’altura i el sòl en què apareixen, i per la carrasca i la surera.

La garriga ocupa més extensió que no el bosc. Abunda, sobretot, a les serres costaneres, a les zones baixes i rocoses, i a les comarques del sud, més càlides i seques. Les espècies principals d’aquesta formació vegetal són els arbustos llenyosos, de fulles dures i aromàtiques, com ara el romaní, el llentiscle, el bruc, la xara, les argelagues, el coscoll, el margalló i l’ullastre.

El bosc ha anat perdent extensió pels cultius i també per l’acció purament destructora dels humans, que han tallat els arbres abusivament sense reposar les espècies.

1 Vegetació natural: la que creix sense la intervenció de l’home.

slide6

El tipus de vegetació natural1 que podem contemplar a les diverses comarques del País Valencià és determinat per tots els condicionants, pel clima tant com pel relleu, pels tipus de sòl i, en gran mesura, per l’acció de l’home.

Com a característiques generals, podem observar que la vegetació natural, tant l’arbustiva(composta per arbustos o espècies vegetals de soca prima i alta)com l’arbòria(formada per arbres o espècies vegetals amb troncs alts i desenvolupats), està formada per espècies de fulla perenne, és a dir, que mantenen fulles durant tot l’any, per a adaptar-se a les condicions climàtiques.

Les dues formacions vegetals predominants a les diverses comarques són el bosc de tipus mediterrani i el matoll o garriga. El bosc està format per pins, distints segons l’altura i el sòl en què apareixen, i per la carrasca i la surera.

La garriga ocupa més extensió que no el bosc. Abunda, sobretot, a les serres costaneres, a les zones baixes i rocoses, i a les comarques del sud, més càlides i seques. Les espècies principals d’aquesta formació vegetal són els arbustos llenyosos, de fulles dures i aromàtiques, com ara el romaní, el llentiscle, el bruc, la xara, les argelagues, el coscoll, el margalló i l’ullastre.

El bosc ha anat perdent extensió pels cultius i també per l’acció purament destructora dels humans, que han tallat els arbres abusivament sense reposar les espècies.

1 Vegetació natural: la que creix sense la intervenció de l’home.

slide7

El tipus de vegetació natural1 que podem contemplar a les diverses comarques del País Valencià és determinat per tots els condicionants, pel clima tant com pel relleu, pels tipus de sòl i, en gran mesura, per l’acció de l’home.

Com a característiques generals, podem observar que la vegetació natural, tant l’arbustiva(composta per arbustos o espècies vegetals de soca prima i alta)com l’arbòria(formada per arbres o espècies vegetals amb troncs alts i desenvolupats), està formada per espècies de fulla perenne, és a dir, que mantenen fulles durant tot l’any, per a adaptar-se a les condicions climàtiques.

Les dues formacions vegetals predominants a les diverses comarques són el bosc de tipus mediterrani i el matoll o garriga. El bosc està format per pins, distints segons l’altura i el sòl en què apareixen, i per la carrasca i la surera.

La garriga ocupa més extensió que no el bosc. Abunda, sobretot, a les serres costaneres, a les zones baixes i rocoses, i a les comarques del sud, més càlides i seques. Les espècies principals d’aquesta formació vegetal són els arbustos llenyosos, de fulles dures i aromàtiques, com ara el romaní, el llentiscle, el bruc, la xara, les argelagues, el coscoll, el margalló i l’ullastre.

El bosc ha anat perdent extensió pels cultius i també per l’acció purament destructora dels humans, que han tallat els arbres abusivament sense reposar les espècies.

1 Vegetació natural: la que creix sense la intervenció de l’home.

slide8

El tipus de vegetació natural1 que podem contemplar a les diverses comarques del País Valencià és determinat per tots els condicionants, pel clima tant com pel relleu, pels tipus de sòl i, en gran mesura, per l’acció de l’home.

Com a característiques generals, podem observar que la vegetació natural, tant l’arbustiva(composta per arbustos o espècies vegetals de soca prima i alta)com l’arbòria(formada per arbres o espècies vegetals amb troncs alts i desenvolupats), està formada per espècies de fulla perenne, és a dir, que mantenen fulles durant tot l’any, per a adaptar-se a les condicions climàtiques.

Les dues formacions vegetals predominants a les diverses comarques són el bosc de tipus mediterrani i el matoll o garriga. El bosc està format per pins, distints segons l’altura i el sòl en què apareixen, i per la carrasca i la surera.

La garriga ocupa més extensió que no el bosc. Abunda, sobretot, a les serres costaneres, a les zones baixes i rocoses, i a les comarques del sud, més càlides i seques. Les espècies principals d’aquesta formació vegetal són els arbustos llenyosos, de fulles dures i aromàtiques, com ara el romaní, el llentiscle, el bruc, la xara, les argelagues, el coscoll, el margalló i l’ullastre.

El bosc ha anat perdent extensió pels cultius i també per l’acció purament destructora dels humans, que han tallat els arbres abusivament sense reposar les espècies.

1 Vegetació natural: la que creix sense la intervenció de l’home.

slide9

El tipus de vegetació natural1 que podem contemplar a les diverses comarques del País Valencià és determinat per tots els condicionants, pel clima tant com pel relleu, pels tipus de sòl i, en gran mesura, per l’acció de l’home.

Com a característiques generals, podem observar que la vegetació natural, tant l’arbustiva(composta per arbustos o espècies vegetals de soca prima i alta)com l’arbòria(formada per arbres o espècies vegetals amb troncs alts i desenvolupats), està formada per espècies de fulla perenne, és a dir, que mantenen fulles durant tot l’any, per a adaptar-se a les condicions climàtiques.

Les dues formacions vegetals predominants a les diverses comarques són el bosc de tipus mediterrani i el matoll o garriga. El bosc està format per pins, distints segons l’altura i el sòl en què apareixen, i per la carrasca i la surera.

La garriga ocupa més extensió que no el bosc. Abunda, sobretot, a les serres costaneres, a les zones baixes i rocoses, i a les comarques del sud, més càlides i seques. Les espècies principals d’aquesta formació vegetal són els arbustos llenyosos, de fulles dures i aromàtiques, com ara el romaní, el llentiscle, el bruc, la xara, les argelagues, el coscoll, el margalló i l’ullastre.

El bosc ha anat perdent extensió pels cultius i també per l’acció purament destructora dels humans, que han tallat els arbres abusivament sense reposar les espècies.

1 Vegetació natural: la que creix sense la intervenció de l’home.

slide10

El tipus de vegetació natural1 que podem contemplar a les diverses comarques del País Valencià és determinat per tots els condicionants, pel clima tant com pel relleu, pels tipus de sòl i, en gran mesura, per l’acció de l’home.

Com a característiques generals, podem observar que la vegetació natural, tant l’arbustiva(composta per arbustos o espècies vegetals de soca prima i alta)com l’arbòria(formada per arbres o espècies vegetals amb troncs alts i desenvolupats), està formada per espècies de fulla perenne, és a dir, que mantenen fulles durant tot l’any, per a adaptar-se a les condicions climàtiques.

Les dues formacions vegetals predominants a les diverses comarques són el bosc de tipus mediterrani i el matoll o garriga. El bosc està format per pins, distints segons l’altura i el sòl en què apareixen, i per la carrasca i la surera.

La garriga ocupa més extensió que no el bosc. Abunda, sobretot, a les serres costaneres, a les zones baixes i rocoses, i a les comarques del sud, més càlides i seques. Les espècies principals d’aquesta formació vegetal són els arbustos llenyosos, de fulles dures i aromàtiques, com ara el romaní, el llentiscle, el bruc, la xara, les argelagues, el coscoll, el margalló i l’ullastre.

El bosc ha anat perdent extensió pels cultius i també per l’acció purament destructora dels humans, que han tallat els arbres abusivament sense reposar les espècies.

1 Vegetació natural: la que creix sense la intervenció de l’home.