socioling stica n.
Download
Skip this Video
Loading SlideShow in 5 Seconds..
SOCIOLINGÜÍSTICA PowerPoint Presentation
Download Presentation
SOCIOLINGÜÍSTICA

Loading in 2 Seconds...

play fullscreen
1 / 26

SOCIOLINGÜÍSTICA - PowerPoint PPT Presentation


  • 103 Views
  • Uploaded on

SOCIOLINGÜÍSTICA. Estructura lingüística. És tot el conjunt de mecanismes interns de funcionament d’una llengua : la fonètica (el sons ), la fonologia ( els fonemes ) el lèxic , les regles ortogràfiques i les morfosintàctiques , etc. Ús lingüístic.

loader
I am the owner, or an agent authorized to act on behalf of the owner, of the copyrighted work described.
capcha
Download Presentation

PowerPoint Slideshow about 'SOCIOLINGÜÍSTICA' - josie


An Image/Link below is provided (as is) to download presentation

Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author.While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server.


- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - E N D - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
Presentation Transcript
estructura ling stica
Estructura lingüística
  • És tot el conjunt de mecanismes interns de funcionament d’unallengua: la fonètica (el sons), la fonologia (elsfonemes) el lèxic, les regles ortogràfiquesi les morfosintàctiques, etc.
s ling stic
Ús lingüístic
  • Ésel fetmateixd’usar una llengua en la pràctica per comunicar-nos socialment.
socioling stica1
Sociolingüística

Estudia la relació entre llengua i societat, la relació entre estructura lingüística i ús lingüístic.

socioling stica ecologia de les lleng es
Sociolingüística: ecologia de les llengües

Biologia estudia els éssers vius.

Ecologiaestudiaelséssersviusenel seu ambient natural i lesrelacions entre ells.

Lingüística estudia les llengües.

Sociolingüística estudia les llengües en el seuambient i la relació entre elles.

mbit d s
Àmbit d’ús
  • És el conjuntd’ocasions en què una llenguapot ser usada (família, educació, mitjansde comunicació, àmbit militar, àmbitjurídic, comercial, etc.)
mbit d s1
Àmbit d’ús
  • Que una llengua s’usi en un determinat àmbit depèn d’unes determinades coordenades sòcio-culturals:
  • Sexe, edat, ocupació (qui parla a qui?)
  • Tema (de què parla?)
  • Situació formal o informal (en quina mena de situació?)
  • Intenció o actitud (amb quina intenció?)
mbit d s2
Àmbit d’ús
  • L’edat: entre elsalumnes de secundària, quina llengua es fa servir predominantment, quina té mésprestigi?
  • En determinatsàmbitsrelacionatsambl’ocinocturn:discoteques, etc, quina llengua hi predomina?
  • El tema: internet=anglès
  • - Les situacionsformals o no formals: justícia o militars= no català.
  • - La intenció del nostre missatge incideix en l’ús d’una determinada llengua o dialecte: en castellà quan es tracta de fer humor, sovint es recorre al dialecte andalús.
normes d s
Normes d’ús
  • Són normes socials que fem servir de manera inconscient o mecànica quan utilitzem la llengua.
  • Semblen naturals però en realitat són una imposició social.
normes d s1
Normes d’ús
  • Exemples:
  •  Amb els castellanoparlants (encara que saben parlar català) cal parlar castellà.
  • Als estrangers se’ls parla en castellà encara que sàpiguen català.
  • En una reunió d’amics farem servir un parlar més col·loquial i no culte ni tan solsestàndard.
  • A l’església no es fa servir un llenguatgegroller ple de paraulotes o d’insults, ni tan sols un parlar massa col·loquial.
comunitat ling stica
Comunitat lingüística

És un grup, elsmembres del qualtenen en comú una llengua o una varietatlingüística i que comparteixennormes i acords per al seu úscorrecte.

comunitat ling stica1
Comunitat lingüística

No ha de coincidir necessàriamentambcomunitats ètniques ni religioses, nacionals o territorials.

Pottenirnomés en comú la llengua o bé compartir altrestrets socials. Com més coincidències (socials, religioses, polítiques, culturals, històriques, geogràfiques) més cohesionada serà la comunitat lingüística.

comunitat ling stica2
Comunitat lingüística
  • Criteris per a definir-la:

- Interrelació lingüística: ús real de la llengua.

- Actituds lingüístiques i normes d’ús: l’actitud condiciona les normes d’ús.

- Integració simbòlica: adopció d’un nom, integració d’unes normes i un estàndard.

- Consciència lingüística: lleialtat.

llengua minorit ria
Llengua minoritària
  • Llengua amb un escàs nombre de parlants:

Dins d’Europa es consideren minoritàriesllengüescom el suec i el búlgar, el català, el danès, el noruec, el finès, l’albanès i l’eslovac, totes elles amb menys de 10 milions de parlants aproximadament.

llengua minoritzada
Llengua minoritzada
  • Llengua que, encara que pot ser parlada per la major part de la població autòctona d’un territori, ocupa només una part dels usos i els àmbits lingüístics socials (diglòssia).
  • Es produeix en situacions de superposició, en què l’ús d’una llengua dominant compta amb el suport del poder polític, i l’ús de la llengua territorial esdevé subordinat.
lleng es minorit ries lleng es minoritzades
Llengües minoritàries/llengües minoritzades

“Els parlantsnormals (no elsaltíssimsexecutius, elsdiplomàticsielscatedràtics), elsqui treballen cada dia a peu pla i surten de casa, pugen al metro, arriben a l’oficinai, si de cas, estiuegen en un apartament de la costa (tercera línia de mar) a vuitanta quilòmetres de casa seua, aquests no somnien milions; i tenen prou sort si podencomptaramb els dits de les mans el grapat d’unes bonesamistatsque fan la vida agradosa. Cal veure-hi clar: si hom necessita una altra llengua, ja l’aprendrà de grat i sense complexos; i el que no es pot fer (perquè no és ètic) és valorar les llengües de més a menys a causa del nombre delsseusparlants: una llengua és el patrimoni d’un poble, és part dels seus senyals d’identitat, lesestadístiques no hi tenen res a dir, res a veure. (...)”

Jesús Tuson, Mal de llengües

lleng es m s parlades al m n
Llengües més parlades al món

Mandarí (Xina), 700; anglès, 300; castellà, 180;

rus, 170; hindi (Índia),170; àrab, 130; japonès,

120; gallego-portuguès, 120; alemany, 100;

javanès, 95; bengalí (Índia, Pakistan), 95; malai,

70; francès, 65; italià, 55; urdú (Índia,

Pakistan), 53; ucraïnès (Ucraïna), 45; cantonès

(Xina), 44; telugu (Índia), 40; coreà, 40; tàmil

(Sri Lanka), 36; marahti (Índia), 33; polonès,

33; annamita, (Vietnam), 30; suahili, 30;

panjabi [Índia), 25; turc, 25; gujarabi (Índia),

21; persa, 21; siamès (Thai), 21; kanarès (Índia),

20; hakka (Xina), 19; neerlandès, 17; romanès,

17; serbo-croat, 16; birmà, 15; haussa

(Indonèsia), 13; sudanès (Sudan, Nigèria), 13;

hongarès, 12; txec, 10; bielorús, 10; suec, 9;

amhàric (Etiòpia), 8; búlgar, 8; grec, 8 tagàlog

(Filipines), 8; bisaia (Filipines), 8; català, 7;

assamès (Índia), 7; tibetà, 7; uzbek (URSS), 7;

quítxua (Andes), 6; danès, 5; kurd, 5; finès, 5;

noruec , 4.

lleng es en contacte
Llengües en contacte
  • Del contacte entre llengües diferents se’n deriva l’existència d’influències entre les unes i les altres.
  • Serà bidireccional si ambdues es troben en una situació de normalitat lingüística.
  • Serà unidireccional en els casos de domini d’una llengua sobre l’altra.
biling isme
Bilingüisme

Ús alternatiu de dues o més llengües que fa un individu o un grup.

Tipus:

  • Individual: ús de més d’una llengua per part d’un mateix individu.
  • Territorial: en un mateix espai geogràfic hi trobem més d’una zona ben delimitada lingüísticament
  • Social: dins un mateix territori apareixen un conjunt d’individus que usen més d’una llengua.
biling isme social
Bilingüisme social
  • El bilingüisme social sol estar organitzat segons unes normes d’ús socials i sol provocar una situació de desequilibri en favor d’una de les dues llengües (la dominant) i en detriment de l’altra (la dominada o minoritzada)
  • “És com la sala d’espera d’un aeroport” (Lluís Aracil): és transitori i desemboca en la substitució lingüística.
digl ssia
Diglòssia
  • Ésla situació sociolingüística en què dos idiomessóncomplementaris; cadascuns’usa en àmbits i funcionsdiferents. Quan es trenca la diglòssia, les alternativessóndues: la substitució lingüística o la normalització lingüística.
conflicte ling stic
Conflicte lingüístic
  • És la situació que es produeix quan hi ha una tensió del tipus normalització/ substitució entre dues comunitats lingüístiques.
  • Es produeix en la situació de bilingüisme social.
substituci ling stica
Substitució lingüística
  • Procés per mitjà del qual una llengua va essent gradualment reemplaçada per una altra.
  • Relacionat amb processos d’homogeneïtzació d’un estat (català, basc, gallec) o processos de colonialisme (llengües indígenes).
  • És reversible.
normalitzaci ling stica
Normalització lingüística
  • Procés de resposta al conflicte lingüístic per tal de resoldre’l, amb l’objectiu de fer “normal” l’ús d’un idioma, és a dir, per tal que s’utilitzi en tots els àmbits i funcions de la vida social: família, carrer, mitjans de comunicació, ensenyament, institucions públiques, etc.
normalitzaci ling stica1
Normalització lingüística
  • Consisteix en un conjunt de mesures de tipus social, cultural i polític.
  • Per a la normalització d’una llengua és necessària la normativització i la creació d’un estàndard.