Del Santuari de Montserrat a l’ermita de Sant Miquel

1. Del Santuari de Montserrat a l’ermita de Sant Miquel Montserrat és, sens dubte, un massís extraordinari. La seva fesomia tan particular ha esdevingut un símbol per a Catalunya. Amb aquesta excursió ens proposem apropar els infants petits a aquesta muntanya màgica. Per a nois i noies de 4 a 8 anys

2. La nostra excursió té com a punt de partida el monestir de Montserrat

3. Per tal d’arribar fins al monestir, podem utilitzar diversos mitjans de transport col·lectiu a més de l’autocar. Un dels més tradicionals ha estat l’Aeri de Montserrat

4. I en els darrers anys podem incorporar el recuperat cremallera de Montserrat

5. Arribem com arribem, Montserrat és un lloc ideal per veure mitjans de transport poc habituals i força sostenibles. Aquí podem veure un detall de les vies del cremallera

6. I la nova estació a la zona del Monestir

7. St. Miquel Miranda de St. Miquel Des de la mateixa zona del monestir, ja podem veure el nostre destí final: l’ermita de Sant Miquel i la seva miranda

8. Al monestir, podem començar a impregnar-nos de l’ambient d’aquesta zona de la muntanya, amb excursionistes, turistes de tot tipus, romeries… i les figures pètries de les agulles que ho contemplen tot

9. Per començar el nostre itinerari, ens hem de desplaçar tot just a la plaça de l’Abat Oliva, un dels centres neuràlgics de la zona del monestir

10. Mossos d’Esquadra Tot just a tocar de l’oficina dels Mossos d’Esquadra, comença el nostre itinerari

11. Allà trobarem un camí cimentat en rampa que porta cap als funiculars de Sant Joan i la Santa Cova i al Càmping de Montserrat

12. Una mica més endavant, un cartell indicador ens assenyala el sender de Gran recorregut 172 i el camí de Sant Miquel. La muntanya de Montserrat és plena de camins senyalitzats, tant de gran com de petit recorregut.

13. Primer passarem de llarg el funicular de la Santa Cova i després el de Sant Joan, i continuarem tot seguit pel nostre camí ben amunt

14. En sortir d’aquesta zona tan concorreguda, podrem gaudir d’una perspectiva ben diferent de la zona del monestir

15. També trobarem l’única font de tot el recorregut. Aprofitem per omplir les cantimplores

16. El començament del recorregut és ple de monuments i estàtues de tot tipus. Sabríeu a qui és dedicada aquesta?

17. També trobarem mil i un racons i placetes. Aprofitem-los per esmorzar aquí i fugim de la zona del monestir. De ben segur que estarem més tranquils i no apareixerem en cap souvenir de turistes japonesos

18. Després d’esmorzar i una vegada hem refet forces, reprenem el camí. A la dreta trobarem el cartell que assenyala l’inici del camí a la Miranda de Fra Garí, un altre recorregut apte per a infants petits

19. Poc després, trobarem a mà esquerra el ja tradicional Càmping de Montserrat, punt de trobada d’un públic molt divers format per turistes i escaladors

20. Passarem de llarg del càmping i seguirem el nostre camí. En alguns punts trobarem marques blanques i grogues d’un sender de petit recorregut. Podem jugar amb els infants a trobar-les i així aprendre a llegir els camins

21. Acabem de passar aquesta reixa que impedeix el pas de vehicles pel camí. Al fons, les característiques roques del monestir.

22. El conglomerat montserratí és inconfusible, amb les seves tonalitats grises, els seus forats…un conglomerat dur i immillorable per als escaladors

23. En alguns punts, el nostre camí transcorre per taques de bosc plenament mediterrani

24. Un dels arbustos més característics que podem trobar és el marfull. Aquest arbust mediterrani fa uns fruits marronosos que s’agrupen en una mena de grapats i que a la tardor fan les delícies de molts ocells

25. L’arbre predominant és l’alzina. Aquí podeu veure un detall de les seves fulles

26. I a sobre nostre, les agulles montserratines. De ben segur que si les mirem una estona us recordaran alguna cosa. Juguem a posar-lis noms...

27. Com ja us hem dit, el camí és totalment empedrat i equipat amb diversos elements. Els més originals, aquestes papereres amb tapa, segur que els nostres infants no n’han vist mai una d’igual

28. El camí va pujant. Cal prendre’l amb calma i anar xerrant i parlant tranquil·lament amb els infants. El camí és força concorregut i sempre podem aprofitar per practicar una tradició molt excursionista com és el fet de saludar. Bon dia!!!

29. Seguimtot recte, però a l’esquerra trobarem un gran bloc de pedra. Els escaladors d’això en diuen una bolda i s’utilitza per provar moviments d’escalada molt difícils i a poca alçada del terra. Si el mirem de prop trobarem forats plens de magnesi i amb una mica de sort, algú entrenant

30. Ens acostem al nostre destí, però el camí és costerut i caldrà descansar. No tinguem pressa i gaudim de cada racó de la muntanya

31. En una corba una mica tancada, quan el bosc ja s’ha obert, trobarem una bifurcació del camí assenyalada amb un pal de ferro de color verd situat darrera d’una paperera

32. Pal verd Camí a la Miranda Es tracta del camí que ens porta a la propera Miranda de Sant Miquel

33. Des del camí a la miranda, tindrem una vista fantàstica del monestir, que cada vegada es veu més i més petit

34. Una vegada hem arribat a la Miranda, cal tenir cura que tothom se situï bé, sense necessitat de col·locar-se a sobre de la barana

35. Des d’allà, la vista és magnífica i ens dies clars ens sorprendrem de tot el que es pot arribar a veure

36. Allà baix, com una serp, veurem el riu Llobregat, el riu més treballador del país i que al llarg dels segles ha acompanyat a la muntanya de Montserrat

37. També veurem, amb una mica de sort, com puja el cremallera

38. Després de la parada, refem el camí de pujada, amb la silueta de l’ermita de Sant Miquel al fons

39. Estiguem atents, si ens fixem, podem trobar mil elements que donin llum i color a qualsevol excursió

40. Una vegada hem arribat al camí principal, tornarem a trobar més marques de pintura, en aquest cas del GR

41. La darrera pujada i arribem a l’ermita

42. Es tracta d’una petita capella dedicada a Sant Miquel i que normalment està tancada. Aprofitem per dinar tranquil·lament i recuperar forces

43. Tot just al seu darrera,es troba un petit replà on podem jugar

44. Es tracta d’un espai molt freqüentat i això comporta que, de vegades, ens trobem coses com aquesta. Aprofitem per parlar sobre el problema de les deixalles amb els infants, i fins hi tot, portem guants i bosses i fem una mini-neteja de la zona

45. Però no només parlem de les coses negatives, per definició hem de ser positius i optimistes

46. Després de dinar i de jugar, podem anar una mica més lluny per descobrir d’altres coses. En aquest sentit, veurem com de seguida s’acaba el camí cimentat

47. I a mà esquerra, apareix una mena de petita piscina. Es tracta d’una bassa contra incendis

48. I, a la dreta, n’apareixen de més gran, amb tanca de fusta,tot just arran del camí

49. Aquestes basses recullen l’aigua de pluja i, amb un sistema força enginyós, la canalitzen cap a les basses

50. Tant d’esforç per acumular aigua contra els incendis no és casual. Al voltant de la bassa gran podem veure encara els efectes de l’incendi forestal del 1986, fa ja quasi 20 anys