1 / 24

Els guerrers de riace

Els guerrers de riace. Els guerrers. Escultura A, guerrer jove Escultura B, guerrer vell. Localització. Història sobre el descobriment.

jenis
Download Presentation

Els guerrers de riace

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author. Content is provided to you AS IS for your information and personal use only. Download presentation by click this link. While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server. During download, if you can't get a presentation, the file might be deleted by the publisher.

E N D

Presentation Transcript

  1. Els guerrers de riace

  2. Els guerrers Escultura A, guerrer jove Escultura B, guerrer vell

  3. Localització Anàlisis de l'escultura grega dels Guerrers de Riace

  4. Història sobre el descobriment • El 1972 el bussejador Stefano Mariottini s’havia summergit a 300 m de la costa de Riace Marina, a Calàbria. Casualment va veure un braç i va pensar que hi havia una persona ofegada. Amb l’ajuda de dos col·legues van alliberar una estàtua que estava enterrada des de feia 2 mil·lennis sota aigua.

  5. Història sobre el descobriment • Al mateix temps, Stefano va trobar la segona estàtua. Després d’avisar les autoritats, les dues figures van ser finalment recuperades per “el cos de carabiners submarinistes de Messina”. Es va utilitzar un globus plàstic el qual es va omplir d’oxigen. • Després de 5 anys de restauració, van ser exposades al Museu de Florència, després a Roma i, actualment, es troben al Museu nacional de la Magna Grècia de Reggio di Calàbria.

  6. Recuperació sota l’aigua de les estàtues • Imatge on s’observa el globus d’oxigen a l’esquena per alliberar l’estàtua A de l’aigua.

  7. Aspecte de la estàtua A després de sortir de l’aigua

  8. Biografia de l’autor • Tot i que l’autor és desconegut, hi ha la possibilitat de que aquesta obra hagi pogut ser feta per Alcàmenes, un deixeble de Policlet i de Fídies. Al mateix temps, també pot ser que hagi estat feta per Pitàgores de Reggio, un gran bronzer d’aquesta època. Pitàgores de Reggio Alcàmenes Fídies

  9. Fitxa Tècnica • Obra: Guerrers de Riace • Autor: desconegut • Estil: Grec clàssic • Dimensions: 2,05 metres d’altura i 400 kg cadascuna • Material: Bronze • Tècnica: Fosa • Cronologia: Segle V a.C. (460 - 430 a.C.) • Tipologia: Escultura exempta • Cromatisme (color): Policroma • Localització: Museu Nacional de Reggiodi Calàbria • Estat conservació: Tot i estaratacades inicialment per l’aigua de mar, després de 5 anys es van poder restaurar. Anàlisis de l'escultura grega dels Guerrers de Riace

  10. L’ESTIL • PERÍODE CLÀSSIC – ESTIL SEVER (500 aC-450 aC) CARACTERÍSTIQUES: A principis s. V aC, elsescultorshavienprogressatmolt en la representació del cosmasculí. Hi va tenir un paperfonamentall’ús del bronze, que va permetre la representació del coshumà en actitudsmésvitals i en moviment. Les escultures encara apunten algunescaracterístiquespròpies de l’època arcaica (frontalitat, rigidesa, geometrització…) però cada vegada més es nota una voluntat de dinamitzar les figures i un gustpelnaturalisme. Anàlisis de l'escultura grega dels Guerrers de Riace

  11. ESTIL • Evolució cap a formes més naturalistes. • - Preocupació per l’anatomia. • - Interès per representar el moviment. • - La frontalitat comença a trencar-se, amb el gir del cap i un braç avançat. • - Aplicació del contrapposto. • - Interès pels detalls, que serà una constant a partir del classicisme ple. • - Encara hi ha certa simplificació en alguns motius, especialment els caberlls, representats d’una forma força artificiosa. • - Recerca de la bellesa ideal i l’equilibri del cos humà. Anàlisis de l'escultura grega dels Guerrers de Riace

  12. Procés de restauració

  13. Descripció formal del Guerrer A • El guerrer A, representa a un home més jove que la figura B. • Els cabells els porta sense recollir, fets amb una precisió molt detallada. • L’expressió és tranquil·la. • La posició del cos està en contrapposto, és a dir,dividit en dues zones, una tensa amb la cama recta i és la que aguanta el pes, i l’altra cama relaxada.

  14. Descripció formal del Guerrer B • Representa a un home més gran que l’estàtua A. • Cert cansament es manifesta en el rostre. • Té el cap amb forma aplanada, degut a que potser portava casc. • Contrapposto Anàlisis de l'escultura grega dels Guerrers de Riace

  15. Característiques més importants de les dues estàtues

  16. La tècnica • La tècnica de la «cera perduda» ja era coneguda en el períodearcaic i es comença a utilitzar en grans figures a finals del s. V aC. • Era un procéslent i complicat. • En acabar el procés, la superfícies’havia de polir • Normalments’afegienelsullsamb pasta de vidre o vori, per donar mésrealisme. • Altresparts del cos es ressaltavenambmetallsdiferents: coure per alsllavis, elsmugrons i les pestanyeso argent per a les dents (és el cas delsGuerrers de Riace). • Per acabar, es retocavenalgunsdetallsambpolicromia. Anàlisis de l'escultura grega dels Guerrers de Riace

  17. Composició Dos homes madurs. Totsdos barbuts, de peus i completament despullats. Barbes rinxolades a «l’estil jònic». És un toc sensual idolçque contrasta amb la poderosa musculatura Gran naturalisme. S’observen les venes i els tendons dels braços, mans i peus. Contrapposto 2,05 m alçada i 400 kg de pes Celles de plata Braços esquerres flexionats pels colzes, conserven restes del lligat d’un escut. Braços drets cauen al llarg del cos amb naturalitat i tenen la mà tancada, fent el gest d’agafar una llança o una espasa. Ulls de vori Barbes rinxolades Llavis de coure Boca entreoberta, expressió més «ferotge» Dents de plata

  18. A Mugrons de coure incrustats, la fan més realista i mostren l’interès pels detalls.

  19. Tema • Poden ser déus o herois, presentats com a guerrers. • Els dos tenen relació i podien haver format part d’un grup escultòric. • Recentment, els especialistes han identificat cada escultura amb dos guerrers de la Guerra de Troia, narrada per Homer: - la fig. A seria la imatge d’Àiax fill d’Oileu, cap dels Locris, qui va lluitar sovint al costat del seu pare. Va ser castigat per la deessa Atena pels seus continus actes de crueltat, entre els que destaca laviolació de la sacerdotessa Cassandra. - La fig. B seria Àiax fill de Telamó, gran guerrer aqueu que va combatre amb el seu cosí Aquil·les a la Guerra de Troia. Va embogir després de recuperar el cadàver d’Aquil·les i lliurar les armes del seu amic i heroi a Ulisses. • Altres versions apunten que podrien ser els guerres Tideu i Amfiarau, herois de la llegenda grega dels Set contra Tebes. • Encara hi ha una altra versió que els identifica com als fills de Zeus, Càstor i Pòl·lux. Anàlisis de l'escultura grega dels Guerrers de Riace

  20. Funció i significat • Es desconeix la funció que tenien, però la mateixa composició de les figures fa pensar que van ser fetes per a ser vistes frontalment, possiblement en un espai públic. • La intenció deuria ser la d’impressionar als ciutadans que les contemplaven. • En quant al significat, responen a l’ideal de bellesa grec i a l’esperit antropocèntric del seu art. • El poc que es coneix dels Guerrers de Riace és que eren transportats per mar cap a la Magna Gràcia (sud d’Itàlia) i, per tant, és fàcil deduir que els escultors grecs de l’època tenien una gran importància i una gran difusió. Anàlisis de l'escultura grega dels Guerrers de Riace

  21. Curiositat • En l’actualitat, els Guerrers de Riace són imatge dels segells de la província de Reggio di Calàbria. Anàlisis de l'escultura grega dels Guerrers de Riace

  22. Similituds Zeus del Cap d’Artemision

  23. Vídeo

More Related