Cas pràctic

1. Cas pràctic Deficiència Visual

2. QUI? • Aspectes personals • Aspectes familiars • Aspectes escolars • Aspectes mèdics

3. QUI? • És un alumne d’una escola ordinària d’un poble d’uns 6.000 habitats. • Actualment cursa 3r de primària. • Té deficiència visual, concretament ceguesa total de tipus congènita (microoftalmia bilateral) i porta ulls de vidre. • A més a més de la ceguesa hi ha una sèrie de trets autistes que dificulten tots els aspectes de la relació amb entorn i socialització. • Pren medicació per neguit i insomni (Risperdal). • En el nucli familiar trobem el pare, mare, germà gran (20 anys ) i ell de 8 anys. • Rep atenció per part del CREC des del naixement (hospital). • Disposa de dictamen amb un 81% de disminució. • Va iniciar l’escolarització a la nostra escola a p-3 però ja anteriorment havia assistit a la llar d’infants concretament a P-2. • A nivell escolar i curricular, a mida que ha anat augmentant el nivell dels continguts i objectius a treballar a fet que el seu desfaçament fos més gran.

4. Tota deficiència ha de ser considerada en un doble aspecte: • la pròpia realitat • la repercussió psicològica que produeix en la persona i en el seu entorn sociofamiliar.

5. Els pares de nens amb discapacitats passen per diferents etapes (Kubler-Ross): • Negació: Mantenen l’esperança que pugui haver algun error en el diagnòstic. És una defensa temporal que pot ser reemplaçada per una acceptació parcial. • Agressió: Els pares es poden agredir mútuament o bé alguns d’ells pot culpar l’altre pel problema del nen. • Negociació: Encara no accepten completament el problema del nen, no obstant això, els pares es mostren oberts al diàleg i a la negociació amb el metge i el nen. • Depressió: Quan els pares reflexionen sobre la situació del nen dins del context familiar i social, apareixen conductes d’esgotament físic i mental, apatia... i manifestacions clíniques de depressió. • Acceptació: Pot ser parcial o total. Si es presenten èpoques de crisi, algunes de les fases anteriors pot tornar a aparèixer.

6. Actualment la família es troba en una etapa d’acceptació però la mare sovint passa per èpoques de crisis que li provoquen manifestacions clíniques de depressió fet que repercuteix a nivell familiar i molt directament sobre el nen (li afecten molts tots els canvis anímics de la mare).

7. QUÈ? Diagnòstic

8. QUÈ? • Presenta unes característiques pròpies de les persones amb deficiència visual però a més de la ceguesa presenta una sèrie de trets autistes (aspectre autista) que li dificulten la relació amb l’entorn.

9. Algunes d’aquestes característiques són:

10. Presenta trastorns del llenguatge amb un lèxic molt pobre, verbalismes, dificultats amb metàfores, dificultats per elaboració de frases.

11. Poques experiències viscudes degudes a la deficiència. Això fa que tingui moltes dificultats d’abstracció.

12. Presenta un aïllament social Manca d’interès per relacionar-se.Vincles dependents amb adults concrets (vetlladora, mare...)

13. Dificultats de socialització.No té intenció de relacionar-se. Trets autistes que dificulten tots els aspectes de relació amb l’entorn i socialització.

14. Presenta dificultats en desplaçaments, manca d’habilitats i capacitats per moure’s per l’entorn.Escola molt antiga i no facilita gaire (pati amb desnivells,...).

15. Presenta problemes d’autonomia.No vol fer les coses sol (desplaçaments, jugar amb companys...)

16. Presenta baix nivell d’autoestima.Diu que ell no ho sap fer...

17. COM ACTUEM? • A partir d’aquestes característiques veiem que aquest alumne a més de les necessitats que pot tenir un nen de la seva edat té unes altres d’específiques que fan referència a 4 àmbits: • motriu • comunicatiu • afectiu i social • curriculars

18. Necessitat de millorar l’orientació i mobilitat, control de l’espai i lateralitat per assolir: -Assolir major autonomia per moure’s per l’espai- Aprendre a orientar-se per mitjà d’altres canals sensitius- Millorar la motricitat fina i grossa i la psicomotricitat

19. Necessitat d’elaborar un autoconcete positiu per millorar autoestima(el tutor té un paper molt important)

20. Necessitat d’aprendre un codi de comunicació escrit: sistema braille.(com a mitjà d’accés al currículum)

21. Necessitat d’accedir a la informació de l’entorn

22. Necessitat d’aprendre les habilitats de la vida diària(ell no aprèn per imitació)

23. Necessitat de generalitzar els coneixements i establir relacions cognitives entre ells.

24. Necessitat de millorar els aprenentatges(poc lèxic, menys experiències, dificultats abstracció)

25. QUAN? Temporalització de la intervenció interna

26. En XXX al igual que la resta del grup- classe la majoria d’hores lectives esta amb la tutora però també hi intervenen diferents especialistes (angles, musica, castellà...). • També rep suport per part de la mestra itinerant de la ONCE 5 hores setmanals, per part de la mestra d’EE 2 hores setmanals i 10 hores de vetlladora. • Quan intervé la mestra EE treballa les matemàtiques (coincideix amb les hores de mates) tot i que puntualment es poden treballar altres aspectes com pot ser llengua... • Quan intervé la mestra itinerant del Joan Amades la intenció era que treballes informàtica i mobilitat tot i que encara no estar clar degut a que fa pocs dies que ha començat. • Les hores que hi ha vetlladora va molt bé per treballar de manera més manipulativa i individualitzada ja que és un grup molt nombrós (26 alumnes) i hi ha situacions en que no és fàcil portar a terme un treball tant individualitzat quan la tutora esta sola (depèn molt de l’àrea que es porti a terme). • Cal dir que la tutora ja havia tingut una experiència anterior amb un alumne cec fet que fa que sigui molt més fàcil el treball amb ell ja que disposa d’estratègies i recursos que si aquesta no hi hagués sigut seria molt diferent. Aquest aspecte caldria tenir-lo en conte ja que moltes vegades el tutor per molta voluntat que tingui li pot resultar un repte molt difícil. • S’intenta que l’alumne surti de l’aula el menys possible i participar el màxim possible de les activitats proposades pel grup classe. • La tutora utilitza una metodologia molt individualitzada on cada nen pot anar avançant seguint el seu ritme i per tant no tots els nens fan sempre el mateix treball, d’aquesta manera quan en XXX fa un treball específic no és res estrany ni per ell ni pels companys. • Amb això no vull pas dir que no surti mai fora de l’aula ja que moltes vegades és necessari sortir per treballar aspectes concretes de la deficiència com pot ser mobilitat, o treballar amb material concret, ordinador, experimentació...

27. Pel que fa a les diferents persones que intervenen amb el nen cal: • Donar estratègies metodològiques per tal de seguir totes la mateixa línia d’actuació (molts no han tingut anteriorment experiències amb nens amb aquestes necessitats tan concretes) • Deixar clar que es cansa més que un altre nen. • Utilitzar un llenguatge precís i explicatiu. • Dir en veu alta tot el que s’escriu a la pissarra. • Reforçar amb material auditiu i tàctil. • Acompanyar amb expressions orals el llenguatge de gestos. • Introduir conceptes nous partint sempre d’allò que és concret per arribar a allò que es abstracte. • Deixar clar que cal tenir empatia. • Facilitar accés a l’orientació i mobilitat del nen, no alterar distribució del mobiliari i altre material per no desorientar-lo. • Prioritzar files en desplaçaments perquè es pugui desplaçar amb més seguretat. • Fer-lo participar ja que és un més de la classe. • Intentar utilitzar diferents metodologies de treball ( treball petit, treball cooperatiu...) • Motivar-lo. • No sobreprotegir.

28. Les seves principals dificultats són: • Educació física (desplaçaments) Aquest curs hi ha un alumne de practiques i això facilita la feina al mestre d’EF que fins ara estava sol. • Ciències naturals i llenguatge (te menys experiències) • Matemàtiques (poques experiències i dificultats d’abstracció)

29. RECURSOS • Adaptar material (llibres de text en braille, màquina perkins, mapes en relleu, àbac, plafó números, caixa números,...) • Adaptar aula (informar de canvis) • Portar a terme adequacions pertinents (àrees de visual i plàstica i educació física)

30. ON? Lloc i recursos externs

31. ON? • En XXX rep atenció per part del CSMIJ, també va a un centre privat on han anat combinant les sessions de pedagogia i psicologia (treball també amb la família sobretot amb la mare). La mare l’ha de cuidar però trencar amb aquesta dependència, calia fer un treball perquè ella fos capaç d’aguantar les rebequeries del nen. • Des de la ONCE no s’ha pogut aconseguit que la família pogués participar en trobades amb altres famílies no per manca de col·laboració sinó per no haver-hi nens d’edats i característiques semblants en la zona. Si que han participat en altres tipus d’activitats, per exemple els dissabtes va a fer esports adaptats a Girona, ha anat de colònies amb el Joan Amades, també sortides.... • Com a activitats extraescolars va a la piscina (curset) , ha anat al casal d’estiu (amb monitor per ell), va a música, catequesi...

32. EVOLUCIÓ I PRONOSTIC Pel que fa a la ceguesa no pot evolucionar. Pel que fa al pronòstic el que ens hem plantejat conjuntament amb la tutora, vetlladora .... a curt termini (curs escolar) és que sigui un membre més del grup classe (participar en totes les activitats amb les adaptacions que considerem necessàries intentant sempre que sigui possible que aquestes adaptacions siguin útils per a els alumnes), millorar en els seus aprenentatges partint del seu nivell actual de competències, augmentar el seu grau d’independència i autonomia.