economia i societat n.
Download
Skip this Video
Loading SlideShow in 5 Seconds..
ECONOMIA I SOCIETAT PowerPoint Presentation
Download Presentation
ECONOMIA I SOCIETAT

Loading in 2 Seconds...

play fullscreen
1 / 17

ECONOMIA I SOCIETAT - PowerPoint PPT Presentation


  • 256 Views
  • Uploaded on

ECONOMIA I SOCIETAT. 1898-1931. 1) El canvi demogràfic entre 1900 i 1930. Espanya: lleu augment de la població. Disminució de la taxa de mortalitat. Manteniment d’una taxa de natalitat alta. Catalunya: Tendència a la debilitat demogràfica:

loader
I am the owner, or an agent authorized to act on behalf of the owner, of the copyrighted work described.
capcha
Download Presentation

PowerPoint Slideshow about 'ECONOMIA I SOCIETAT' - jaegar


An Image/Link below is provided (as is) to download presentation

Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author.While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server.


- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - E N D - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
Presentation Transcript
1 el canvi demogr fic entre 1900 i 1930
1) El canvi demogràfic entre 1900 i 1930.
  • Espanya: lleu augment de la població.
    • Disminució de la taxa de mortalitat.
    • Manteniment d’una taxa de natalitat alta.
  • Catalunya: Tendència a la debilitat demogràfica:
    • Taxes de natalitat i mortalitat  van anar reduint
  • Augment de l’esperança de vida  De 34,8 anys el 1900 a 50 anys el 1930.
    • Desaparició de les epidèmies.
    • Millor alimentació de la població.
    • Millores en la sanitat i la higiene.
slide3
Emigració de la població del camp cap a la ciutat.
  • Barcelona i els eixos del Llobregat i el Ter (colònies)
  • Barcelona rep població de la resta d’Espanya.
  • Altres nuclis: Madrid, Bilbao i Sevilla, Huelva i Còrdova.
  • El emigrants gallecs marxen cap a Amèrica (Argentina)
  • Descens de la població dedicada a l’agricultura.
2 estructura de la propietat rural
2) Estructura de la propietat rural.
  • Latifundis  Andalusia, Castella-la Manxa i Extremadura.
  • Minifundi  Galícia i zones del nord.
  • Finques d’extensió mitjana amb arrendaments
    • Major productivitat agrícola. (vall de l’Ebre, horta de València i Múrcia)
  • Oligarquia de terratinents: (partits dinàstics)
    • Caciquisme
  • Propietats poc productives.
3 contracte de rabassa morta uni de rabassaires
3) Contracte de rabassa morta. Unió de Rabassaires.
  • Contracte que durava fins que els ceps (rabasses) es morien. Aproximadament 40 anys.
  • Fil·loxera. Oportunitat per negociar un nou contracte.
  • 1891  Unió de Rabassaires  Declarar les vinyes en vaga.
  • 1917-1922  Conflictivitat al camp que era paral·lela al moviment obrer.
  • 1922  Unió de Rabassaires i Altres Cultivadors del Camp de Catalunya.
4 evoluci de l economia rural 1900 1929
4) Evolució de l’economia rural (1900-1929)
  • Augment de la superfície cultivada i la productivitat.
  • Reducció del guaret i introducció de millores tècniques.
  • Baixada de salaris al camp. Sobretot en el bienni 34-36.
5 la ind stria durant el per ode 1898 1931
5) La indústria durant el període 1898-1931
  • Introducció de l’electricitat com a forma d’energia.
  • Concentració de la indústria pesant al País Basc.
  • Diversificació dels sectors. (químic, navilier, paperer, dels transports)
  • Elevat cost dels seus productes.
  • Debilitat del mercat interior espanyol.
  • Demanda de mesures proteccionistes.
slide8
Primera Guerra Mundial.
    • Neutralitat d’Espanya.
  • Augment de la demanda de tota mena de productes.
  • Època de crisi econòmica. (crac del 29)
    • Descens de l’ exportació.
    • Reducció de les inversions de capital estranger.
    • Retorn d’emigrants.
    • Dificultats per trobar feina.
6 la ind stria catalana 1900 1930
6) La indústria catalana (1900-1930)
  • Desacceleració a començaments del s.XX.
  • Excessiva dependència de l’exterior: Primeres matèries, fonts d’energia, maquinària. (Gran Bretanya)
  • A partir de 1911  Creació de grans companyies d’energia hidroelèctrica.
  • Nous emplaçaments: diversificació dels sectors industrials.
  • Tèxtil (Terrassa i Sabadell), químic, metàl·lic (La Maquinista Terrestre i Marítima), automobilística (Hispano Suïssa)
  • Època de crisi després de la 1a Guerra Mundial:
slide10
Reorientació de la producció cap al mercat interior.
    • Aranzels.
  • A partir de 1920  Augment de salaris, baixada de preus i expansió.
  • Increment de la població obrera.
7 classes socials a barcelona
7) Classes socials a Barcelona
  • Procés de desintegració social. Odi genèric contra les classes riques.
  • Part antiga  Lloc de residència de la població immigrada.
  • Eixample  Burgesia.
  • Pobles annexats (Sarrià, Gràcia)  Menestrals.
  • Zones industrials (Sants, Sant Andreu)  Classe proletària
  • Ildelfons Cerdà  Pla Cerdà. Eixample.
8 vida obrera
8) Vida obrera
  • Clima d’agitació i conflictivitat.
  • Condicions laborals molt precàries. Analfabetisme.
  • Publicacions per mobilitzar i culturitzar la classe obrera. Anticlericalisme.
  • Cases del poble, ateneus i locals sindicals.
9 psoe i partido comunista de espa a pce
9) PSOE i Partido Comunista de España (PCE).
  • Moviment dividit en dos grans corrents ideològics: Anarquistes i socialistes
  • Sindicats: UGT i CNT. Augment del nombre d’afiliats.
  • PSOE: gran partit obrer. El 1910 obté representació parlamentària i municipal. Influència a Astúries, País Basc, Madrid i Alacant.
  • 1921  Creació del PCE des de les Joventuts Socialistes del PSOE.
cnt i fai
CNT i FAI
  • 1911  Fundació de la Confederació Nacional del Treball (CNT)
  • 1927  Es constitueix a Federació Anarquista Ibèrica (FAI). Per potenciar l’anarquisme pur dins la CNT i mantenir les posicions apolítiques.
10 moviment obrer locaut llei de fugues
10) Moviment obrer. Locaut. Llei de fugues.
  • Vagues i manifestacions. Aldarulls al carrer. Barricades.
  • Resposta: detenció de líders obrers, tancar diaris, suprimir organitzacions.
  • S’havia arribat a enviar l’exèrcit i declarar l’estat d’excepció.
  • 1909  Regulació del dret de vaga i locaut.
  • Reivindicacions. Espiral de violència.
  • Llei de fugues  Permet a la policia i a la Guàrdia Civil a disparar contra detinguts que intentessin fugir.
  • La burgesia tenia por de la revolució socials. S’havien apartat de la Restauració. S’havia de posar odre per acabar amb la conflictivitat.
  • Pèrdua de llibertats.  Dictadura militar.
11 la situaci de la dona
11) La situació de la dona
  • Dedicades a la maternitat i la família.
  • Educació de la dona dedicada a la seva futura activitat: família.
  • Es dedicaven a la religió i a les labors. Poques hores lectives dedicades a llegir o escriure.
  • 1910-1930  10% de dones a la universitat.
  • La dona no hauria de treballar. Només si era necessari.
  • Triple discriminació:
    • Duresa del treball (fàbrica, camp...)
    • Menys salari per la mateixa feina que un home.
    • Dedicació sense ajuda per part de l’home a les tasques domèstiques.
slide17
Presència de la dona treballadora en els sindicats.
  • Tractament legal discriminatori. No van poder votar a Espanya fins 1933.
  • A partir de 1922 certa millora: reivindicació de l’accés a la plena cultura.
    • Rosa Sensat
    • Caterina Albert (Víctor Català)