1 / 23

TEMA 1.- L’EUROPA DE L’ANTIC RÈGIM.

TEMA 1.- L’EUROPA DE L’ANTIC RÈGIM. Història del Món Contemporani 1r de Batxillerat. 0.- INTRODUCCIÓ. Què és? Un sistema econòmic, social i polític. On es va produir? A Europa. Quan? Entre els segles XVI i XIX. Característiques: Economia: règim senyorial (feudalisme tardà).

irma
Download Presentation

TEMA 1.- L’EUROPA DE L’ANTIC RÈGIM.

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author. Content is provided to you AS IS for your information and personal use only. Download presentation by click this link. While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server. During download, if you can't get a presentation, the file might be deleted by the publisher.

E N D

Presentation Transcript


  1. TEMA 1.- L’EUROPA DE L’ANTIC RÈGIM. Història del Món Contemporani 1r de Batxillerat

  2. 0.- INTRODUCCIÓ • Què és? Un sistema econòmic, social i polític. • On es va produir? A Europa. • Quan? Entre els segles XVI i XIX. • Característiques: • Economia: règim senyorial (feudalisme tardà). • Societat: estamental. • Demografia: població estancada. • Política: absolutisme monàrquic.

  3. 1.- UNA ECONOMIA DE BASE SENYORIAL. • 1.0.- Introducció. • 1.1.- La propietat de la terra. • 1.2.- Els drets senyorials. • 1.3.- L’estancament agrícola. • 1.4.- Indústria tradicional i manufactures. • 1.5.- La insuficiència dels transports. • 1.6.- Comerç interior i comerç colonial.

  4. 1.0.- Introducció. • Economia rural: 80 % de la població al camp. • Economia d’autoconsum (comerç escàs). • Els privilegiats (noblesa i clergat) posseixen quasi tota la terra. • Des del segle XVI: desenvolupament del comerç → creixement de l’artesania.

  5. 1.1.- La propietat de la terra. • Era la principal font de riquesa. • Pertanyia majoritàriament als senyors. • No la podien vendre ni perdre mai (propietat vinculada). • Divisió de la senyoria territorial en: • Reserva senyorial. • Masos.

  6. 1.2.- Els drets senyorials. • Definició. • Procedència: • Drets territorials (derivats de la terra i monopolis). • Drets jurisdiccionals: ban, justícia, immunitat,… • L’església, a més, rebia el delme.

  7. 1.3.- L’estancament agrícola. • Agricultura endarrerida, de subsistència i policonreu → escàs comerç. • Tipus d’explotacions: • Camps oberts o openfields: rotació triennal. • Terres comunals. • Insuficient producció ramadera. • Conseqüències: crisis de subsistència → fam → desnutrició → mortalitat alta i menor natalitat. Pàg. 7 Doc. 4

  8. 1.4.- Indústria tradicional i manufactures. • Autosuficiència econòmica al camp. • Els gremis a les ciutats: • Associacions d’artesans del mateix ofici. • Controlen la producció i venda dels productes. • Eviten la competència. • Assistència mútua dels seus associats. • Per a evitar el control dels gremis: • Domestic system o treball a domicili. • Manufactures reials o privades. Pàg. 9 Doc. 5 Imatge pàg. 5

  9. 1.5.- La insuficiència dels transports. • Mitjans de transport rudimentaris → dificulten el creixement del comerç. • Transport terrestre molt deficient → desplaçaments llargs i costosos. • Navegació marítima lenta i limitada (càrrega) → dependència dels vents. • Navegació fluvial més fàcil i barata → dependència de la hidrografia i els canals.

  10. 1.6.- Comerç interior i comerç colonial. • Comerç interior limitat a les fires i mercats. • Noves rutes marítimes (segle XVI) → creixement del comerç colonial → acumulació de capital, nous mercats i matèries primeres. • Enriquiment de la burgesia comercial i financera (creixement de les finances). • El mercantilisme (segles XVII i XVIII): protegir l’economia nacional per acumular metalls preciosos (proteccionisme i riquesa fixa). COLBERT.

  11. RUTES DEL COMERÇ MARÍTIM DURANT EL SEGLE XVIII

  12. 2.- LA SOCIETAT ESTAMENTAL. • 2.1.- Privilegiats i no privilegiats. • 2.2.- Una població estancada.

  13. Divisió teòrica en tres ordres o estaments: Clergat. Noblesa. Tercer Estat. Divisió real en dos classes socials: Privilegiats. No privilegiats. 2.1.- Privilegiats i no privilegiats.

  14. ELS PRIVILEGIATS • Gaudien de drets i privilegis. • Composició: noblesa i clergat. • La noblesa: • Eren el 2-3% de la població. • Riquesa procedent de les seues propietats territorials i els seus privilegis. • Diferències internes segons títol i procedència. • El clergat: • Eren menys de l’1% de la població. • Es dividia en: • Alt clergat: fills de nobles que ocupaven els alts càrrecs. • Baix clergat: origen modest i vida més senzilla.

  15. ELS NO PRIVILEGIATS • Grup heterogeni sense drets ni privilegis que suposa més del 90% de la població. • Composició: burgesia, classes populars urbanes i camperolat. • La burgesia: • Classe minoritària que s’enriqueix i aconsegueix més poder (ennobliment). • Divisió interna segons la riquesa i ocupació. • Classes populars urbanes: treballadors urbans que vivien en males condicions (artesans,…). • El camperolat: • Més del 80% de la població, vivint en pèssimes condicions. • Diferències internes segons la riquesa i si són lliures o serfs. Imatge Pàg. 19 Pàg. 11 Doc. 12 Imatge p.19 Pàg. 11 Doc. 11

  16. 2.2.- Una població estancada. • Escàs creixement demogràfic. • Causes: pèssimes condicions alimentàries, sanitàries, higièniques i de vida de la major part de la població. • Provoca: mortalitat i natalitat altes, baixa esperança de vida i alta mortalitat infantil.

  17. 3.- L’ABSOLUTISME MONÀRQUIC. • 3.1.- La monarquia absoluta de dret diví. • 3.2.- Els límits de l’autoritat reial: el model anglès.

  18. 3.1.- La monarquia absoluta de dret diví. Pàg. 12 Doc. 13 • El rei tenia el poder absolut, provinent directament de Déu i sense control. Lluís XIV. • L’ajuden en el govern els Consells i secretaris d’Estat (nomenats pel rei), funcionaris i buròcrates. • Administració local: governadors i intendents, també nomenats pel rei. • Límits teòrics del poder reial: • La llei divina. • El dret natural i lleis fonamentals (les pot canviar). • Les Corts o Parlaments (perden competències i no les convoca). Pàg. 13 Doc. 14

  19. 3.2.- Els límits de l’autoritat reial: el model anglès. • Llocs sense monarquia absoluta: Anglaterra, Països Baixos i repúbliques italianes. • El model anglès: • Revolució de 1649: República fins 1660. • Es tracta d’una monarquia parlamentària. • L’Habeas Corpus (1679). • La Revolució de 1689: • Destronament de Jacob II (Guillem d’Orange). • Declaració de Drets (Bill of Rights): limits al poder reial. • Separació de poders. • Límits del model anglès: el rei té el poder executiu sense control i és un pacte entre noblesa i burgesia (sols vota el 15%). • Influència en el pensament il·lustrat. Pàg. 12 Doc. 13 Pàg. 13 Doc. 15

  20. 4.- LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM. • 4.0.- Introducció. • 4.1.- L’esperit de la Il·lustració. • 4.2.- El despotisme il·lustrat.

  21. 4.0.- Introducció. • Causes de la crisi de l’Antic Règim: • Expansió del comerç. • Noves formes de producció: domestic system i manufactures. • Poder econòmic de la burgesia → demanarà tindre privilegis i poder polític. • Construcció d’una ideologia burgesa: la Il·lustració.

  22. 4.1.- L’esperit de la Il·lustració. • Ideologia al servei de la burgesia. • Racionalisme (atac al teocentrisme). • Llibertat de consciència (Voltaire). • Igualtat legal i d’oportunitats (atac a la societat estamental). • Llibertat econòmica: fisiòcrates i liberals. • Crítica a l’absolutisme: • Locke: igualtat legal i drets bàsics individuals. • Montesquieu: divisió de poders. • Rousseau: sobirania nacional, llibertat i igualtat. Pàg. 15 Doc. 18 Pàg 17 Doc. 7 Pàg. 15 Doc. 19 Pàg. 15 Doc. 20

  23. 4.2.- El despotisme il·lustrat. • “Tot per al poble, però sense el poble”. • Exemples: Frederic II (Prússia), Mª Teresa (Àustria), Caterina (Rússia), Carles III. • Què fan?: centralisme, reformes administratives, foment de l’educació i millores econòmiques (agricultura, indústria i comerç). • Límits: reformes econòmiques, però no socials i polítiques de fons → caiguda de l’Antic Règim.

More Related