cosmovisions n.
Download
Skip this Video
Loading SlideShow in 5 Seconds..
Cosmovisions PowerPoint Presentation
Download Presentation
Cosmovisions

Loading in 2 Seconds...

play fullscreen
1 / 16

Cosmovisions - PowerPoint PPT Presentation


  • 275 Views
  • Uploaded on

Cosmovisions. Què és una cosmovisió?. (etimologia = una manera de veure o una representació de l’univers) = una interpretació de la realitat = conjunt de creences, de coneixements, de sabers que resumeixen una manera de "veure el món“

loader
I am the owner, or an agent authorized to act on behalf of the owner, of the copyrighted work described.
capcha
Download Presentation

PowerPoint Slideshow about 'Cosmovisions' - imala


An Image/Link below is provided (as is) to download presentation

Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author.While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server.


- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - E N D - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
Presentation Transcript
qu s una cosmovisi
Què és una cosmovisió?

(etimologia = una manera de veure o

una representació de l’univers)

= una interpretació de la realitat

= conjunt de creences, de coneixements, de sabers que resumeixen una manera de "veure el món“

= un mapa de la realitat, considerant que un mapa és una reducció i una configuració d'una realitat.

Cosmovisions: introducció

?

Però, què entenem per realitat?

qu s la realitat
Què és la realitat?

= el conjunt de tot el que existeix o ha existit

+ Però cal distingir nivells de realitat: Realitat humana

Realitat de la vida

Realitat física

Pregunta primers filòsofs grecs: “De què està fet tot?”

= “Quina és la realitat bàsica?”

Cosmovisions: introducció

?

Troba altres determinacions o adjectivacions del concepte “realitat”

qu s la realitat 2
Què és la realitat? - 2

= el conjunt de tot el que existeix o ha existit

+ Però cal distingir nivells de realitat: Realitat humana

Realitat de la vida

Realitat física

Pregunta primers filòsofs grecs: “De què està fet tot?”

= “Quina és la realitat bàsica?”

Cosmovisions: introducció

?

a) Troba altres determinacions o adjectivacions del concepte “realitat”.

-> Realitat absoluta

-> Realitat virtual

-> Realitat social

b) Quina d’aquestes sis adjectivacions et sembla la més primària?

complexitat de la realitat
Complexitat de la realitat

Tres observacions preliminars:

1a «El fet més incomprensible de la natura és que sigui comprensible.» Albert Einstein

2a Discontinuïtat entre fets i teories explicatives

Entre fets i teories hi ha un buit o un salt: les dades observacionals són finites i sovint ambigües, les hipòtesis explicatives són infinites, amb alternatives.

Cosmovisions: introdució

3a La realitat supera les capacitats descriptives del llenguatge

El real, amb tota la seva complexitat, és més ric que el nostre llenguatge; les paraules són només aproximacions a les entitats del món real.

tres cosmovisions
Tres cosmovisions

En el món occidental han dominat tres grans cosmovisions, totes elles amb

elements científics (astronòmics, cosmològics, físics) i implicacions filosòfiques.

2. Cosmovisions antigues: Grècia clàssica, amb Aristòtil; posteriorment Ptolemeu.

Vigent més de dos mil anys: món antic i edat mitjana.

3. Cosmovisió moderna o clàssica: Sorgida a partir de la revolució copernicana i

desenvolupada fonamentalment per Newton.

4. Cosmovisió actual: Partint de la teoria de la relativitat d'Einstein (macrocosmos) i

la física quàntica (microcosmos)

Cosmovisions: introducció

Però, altres cosmovisions: Bíblia, Alcorà, Hinduisme, Inques, Asteques ...

Aporta una dada o característica representativa d’alguna d’aquestes altres cosmovisions.

?

trets generals de la cosmovisi
Trets generals de la cosmovisió

- De mite (caos) a racionalitat (cosmos): astres no divinitats, regularitats.

- Natura = món vivent, organisme amb finalitats

φ

C

Aristòtil: · · ···

  • - - - -

Cosmovisions antigues

Aristarc de Samos:·

Ptolemeu: · · ·

la terra

Empèdocles, –V i Aristòtil, del –IV:“... quatre elements materials”

La Terra

Cosmovisions antigues

I la forma de la terra? Esfèrica

Quins són els tres arguments d’Aristòtil a favor de l’esfericitat de la terra?

?

Hi ha una cosmovisió que estableix no quatre elements, sinó cinc i dos principis. Quina és? Quins són els elements, i els principis?

?

el cel que veig
El cel que veig

Cosmovisions antigues

Rastres d’estels durant 30 minuts. Al centre, la Polar

geocentrisme
Geocentrisme

Cosmovisions antigues

Sentit comú: tot gira entorn de la Terra

sublunar i supralunar
Sublunar i supralunar

Cosmovisions antigues

Esquema sistema geocèntric: aristòtèlic i ptolemaic

el moviment dels planetes que veig
El moviment dels planetes que veig

Cosmovisions antigues

El problema de Plató: retrogradació del planeta Mart. Planeta= rodamón

retrogradaci dels planetes
Retrogradació dels planetes

Cosmovisions antigues

Simulació retrogradació planetes. Planetari de Munic; 17 anys

ptolemeu deferent i epicicle
Ptolemeu: deferent i epicicle

Cosmovisions antigues

Explicació de la retrogradació i excentricitat de la Terra

trets generals de la cosmovisi 2
Trets generals de la cosmovisió - 2

- De mite (caos) a racionalitat (cosmos): astres no divinitats, regularitats.

- Natura = món vivent, organisme amb finalitats. Visió antropocèntrica

φ

C

Aristòtil: · geocentrisme· Cosmos: Espai, finit; Temps, infinit· dos mons: sublunar i supralunar· planetes, retrogradació· 4 elements i llocs natural

  • Primer Motor Immòbil- Realitat ordenada i jeràrquica- Organicisme- Teleologia o finalisme- 4 elements, a tot- Antropocentrisme

Cosmovisions antigues

Aristarc de Samos:· heliocentrisme, Sol més gran Terra

Ptolemeu: · sistematitzador· geocentrisme· planetes: deferents i epicicles

representaci univers finit
Representació: univers finit

Cosmovisions antigues

Gravat popular del segle XVI. Un espai finit. Sistema geocèntric