conseqüències dels canvis i característiques actuals de les arts visuals Arts visuals II

1. conseqüències dels canvis i característiques actuals de les arts visuals Arts visuals II Adaptació d’una presentació de Maria Acaso

2. Es modifiquen tots els components de les arts visuals: • Els temes • Els suports • Els llocs • Els protagonistes

3. Nous temes

4. Pederastia.Grayson Perry Premio Turner 2003

5. Orlan Cirugía estética

6. Immigració

7. Lesnarratives particulars representen el món tal com és L’art actual tracta sobre temes que abans no es consideraven: problemes de raça o gènere, sexe explícit, menjar, immigració, premsa rosa, terrorisme, cirugia estètica, pederastia per posar una mica el dit a l’ull d’allò que la societat tradicional ha volgut amagar

8. Nous suports

9. En les arts visuals avui Ja no podem parlar d’obra d’art, sino de fet artístic, que canvia depenent del lloc on s’enmarqui, del moment en que es vegi i de l´ espectador que el vegi Keith Edmier

10. L’obra d’art és un ésser viu

11. Es pot representar el fet artístic de manera tradicional? • Apareixen: • Recontextualizacions • Cos • Tècnica • L’aparició de nous medis modifica els anteriors

12. Allan Kaprow. L’educació del desartista Des-art Des-obra

13. suports tradicionals

14. Pintura

15. Serigrafia

16. Gravat. Javier Aristi. Minie´s Dream. Toys “r” us. Impressió digital sobre paper de quadern

17. Arquitectura

18. tècnica

19. Imatge fotogràfica

20. Cinema

21. Video. Pipilotti Rist

22. Net art

23. Instal·lacions, recontextualizacions, land art, crop art

24. Land art, Crop art

25. Ready mades, art conceptual. Identitats

26. Escultura/recontextualizació. Damien Hirst

27. Instal·lacions. Eulàlia Valldosera

28. cos

29. Body art, perfomance, hapenings

30. Nous llocs

31. Espais consensuats, legitimats: • Museus (d’iniciativa estatal):alternen coleccions permanents y exposicions temporals • Mnac • Fundacions (d’ iniciativa privada): exposicions temporales • CaixaFòrum • Fundació Miró • Fundació Picasso • Galeries (d‘ iniciativa privada) • Tusset • Trama, etc. A Barcelona • Centres culturals (d’ iniciativa municipal) • CCCB • Fires • Arco (a Madrid) • Art públic

33. Nous protagonistes

34. comissari

40. Legitimat No legitimat

41. Qui diu què és art i què no ho és? Comissari: seleccionador del fet artístic Perquè és el comissari qui legitima les obres d’art? El comissari és com un metge, ha vist molts pacients i com a especialista, sap escollir

42. Per a que el comissari legitimi és necessari que… • El fet artístic no sigui casual • No sigui aïllat (ha d’estar inscrit en un conjunt ampli d’idees i obres, es a dir, en una trajectòria) • Que el producte visual sigui exhibit en un espai artísticlegitimat • Que s’hagi escrit sobre aquest artista o sobre la seva obra en la premsa especialitzada i legitimada • Que l’obra hagi estat reproduïda fotogràficament en una revista d’art legitimada

43. artista

44. No és l’artesà medieval No és el geni tocat per la mussa al marge dels aconteixements És algú implicat en la seva època i que, moltes vegades la vol fer canviar És un revolucionari visual

45. L’artista deixa de ser el rebel bohemi per a ser un: • agent cultural • un relacions públiques i expert en màrketing, tant per la creació com per l’exposició • tècnic de comunicació • Joan Fontcuberta • per poder aconseguir l’accés al circuït institucional

47. Allan Kaprow. L’educació del desartista És l’època del: des-artista

48. espectador

49. L’espectador deixa de contemplar per participar, d’alguna manera comparteix l’autoria de l’obra Participar demana esforç: tenir coneixements, saber relacionar, ser creatiu

50. L’art del nostre temps té un objetiu clar: configurar un nou espectador