Capital humà – diferències de gènere

1. Capital humà – diferències de gènere Núria Mallorquí Departament d’Economia i d’Història Econòmica, UAB Observatori per a la Igualtat de la UAB

2. Principals teories A.1 – Clàssics A.2 – Neoclàssics A.3 – Crítica feminista

3. A.1 Clàssics • Smith (1723-1790), T.R. Malthus (1766-1834), J.S. Mill (1806-1873) • Les principals aportacions dels economistes clàssics sobre el capital humà es resumeixen en els dos punts següents: a) Les diferències en la productivitat del treball vénen donades per les capacitats innates i adquirides dels individus i, aquesta productivitat és la que determina el seu salari.

4. A.1 Clàssics • “The difference of natural talents in different men is, in reality, much less than we are aware of; and the very different genius which appears to distinguish men of different professions, when grown up to maturity, is not upon many occasions so much the cause, as the effect of the division of labour. The difference between the most dissimilar characters, between a philosopher and a common street porter, for examples, seems to arise not so much from nature, as from habit, custom, and education. When they came into the world, and for the first six or eight years of their existence, they where, perhaps, very much alike, and neither their parents nor playfellows could perceive any remarkable difference. About that age, or soon after, they come to be employed in very different occupations.” P. 19-20 [Smith, A. (1961 [1776]): The Wealth of Nations. London. University paperbacks by Methuen].

5. A.1 Clàssics • “And it is obvious that particular skill, both in trades and profesions, is paid high, with but little reference to the labour employed in acquiring it, which, owing to superior talent, is often less than that which is frequently applied to the acquisition of inferior proficency. But all these cases are accounted for in the esasiest and most natural manner, upon the principle of supply and demand.” P. 221 [Malthus, T. R. (1968 [1836]): Principles of Political Economy considered with a view to their practical application. Second Edition. Nueva York. Reprints of Economic Classics. Augustus M. Kelley Publishers].

6. A.1 Clàssics • Per altra part, hi ha feines que per la seva naturalesa (més brutes, necessitat de més confiança..) han de ser més ben pagades. • “The five following are the principal circumstances which, so far as I have been able to observe, make up for a small pecuniary gain in some employments, and counter-balance a great one in others: first, the agreeableness or disagreeableness of the employments themselves; secondly, the easiness and cheapness, or the difficulty and expence of learning them; thirdly, the constancy or inconstancy of employment in them; fourthly, the small or great trust which must be reposed in those who exercise them; and fifthly, the probability or improbability of success in them.” P. 112[Smith, A. (1961 [1776]): The Wealth of Nations. London. University paperbacks by Methuen].

7. A.1 Clàssics • “These inequalities of remuneration, which are supposed to compensate for the disagreeable circumstances of particular employments, would, under certain conditions, be natural consequences of perfectly free competition.” P 383 [Mill, J. S. (1968 [1848]): Principles of Political Economy with Some of Their Applications to Social Philosophy. London, Ontario. University of Toronto Press. Routledge & Kegan Paul].

8. A.1 Clàssics En conclusió, segons els clàssics, les diferències salarials entre els homes i les dones vénen marcades pel seu diferent bagatge històric i pel tipus de feina que realitzen en el mercat de treball. És a dir: • Les dones no han format part del mercat laboral formal fins a mitjans del segle XX: Els falta de experiencia. • Les dones no han tingut accés al sistema educatiu i, sobretot a l’educació superior fins ben entrat el segle XX: Els falta qualificacio. • La majoria de feines que realitzen les dones són considerades com a feines poc qualificades o de poca categoria, en el sentit que no calen molts coneixements ni són excessivament dures o brutes: Feines de baixa remuneracio.

9. A.2 Neoclàssics Marshall (1842-1924); T.W. Schultz (1902-1998); G. Becker (1930-) Teoria del Capital Humà(G. Becker, 1964) Primeres aportacions: les diferències salarials vénen marcades per diferències en la productivitat, per tant, el menor salari de les dones ve donat per la seva menor productivitat laboral. • “But when reference is made to differences of earnings power of different people in the same occupation, then efficency is to be estimated with special reference to those particular elements of efficiency which are needed for that occupation. It is commonly said that the tendency of competition is to equalize the earnings of people engaged in the same trade or in trades of equal difficulty; but this statement requiere to be interpreted carfully.” P. 455 [Marshall, A. (1920 [1890]): Principles of Economics. An introductory volume. "Natura non facit saltum". Eighth Edition. London. Macmillan].

10. A.2 Neoclàssics • “The value of additional human capital depends on the additional well-being that human beings derive from it. Human capital contributes to labor productivity and to entrepreneurial ability valuable in farm and non farm production, in household production, in the time and other resources that students allocate to their education, and in migration to better job opportunities and better locations in which to live.” P. 11-12. [Schultz, T.W. (1961): “Investment in human capital”. The American economic review, LI (1): 1-17].

11. A.2 Neoclàssics • “Social and private economic returns from college would differ if a college education had different effects on earnings and productivity.” P. 118 [Becker, G. S. (1964): Human Capital. A theoretical and empirical analysis, with special reference to education. Nueva York. National Bureau of Economic Research].

12. A.2 Neoclàssics La pregunta que els faltaria respondre als defensors de la teoria del capital humà és: Com es medeix la productivitat o com es determina què és una activitat productiva?. • Posteriorment, es suavitza la teoria quan s’incorpora la idea que hi pot haver una discriminació per part de l’empresari i que aquesta pot ser tant racial com sexual o social. En aquest cas, les diferències salarials no s’expliquen només per diferències en la productivitat si no que també poden ser causades pels gustos o preferències de qui contracta la mà d’obra.

13. A.2 Neoclàssics • “If one individual discriminates against another, his behavior lacks ‘objectivity’; in the market place, ‘objective’ behavior is based on considerations of productivity alone. An employer discrimnates by refusing to hire someone with a marginal value product greater than marginal cost, as might occur in cases of dicrimination by employees or customers against this person. A discriminator express his subjetvive tastes or preferences, and these tastes have been quantified by means of dicrimination coefficients.” P. 39 [Becker, G. S. ([1957] 1971): The economics of discrimination. Chicago. The University of Chicago Press].

14. A.2 Neoclàssics En conclusió, la teoria del capital humà justifica sempre les diferències salarials, sigui per les diferències ‘objectives’ (en la productivitat dels treballadors) o per les diferències ‘subjectives’ (en les preferències dels empresaris). I, per tant, en cap cas hi ha cap possibilitat d’evitar que hi hagi aquestes diferències salarials ja que sempre són justificades, per les preferències empresarials o per la menor productivitat.

15. A.3 Crítica feminista • El treball de les dones està menys valorat perquè existeix una construcció social que es basa en la idea que les dones es dediquen a aquelles feines per les que estan “innatament més preparades” i, per tant, són feines per les que no es necessita ni preparació ni qualificació, feines com tenir cura dels altres (nens, gent gran) o bé de serveis. És a dir, feines relacionades amb el treball domèstic en el que les dones s’han especialitzat al llarg de la història sense cap necessitat d’una educació específica. Conseqüentment, se suposa que per a elles l’esforç és menor i per tant no han de ser tant recompensades (fan la mateixa feina que farien si no formessin part del mercat laboral, amb la única diferència que en el mercat laboral se les remunera).

16. A.3 Crítica feminista • Per tant, segons la crítica feminista, l’única manera d’aconseguir reduir aquestes diferències es modificant el punt de partida, és a dir, les idees o creences socials sobre les feines que han de fer les dones i sobre la seva qualitat, productivitat o necessitat d’aprenentatge.

17. A.3 Crítica feminista A la societat actual la crítica feminista tindria sentit, ja que totes les feines necessiten d’un aprenentatge previ sigui aquest més tècnic o menys i, encara més totes les feines relacionades amb la cura d’altres persones: infermera, assistent social, educació social, mestre... I, per tant, totes han de ser igualment recompensades.

18. A.3 – Crítica feminista • Però, quina és la realitat actual de la mà d’obra femenina qualificada? Actualment hi ha un major nombre de dones actives amb estudis universitaris (el 1960 menys de l’1,5 per cent de les dones actives tenien estudis universitaris i el 2000 representaven ja un 20,25 per cent, mentre que els homes amb estudis universitaris representen només un 15 per cent dels actius) tanmateix les seves condicions en el mercat de treball continuen essent inferiors a les dels homes (A Espanya, el 2000 el salari mitjà anual dels treballadors era de 18.601 euros pels homes i de 14.253 per a les dones i la taxa de temporalitat era del 34,20% per a les dones i del 30,93 pels homes). Vol dir això que les dones no són “racionals”, tal i com ho defineix la teoria econòmica i que, per tant, malgasten el seu temps i diners estudiant una carrera universitària que finalment no els servirà per res (econòmicament parlant)?

19. A.3 Crítica feminista • Segons Lévy-Garboua (1979) i Mingat i Eicher (1982), és totalment el contrari, és a dir, el comportament de les dones és totalment “racional”. Els estudis empírics han demostrat que les persones amb majors nivells educatius tenen més possibilitats de trobar una feina remunerada i que aquesta tigui unes millors condicions i, per tant, tot i que les dones amb estudis universitaris obtenen un salari i unes condicions laborals inferiors als seus companys homes, la possibilitats laborals respecte la resta de dones sense estudis universitaris és molt superior. Per tant, les dones, inverteixen el màxim possible en el seus estudis i en “demostrar” que tenen capacitats intel·lectuals i productives per tal de millorar les possibilitats d’aconseguir un lloc de treball i aquest sigui en una millor posició i amb unes millors condicions: més salari, més estabilitat... (Arrow, 1973; Spence, 1973).

20. Referències bibliogràfiques • Albert, C. (1998): La demanda de educación superior en España: 1977-1994. Salamanca. CIDE. MEC. • Arrow, K. J. (1973): “Higher Education as a Filter”. Journal of Public Economics, 2: 193-216. • Becker, G. S. (1962): “Investment in human capital: a theoretical analysis”. The journal of political economy, LXX, supplement Oct. (5, part 2): 9-49. • Becker, G. S. (1964): Human Capital. A theoretical and empirical analysis, with special reference to education. Nueva York. National Bureau of Economic Research.

21. Referències bibliogràfiques • Becker, G. S. ([1957] 1971): The economics of discrimination. Chicago. The University of Chicago Press. • Becker, G. S. (1996): “Conocimiento, capital humano y mercados de trabajo en el mundo moderno”. En: E. Oroval Planas (ed.). Economía de la Educación. Barcelona. Ariel: 99-132. • Béduwé, C.; Planas, J. (2002) [en línea]: Expansión educativa y mercado de trabajo. Estudio comparativo realizado en cinco países europeos Alemania, España, Francia, Italia, Reino Unido, con referencia a los Estados Unidos. <http://edex.univ-tlse1.fr/edex>. (Consulta: septiembre 2006]. • Borderías, C.; Carrasco, C. y C. Alemany (Comp.). Las mujeres y el trabajo: rupturas conceptuales. Barcelona. Icaria: 15-110.

22. Referències bibliogràfiques • Centro de Investigación y Documentación Educativa (CIDE) (1999): Las desigualdades en la educación en España, II. Madrid. Ministerio de Educación y Ciencia. • De la Rica, S.; Ugidos, A. (1995): “¿Son las diferencias en capital humano determinantes de las diferencias salariales observadas entre hombres y mujeres?”. Investigaciones Económicas, XIX (3): 395-414. • Instituto Valenciano de Investigaciones Económicas (IVIE) [en línea]: Capital humano en España y su distribución provincial. Dirección URL: <http://www.ivie.es/banco/capital.php>. [Consulta: septiembre 2006].

23. Referències bibliogràfiques • Lévy-Garboua, L. (1979): “Marché du travail et marché de l’enseignement superieur”. En: J.-C. Eicher y L. Lévy-Garboua. Economique de l’Education. Paris. Economica: 178-210. • Lévy-Garboua, L.; Mingat, A. (1979): “Les taux de rendement de l’éducation”. En: J.-C. Eicher y L. Lévy-Garboua. Economique de l’Education. Paris. Economica: 104-140. • Malthus, T. R. (1968 [1836]): Principles of Political Economy considered with a view to their practical application. Second Edition. Nueva York. Reprints of Economic Classics. Augustus M. Kelley Publishers.

24. Referències bibliogràfiques • Marshall, A. (1920 [1890]): Principles of Economics. An introductory volume. "Natura non facit saltum". Eighth Edition. London. Macmillan. • Mill, J. S. (1968 [1848]): Principles of Political Economy with Some of Their Applications to Social Philosophy. London, Ontario. University of Toronto Press. Routledge & Kegan Paul. • Mincer, J. (1962): “On-the-job training: costs, returns, and some implications”. The journal of political economy, LXX, supplement Oct. (5, part 2): 50-79. • Mingat, A.; Eicher, J.-C. (1982): “Higher education and employment markets in France”. Higher Education, 11: 211-220.

25. Referències bibliogràfiques • Mingat, A.; Jarousse, J.-P. (1986): “Un réexamen du modèle de gains de Mincer”. Revue économique, 37 (6): 999-1032. • Núñez, C. E. (1993): “Alfabetización y desarrollo económico en España: una visión a largo plazo”. En: C. E. Núñez y G. Tortella. La maldición divina. Ignorancia y atraso económico en perspectiva histórica. Madrid. Alianza Editorial: 223-236. • Núñez, C. E. (2003): “Within the European Periphery: Education and Labor Mobility in Twentieth-Century Spain”. Paedagogica Historica, 39 (5): 621-649.