Download
1 / 16
160 likes | 260 Views
CATEDRAL EVREUX, NORMANDIA. PINTURA GÒTICA ANTERIOR AL SEGLE XV.
E N D
PINTURA GÒTICA ANTERIOR AL SEGLE XV La pintura gòtica al substituir els murs per amplis ventanals determina la reducció de l’espai per a la pintura mural, al mateix temps que l’escultura i l’altura de les voltes de creuería dificulten que siguen utilitzades per aquest fi aun que de vegades es pinten. A Itàlia les estructures del temples gòtics van utilitzar, àmpliament, la pintura mural,mentre que a la resta de Europa es a imposar la pintura sobre taula, generalment de retables, que es disposaven sobre altars, adossats a la paret, aun que podien aun que pot estar aïllat quan s'estima convenient. El retable es desenvolupa a mesura que evoluciona el gòtic i de les taules es pasa al tríptic, format per tres taules, i al políptic, format per moltes taules, les laterals movibles per a tancar el conjunt. Al segle XIV es imposa el gran retable, rígid, amb múltiples taules. Aquest s’organitza en un cos inferior, de menor altura, que és blanc o perdre-la, distribuint-se el conjunt horitzontalment en cossos i verticalment en carrers, separades generalment per altres més estretes (entrecarrers). El carrer central, mes ampli sobreïx del conjunt amb l’espiga i tot es rodeja amb una faixa estreta, generalment obliqua respecte al plànol del retable. Te motius decoratius i escuts, que es el guardapols.
La tècnica utilitzada es el temple,en la que s’utilitza l’ou com a aglutinant de colors o cola obtinguda dels ossos d’animals. Al segle XV amb la pintura flamenca, es quan es difon la tècnica de l’oli, es a dir utilitzant l’oli com a aglutinant en l’evolució de la pintura gòtica distingeixen quatre fases: • L’estil gòtic-lineal o franc-gòtic. • L’italo-gòtic o trecentista. • L’internacional. • El flamenc.
ESTIL GÒTIC-LINEAL O FRANC-GÒTIC • Va escomençar al segle XIII i continua fins al segle XIV, i continua existint despés de l’arribada de l’estil trecentista. Es caracteritza per l’importància que es dona a les línies del dibuix, que limiten superfícies coloretjades de viu cromatisme, en el qual interesa més la luminositat del color plaque la valoració tonal . Predominen els temes del naturalime simple. Es desitja fer un art amable que atraiga al contemplador per l´hermosura del dibuix y la suavitat del color. La pintura francesa, en aquesta etapa, es troba representada per vidrieres i miniatures. A Espanya les formes del gòtic linial es funden amb les de un renovat bizantinisme que arriba per Itàlia al 1204 . Es pot distingir tres tipus de pintures: • Pintures murals . • Pintures sobre taula . • Miniatures .
ESTIL ITALIO-GÒTIC • Gràcies a la influència bizantina es va creant l’estil italio-gòtic al llarg del segle XIII(Ducento) i que a Europa arriba al segle XIV . El desenvolupament de la religiositat franciscana determina una major atenció a la representació del sentiment ,tratant d’atraure l’atenció de l’espectador despertant en ell la seu part més emotiva . En el Ducento es distingeix l´escola toscana , que difon un tipus molt característic de Crist .també apareixen unes tables allargades ,organitzades com retables . A esta etapa correspondeix també els mosaics i la pintura de l’escola romana . A Espanya es recibeix la influència italiana per obres importades i en la Corona d’Aragó predomina le influència sienesa,mentres que a Castella és la florentina.
Estil internacional • Es crea al centre d’Europa com a conseqüència de la fusió de les formes i estètica del gòtc linieal amb el avanços tècnics de la pintura trecentista(italio-gòtic) . Es ticcaracteriritza per la valoració de l’anegdòtic i epresiu ,la estilització de le figures i l’afició a la línea curva i la tendència a introduir detalls naturalistes però amb caràcter simbòlic . A Espanya l’estil internacional te un ampli desenvolupament.
Estil flamenc • A final del primer quart del segle XV s’inicia l’estil flamenc, que sorgeix de les formes de l’estil internacional del mestres que van treballar a les corts del ducs de Berry i de Borgonya . • La principal aportacó tècnica d’aquesta escola é d'utilització de l’oli com a aglutinant dels colors . La tècnica a l’oli dona major vivesa i enriquiment de la gamma cromàtica ja que els colors adquireixen major brillantor i mitjaçant la supeposició de dos o més colors (veladura) s’obté per transparència una major variabilitat en els tons i la consecució de colors composts.
