220 likes | 329 Views
Èxit i fracàs a l’educació obligatòria. Miquel Martínez. Universitat de Barcelona Direcció d’Ensenyament Ajuntament de Mataró Mataró, 26 de febrer de 2013. Fracàs escolar, abandonament prematur, èxit educatiu. Resultat o procés Bé particular o bé comú.
E N D
Èxit i fracàs a l’educació obligatòria Miquel Martínez. Universitat de Barcelona Direcció d’Ensenyament Ajuntament de Mataró Mataró, 26 de febrer de 2013
Fracàs escolar, abandonament prematur, èxit educatiu • Resultat o procés • Bé particular o bé comú
L’èxit educatiu com a prioritat social i política • El paper de l’escola • La corresponsabilitat dels diferents agents educatius, socials i econòmics • L’equitat com a estratègia principal per a la millora de l'èxit educatiu
L’educació en clau de sistema • Què fem i com ho fem?: agents formals i no formals • Què passa fora?: agents no formals i informals
Dimensions de l’èxit educatiu • Rendiment acadèmic • Equitat educativa • Adhesió educativa • Transició educativa • Impacte i retorn de la inversió en educació Referència: Albaigés, B. (coord.) (2008). “Cap a la promoció de polítiques integrades de millora de l’èxit escolar”. Barcelona: Diputació de Barcelona. Document inèdit.
Catalunya en el marc de l’Estratègia europea I Taula 1. Indicadors de referènciade l’Estratègia de Lisboa 2010 i de l’Estratègia Europa 2020 en educació i formació per àmbit territorial. Catalunya, Espanya i UE-27, 2009, 2010 i 2011 Font: Elaboració amb dades d’Eurostat, de l’Institut d’Estadística de Catalunya, de l’Institut Nacional d’Estadística i del Ministeri d’Educació. L'estat de l'educació a Catalunya. Anuari 2011
Catalunya en el marc de l’Estratègia europea II Gràfic 1. Abandonament educatiu prematur i població jove amb estudis superiors per països europeus, 2011 Font: Elaboració amb dades d’Eurostat, de l’Institut d’Estadística de Catalunya, de l’Institut Nacional d’Estadística i del Ministeri d’Educació. L'estat de l'educació a Catalunya. Anuari 2011
Evolució dels indicadors d’èxit educatiu a Catalunya, 2000-2011 Taula 2. Evolució dels indicadors d’èxit educatiu a Catalunya, 2000-2011 Font: Elaboració amb dades d’Eurostat, de l’Institut d’Estadística de Catalunya, de l’Institut Nacional d’Estadística i del Ministeri d’Educació.
La debilitat de les transicions educatives Gràfic 6. Evolució de la taxa de graduació en ESO i de la taxa d’idoneïtat als 15 anys. Catalunya 2000-2010 Font: Elaboració amb dades del Departament d’Ensenyament. L'estat de l'educació a Catalunya. Anuari 2011
Els joves que ni estudien ni treballen I Gràfic 7.Població de 18 a 24 anys que ni treballa ni estudia (NEET) per països europeus, 2011 Font: Elaboració amb dades d’Eurostat i de l’Institut Nacional d’Estadística. L'estat de l'educació a Catalunya. Anuari 2011
Els joves que ni estudien ni treballen II Gràfic 8.Evolució de la població de 16 a 24 anys que ni treballa ni estudia (NEET) i de la taxa d’atur d’aquest grup d’edat. Catalunya, 2005-2012 Font: Elaboració amb dades de l’Enquesta de Població Activa. L'estat de l'educació a Catalunya. Anuari 2011
Invertir en adhesió i transició educatives com a estratègia • Insuficiència formativa als 15 anys: 15% • No es graduen a quart d’ESO: 21,8% • No assoleixen ensenyaments secundaris postobligatoris: 26% de joves de 18 a 24 anys
Reducció d’abandonament i de la proporció de ni-nis i escolaritat equilibrada en el territori • Lluitar contra la segregació escolar • Lideratge des de l’administració local per millorar escolarització equilibrada • Concepció territorial de la planificació educativa i absència de distinció entre centres públics i concertats • Política d’informació a les famílies sobre l’acció educativa municipal • Un bon exemple: la política de distribució d’alumnes amb NEE a Mataró. Ref: Bonal, X. ( 2013) Municipis contra la segregació escolar. Sis experiències de política educativa local
Accions sobre l’adhesió educativa • Detecció primerenca de dificultats bàsiques d’aprenentatge • Anticipació de possibles trajectòries escolars de risc • Seguiment, suport i acompanyament a l’escolaritat • Implicació i participació de les famílies • Els centres i el professorat • Innovacions per la millora de la qualitat de l'aprenentatge • Iniciatives per atraure població atípica a algunes escoles
Família i èxit educatiu • Relacions positives de les famílies amb l’escola • Temps familiar per educar • Lleure actiu i cooperatiu
Benestar als centres i èxit educatiu • Benestar als centres • Enfortiment de l’escola • Qualitat dels docents
La relació i el vincle educatiu Davant discontinuïtats educatives En una societat diversa Amb “valors tous” i en “temps difícils” ...
La política escolar sola no pot. Cal política educativa, econòmica, laboral i social • Estructura de qualificació de l’ocupació • Estructura formativa i l’estructura ocupacional • Retorn de la inversió en educació es baix • Model de creixement econòmic • Participació a la formació al llarg de la vida • Flexibilitat laboral per la conciliació • Beques i ajuts • Servei públic d’educació
Vectors per orientar l’acció • L’equitat com a estratègia • El territori com a espai de planificació educativa • Un model de creixement econòmic basat en la qualificació de l’ocupació • Un accés equitatiu a la formació al llarg de la vida • El paper clau de la família i el lleure de qualitat • La priorització i l’esforç en el finançament
Estructura formativa i estructura ocupacional Gràfic 13. Estructura de l’ocupació per nivell de qualificació per països europeus, 2010 Font: Elaboració amb dades d’Eurostat i de l’Institut Nacional d’Estadística (Enquesta de Població Activa). L'estat de l'educació a Catalunya. Anuari 2011
El finançament de l’educació Taula 3.Indicadors de despesa pública en l'educació per comunitats autònomes, 2009 Font: Elaboració amb dades del Ministeri d’Educació i l’Institut Nacional d’Estadística. L'estat de l'educació a Catalunya. Anuari 2011
Prioritats per a la política educativa • Actuar sobre l’equitat educativa com a estratègia necessària per millorar l’èxit educatiu • Acompanyar les transicions en educació i invertir en adhesió educativa • Invertir en la qualitat dels usos dels temps familiars i de lleure • Reforçar el retorn de la inversió en educació a través del mercat de treball • Optimitzar la governabilitat en matèria d’educació L'estat de l'educació a Catalunya. Anuari 2011