1 / 22

Èxit i fracàs a l’educació obligatòria

Èxit i fracàs a l’educació obligatòria. Miquel Martínez. Universitat de Barcelona Direcció d’Ensenyament Ajuntament de Mataró Mataró, 26 de febrer de 2013. Fracàs escolar, abandonament prematur, èxit educatiu. Resultat o procés Bé particular o bé comú.

hank
Download Presentation

Èxit i fracàs a l’educació obligatòria

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author. Content is provided to you AS IS for your information and personal use only. Download presentation by click this link. While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server. During download, if you can't get a presentation, the file might be deleted by the publisher.

E N D

Presentation Transcript


  1. Èxit i fracàs a l’educació obligatòria Miquel Martínez. Universitat de Barcelona Direcció d’Ensenyament Ajuntament de Mataró Mataró, 26 de febrer de 2013

  2. Fracàs escolar, abandonament prematur, èxit educatiu • Resultat o procés • Bé particular o bé comú

  3. L’èxit educatiu com a prioritat social i política • El paper de l’escola • La corresponsabilitat dels diferents agents educatius, socials i econòmics • L’equitat com a estratègia principal per a la millora de l'èxit educatiu

  4. L’educació en clau de sistema • Què fem i com ho fem?: agents formals i no formals • Què passa fora?: agents no formals i informals

  5. Dimensions de l’èxit educatiu • Rendiment acadèmic • Equitat educativa • Adhesió educativa • Transició educativa • Impacte i retorn de la inversió en educació Referència: Albaigés, B. (coord.) (2008). “Cap a la promoció de polítiques integrades de millora de l’èxit escolar”. Barcelona: Diputació de Barcelona. Document inèdit.

  6. Catalunya en el marc de l’Estratègia europea I Taula 1. Indicadors de referènciade l’Estratègia de Lisboa 2010 i de l’Estratègia Europa 2020 en educació i formació per àmbit territorial. Catalunya, Espanya i UE-27, 2009, 2010 i 2011 Font: Elaboració amb dades d’Eurostat, de l’Institut d’Estadística de Catalunya, de l’Institut Nacional d’Estadística i del Ministeri d’Educació. L'estat de l'educació a Catalunya. Anuari 2011

  7. Catalunya en el marc de l’Estratègia europea II Gràfic 1. Abandonament educatiu prematur i població jove amb estudis superiors per països europeus, 2011 Font: Elaboració amb dades d’Eurostat, de l’Institut d’Estadística de Catalunya, de l’Institut Nacional d’Estadística i del Ministeri d’Educació. L'estat de l'educació a Catalunya. Anuari 2011

  8. Evolució dels indicadors d’èxit educatiu a Catalunya, 2000-2011 Taula 2. Evolució dels indicadors d’èxit educatiu a Catalunya, 2000-2011 Font: Elaboració amb dades d’Eurostat, de l’Institut d’Estadística de Catalunya, de l’Institut Nacional d’Estadística i del Ministeri d’Educació.

  9. La debilitat de les transicions educatives Gràfic 6. Evolució de la taxa de graduació en ESO i de la taxa d’idoneïtat als 15 anys. Catalunya 2000-2010 Font: Elaboració amb dades del Departament d’Ensenyament. L'estat de l'educació a Catalunya. Anuari 2011

  10. Els joves que ni estudien ni treballen I Gràfic 7.Població de 18 a 24 anys que ni treballa ni estudia (NEET) per països europeus, 2011 Font: Elaboració amb dades d’Eurostat i de l’Institut Nacional d’Estadística. L'estat de l'educació a Catalunya. Anuari 2011

  11. Els joves que ni estudien ni treballen II Gràfic 8.Evolució de la població de 16 a 24 anys que ni treballa ni estudia (NEET) i de la taxa d’atur d’aquest grup d’edat. Catalunya, 2005-2012 Font: Elaboració amb dades de l’Enquesta de Població Activa. L'estat de l'educació a Catalunya. Anuari 2011

  12. Invertir en adhesió i transició educatives com a estratègia • Insuficiència formativa als 15 anys: 15% • No es graduen a quart d’ESO: 21,8% • No assoleixen ensenyaments secundaris postobligatoris: 26% de joves de 18 a 24 anys

  13. Reducció d’abandonament i de la proporció de ni-nis i escolaritat equilibrada en el territori • Lluitar contra la segregació escolar • Lideratge des de l’administració local per millorar escolarització equilibrada • Concepció territorial de la planificació educativa i absència de distinció entre centres públics i concertats • Política d’informació a les famílies sobre l’acció educativa municipal • Un bon exemple: la política de distribució d’alumnes amb NEE a Mataró. Ref: Bonal, X. ( 2013) Municipis contra la segregació escolar. Sis experiències de política educativa local

  14. Accions sobre l’adhesió educativa • Detecció primerenca de dificultats bàsiques d’aprenentatge • Anticipació de possibles trajectòries escolars de risc • Seguiment, suport i acompanyament a l’escolaritat • Implicació i participació de les famílies • Els centres i el professorat • Innovacions per la millora de la qualitat de l'aprenentatge • Iniciatives per atraure població atípica a algunes escoles

  15. Família i èxit educatiu • Relacions positives de les famílies amb l’escola • Temps familiar per educar • Lleure actiu i cooperatiu

  16. Benestar als centres i èxit educatiu • Benestar als centres • Enfortiment de l’escola • Qualitat dels docents

  17. La relació i el vincle educatiu Davant discontinuïtats educatives En una societat diversa Amb “valors tous” i en “temps difícils” ...

  18. La política escolar sola no pot. Cal política educativa, econòmica, laboral i social • Estructura de qualificació de l’ocupació • Estructura formativa i l’estructura ocupacional • Retorn de la inversió en educació es baix • Model de creixement econòmic • Participació a la formació al llarg de la vida • Flexibilitat laboral per la conciliació • Beques i ajuts • Servei públic d’educació

  19. Vectors per orientar l’acció • L’equitat com a estratègia • El territori com a espai de planificació educativa • Un model de creixement econòmic basat en la qualificació de l’ocupació • Un accés equitatiu a la formació al llarg de la vida • El paper clau de la família i el lleure de qualitat • La priorització i l’esforç en el finançament

  20. Estructura formativa i estructura ocupacional Gràfic 13. Estructura de l’ocupació per nivell de qualificació per països europeus, 2010 Font: Elaboració amb dades d’Eurostat i de l’Institut Nacional d’Estadística (Enquesta de Població Activa). L'estat de l'educació a Catalunya. Anuari 2011

  21. El finançament de l’educació Taula 3.Indicadors de despesa pública en l'educació per comunitats autònomes, 2009 Font: Elaboració amb dades del Ministeri d’Educació i l’Institut Nacional d’Estadística. L'estat de l'educació a Catalunya. Anuari 2011

  22. Prioritats per a la política educativa • Actuar sobre l’equitat educativa com a estratègia necessària per millorar l’èxit educatiu • Acompanyar les transicions en educació i invertir en adhesió educativa • Invertir en la qualitat dels usos dels temps familiars i de lleure • Reforçar el retorn de la inversió en educació a través del mercat de treball • Optimitzar la governabilitat en matèria d’educació L'estat de l'educació a Catalunya. Anuari 2011

More Related