1 / 9

Sergi i Toni 2n B

Esglèsia de Santa Maria del Mar. Sergi i Toni 2n B. És una església gòtica de Barcelona, situada al barri de la Ribera construïda entre 1329 i 1383. Els mestres d’obra foren Berenguer de Montagut (el dissenyador principal de l’edifici) i Ramon Despuig. Santa Maria del Mar. Història.

haamid
Download Presentation

Sergi i Toni 2n B

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author. Content is provided to you AS IS for your information and personal use only. Download presentation by click this link. While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server. During download, if you can't get a presentation, the file might be deleted by the publisher.

E N D

Presentation Transcript


  1. Esglèsia de Santa Maria del Mar Sergi i Toni 2n B

  2. És una església gòtica de Barcelona, situada al barri de la Ribera construïda entre 1329 i 1383. Els mestres d’obra foren Berenguer de Montagut (el dissenyador principal de l’edifici) i Ramon Despuig. Santa Maria del Mar

  3. Història • La construcció començà el 25 de març de 1329, com diuen les làpides del portal de les Moreres. Un fet destacable, que encara perdura, és que s’establí que l’obra hauria de pertànyer exclusivament als feligresos, únics responsables materials del temple. Sembla que en la construcció participà activament tota la població de la Ribera, entre la qual els descarregadors del moll, o bastaixos de Ribera. Els murs, les capelles laterals i la façana estaven enllestits pels volts del 1350. El 1379, a punt d’acabar-se el quart tram de les voltes s’incendià la bastida i les pedres sofriren importants danys. Finalment, el 3 de novembre de 1383 es col·locà la darrera clau de volta i el 15 d’agost de l’any següent s’hi celebrava la primera missa. • El terratrèmol de Catalunya de 1428 provocà l’esfondrament de la rosassa i una trentena de morts per la caiguda de les seves pedres. Aviat, però, es firmà un contracte per construir-ne una de nova, flamígera, que quedà acabada el 1459 i un any després s’acabaren d’instal·lar els vidres. La majoria d’imatgeria i l’altar barroc afegits durant els segles següents resultaren cremats durant l’incendia del temple el 19 i 20 de juliol de 1936.

  4. Interior • Interiorment és un edifici de tres naus, amb deambulatori i sense creuer. Les naus estan formades per quatre trams i el presbiteri consta de mig tram i un polígon de set costats, tot cobert amb volta de creueria i coronat amb magnífiques claus de volta. Formalment, doncs, tenim un edifici de tres naus, però sembla com si l’arquitecte volgués donar la mateixa sensació d’espai que s’aconsegueix amb una sola nau. Per això separa molt els pilars (15 metres) i iguala molt les alçades de les tres naus. El resultat és un espai diàfan, que defuig la compartimentació del gòtic europeu i s’inclina per una idea d’espai únic. També cal dir que a l’interior és troben els contraforts.

  5. Foto de d’interior de l’església

  6. Exterior Vist des de l’exterior l’edifici presenta un aspecte massís i robust, que no tradueix el que trobarem a d’interior. El predomini de les línies horitzontals i dels panys de paret sense grans obertures ni decoracions és absolut.

  7. Voltes d’absis Planta

  8. Façana • La façana principal queda ritmada per les dues torres octogonals (forma que es repetirà a les columnes de d’interior) i els dos poderosos contraforts que emmarquen la rosassa i tradueixen l’amplada de la volta interior. Horitzontalment podem veure-hi dos trams, clarament marcats per les motllures i els terrats, mentre que a les torres l’horitzontalitat queda subratllada una vegada més pels terrats en lloc de pinacles o agulles. El tram inferior queda centrat pel pòrtic i el superior per la rosassa, amb els dos finestrals que l’acompanyen entre els contraforts i les torres.

  9. Rosassa La rosassa o rosetó és un element ornamental, majoritàriament, a les catedrals durant el període gòtic. Dins de l’eix conductor d’aquest període artístic, la rosassa transmet, a través de la llum i del color, el contacte amb la espiritualitat i l’ascensió al sagrat.

More Related