1 / 19

Materials per a l’accés al català

Amb la col·laboració dels Departaments de Filologia Catalana, Espanyola, Francesa i Romànica. PROJECTE MINERVA III. Materials per a l’accés al català. Programes Sòcrates Erasmus Sèneca. Presentació. XV Trobada de Serveis Lingüístics Universitaris

gefjun
Download Presentation

Materials per a l’accés al català

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author. Content is provided to you AS IS for your information and personal use only. Download presentation by click this link. While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server. During download, if you can't get a presentation, the file might be deleted by the publisher.

E N D

Presentation Transcript


  1. Amb la col·laboració dels Departaments de Filologia Catalana, Espanyola, Francesa i Romànica PROJECTE MINERVA III Materials per a l’accés al català Programes Sòcrates Erasmus Sèneca Presentació XV Trobada de Serveis Lingüístics Universitaris de la Xarxa d'Universitats “Joan Lluís Vives” UOC. Centre de Suport del Barcelonès Av. Drassanes, 3-5 - Barcelona 2 de juny de 2006 Presentació de: Lidia Lozano, Eric Martin, Irene Vives i Manel Tost

  2. 1. Marc general Cada any, el nombre d’estudiants que vénen a les Universitats catalanes des de la resta de l’Estat (programa Sèneca), d’arreu d’Europa (programa Sòcrates Erasmus) i d’altres llocs del món (programes de mobilitat) creix de forma notable. Tot indica, a més, que el nombre d’aquestes visites tendirà a augmentar en un futur immediat, donada l’atracció creixent de Barcelona i Catalunya arreu d’Europa i del món, d’una banda, i també per l’increment de la mobilitat estudiantil general, de l’altra. I els nous programes (elaborats per la Unió Europea de cara a 2007-2013)d’educació i formació al llarg de la vida [ILLP, en les sigles angleses] reforçaran encara més aquesta tendència. Molts dels estudiants que vénen, si no la gran majoria, tenen un desconeixement gairebé total de la llengua del país. I això representa, a més, un dels frens per a l’augment dels efectius de joves que podrien estudiar a casa nostra. 1.1 PROGRAMES D’INTERCANVIS

  3. Es dóna també la circumstància que s’han desenvolupat últimament tot un seguit d’estudis sobre nous enfocaments en l’ensenyament-aprenentatge de les llengües veïnes (romà-niques en especial), basats en la intercomprensió, és a dir, l’accés a més d’una llengua romànica a la vegada, la qual cosa pot representar un notable aŀlicient pels estudiants que vénen a Catalunya, on ja es gaudeix d’un bilingüisme actiu com no es dóna gairebé enlloc. D’altra banda, les anomenades tecnologies de la informació i de la comunicació ofereixen ara noves maneres de fer en l’ensenyament de les llengües, molt especialment en el tractament de l’oralitat, que ha estat sovint molt ignorada en els mètodes clàssics. I, precisament, aquestes tecnologies poden ser de gran utilitat en un tipus de material lleuger i polivalent que es descriu aquí. 1.2 LES TIC

  4. De tot això va néixer la proposta de concebre i elaborar nous materials didàctics que trenquessin amb metodologies avui obsoletes i que facilitessin l’accés al català en el marc d’uns ensenyaments plurilingües i pluriculturals des de la perspec-tiva de la intercomprensió en llengües romàniques. Aquest és l’origen del projecte Minerva que s’inscriu en la línia d’actuacions de diferents grups de l’ICE de la UAB que treballen sobre la didàctica de les llengües veïnes. A tall d’exemple es poden citar: Galatea, Ariadna, Galanet, Minerva, Itinerari romànics. Els productes d’aquests projectes (Sòcrates Lingua, la majoria d’ells) són a l’abast del gran públic. Altres estan penjats a Internet, com Galanet i Itineraris romànics. Alguns d’ells (els que han estat coordinats per l’ICE de la UAB, inclouen el català com a llengua de treball (Ariadna, Minerva, Itineraris romànics), la qual cosa és poc freqüent. 1.3 ELS PROJECTES D’INTERCOMPRENSIÓ

  5. Adreces: http://www.u-grenoble3.fr/galatea–http://galanet.free.fr – http://dpel.unilat.org Direcció Promoció i Ensenyament de les llengües D:\modulo1_isla\modulo1.htm D:\modulo3_pizza\modulo3.htm D:\modulo2_gato\modulo4.htm D:\modulo4_zorro\modulo4.htm D:\modulo5_massamba\modulo5.htm Unió llatina és una organització intergovernamental en la qual participen 34 països de llengües neollatines que és, a més, un del pocs (si no l’únic) organisme internacional on el català figura entre les llengües de treballs oficials(donada la presència d’Andorra en el seu si).

  6. 2. Característiques principals  Una aplicació en línia per a l’aprenentatge del català des de la perspectiva de la intercomprensió entre llengües veïnes  Uns documents multimèdia de tipus divers  Una tipologia textual variada en la qual el discurs acadèmic és sempre present Un nou material didàctic per a l’accés al català parlat i escrit   Un aparell didàctic complet per a la comprensió oral i escrita Una aproximació progressiva a la riquesa cultural catalana   Un ampli aprofitament de les funcionalitats que ofereixen avui dia les TIC Recursos complementaris per desenvolupar l’estudi del català

  7. 3. Estructura dels mòduls • Cada mòdul consta de tres documents que constitueixen tres maneres diferents de generar l’aprenentatge: • Una curta ficció, interpretada per alumnes de l’Institut del Teatre, sobre temes propis del públic (universitari) al qual va dirigit aquest material. I amb una forta càrrega afectiva. Es tracta principalment de textos dialogats en els quals els actes de parla més corrents són nombrosos. • Un document (que anomenem “acadèmic”), sovint autèntic (és a dir, elaborat amb finalitats altres que les purament didàctiques, encara que pertanyi també a l’àmbit educatiu (una conversa amb un professor de filosofia, la presentació d’un laboratori de recerca, una exposició sobre el carnaval a Catalunya des del punt de vista antropològic…). Com és de suposar, aquest document correspon generalment a la modalitat expositiva i/o argumentativa. 3.1 TIPOLOGIA DE DOCUMENTS

  8. Acompanyen aquests dos tipus de documents, els corresponents aparells didàctics, enfocats a la comprensió fina (oral i escrita), després d’haver-ne elucidat els problemes de comprensió global. • Aquest aparell aborda qüestions lingüístiques diverses (fonològiques i fonètiques, lexicals, gramaticals i pragma-discursives), segment de text per segment, a través d’un seguit d’activitats que pretenen ser les més variades possibles dins dels límits imposats pel suport informàtic. • Pel que fa concretament a la comprensió oral, el material utilitza els recursos específics següents: • Subtitulació en català (que es pot activa o desactivar) • L’audició lenta dels documents (subtitulada o sense • subtitular) • Activitats orals específiques (segmentació, discrimi-nació fonètica, entre altres) 3.2 APARELL DIDÀCTIC

  9. L’aparell didàctic és específic per cadascuna de les llengües romàniques del projecte (és a dir, que les activitats corresponen als problemes específics que la comprensió del català planteja al locutor de la llengua concernida). També s’hi integren “quadres panromànics”, quan la seva consulta pot ser útil o significativa.

  10. El tercer document desencadenant d’aprenentatge està constituït per un joc informàtic, tot en català, que pretenem que compleixi dues funcions principals: • Es tracta, en primer lloc, que serveixi per a avaluar de forma implícita (és a dir, sense plantejar-ho de manera formal) els coneixements assolits en les pràctiques dels documents anteriors del mòdul. • Per altra banda, ha de servir també per abordar qüestions en relació amb la riquesa cultural de Catalunya presentada de manera succinta: riquesa museística, paisatgística (Catalunya des de l’aire o des del mar), arquitectònica (romànic, gòtic, modernisme…), literària, etc. • Aquest joc ––que canvia a cada mòdul– obliga l’aprenent a resoldre qüestions pragmalingüístiques (de comprensió oral i escrita) sense recórrer a la seva llengua materna. 3.3 EL JOC INTERACTIU

  11. Per tal de poder anar més lluny que la simple comprensió dels documents que conté cada mòdul i també per sistematitzar els seus coneixements de la llengua catalana, l’utilitzador d’aquesta aplicació té la possibilitat d’accedir a recursos complementaris com són: a) Un apèndix gramatical (breu descripció de la gramàtica del català des del vessant CLE), amb exemples i activitats; b) El vocabulari més freqüent utilitzat als mòduls de referència; c) Una base de dades d’actes de parla plurilingüe il·lustrada; d) Una selecció de recursos fonètics; e) Activitats d’aprenentatge complementàries. 3.4 RECURSOS COMPLEMENTARIS

  12. 4. Mostres de materials 4.1 CARÀTULA D’ENTRADA ES FR IT PT RO Documents multimèdia Es poden activar en qualsevol ordre Document acadèmic Joc Ficció dialogada

  13. 4.2 LA FICCIÓ ES FR IT PT RO Subtítols activats DL Activitats Inici Enrere Una breu història, interpretada per alumnes de l’Institut del Teatre, sobre temes del jovent i amb una certa càrrega afectiva i relacionat temàticament amb el document acadèmic següent. Es tracta d’un text en el qual els actes de parla més corrents són nombrosos. Dicció lenta

  14. 4.3 EL DOCUMENT ACADÈMIC Subtítols activats DL Inici Document acadèmic autèntic, de caràcter expositiu i/o argumentatiu. En l’ocurrència, es tracta d’una entrevista amb un professor de filosofia. L’explotació didàctica es fa a través d’activitats sobre el text oral i la transcripció ulterior. Dicció lenta

  15. 4.4 EL JOC INTERACTIU • JOC informàtic, tot en català, que compleix dues funcions princi-pals: • Es tracta, en primer lloc, que serveixi per a avaluar de forma implícita (és a dir, sense plantejar-ho de manera formal) els coneixements assolits en les pràctiques dels documents anteriors del mòdul. • Per altra banda, ha de servir també per abordar qüestions en relació amb la riquesa cultural de Catalunya presentada de manera succinta: riquesa museística, paisatgística (Catalunya des de l’aire o des del mar), arquitectònica (romànic, gòtic, modernisme…), històrica, literària, etc.

  16. 4.5 Mostres d’activitats (1) ES FR IT PT RO Identificació de l’activitat Consigna pedagògica Cert / Fals ACTIVITAT de COMPRENSIÓ GLOBAL Reproducció sonora Anar enrere Tornar a l’índex Comprovació

  17. 4.5 Mostres d’activitats (2) ES FR IT PT RO Identificació de l’activitat Consigna pedagògica Emplenar espais ACTIVITAT DE RECONSTRUCCIÓ DE FRASES Reproducció sonora Anar enrere Tornar a l’índex Comprovació

  18. 4.5 Mostres d’activitats (3) ES FR IT PT RO Identificació de l’activitat Consigna pedagògica Transcriure ACTIVITAT DE SEGMENTACIÓ ORAL Reproducció sonora Anar enrere Tornar a l’índex Comprovació

  19. 4.5 Mostres d’activitats (4) ES FR IT PT RO Identificació de l’activitat Consigna pedagògica Transcriure ACTIVITAT DE CONCEPTUALITZACIÓ GRAMATICAL Anar enrere Tornar a l’índex Comprovació

More Related