Download
1 / 42
E N D
Perseu era fill de Zeus i de la mortal Dànae.Acrisi, rei d’Argos, desitjava un fill varó, però només havia tingut una filla anomenada Dànae.Quan consultà a l’oracle si podria tenir fills varons, aquest li va dir:- Tú no podràs engendrar fills varons, però la teva filla Dànae tindrà un nen que et matarà.Per impedir aquest fet, Acrisi tancà la seva filla dins una torre de pedra i no deixava entrar ningú.
Però Zeus la va veure un dia i es va enamorar d’ella. Llavors prengué la forma de pluja daurada per arribar fins Dànae sense que ningú el veiés i demanar-li que s’unís amb ell. Dànae aceptà i van tenir un fill anomenat Perseu.
Acrisi no va voler matar el seu net. Però va tancar Dànae i Perseu en un bagul de fusta i els llençà al mar.
Zeus ordenà a Posidó que calmés les aigües del mar i l’arca arribà a l’illa de Sèrifos on els trobà el pescador Dictis que els portà a casa seva. Dictis va educar Perseu com al seu propi fill, fins que es va convertí en un valent i agraciat jove, dotat de totes les virtuts. Polidectes, rei de Sèrifos, s’enamorà de Dànae només veure-la i tots els dies li demanava que es casés amb ell, però Dànae sempre responia que ja estava casada amb el déu Zeus.
Quan Perseu arribà als 15 anys, Polidectes demanà a cada habitant de l’illa un cavall per oferir una gran dot a una princesa de Grècia amb la qual volia casar-se.Perseu anà a parlar amb el rei i li digué:- No tinc cavalls, ni tampoc diners per comprar-los, però si promets deixar de molestar la meva mare, et portaré qualsevol cosa, ni que sigui el cap de la gorgona Medusa. Medusa havia estat una bellísima dona a la qual la deesa Atena havia castigat (s’havia unit a Posidó en un temple d’Atena) convertint-la en una gorgona, monstre horrible amb enormes dents i serps en lloc de cabells. Si algú la mirava, es convertia en pedra.
Polidectes aceptà l’oferiment de Perseu perquè pensava que Medusa el convertiria en pedra i així ningú l’impediria casar-se amb Dànae.Zeus ordenà als déus que ajudessin el seu fill Perseu. Atena li regalà un escut tan pulimentat que reflexava les imatges com un mirall, perquè pogués veure Medusa sense convertir-se en pedra. El déu Hermes li donà una falç molt esmolada perquè pogués tallar el cap de Medusa.
Però Perseu necesitava algunes coses més que guardaven les Nàiades de la llacuna Estígia: unes sandàlies amb ales per poder volar, un sac màgic per guardar el cap de Medusa, i el casc d’Hades, que feia invisible qui el portés. Com que no sabia ón era la llacuna Estígia, va haver de preguntar a les tres Graies, que eren tres velles germanes que vivien al mont Atlas i que només tenien un ull i una dent per totes tres i que per poder veure i menjar se’ls passaven d’una a l’altra.
Perseu es colocà darrere de les Graies sense que el veiessin i els agafà l’únic ull i la seva dent. Quan les tres germanes li digueren a Perseu el camí secret de la llacuna Estígia, aquest els tornà l’ull i la dent.
Quan trobà les Nàiades les va amenaçar amb explicar a tothom que eren molt lletjes i on vivien si no li prestaven el sac màgic, el casc de la invisibilitat i les sandàlies amb ales. Les Nàiades li prestaren totes aquestes coses i amb elles Perseu s’en va anar a Líbia, on vivia la gorgona Medusa.
Gràcies a les sandàlies amb ales i al casc que el feia invisible, va poder arribar fins la gorgona sense que ella el veiés i, mirant a través de l’escut, li tallà el cap amb la falç.
De la sang del coll de Medusa nasqué el cavall Pegàs i el gegant Crisaor, fills de Medusa i Posidó. Perseu recollí el cap i, sense mirar-lo, el guardà en el sac màgic i emprengué el camí de tornada.
Quan va anar a donar les gràcies a les tres germanes Graies per la seva col.laboració, el tità Atlas el cridà i li digué:- Digues-li al teu pare Zeus que si no m’allibera aviat de aquest treball deixaré d’aguantar el cel i el món s’acabarà per sempre.Ràpidamente, Perseu li mostrà el cap de Medusa i Atlas es convertí en pedra i formà la cordillera que porta el seu nom.
Quan Perseu sobrevolava l’Àfrica, unes gotes de sang del cap de Medusa van caure al desert, i van sorgir serps i escorpins.
En arribar a les costes d’Etiòpia, va veure Andròmeda, una bonica princesa, lligada a una roca i destinada a un terrible monstre marí. Perseu l’allibera.
Perseu i Andròmeda s’enamoraren, però Fineu, rei de Tir, volia casar-se amb Andròmeda i es presentà amb el seu exèrcit per impedir que marxèssin. Perseu els ensenyà el cap de Medusa i van morir petrificats.
Perseu i Andròmeda es dirigeixen a Sèrifos. Allà, Perseu li diu a Polidectes que ha matat Medusa. Aquest no s’el creu. Llavors li mostra el cap de la gorgona, i es torna de pedra. Perseu deixa Dictis com a rei i s’en va del país.
Més tard, li regalà el cap de Medusa a Atena, la qual el col.locà en el seu escut, i li demanà a Hermes que tornés el casc, el sac i les sandàlies a les Nàiades de la llacuna Estígia.
Perseu i Andròmeda es casaren i marxaren a Argos a conèixer Acrisi, l’avi de Perseu. Quan Acrisi s’enterà que el seu net estava a punt d’arribar, sortí d’Argos i s’amagà per evitar la profecia.Perseu no va poder conèixer el seu avi. Però un dia, participant en uns jocs esportius, organizats pel rei Teutàmides de Larisa, el seu avi Acrisi estava entre els espectadors sense saber que el seu net era un dels competidors. Quan arribà el torn del llançament de disc, un cop de vent desvià el disc de Perseu, el qual va partir el cap del seu avi, complint-se així la predicció de l’oracle.
Perseu i Andròmeda visquèren feliços molts anys i quan moriren el déu Zeus els convertí en les constelacions que porten els seus noms.
