Tragic Tales of Ancient Greek Theater

1. Antígona: Els fills d'Èdip havien de regnar Tebes alternativament, però Etèocles, quan li arriba el torn de deixar el govern al seu germà Polinices, no l'hi cedeix. Polinices llavors ataca Tebes i els dos germans es maten l'un a l'altre en el combat. El seu oncle, Creont, es converteix en el nou governant, i la primera disposició que pren és deixar insepultes les despulles de Polinices, perquè ha atacat la ciutat. Tanmateix la seva germana, Antígona, l'enterra. El càstig de Creont és sepultar-la viva. Però la mort d'Antígona provoca la ruïna del mateix Creont.

2. Filoctetes, • Tema: Ulisses i Neoptòlem han de convèncer Filoctetes perquè els acompanyi a Troia, malgrat que l’havien abandonat a l’illa de Lemnos

3. Electra • igual que les Coèfores d'Èsquil, centrada en la venjança d'Orestes i Electra contra la seva mare, però aquí la figura forta és Electra

4. Característiques generals: • Sòfocles introdueix grans innovacions en el teatre atenès: • abandona la unitat temàtica de la trilogia, • augmenta el nombre d'actors de dos a tres, amb la qual cosa dóna més importància al diàleg • L’home ha d’acceptar la justícia implacable dels déus • Sòfocles defensa una democràcia basada en el respecte de la religió i els déus tradicionals, enfront dels corrents filosòfics racionalistes que desvinculaven l'Estat de la religió. • En el teatre sofocli hi ha una contraposició entre les accions humanes i les decisions dels déus. • Ironia sofòclia: l’heroi parla sense ser conscient de la realitat que hi ha darrera de les seves paraules (Èdip és l’exemple més evident).

5. EURÍPIDES • D'Eurípides (Atenes, c. 485-406 a. C.) es conserven 19 obres de les 92 que va escriure. • Mentre va viure, no va gaudir de l'acceptació del públic ni va guanyar gaires concursos tràgics, sinó que el seu teatre va aconseguir l'èxit després de mort, superant en representacions Èsquil i Sòfocles. • Preocupació per les innovacions culturals i ideològiques: sofística, retòrica; biblioteca pròpia • Fama de misògin • Allunyament de la vida pública • Atenció especial a les dones com a protagonistes de els seves tragèdies

6. Alcestis: • Alcestis fou una heroïna, filla de Pèlias i d'Anaxíbia. Es casà amb Admet, al qual Apol·lo volgué concedir la immortalitat; però les Moires només ho acceptaren si algú altre s'oferia a morir en lloc seu. Alcestis s'hi va oferir per amor al seu marit, i així baixà a l'Hades quan li hauria pertocat a Admet, però Hèracles, aleshores hoste del seu palau, va anar-la a cercar als inferns per retornar-la a Admet.

7. Medea: • Quan els Argonautes arriben a la Còlquide, Medea s'enamora de Jàson i els ajuda amb els seus poders màgics a recuperar el velló d'or, traint el seu pare, el rei, i el seu poble i matant el seu propi germà. Després fuig amb els grecs i es casa amb Jàson. L'obra comença quan, vivint tots dos a Corint amb els seus fills, Jàson vol separar-se'n per casar-se amb la filla del rei. Però Medea es venja de Jàson matant amb màgia la seva promesa i els seus propis fills.

8. Tot seguit fuig de Corint i desapareix en un carro arrastrat per dracs alats, que li havia regalat el seu avi Hèlios • Presentació powerpoint sobre Medea

9. Hipòlit: Fedra, casada amb Teseu, rei d'Atenes, s'enamora del seu fillastre Hipòlit. Sense cap altra esperança que la mort, explica el seu secret a la dida. Quan la dida insinua a Hipòlit l'amor de Fedra, el noi el refusa indignat. Llavors Fedra, espantada perquè Hipòlit la delati a Teseu i despitada pel seu rebuig, es penja després d'escriure una nota on acusa Hipòlit de voler-la seduir.

10. Teseu desterra el fill, el qual mor en un accident en sortir d'Atenes.

11. Les altres obres conservades són: Cicle d’Hèracles: Els fills d'Hèracles Hèracles foll Cicle tebà: Fenícies, Suplicants Cicle troià: Hècuba, Andròmaca, Hèlena, Troianes Casal d’Argos: Ifigenia a Àulida, Ifigenia a Tàurida, Orestes, Electra Ió Bacants El Ciclop (drama satíric): escenifica un l’episodi de l’Odissea Resos: episodi del cant X de la Ilíada

12. Tècnica d’Eurípides • Tècnicament Eurípides. • dóna menys importància al paper del cor. • usa sovint el procediment del deus ex machina. • El teatre d'Eurípides es caracteritza pel seu realisme i per la seva comprensió de les passions humanes com l'amor i la gelosia, motors del comportament de l'home. • Home que posa en dubte els valors tradicionals. • Les protagonistes femenines reflexionen i són més íntegres que els homes. • Aprofita els mites per a posar en relleu les misèries i defectes dels humans.

13. LA COMÈDIA • A la comèdia àtica hi ha dos grans períodes: • Comèdia Antiga: al s. V a. C. i principis del IV a. C. • Comèdia Mitja: s’ha perdut totalment, entre el 400 i el 323 aC • Comèdia Nova: 323 fins 263 aC.

14. COMÈDIA ANTIGA • Comèdia i tragèdia: semblances i diferències • Lligam amb el culte a Dionís • Representacions en el mateix context religiós i cívic • Part d’una competició • Combinació lírica coral i recitat actors • Acció mítica amb presència de déus i herois • Tema “comú”: l’heroi s’enfronta amb una situació angoixant • A la tragèdia hi ha dolor i mort • Llenguatge solemne i religiós • L’heroi és un personatge mític • La comèdia es situa al present, amb persones reals • Broma, ironia, burla, escatologia, vulgar....

15. Orígens comèdia • Segons Aristòtil neix del mateix culte a Dionís • En les festes al camp els vinyataires reorren els camps en escamots festius entonant cants fàl·lics i lloances a Dionís amb tota mena d’improvisacions burlesques • El conjunt de divertiments s’anomenava “komos” • Sabem que aquestes farses grolleres es feien al Peloponnès des de molt antic, i que foren introduïdes al s VI a l’Àtica. A partir del 486 aC a Atenes, es representaven en concursos oficials

16. Comèdia Antiga • Aristòfanes és el representant principal • Barreja de farsa i sàtira • La representació de la comèdia la duien a terme tres actors i 24 coreutes. Portaven vestits grotescos, amb panxes i culs encoixinats, fal·lus de pell i màscares caricaturesques.

17. Esquema argumental • L'argument se centra normalment en una idea fantàstica que se li acut al protagonista i que realitza al llarg de l'obra, malgrat els obstacles que troba i que va superant • Temes: • Crítica del poder • Atac als vicis del present i idealització del passat • Burla de tot allò que es nou, innovador, immoral... • Contraposició entre un món real i un món fantàstic, irreal: utopia, escapisme

18. Personatges • Personatges: • Vells glotons i lúbrics • dones obsessionades per la beguda i el sexe • polítics corruptes • poetes i filòsofs depravats • joves decadents • Objectiu principal: fer riure, divertir

19. Estructura formal de la comèdia • Pròleg: presenta l’heroi , la seva situació angoixant, i el pla que té per afrontar-la • Pàrodos: el cor entra i es declara a favor o en contra de l’heroi • Episodis: diàlegs dels personatges i escenes que fan avançar l’acció • Agón, debat entre l’heroi i algú que s’oposa al seu pla • Paràbasis: el corifeu s’avança i en nom del poeta es dirigeix als espectadors • Èxode i Comos, apoteosi de la victòria de l’heroi amb gran alegria general, que acaba amb boda, banquet o festa

20. Aristòfanes (448-385 aC)‏ • De les més de 40 comèdies que escriví, tenim onze • Lisístrata • Les granotes • Els núvols • La pau • Els cavallers • Les vespes • Els ocells • Els acarnesos • Les assembleistes • Les tesmofòries • Pluto.

21. Altres característiques de la comèdia aristofànica • Té grans dosis de fantasia; • busca fer riure la gent del poble: el seu públic són camperols i ciutadans pobres, que se senten identificats amb el protagonista, • l'acció, al contrari que la tragèdia, se situa al món contemporani, i es fan constants referències a fets i personatges de la vida real; • tothom està exposat a la burla i a l'insult: déus, herois i éssers mítics, polítics, literats i intel·lectuals com Eurípides i Sòcrates, militars, un homosexual famós; • Aristòfanes hi expressa les seves idees polítiques: defensa la democràcia conservadora i la pau amb Esparta; • una de les principals fonts de comicitat és l'obscenitat, amb abundants metàfores sexuals; • Aristòfanes mostra un domini absolut de la llengua. Sol fer servir un llenguatge col·loquial o vulgar, però en les seves paròdies recorre a l'argot del dret, dels metges, dels filòsofs o dels retòrics. És força habitual la paròdia de la tragèdia, amb paraules grandiloqüents.

22. COMÈDIA NOVA • s. IV a. C.: la comèdia pateix una transformació decisiva, tant tècnica com de contingut, lligada als canvis de la societat i la mentalitat dels grecs. • Desapareix la polis i la democràcia, i, en conseqüència, la comèdia perd la seva càrrega política. • El cor no té paper dins l'obra, de manera que els entreactes s'omplen amb cançons i danses independents del text. • Es converteix en una comèdia de costums, de caire més o menys moralista. • El llenguatge és col·loquial, sense canvi de registres, i es redueix al mínim l'obscenitat verbal i de vestuari. • S'aprofundeix en la psicologia dels personatges, tot i que es basen en arquetips: el vell de mal geni, el seu astut esclau que sempre l'enganya i li pren diners, el noi i la noia, el militar fatxenda, etc. • La comicitat se cerca sobretot amb situacions plenes d'equívocs i amb un argument ple d'embolics i confusions. • Sempre acaba amb un final feliç, sovint amb la trobada d'un pare amb un fill seu o una filla que havia perdut quan era petit, reconeixent-los per un marca o un objecte. • També acostuma a haver-hi un conflicte amorós: una parella d'enamorats als quals el seu pare no els deixa casar-se.

23. Menandre • Solament en queda una peça completa: el Díscol, de l'atenès Menandre, però, tanmateix, la Comèdia Nova ha exercit molta més influència en el teatre posterior que no l'Antiga a través del teatre llatí (Plaute i Terenci), que va inspirar-se sempre en obres gregues d'aquest període i d'on van pouar autors com Shakespeare o Molière.

24. Enllaços d’interés • Vegeu el teatre d'Epidaure i altres teatres del món grec. • Col·lecció d'imatges del teatre grec i romà (edificis, escultura...) (SG) • El teatre grec d'època hel·lenística va servir de model per al teatre romà. • Webs d'interès: • Reconstructing the Theater of Dionysus in Athens (en anglès): article de Sallie Goetsch i Stefan Didak, CSA Newletter, X, No. 2 (1997) sobre la reconstrucció del teatre de Dionís amb algunes imatges infogràfiques. • The Theatre of Dionysus, secció de Theatron (en anglès) dedicada a la reconstrucció virtual del teatre de Dionís en diverses èpoques i de l'Odèon de Pèricles. • The theatre at Asclepieion at Epidauros (en grec i en anglès): web del teatre d'Epidaure que proporciona informació sobre el teatre, la ciutat i el santuari, imatges fotogràfiques i de reconstrucció virtual. • E-spaces (en anglès): empresa que dóna al seu web una reconstrucció virtual del teatre d'Epidaure. • Didaskalia (en anglès): web sobre la representació actual del drama, la dansa i la música grecs i romans. • Teatros romanos en Hispania (en castellà), web de Francisco Lorente sobre l'arquitectura del teatre antic a Hispània i a la resta del món grecoromà. • The greek theater (en anglès): Visita al teatre de Dionís sota la guia de l'actor Tespis i de Melinna per mitjà d'un divertit còmic en Flash. Secció del web educatiu de la BBC pensada per a educació primària. • Èsquil: http://ca.wikipedia.org/wiki/%C3%88squil