microbiologia n.
Download
Skip this Video
Loading SlideShow in 5 Seconds..
MICROBIOLOGIA PowerPoint Presentation
Download Presentation
MICROBIOLOGIA

Loading in 2 Seconds...

play fullscreen
1 / 73

MICROBIOLOGIA - PowerPoint PPT Presentation


  • 129 Views
  • Uploaded on

MICROBIOLOGIA. Organismes invisibles a l´ull humà Poden ser: Eucariotes: Protozous, alguns fongs i algunes algues Procariotes: Eubacteris i Arqueobacteris Acel.lulars: Virus ( microscopi electrònic) Els microbis representen al voltant d'un terç de la biomassa terrestre. 1. Microorganismes.

loader
I am the owner, or an agent authorized to act on behalf of the owner, of the copyrighted work described.
capcha
Download Presentation

PowerPoint Slideshow about 'MICROBIOLOGIA' - fedora


An Image/Link below is provided (as is) to download presentation

Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author.While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server.


- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - E N D - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
Presentation Transcript
1 microorganismes

Organismes invisibles a l´ull humà

  • Poden ser:
    • Eucariotes: Protozous, alguns fongs i algunes algues
    • Procariotes: Eubacteris i Arqueobacteris
    • Acel.lulars: Virus ( microscopi electrònic)
  • Els microbis representen al voltant d'un terç de la biomassa terrestre
1. Microorganismes
molt important
Molt important

Diferència eucariotes i procariotes

Diferència archeobacteris i eubacteris

Dimensions microorganismes

1mm= 103mm =106 nm = 107A

unitats m triques en citologia
UNITATS MÈTRIQUES EN CITOLOGIA

Unitats en el sistema internacional :

mil.li ( m ) = 10-3 m

micro ( µ ) = 10-6 m

nano ( n ) = 10-9 m

Altres equivalències :

micròmetre (µm ) = 10-6 m = 10-3 mm

nanòmetre ( nm ) = 10-9 m = 10-6 mm = 10-3 µm

Angstrom ( Å ) = 10-10 m

augments i poder de resoluci
Augments i poder de resolució

Els augments d’un microscopi venen determinats pel producte dels augments corresponents a l’ocular i l’objectiu que s’usi en cada moment.

El poder de resolució és la distància mínima a la qual poden estar dos punts perquè se’ls vegi separats .

Ull humà : 0,1 mm.

Microscopi òptic : 0,2 µm.

el microscopi electr nic
EL MICROSCOPI ELECTRÒNIC

L’any 1931 es va construir el primer microscopi electrònic.

El poder de resolució aconseguit va ser de 2nm (100 vegades més que un d’òptic )

bacteris

Càpsula bacteriana

Paret

Membrana plasmàtica

Ribosomes

Inclusions

Orgànuls especials

Cromosoma bacterià

Flagels

Pèls

BACTERIS
2 estructures bacterianes
2. Estructures bacterianes

Càpsula bacteriana: Capa mucosa de polisacàrids. Molts bacteris virulents en tenen. Adsorció a superfícies

Imagen a microscopía óptica de la cápsula del neumococo (Streptococcus pneumoniae)

paret
paret
  • Formada pel peptidoglicà Mureïna
  • Tinció gram:
    • Gram +: Color blau
    • Gram-: Vermell
  • Funció:
    • Mantenir la forma
    • Mantenir la P osmòtica
  • Important:
    • Els arqueobacteris no tenen peptidoglicà
    • La lisozima (enzim de les llàgrimes) destrueix la paret bacteriana
slide12
Ribosomes: 50S (gran), 30S (unitat petita). Recorda: fan la síntesi proteica

Membrana: Hi trobem els enzims encarregats de:

Assimilar el nitrogen

Respiració

Fotosíntesi

Replicació ADN

Flagels: Per moure´s. Fets de flagel.lina (eucariotes de tubul.lina)

altres org nuls

Inclusions: Substàncies de reserva(Ex: granuls de volutina: reserva de fosfats

Vacúols de gas: Aire per a flotar

Carboxisomes: Responsable de la fixació de CO2 en fotosintètics i quimiosintètics

Altresorgànuls
p ls gram

Pèls sexuals o de conjugació (Pili). Els que tenen plasmidi que poden transferir a altres bacteris

Pèls d’unió o fímbries: Per adherir-se a les superfícies. Patogens

Pèls: Gram -
slide16

Una soca és un subtipus o variant genètica d'un virus o bacteri. Per exemple, una "soca de la grip" és una forma biològica concreta del virus de la grip.

Hi ha tècniques de sembra en plaques de petri que en permeten separar "soques" mitjançant la dilució d'organismes i l'aïllament de tota la descendència generada.

SOCA
esp cie bacteriana
ESPÈCIE BACTERIANA

Quan parlem de bacteris no podem definir espècie tal com ho fem pels orgamismes amb reproducció sexual

Per estudiar filogènica bacteriana s’utilitza el RNA 16S (ribosòmic) i la similitud entre ADN´s

La similitud ADN:ADN és el paràmetre reconegut per a delimitar especies. S’ha adoptat un nivell del 70% de similitud per a determinar si dos cepes pertanyen a la mateixa espècie. Aquest concepte si s’utilitzés en primats tots formaríem part de la mateixa espècie

2 2 fisiologia bacteriana

Els bacteris es cultiven en plaques de petri amb un medi gelificant (agar-agar) o en medi líquid en tubs d’assaig. S’utilitza un mànec de sembra

2.2- FISIOLOGIA BACTERIANA
funci de nutrici

Tots els metabolismes

FOTOAUTÒTROFS: Bacteris verds i propres del sofre i Cianobacteris

FOTOHETERÒTROFS: Bacteris verds i porpres no sulfuris.

QUIMIOAUTÒTROFS: Bacteris nitrificants

QUIMIOHETERÒTROFS: Bacteris que s’alimenten de matèria orgànica morta o viva (patògens)

FUNCIÓ DE NUTRICIÓ
slide21

TIPUS DE METABOLISME

  • Segons la font de Carboni i Energia.
funci de relaci

Moviment: Flagels, contracció i dilatació

Formació d’espores (formes de resistència): Endospores, molt resistents a condicions extremes (desinfectants, temperatura i radiacions)

Quan les condicions són favorables donen lloc a bacteris

FUNCIÓ DE RELACIÓ
parasexualitat intercanvi de material gen tic entre bacteris

CONJUGACIÓ.

Transferència de DNA d’un bacteri a un altre mitjançant un pèl sexual.

Els plasmidis dels donadors (Plasmidis F) contenen gens que informen sobre la producció de pèls sexuals. S’anomenen F+ i els que no en tenen F-

Un bacteri pot tenir varia plasmidis i només en passa una cadena

Parasexualitat. Intercanvi de material genètic entre bacteris
slide27

El plasmidi es pot intercalar dins el DNA bacterià (episoma). Aquests bacteris que els hi passa això s’anomenen Hfr (High frecuency of recombination) i també poden donar DNA als F-

transducci

Intercanvi de material genètic a través d’un virus

  • Vídeo transducció
Transducció

TraNSFORMACIÓ

  • Un bacteriintrodueix material genètic del medi
  • Vídeo transformation
resist ncia als antibi tics

Determinats bacteris patogens poden adquirir resistència als antibiòtics gràcies a la convivència amb d’altres que resisteixen bé a aquests productes

Vídeo resistència antibiòtics

Vídeo descobriment penicilina

Vídeo Mecanisme acció penicilina

Resistènciaalsantibiòtics
tipus d eubacteris

Bacteris porpres i verds:

    • Fotosintètics anoxigènics
    • Bacterioclorofil.la
    • Sulfurosos: Si utilitzen SH2 (poder reductor). Fotoautòtrofs
    • No sulfurosos: Poder reductor: Molècules orgànisques (Fotoheteròtrofs)
Tipusd’eubacteris
slide31

Cianobacteris

    • Ficocianina (Pigment blau)
    • Fitoplàncton: Aigua dolça i salada
    • Fotosíntesi oxigènica: Clorofil.la
    • Poden formar colònies: Agrupacions de cèl.lules que fan cadascuna les mateixes funcions
    • Alguns poden fixar el N2 (Heterocists)
proclor fits

Fotosintètics

Semblen cloroplasts

Simbionts de l’interior de les ascidies

Procloròfits
nitrificants descomponedors

Quimioautòtrofs

Nitrosoma: Transforma amoni en nitrit

Nitrobacter: Oxida nitrits a nitrats

Nitrificants (descomponedors)
bacteris ficadors de nitrogen

Aerobis

Viuen als sòls: Azotobacter i Rizobium (Arrels lleguminoses: mongetes, llenties.....

Bacterisficadors de nitrogen
espiroquetes

Treponema pallidum (Sífilis)

espiroquetes

Bacteris de l’àcidlàctic

  • Lactobacillus (Iogurt) i Streptococus
  • Fermentatius
micoplasmes

No tenen paret

Tenen esterols a la membrana

Molt petits (<0,2um)

La majoria són patògens (Penumonia atípica)

Micoplasmes
bacteris ent rics

Flora intestinal

E. Coli

Anaeròbics facultatius

Bacterisentèrics
arqueobacteris

Seqüenciació ARN ribosòmic ha permés separar aquest grup de procariotes dels eubacteris

  • Diferències:
    • Membrana plasmàtica: No tenen àcids grassos
      • Hidrocarburs: Enllaços eter
      • Bicapes o monocapes
    • Paret:
      • No peptidoglicà ni D-aminoàcids
ARQUEOBACTERIS
arqueobacteris1

Termòfils: Ambients termals o hàbitats volcànics rics en sofre

Metanògens: Anaeròbics, produeixen metà a partir de CO2

Es troben en: pantans amb molt matèria orgànica, plantes de tractament aigües residuals, aparells digestius dels animals herbívors remugants

arqueobacteris
2 2 bacteris i cicles biogeoqu mics

Cicle del carboni

Fotisintètics: Fixen el CO2

Bacteris desintegradors: Descomposen la matèria orgànica

Bacteris que utilitzen hidrocarburs: Bioremediació: La bioremediació és l'aplicació d'agents biològics en un medi contaminat per a degradar els contaminants d'origen orgànic o extreure'n els d'origen inorgànic

2.2- bacteris i cicles biogeoquímics
slide44

Cicle del Sofre

Oxidants del S: Produeixen sulfats (Són quimioautòtrofs)

Reductors de sulfats: Utilitzen els sulfats com a acceptors d’electrons (Respiració anaaròbica)

slide45

Cicle del ferro

Anaeròbics: Redueixen el ferro de fèrric a ferrós, en medi àcid

Comuna a les mines de carbó

cicle del nitrogen1

Bacteris desintegradors Transformen les proteïnes en amoníac

Bacteris nitrificants (Nitrosomas i nitrobacter): Oxiden aeròbicament l’amoniac (quimioautòtrofs)

Desnitrificants: Transformen els nitrats en N2 gasós

Fixadors de nitrogen

Cicle del nitrogen
4 microorganismes eucariotes

Algues microscòpiques:

Diatomees: Esquelet de silici. Formen part del fitoplàncton

4. Microorganismeseucariotes
slide48

Dinoflagelats: Fotosintètiques, flagels.

Marees roges: Molt nocives pels animals filtradors (bivalves i crustacis) i els humans di els ingerim

4 2 protozous

Unicel.lulars, eucariotes, heteròtrofs, no tenen paret

Moviment: Cilis, flagels, amebes.

Poden ser paràsits: Plasmodium (malària), malaltia de la son (Tripanosoma)

Reproducció: Bipartició i esporulació

4.2- Protozous
4 3 fong microsc pics

Llevats: Unicel.lulars, reproducció asexual (gemmació) sexual. Biotecnologia: Fermetnació anaeròbica

Floridures: Fongs microscòpics pluricel.lulars. Formen hifes

4.3- Fongmicroscòpics
5 virus

Microscòpics (electrònic)

Paràsits sempre

Acel.lulars

Fora de la cèlul.a: Virions

Genoma: DNA i RNA. Monocatenari o bicatenari

<2500 A

Poden infectar bacteris (bacteriòfags) vegetals i animals

5. virus
slide52

Els virus

Coneguts també com a virions (si estan fora de la cèl·lula) o bacteriòfags o fags (si parasiten a bactèries). El nom prové del llatí i vol dir “verí”

Són estructures molt senzilles formades per àcid nuclèic i una càpsula proteica que l’envolta

Es troben entre els essers vius i la matèria inert per:

  • No es nodreixen, no es relacionen ni tenen metabolisme propi
  • No poden reproduir-se per ells mateixos.

Per aquests motius els virus són paràsits endocel·lulars obligats, tant de cèl·lules procariotes com eucariotes.

slide53

Característiques morfològiques dels virus

  • Estan formats per un àcid nuclèic (ADN o ARN) envoltats per una coberta proteica (càpsida)
  • Només són visibles en M.E. Les mides: oscil·len entre els 17nm i els 300 nm (una molècula d’hemoglobina fa un 6,4 nm de diàmetre)
  • Amb tot això, els virus es poden classificar segons el seu àcid nuclèic, la forma de la càpsida i les mides.

Els elements més importants dels virus són l’àcid nuclèic i la càpsida.

slide56

Helicodials: càpsida de forma allargada, de dimensions 300 nm x 17 nm f

ex.: MTV (virus del mosaic del tabac), virus de la ràbia,filovirus (ebola),...

Virus de la ràbia

MTV

  • Complexes: distingim 3 parts:
  • Cap: capsòmers icosaèdrics
  • Cua: beina helicoïdal que envolta un eix rígid
  • Sistema d’encolatge: format per les espines i fibres caudals

ex.: bacteriòfags

slide57

Càpsida

Tots els virus presenten sense excepció una càpsula proteica que envolta i protegeix l’àcid nuclèic. Aquesta càpsida està formada per subunitats més petites anomenades capsòmers

Segons la càpsida, distingim entre virus:

  • Esfèrics (Icosaèdrics): càpsida formada per un icosàedre (20 cares triangulars).
  • ex.: Adenovirus (virus de refredats, de la grip), virus de la polio,...

Adenovirus

slide58

Àcid nuclèic

Part essencial dels virus. L’àcid nuclèic pot ser:c

  • ADN:

ADN monocatenari ex.: fag F – X- 174

ADN bicatenari ex.: Adenovirus, fags

  • ARN:

ARN monocatenari ex.: Reovirus

ARN bicatenari ex.: Retrovirus: SIDA, grip, xarampió,...

Virus ARN de la polio 49000x

Els virus d’ARN tenen un enzim (transcriptasa inversa) que transcriu la informació de l’ARN fins a ADN i a partir d’aquí fer les copies del virus

Virus Sida

slide66

Mecanisme de replicació

Per un bacteriòfag

Una característica dels virus és que necessiten parasitar una cèl·lula per a poder reproduir-se. El mecanisme de replicació (o cicle vital) d’un virus té 4 fases:

  • Absorció

Virus i cèl·lula es posen en contacte.

1. Les fibres caudals contacten amb el bacteri i un cop fixat,

2. es contrauen i es claven les espines caudals.

3. després, s’allibera un enzim que degrada la paret bacteriana

  • Penetració

Consisteix en la injecció de l’ADN viral a la cèl·lula hospedadora.

1. La beina helicoïdal es contrau ,

2. l’eix rígid es arrossegat i trenca la membrana cel·lular i

3. l’àcid nuclèic surt cap al citoplasma bacterià

slide67

Eclipse

L’àcid nuclèic del virus està a l’interior del bacteri.

Un cop aquí, hi ha dos camins:

1.Via lítica: l’ADN es multiplica i dona lloc a altres ADN i proteïnes víriques.

2.Via lisogènica: l’ADN víric s’integra a l’ADN bacterià (profag) sense afectar a la cèl·lula. Aquesta forma pot mantenir-se un temps indefinit i després de l’acció de certs estímuls, s’allibera el profag i s’activa la via lítica

  • Maduració

Unió entre la càpsula proteica i l’àcid nuclèic.

Aquesta unió ha de ser precisa ja que cada forma de virus és constant i típica de cada espècie.

Pot fer-se a l’atzar (virus senzills) o dirigit per gens vírics (virus complexes)

  • Lisis cel·lular

Un cop formats els nous virus, aquests surten per infectar altres cèl·lules. Normalment la sortida dels virus provoca la lisi cel·lular

cicle lisog nic
Cicle lisogènic

Vídeo cicle lític&lisogènic

Vídeo lliçó sobre virus

vih retrovirus
VIH (Retrovirus)

Vídeo retrovirus

Retrovirus i evolució

Evolució molecular: gens i proteïnes

slide72
grip

Virus Influenza

viroides i prions

Prions: Proteïnes amb un plegament anormal

Malalties neuronals (Vaques boges; Síndrome de Creutzeld-Jakob)

No hi ha tractament

Viroides i prions