1 / 32

El procés d’industrialització

El procés d’industrialització. Concepte. Concepte. Què és una revolució? És un canvi ràpid i profund que afecta a les estructures d’una societat. Implica una acceleració en el ritme de les transformacions històriques. Concepte. La Revolució Industrial

fadhila
Download Presentation

El procés d’industrialització

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author. Content is provided to you AS IS for your information and personal use only. Download presentation by click this link. While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server. During download, if you can't get a presentation, the file might be deleted by the publisher.

E N D

Presentation Transcript


  1. El procés d’industrialització Concepte

  2. Concepte Què és una revolució? • És un canvi ràpid i profund que afecta a les estructures d’una societat. • Implica una acceleració en el ritme de les transformacions històriques.

  3. Concepte La Revolució Industrial • Va significar el pas d’una economia agrària i artesanal a una altra basada en la indústria i la producció mecanitzada. • El canvi es va iniciar a Anglaterra a mitjans del segle XVIII. Es va extendre durant el XIX a altres llocs. • Actualment numerosos països en el món encara tenen estructures de caràcter preindustrial. Parlemdels països en víes de desenvolupament.

  4. El procés d’industrializació L’economia preindustrial

  5. L’economia preindustrial L’economia és de base agrària. La població és fonamentalment camperola i es concentra en les zones rurals. Les ciutats són poques i estànescasament desenvolupades.

  6. L´economia preindustrial La demografia Està determinada per un escàs creixement vegetatiu. Les altes taxes de natalitat són contrarestades per unes altes taxes de mortalitat, especialment, infantil. En el segle XVIII S’adverteix un canvi en aquest model, ja que en certes zones (Anglaterra, França), augmenten els excedentsalimentaris i la millora en la nutrició comporta la disminució d’hambrunes i epidèmies. Un altre factor que va influir en aquesta transformació, encara que de manera menys determinant, va ser el progrés de la medicina.

  7. L’economia preindustrial El segle XVIII aportarà importants canvis Dues estratègies econòmiques van ser precursores de la revolució industrial (Protoindustrializació): • L’expansió del comerça llarga distància va estimular les produccions de manufactures i va permetre l’acumulació de capitals. Una part d’aquests diners es va invertir en la nova indústria moderna. • El desenvolupament d’una indústria rural denominada “DomesticSystem”(indústria doméstica).

  8. L’economia preindustrial • És una indústria de caràcter rural que combina el treball agrícola amb la manufactura casolana tèxtil. No es desenvoluparà, per tant, en fàbriques. • L’empresari (capitalista) és generalment un comerciant. • És desenvolupada per camperols. • El pagament al treballador/a es realitza mitjançant un salari. • La producció està destinada a l’exportació. • És una activitat que es desenvolupa al marge de la reglamentació gremial (economia submergida). El “Domestic System”

  9. El procés d’industrializació La primera revolució industrial: Anglaterra

  10. La primera revolució industrial El que es coneix com 1a Revolució Industrial es va iniciar a Anglaterra durant la 2a meitat del segle XVIII. Va ser possible gràcies a una sèrie detransformacions: • Agràries • Demogràfiques • Tècniques • Comercials, dels transports i de les comunicacions • Els principals sectors afectats van ser: el tèxtil i el siderúrgic.

  11. La primera revolució industrial Es van produir essencialment per dues causes: • El manteniment d’altes taxes denatalitat (40%o). • El descens de lamortalitat catastròfica. Van intervindre dos factors : • Una major disponibilitat d’aliments i la desaparició de les crisis de subsistència (Revolució agrícola). • Avenços higiènics i sanitaris (asèpsia, vacunes, etc.). Transformacions demogràfiques

  12. La primera revolució industrial Transformacions demogràfiques

  13. La primera revolució industrial Transformacions agràries Van facilitar la industrialització a Anglaterra. Les dues transformacions bàsiques van ser: • Una nova estructura de la propietat agrària. Els "open fields" (camps oberts) van ser substituïts per les "enclosure" (tancaments). • L' implantació d’innovacions, que van permetre un gradual abandonament del guareti la pràctica del “Sistema Norfolk”: estabulació del ramat (adobs), introducció de nous cultius (blat de moro, patata, plantes de farratge), utilització de noves eines i les primeres màquines agrícoles (segadores i trilladores).

  14. La primera revolució industrial • L'increment dels excedents alimentaris va satisfer la creixent demanda d’una població en augment. • La disponibilitat d’excedents de ma d’obra camperola va permetre desenvolupar la nova indústria. • Un important flux migratori des del camp a la ciutat. • L’increment de les rendes dels propietaris rurals va permetre fer inversions en les primeres fàbriques. Consequències de les transformacions agràries:

  15. La primera revolució industrial Innovacionstècniques Van ser aplicades al sistema productiu i van generar un extraordinari increment dels bens materials. El millor exemple tecnològic d’aquell moment és la màquina a vapor de James Watt (1769).

  16. La primera revolució industrial Expansió comercial Dos factors determinants (Anglaterra): L’ampliació del mercat intern, gràcies a: • El creixement de la població, que incrementa la demanda de bens. • La millora del sistema de transports i de les vies de comunicació (canals fluvials, carreteres i, més tard, el ferrocarril). L’expansió del mercat exterior, possibilitada per: • La diversificació del comerç exterior, estimulat per la demanda de matèries primeres (cotó) i l’exportació de productes industriales (teixits). • Una poderosa marina mercant i militar. • La possessió d’un gran imperi colonial.

  17. La primera revolució industrial El sector tèxtil • La indústria del cotó va desplaçar l' utilització de la llana en importància. • Es produeixen les principals innovacions tècniques: Llançadora volant de Kay. Les filadoresSpinningJenny de Hargreaves , Water Frame d’Arkwright i MuleJenny de Crompton. Tres fets van contribuir a aquest desenvolupament: • La prohibició d’importar teixits de cotó de la India. • L’existència de grans plantacions a Amèrica del Nord. • La inexistència de reglamentacions gremials.

  18. La primera revolució industrial El sector tèxtil

  19. La primera revolució industrial El sector siderúrgic • La indústria del ferro va estar molt lligada a la mineria del carbó. Aquest mineral (carbó de coc) va substituir a la fusta com a combustible. • Va tenir una menor importància que el sector tèxtil en la primera fase de la industrialització. • Al seu desenvolupament van contribuir un seguit d’innovacions tècniques: la pudelació i el laminatge del ferro (Cort) o més tard el convertidor en acer (Bessemer). • El ferrocarril va ser el gran dinamitzador del sector.

  20. El procés d’industrializació Extensió de la 1a Revolució industrial

  21. Extensió de la 1a Rev. Industrial En l’Europa continental Hem de diferenciar entre: Els “FirstComers” (primers en arribar a la industrializació després de Gran Bretanya): Bèlgica (independència 1830), França i Alemanya. Els països perifèrics (més tard i de manera menys uniforme): En la part meridional Catalunya (Espanya) i Piemont (Itàlia), en el centre Moràvia i Bohèmia (Imperi Austrohongarès), en el nord Dinamarca i Suècia i en l’est Rússia.

  22. Extensió de la 1a Rev. Industrial Fora d’Europa Destaquen dues potències: Estats Units: La seva industrialització es va accelerar al finalitzar la Guerra Civil (1861-1865). A finals del segle XIX es va avançar al Regne Unit. Japó: El seu desenvolupament va ser en l'últim terç del segle XIX i va coincidir amb profunds canvis socials i polítics que van eliminar les estructures feudals (Era Meiji o de la Llum).

  23. El procés d’industrializació La 2a Revolució Industrial

  24. La 2a Revolució Industrial Finalitzada la primera fase de la industrialització (Anglaterra, Europa, Estats Units i Japó) es va iniciar una nova fase que va durar fins 1914. Gran Bretanya va perdre el lideratge econòmic. Principals característiques: • La utilització de noves fonts d’energia. • El desenvolupament de nous sectors de la producció. • Canvis en l’organització del treball. • Noves formes de capital empresarial. • La formació d’un mercat d’extensió mundial.

  25. La 2a Revolució Industrial Noves fonts d’energia Durant la 2a Revolució Industrial el vapor va ser substituït per altres fonts energètiques: • El Petroli: Era el combustible del motor d’explosió. Henry Ford representa la maduresa de l’automoció en el primer terç del segle XX. • L’electricitat:La seva aplicació va ser essencial per a la il·luminació (Edison / bombeta / 1879), la transmissió de senyals electromagnètiques (telègraf), acústiques (Marconi / radio) i per determinats motors (metro i tramvia).

  26. La 2a Revolució Industrial Nous sectors de la producció La indústria tèxtil i la siderúrgica, impulsores de la primera industrialització, donen pas a nous sectors punters entre 1870 i 1914: • La indústria química: Colorants, explosius (Nobel / dinamita), adobs, medicaments, fibres artificials (naylon), cautxú, etc. • La nova siderúrgia: S’obté níquel i alumini. El ferro dona pas a l’acer (convertidor de Bessemer o el de Siemens-Martin), estimulant la indústria d’armaments. • Les industries alimentàries: Llaunes de conserva esterilitzades (1875), frigorífics industrials, etc.

  27. La 2a Revolució Industrial Noves formes d'organització del treball La complexitat de les noves empreses i dels processos de producció van imposar nous sistemes d'organització del treball, destacant: • El Taylorisme: Busca l'organització científica del procés productiu de l’empresa mitjançant l'especialitzaciói l’estandardització, per tal de reduir costos de producció. • El treball en cadena ("Fordisme"): Aplicat amb èxit en les fàbriques d'automòbils de Henry Ford. Significa la màxima especialització, l’optimització del treball i els rendiments, abaratint les mercaderies i apropant-les als consumidors.

  28. La 2a Revolució Industrial Noves formes de capital Si la primera industrialització s’havia finançat amb capital familiar, ara la indústria necessitava noves fonts de finançament: • La Banca: Els empresaris busquen crèdits per atendre les creixents inversions. • Les societats anònimes: Constituïdes per socis propietaris de participacions (acciones) de l’empresa. La compra i la venda d’accions té com a escenari la Borsa. Simultàniament, es produeix una concentració empresarial, que forma grans corporacions en forma de cartels, trusts o holdings.

  29. La 2a Revolució Industrial Una economia mundial La globalització de l’economia es produeix com a conseqüència de la necessitat d’obtenir matèries primeres i controlar nous mercats on vendre els excedents de la producció industrial. Les principals potències es van dedicar a la conquesta i control d’amplis territoris d’Àfrica i Àsia. Aquesta característica obeeix al fenomen de l' Imperialisme que serà una de les causes de la PrimeraGuerra Mundial.

  30. El procés d’industrializació Transformacions demogràfiques i socials

  31. Transformacions demogràfiques i socials Els canvis econòmics van alterar l’estructura social. L’augment de la població europea: Es va produir com a conseqüència del manteniment d’altes taxes de natalitat i la dràstica reducció de les de mortalitat, especialment a les ciutats. La urbanització:Les ciutats van créixer gràcies a l' immigració procedent de les zones rurals i de l'estranger. Va ser ràpida i desordenada. El naixement d’una societat capitalista dividida en classes:En principi, es suposa l' igualtat de tots els individus. Però aquesta igualtat legal no es correspon amb la divisió social, estructurada al voltant de dues classes fonamentals: la burgesiai el proletariat.

  32. Transformacions demogràfiques i socials

More Related