1 / 47

La Biodiversitat cultivada a Catalunya

La Biodiversitat cultivada a Catalunya. Xènia Torras Centre de conservació de la biodiversitat cultivada Manresa, 24 d’abril del 2010. Biodiversitat. Bio = vida Diversitat = diferència

ezra
Download Presentation

La Biodiversitat cultivada a Catalunya

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author. Content is provided to you AS IS for your information and personal use only. Download presentation by click this link. While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server. During download, if you can't get a presentation, the file might be deleted by the publisher.

E N D

Presentation Transcript


  1. La Biodiversitat cultivada a Catalunya Xènia Torras Centre de conservació de la biodiversitat cultivada Manresa, 24 d’abril del 2010

  2. Biodiversitat • Bio = vida • Diversitat = diferència • Biodiversitat cultivada: variabilitat de vida vegetal que no està de manera salvatge, sinó domesticada . • L’agricultura aparegué el 10.000-9.000 a.C i comportà una disminució dràstica del nombre d'espècies :3000 (recol·lectors)  600 (productors) • les plantes cultivades s’estenen, es diversifiquen i s’adapten a noves condicions i es genera variabilitat dins les espècies arran del flux de gens entre plantes silvestres i conreades. • Durant els darrers 10.000 anys s'ha generat un fabulós patrimoni genètic de varietats i races domèstiques, i un patrimoni cultural sobre com mantenir i utilitzar aquests recursos.

  3. L’Erosió genètica • Desgast del nombre de gens presents en una espècie => disminució de la capacitat d’adaptació a l’adversitat. • Augmenta la vulnerabilitat dels cultius enfront de: • L’estrès biòtic – plagues i malalties • L'estrès abiòtic – clima, problemes del sòl. • Alguns números: • 1/3 de les 4.000 races d’animals domesticats per a l’agricultura o l’alimentació estan en perill d’extinció. • Una sola raça bovina, la Frisona-Holstein, aporta el 60% de la producció lletera a la Unió Europea. • Des del 1930 a Grècia ha desaparegut el 80% de les varietats tradicionals de blat. • Els Estats Units actualment conserven tan sols el 3% de les varietats hortícoles existents el 1900.

  4. Causes • La selecció genètica està en mans de les cases de llavor comercial  busquen homogeneïtat, híbrids • Espècies o varietats: • Poc productives o poc homogènies • No s’adapten a la mecanització, a l’emmagatzematge en càmera, als transports llargs... • PAC i manca de models agrícoles econòmicament viables que tinguin en compte i utilitzin les varietats locals.

  5. Què és un banc de llavors? • És un banc de germoplasma, o sigui un espai de reserva de material genètic “in situ” o “ex situ” • Germoplasma: conjunt de material genètic que es transmet a la descendència. • Conservació de les varietats “ex situ” • Objectius: el intercanvi i la re-sembra de llavors per els pagesos, que ho han fet durant segles de manera tradicional.

  6. Varietats locals • Espècie ≠ varietat • Poblacions heterogènies  formades per individus més o menys diferents entre si  Elevada variabilitat genètica • Són l’origen de la selecció pagesa • Gran adaptació agroclimàtica • Excel·lents característiques de qualitat pel òptim aprofitament dels recursos naturals. Material idoni per a l’agricultura ecològica

  7. Què és ESPORUS ?

  8. Esporus • Projecte de l’associació L’Era • Banc de germoplasma de varietats locals i tradicionals • Actualment 360 varietats de cultius herbacis- reproducció d’unes 60 varietats cada any • 59 espècies diferents

  9. Finca de Can Poc Oli, del Centre de Capacitació Agrària de Manresa

  10. Varietatslocals a Esporus Enciam tres ulls Enciam del sucre

  11. Varietatslocals a Esporus Albergínia blanca Albergínia de metro

  12. Varietatslocals a Esporus Tomata benissili Tomata de penjar de Castellar del Vallès

  13. Varietatslocals a Esporus Pebrot rodó Pebrot campaneta

  14. Varietatslocals a Esporus Ceba braguer de vaca Ceba sang de bou

  15. Varietatslocals a Esporus Carbassa del bon gust Carbassa de veure vi

  16. Mongeta del metro Varietatslocals a Esporus

  17. Punt de trobada per fomentar l’intercanvi de llavors

  18. Tast de productes de varietats tradicionals

  19. Conclusions • Gràcies a la feina de moltes generacions d’agricultors, disposem d’un patrimoni vegetal de valor incalculable. Aquest patrimoni es troba en greu perill d’extinció, així com tota la informació associada, que perdem amb cada pagès que desapareix. Cal recuperar i preservar aquest patrimoni • Aquesta diversitat de varietats de cultiu té un gran valor agronòmic per la seva adaptació a les condicions locals i perquè contenen una immensa diversitat genètica que pot resultar molt útil en un futur. Cal estudiar i caracteritzar aquestes varietats velles

  20. Experiències locals • Red de semillasEuskalerria:experiència en la Reserva de la Biosfera de Urdaibai, Ekoneka-zaritza,... • Red Andaluza de Semillas: Cooperativa La Verde a Villamartín (Cádiz), altres a Málaga, Granada, Sevilla,... • Red de Castilla y León: Centro de Investigación y Formación en ActividadesEconómicasSostenibles (Palència),... • Estació Experimental de Carcaixent • El Rincón de Ademuz(Comunitat Valenciana) • Bio Lur Navarra • Grup Zona Centro (Madrid) • APAEM (Associació de Productors d'Agricultura Ecològica deMenorca)

  21. Experiències locals • Xarxa Catalana de Graners: • Ecollavors (La Garrotxa) • l’Almàixera (Tarragonès) • grup del Vallès Oriental • grup del Pallars • Grup del Barcelonès • Les Refardes (Mura) • Esporus (L’Era, Espai de Recursos Agroecològics)

  22. www.esporus.org

  23. www.associaciolera.org

  24. Com cultivar les llavors • Planter: evitar comtaminació. Moment delicat, necessita molta dedicació. • Fertilització: Excés nitrogen retarda la floració. El fòsfor augmenta el número de flors. • Marcs de plantació: Generalment major o igual. Major durada dels cultius al sòl. • És important donar a cada espècie el conreu típic de la zona = maneig tradicional • El reg és bàsic (Obertura de la flor i maduració del fruit). Les solenàcies i les lleguminoses són molt sensibles a la seva mancança. • Important mantenir la llavor marcada durant tot el procés.

  25. Com cultivar les llavors • Per preservar l'herència varietal cal evitar la pol·linització creuada • Aïllar les plantes: Distància;Temps ; Mecànic(amb bosses, gàbies, gàbies els dies alterns) • Pol·linització manual • Sanitat: igual que en la resta de cultius. Fer anotacions de les malalties per a prendre les mesures sanitàries necessàries amb les llavors recollides (virus, bacteris, fongs…) • Selecció: a Esporus només fem conservació, seguint les característiques donades pels informadors, però els pagesos sempre han fet selecció massal, en funció de les característiques que més valoren.

  26. Com collir les llavors • Els fruits han d’estar molt madurs (passats) • Característiques valuoses: tamany adequat, bon hàbit de creixement, resistència a elements climàtics, edàfics i/o patògens. • Només llavors de plantes sanes amb fruits no deformats. • En plantes bianuals i enciams guardar llavor de les plantes que floreixen més tardanes. • Es convenient que la llavor provingui de diversos fruits de diferents plantes. En espècies autògames són necessaris pocs fruits però en al·lògames cal que hi hagi moltes plantes per evitar que es perdin caràcters interessants.

  27. Comnetejar les llavors • Mètode sec. Són les llavors que es recol·lecten de tavelles o fruits que s’assequen a la planta: llegums, blat de moro, rave, enciam,... Podem anar collint els fruits segons es vagin assecant o bé tallar les plantes • Etapes: sega, trillat, ventat, crivellat • Mètode humit. Quan les llavors estan envoltades de la polpa humida dels fruits o baies com ara: tomàquets, melons,... • Etapes: recol·lecció, extracció, fermentació, rentat i assecat

  28. Comnetejar les llavors. Enciam

  29. Comnetejar les llavors. Enciam

  30. Comnetejar les llavors. Ceba

  31. Comnetejar les llavors. Ceba

  32. Comnetejar les llavors. Mongeta

  33. Comnetejar les llavors. Mongeta

  34. Comnetejar les llavors. Mongeta

  35. Comnetejar les llavors. Blat de moro

  36. Comnetejar les llavors. Blat de moro

  37. Comnetejar les llavors. Tomata

  38. Comnetejar les llavors. Tomata

  39. Comnetejar les llavors. Tomata

  40. Comnetejar les llavors. Tomata

  41. Comnetejar les llavors. Alberginia

  42. Comnetejar les llavors. Alberginia

  43. Comnetejar les llavors. Carbassa

  44. Comnetejar les llavors. Carbassa

  45. Comnetejar les llavors. Carbassa

  46. Com conservar les llavors • És molt important que les llavors es mantinguin seques i que la temperatura sigui estable – si és possible dins una nevera (5ºC)- i a les fosques • Per tal que es mantinguin seques: pot hermètic o material transpirable (paper, roba) + guix o gel de silici. • Etiquetar els pots amb la següent informació: • Nom varietat • Lloc o parcel·la multiplicació • Pes llavor • Any de multiplicació

  47. Moltes gràcies per la vostra atenció

More Related