1 / 14

Segon crèdit

Segon crèdit. Filosofia i ciutadania Tema 4rt El llenguatge. Qui té raó?.

dory
Download Presentation

Segon crèdit

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author. Content is provided to you AS IS for your information and personal use only. Download presentation by click this link. While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server. During download, if you can't get a presentation, the file might be deleted by the publisher.

E N D

Presentation Transcript


  1. Segon crèdit Filosofia i ciutadania Tema 4rt El llenguatge

  2. Qui té raó? • Recorda l’últim conflicte que has tingut, ha estat perquè las parts en litigi volien tenir la raó, i per aconseguir-ho feu servir el Llenguatge. Si tu fas servir arguments i el teu interlocutor emocions, no arribareu a cap acord, com tampoc si tu raones correctament i el teu company fa servir una fal·làcia lògica. Per poder tenir raó cal fer un bon ús del llenguatge. • Primer cal distingir les finalitat de l’ús del llenguatge: • Funció informativa (si dic quina hora és) • Funció expressiva (si expresso que estic molt contenta) • Funció directiva (si dono instruccions a algú) • Funció argumentativa (si dono arguments en favor o en contra d’un tema.

  3. Funció argumentativa • Quan faig servir la funció argumentativa, plantejo un raonament que té com a estructura un encadenament de frases, les premisses, que ens condueixen a una conclusió. Quan plou, els carrers es mullen, plou, els carrers es mullen. El pas d’unes premisses a una conclusió s’anomena inferència. • L’estudi dels raonaments i la seva estructura i les regles vàlides s’anomena Lògica. Aprendre Lògica ens ensenyarà a aprendre a raonar • Un bon raonament ha de tenir en compte: • Ordenar de manera natural les premisses i diferenciar-les de la conclusió • Utilitzar premisses fiables i sòlides que es puguin justificar o siguin evidents • Utilitzar paraules i conceptes concrets, específics i clars, sense ambigüitats, cada paraula ha de voler dir una cosa • Evitar el llenguatge emocional, no fer ús de la funció expressiva del llenguatge

  4. Raonaments • Fem servir tres mètodes: Deducció, Inducció i analogia. • Si partim de raonaments generals fiables per arribar a conclusions generals o particulars fiables emprem un raonament deductiu. Per exemple, estadísticament al meu país les dones viuen més que els homes, si jo tinc un germà, puc deduir que viuré més anys que ell. • Si partim d’un seguit de fets parcials que es repeteixen regularment i arribem a una conclusió general estem emprant el raonament inductiu. Per exemple, si observem que a l’Anna li agrada un tipus de música i al Pere i a l’Eduard, i al Xavier, podem dir que a tots els joves com ells els agrada un tipus de música. Hi ha la completa (tenim totes les dades o fets observats) o la incompleta (no tenim totes les dades. Són generalitzacions que no sempre són adequades. • Els deductius si estan ben construïts sempre són veritat, els inductius no . Sols és fiable si inclou tots els casos possibles. Podem fer servir l’evidència o el sentit comú per a les generalitzacions, però afirmant que són altament probables, no certes.

  5. Raonaments 2 • L’analogia i l’exemple consisteixen en argumentar a partir d’una comparació entre el que volem argumentar i una situació o fet similar: Sol rogenc pluja o vent, avui hi ha sol rogenc, per tant demà pluja o vent. Una analogia serà més o menys vàlida en funció de la força de la comparació. L’argument té una estructura inductiva, com més exemples més forta és la conclusió. Però el seu rang serà de probabilitat i no de certesa

  6. Raonament proposicional • Un raonament és vàlid si té una estructura correcta i una connexió adequada entre premisses i conclusió • La lògica proposicional és la més elemental i bàsica de la lògica i s’ocupa de la validesa formal dels raonaments. La lògica proposicional tracta de la validesa formal dels enunciats on premisses i conclusió són proposicions. Per exemple l’enunciat Tots els homes són mortals, en lògica de predicats diríem que : • Per tot x(Px aleshoresQx). Per tots els casos de x, si x té la propietat de ser un home (Px) aleshores x té la propietat de ser mortal (Qx) • En lògica proposicional diríem p

  7. Combinació d’arguments • La lògica estableix combinacions vàlides d’enunciats simples (atòmics) Sòcrates és un filòsof i compostos (moleculars) Sòcrates és un filòsof i Hipathia també ho és. • El llenguatge es pot formalitzar, esdevenir una forma de càlcul, un procediment deductiu que consta de símbols, fórmules i regles operatives. • Posem lletres substituint els enunciats, lletres de l’alfabet començant per la m, per exemple: plou: m • Operadors o connectors no, i , o, aleshores, si i sols si: negador, conjunctor, disjuntor, condicional i bicondicionals • Signes auxiliars: Parèntesi, claudators etc.

  8. Fal·làcies • Els mitjans de comunicació fan servir arguments per convèncer-nos de la veracitat de les notícies que difonen. Els arguments poden ser correctes, d’acord amb les regles de la lògica o bé enganyosos, si intenten manipular una situació. Aquests darrers són els que anomenem fal·làcies. Raonaments basats en la por, la ignorància, l’autoritat o la manca de lògica.

  9. Fal·làcies • Poden ser: Formals • Informals D’ambigüitat • Materials Dades Insu. • Pertinència

  10. Fal·làcies • Formals: Fals Modus Ponens, Fals Modus tollens • Informals de pertinència: Les seves premisses són apropiades per a una altra conclusió, l’afirmació que fan no és pertinent malgrat sembli apropiada. • Ad Hominem • Ad baculum • Ad populum • Ad verecundiam • Ad ignorantiam • Tu quoque

  11. Fal·làcies • De Dades insuficients. Són arguments inductius incorrectes perquè les premisses no aporten base sòlida a la conclusió • Generalització inadequada • Manca de proves • Falsa causa • Per ambigüitat: en totes les llengües hi ha paraules i expressions que tenen significats diferents, aquestes fal·làcies són arguments no vàlids perquè contenen paraules o frases que s’usen en més d’un sentit, o altres problemes del llenguatge • Fal·làcia per equívoc (semàntica) • Fal·làcia circular • Amfibologies • Fal·làcia verb ser

  12. El Bé com a racionalitat. Rawls • John Rawls (1921-2002) va plantejar una teoria de la justícia que fa èmfasi en la racionalitat humana com a elemente fonamental per determinar que cal considerar just. • Parteix de la hipòtesi que totes les persones són raonables i per tant, poden definir d’una manera racional què és just i què està bé. • Racional és l’egoisme individual, el que preferim i volem només tenint en compte el nostre benefici i el nostre interès. • Raonable serà tenir en compte l’interès aliè, encara que perjudiqui els meus interessos. • Si es tenen en compte els dos principis es pot arribar a una societat estable i justa. Equilibri doncs entre l’individual i el col·lectiu. • Dos principis: igual llibertat per a tothom i desigualtat econòmica, sempre que beneficiï tothom. • Desigualtat econòmica: ha d’ajudar els membres més desfavorits de la societat (principi de diferència) i no poden tenir la base en la desigualtat d’oportunitats

  13. Rawls • La diferència econòmica és fruit de la competència. Hi ha persones més competents i més hàbils o que saben aprofitar millor la igualtat d’oportunitats i drets que ofereix la societat. • L’Estat ha d’assolir el màxim de benestar per a les persones que es troben en pitjor situació social (Principi de discriminació positiva). • Si s’igualen les rendes no hi ha al·licient per a treballar millor i la renda social baixa • Objectiu de l’Estat és gestionar una política justa tal com es definiria el que és raonable • Hem d’acceptar la desigualtat econòmica, una economia de mercat que serveixi per a compensar les rendes més baixes i s’ha de ser raonable per a tolerar altres ideologies i cultures • Això és el que es defineix com a Estat democràtic de dret. El millor exemple els països nòrdics

  14. Mediació per resoldre conflictes • És l’acord entre les parts per resoldre conflictes. • Les parts amb l’ajuda d’un tercer imparcial aconsegueixen mitjançant el diàleg i la negociació arribar a acords satisfactoris per a totes les parts. • Els participants són els protagonistes. Són ells qui prenen les decisions mitjançant la discussió • El mediador ha de tenir en compte: • Evitar que les parts negociïn primer els temes difícils i s’obsessionin amb els aspectes complexos • Estimular la creativitat i originalitat de les idees, impedir la rigidesa • Reaccionar davant ofertes prematures o provocatives • Plantejar propostes realistes • Salvar la cara quan les parts ofereixen concessions o canvien les postures originals • Estratègia fonamental basada en el diàleg, negociació i sentit comú • S’ha d’iniciar de manera voluntària • Les parts poden abandonar la mediació en qualsevol moment • Es fa servir per conflictes familiars, veïnals, escolars i laborals

More Related