1 / 16

ENEIDA

ENEIDA. PUBLI VIRGILI MARÓ. cant I. Traducció de Joan Bellès i Sallent. Arribada d’Eneas a Cartago. Venti velut agmine facto ruunt et terras turbine perflant. Els vents, com arrenglerats per al combat, surten rabents i bufen en remolí damunt la superfície de la terra Eneida I, 82.

dixie
Download Presentation

ENEIDA

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author. Content is provided to you AS IS for your information and personal use only. Download presentation by click this link. While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server. During download, if you can't get a presentation, the file might be deleted by the publisher.

E N D

Presentation Transcript

  1. ENEIDA PUBLI VIRGILI MARÓ cant I

  2. Traducció de Joan Bellès i Sallent

  3. Arribada d’Eneas a Cartago Venti velut agmine facto ruunt et terras turbine perflant Els vents, com arrenglerats per al combat, surten rabents i bufen en remolí damunt la superfície de la terraEneida I, 82

  4. Eneas en terra de púnics i tiris Punica regna vides, Tyrios et Agenoris urbem; imperium Dido Tyria regit urbe profecta, germanum fugiens. Tens al teu davant els reialmes púnics, els tiris i la ciutat d’Agènor;…hi exerceix el poder Dido, que abandonà la ciutat de Tir fugint del seu germà Eneida, I, 338

  5. Mort de Siqueu, espòs de Dido, a mans del seu germà, Pigmalió Pigmalió, encegat per l’afany de riquesa, en un acte sacríleg, al peu dels altars traspassà d’amagat amb l’espasa el desprevingut Siqueu, sense tenir en compte l’amor de la germana… però a ella se li aparegué en somnis la imatge del marit insepult, alçant el seu rostre extraordinàriament pàl.lid; S’apoderen d’unes naus que per atzar hi havia preparades i les carreguen d’or Ille Sychaeum / impius ante aras atque auri caecus amore / clam ferro incautum superat, securus amorum / germanae Eneida, I, 348 Ipsa sed in somnis inhumati venit imago / coniugis ora modis attollens pallida miris; Eneida, I, 353 Navis, quae forte paratae, / corripiunt onerantque auro. Eneida, I, 362

  6. Eneas, sense reconèixer Venus, li diu qui és ell Sum pius Aeneas, raptos qui ex hoste penatis / classe veho mecum… Italiam quaero patriam… Ipse ignotus, egens Lybiae deserta peragro, Europa atque Asia pulsus Eneida I 378 i ss. Jo sóc el pietós Eneas, que porto en la meva flota els déus Penats, que salvàrem de l’enemic… Cerco Itàlia per fer-ne la meva pàtria Jo mateix, desconegut, mancat de tot, recorro els deserts de Líbia, rebutjat d’Europa i Àsia

  7. Venus, després d’orientar al seu fill, es manifesta com a deessa Al mig del bosc li surt al pas la seva mare, aparentant el rostre i el posat d’una noia… Eneida, I-314 Els plecs del vestit li lliscaren avall fins als peus i amb el seu caminar es revelà com una autèntica deessa Eneida, I-403 Cui mater media sese tulit obvia silva virginis os habitumque gerens et virginis arma Pedes vestis defluxit ad imos, et vera incessu patuit dea

  8. Eneas admira la construcció de Cartago. Turner: Dido construeix Cartago Miratur molem Aeneas, magalia quondam, / miratur portas strepitumque et strata viarum Eneida, I, 421 “O fortunati, quorum iam moenia surgunt” Eneida, I, 437 Eneas admira aquella grandesa, barraques en altre temps; admira les portes, el rebombori, l’empedrat dels carrers “Oh afortunats vosaltres, que veieu com s’alcen ja les vostres muralles!”

  9. S’esvaeix el núvol que protegia Eneas Vix ea fatus erat cum circumfusa repente / scindit se nubes et in aethera purgat apertum. / Restitit Aeneas claraque in luce refulsit / os umerosque deo similis; Eneida I 586 Amb prou feines havia acabat de parlar quan tot d’una el núvol que els envoltava s’escindí i es disolgué pels aires oberts. Eneas restà quiet i resplendí en una aurèola de llum, semblant a un déu pel seu rostre i les seves espatlles

  10. Venus intervé i Eros, sota l’aspecte d’Ascani, encén la passió de Dido per Eneas.

  11. Mentre Venus es porta Ascani al bosc, els tiris… Admiren Iulus, el rostre radiant del déu i les seves paraules, que no són autèntiques… Eneida, 710… Mirantur Iulum / flagrantisque dei vultus simulataque verba, …/

  12. Dissortada Dido, que no sap quin déu tan gran li seu a la falda! praecipue infelix, pesti devota futurae, / expleri mentem nequit ardescitque tuendo / Phoenissa Més que ningú, la dissortada Dido, destinada a la desgràcia ja pròxima, no pot saciar el seu cor i s’inflama mirant Iulus

  13. Ell, per la seva banda, comença a esborrar-li a poc a poc el record de Siqueu, i prova de captivar amb un amor viu aquell ànimja de temps adormit, aquell cor desavesat a l’amor

  14. Dido,ja enamorada, vol saber …. Nec non et vario noctem sermone trahebat / infelix Dido longumque bibebat amorem, / També la dissortada Dido prolongava la nit amb converses variades i bevia lentament l’amor; Eneida, I 748

  15. Demana a Eneas una narració completa de la caiguda de Troia preguntava moltes coses sobre Príam i moltes sobre Hèctor Eneida, 750 multa super Priamo rogitans, super Hectore multa; Fi del Cant I Ángel Martínez Reche

More Related