ART ROMÀNIC

1. ART ROMÀNIC

2. Entre el segle XI i la meitat del XII en els regnes feudals de l’occident europeu va anar formant-se un estilartístic comú:El romànic. Causes: Major estabilitat política. Inicis de l’expansió econòmica. L’increment dels contactes entre els regnes cristians. L’art del romànic va ser predominantment rural. L’Església era el principal client dels artesans, als quals encarregava la construcció i decoració de petites esglésies en les nombroses pobles de l’època. La religiositat és la característica més important del romànic.

3. El terror de l´any mil L’obra de Henri Focillon “El terror de l’any mil”, ha resaltat el clima d’angoixa que va invair a les poblacions d’Europa durant el segle X. Una sèrie de circunstàncies polítiques -invasions de normads, musulmans i hongaresos-, generen aquest clima d’incomodat; però els hòmens del 900 li donen una formulació religiosa i es propaga per totes parts la oscura profecía de l’Apocalipsis, en la que deia que el món desapareixeria en l’any mil. Com a refugi de temors, la pietat s’expresa amb una intensa renovación de l’art religiòs. Hi ha abundància de montres i visions infernals amb la insistència de colocar el Juí Final com a escena que presideix a l’entrada dels temples.

4. LES PEREGRINACIONS La importància que adquireixen els monerstirs al segle XI i el fet de que molts d´ells guarden reliquies de Sants les converteix en centres de peregrinacions. El fenòmen de les peregrinacions ha d´enquadrar-se en les peregrinacions a Roma, Jerusalem i Santiago, amb el desig de movilitat que les croades suscitaven, en els avantatges econòmics de les visites col.letives dels monjos i en la intensificació del tràfic comercial al segle XI . Al llarg dels camins surgeixen edificis per al cult vinculats per una sèrie de trets comuns, com ``Art d´un camí i``Art dels pelegrins´´.

5. Difusió del romànic per Europa

6. El Feudalisme EL FEUDALISME

7. Com a manifestació artística de la societat feudal se ha considerat en quasi tot els estudis fets al romànic, que no va ser simplement un art monàstic sinó també aristòcratic, expressió de la superioritat social dels dos estaments que culminen la piràmide social: el clero i la noblesa. En una època d´interrupció dels intercanvis comercials i escassa moneda, la terra és la font de tota la riquesa i de tot el poder, i en la qualitat de terratinents coincideixen monjos i nobles, clients quasi exclusius dels artistes fins al segle XIII .

8. El monestir s´edifica al mig d´immenses possesions agrícoles, acumulades per donatius, que pertanyien a ordres monàstiques. Al segle XI es va iniciar un renaixement de la vida urbana, i la catedral es va convertir en el símbol de la ciutat. Abats i bisbes volien demostrar la seua utoritat per mitja d’un monument. Els benedictins cluniacenses estimulaven les peregrinacions i van crear un nou estil arquitectònic representant la seva influència El estament nobiliari era un sector social amb capacitat econòmica per a patrocinar construccions. De manera que el castell fore tant peculiar com el temple o el monestir .

9. En l´Alta Edat Mitjana no es coneixien altres defenses militars que les fortificacions urbanes realitzades per els romans . Les incursions normandes van obligar a la seua reparació i al levantament de recintes defensius al camp. Aquestes defenses de fusta eren fàcils d´incendiar i per això apareixen castells de pedra a la regió del Loira. Són construccions massisses dividides en pisos i amb torres. A Espanya un dels conjunts mes impresionants del segle XI és el Castell de Loarre (Osca) .

10. ARQUITECTURA La llista d'esglésies romàniques s'inicia amb Sant Pere de Roda o el monestir de Ripoll a Catalunya, segueix amb el monestir de Leyre a Navarra, la catedral de Jaca, les esglésies de Sant Isidor de Lleó, Sant Martí de Frómista, les catedrals de Zamora i Salamanca, la collegiata de Toro, i un llarg etcètera que acaba a Santiago de Compostel · la, culminació d'aquest art que s'identifica geogràficament amb les peregrinacions jacobees. Característiques: L´arquitectura romànica ens ofereix unes caraterístiques homogènies a tota Europa . El mur , el arc i la coberta són els tres aspectes mes distintius d´aquest estil .

11. EL MUR El mur es fa de pedra en carreus en els quals s´observa amb frequència uns signes (marques de canter) que corresponen als divers grups o maestres que intervenen en la construcció . Son gruixuts amb poques finestres. S´utilitzen contraforts a l´exterior per a reforçar els murs.

12. L´ ARC L´ arc característic és el de migt punt . Un arc major alberga a un altre menor que el serveix de reforç. En finestres i portes, el grossor dels murs determina la creació de les arquivoltes o arcs concèntrentrics amb moldures frequentment que van reduint la amplària de l´obertura del va.

13. Sant Pere de Roda Monestir de Ripoll

14. Santiago de Compostela

15. LA COBERTA La coberta mes característica és la volta de canó que és una secció semicircular, dividida en trams mediant arcs faixons que es recolzen en els pilars amb columnes adosades (pilar compost) i que corresponen exteriorment amb els contraforts. La divisió en sectors de la volta d´una nau que al mateix temps facilita el problema de sosteniment , ofereix l´avantatge de que la seua construcció es faça per parts por lo que un mateix armazó pot ser empleat para la seua construcció diverses vegades . Aquets sistema independitza a cada un dels trams de la volta de tal manera que si algun sofreix algun percanç no afecta al conjunt de l´església . També són frequents les voltes d´aresta per als trams cuadrats i la de forn o de quart d´esfera per a la prolongació dels absis.

16. EL TEMPLE Els temples solen ser d´una, tres o cinc naus amb creuer mes amplei en la capçalera amb capelles semicirculars (absis). En les catedrals apareix la girola o nau que da volta per darrere de l´altar major per a facilitar la circulació dels fidels entorn a les reliquies veneradesa l´altar major.

17. Girola • Capelles semicirculars o absis • Creuer • Nau central. • Naus laterals

18. Catedral de Salamanca

19. Església de Sant Isidor de Lleó

20. ESCULTURA • Característiques – L´esculturaadquereix en aquestperíode una importànciafunalmental, perquès´incorporaplenament al edifici , al que embellix al mateixtemps que compleix una misiódocent . L´esglésiaromànica no éssols un edificidestinat albergar alsfidels , sinó que mediant les artsfigurativescontribueixambmantindre viva la fe del creient.Són figures heràtiquessenseexpresió de front,iadaptades a la forma delscapitels,muntants,dovelles,etc. • L’escultura te una finalitat simbólica, didactica i decorativa. • Temes – Religiosos, representen escenesbíbliques de la Verge i el Xiquet( aquestarepresentacióés de les mes comuns)

21. AUTUN.SAN LÁZARO.EL JUÍ FINAL El timpà , a la esquerra ,els justos entren al cel ,a la dreta el pes de les almes i condenats. En la llinda , resurrecció de mort i casticsinfernals. En l´arquivolta externa els signes del Zodiacalternantambfeinesagrícoles.

22. PINTURA • La pintura va tindre una importànciaessencial en el periòderomànic,tant en mural(al fresc) com la que es realitza sobre la taula i les miniatures.La pintura realtzava les formes arquitectòniques i donava la amplitud delsmursdisposats . Permitia el desenrotllament de composicionsfigurades ,en la que col·labora en la missió de adoctrinar alsfidels respecte a les creences.Esdibuixabaamb un traçgruixutnegre i l´espai interior s´omplia de color.Les figures es troben de front ,sensevolum i senseprofunditat.Estroba subordinada per l’arquitectura. Té caràctersimbòlicambinfluències de l´artbizantí.Els temes fonamentals eren els de caràcterreligiòs . Destaquenlesrepresentacions de La Verge i el Fill ,i el pantocràtor (Jesucristassegut en el tron i beneint a la gent) i a vegadesescenes de la vida quotidiana.

23. SAN CLEMENTE DE TAÜLL (PANTOCRATOR) San Clemente deTaüll.Pintur-as datadas al 1123.El pantocratoramb angeles serafins i elsevangelistes a la part superior ; baix, la Verge mediadora , oferent , i apòstols .

24. MUSICA • Predomina el cantgregorià , caracteritzat per les cantileneslitúrgiques de diverstips.Elseusorígens es remonten a finals del períodepaleocristià ,reformat per perSantGregori a finals del segleVI,ques´extendeix per tota la cristianitat occidental ,a mesura que ésdifondeix la litúrgia romana, alcanzant a Espanya al l´últimterçdelsegle XI.És una plegàriacantada.Estrobenescrits en llatí.Elrepertorigregorià es anònim. • Les partitures del cant es trobenescrites en tetragrames(perquè es feiaambquatreesbossesiposteriormentevolucionarà a pentagrama per Guido de Arezzo). • Apareix la nomenclatura de les sisprimeres notes musicalsinspirades en les síl·labesinicialsd´uns versos dedicats a Sant Joan(Guido de Arezzo). • Inici de la polifonia (ArsAntiqua). • Inici de desenvolupament de música profana de joglars i trovadors • Es canta a capella, i mai es mesclen veusfemenines i masculines.

25. ARTS APLICADES • Abunden les obres d´olfebreria en les quals abunden l´or i les peces precioses. Entre les obres mes importants destaca l´arca de les reliquiesdels Reis Magos,a la catedral de Colònia(realitzat per Nicolàs de Verdun)i el calze de Na. Urraca a SantIsidor de Lleó.Tambésónimportants les obres a esmalt .Es crea el gran taller de Limoges que segueix la tècnica del rebaixament.Tambésónimportants les laborstèxtilscom el gran tapísbrodat de Bayeux i el de la catedral de Girona,lesreixesambespirals de Santa Maria del Camino de Lleó. Aixícom la magistral cadira de tisores de la catedral de Roda de Isábena(fragmentada després del seurobatori).

26. CALZE DE Na. Urraca Cadira de tisores de la catedral de Roda