1 / 17

L’ESTAT CATALÀ

L’ESTAT CATALÀ. PODER LEGISLATIU I.

dextra
Download Presentation

L’ESTAT CATALÀ

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author. Content is provided to you AS IS for your information and personal use only. Download presentation by click this link. While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server. During download, if you can't get a presentation, the file might be deleted by the publisher.

E N D

Presentation Transcript


  1. L’ESTAT CATALÀ PODER LEGISLATIU I «Poch valdria fer Lleis i Constitucions si no havien d'ésser, per tots los ciutadans i en especial pel rei i llurs oficials, extrictament observades i rigurosamentcomplides, perxó, confirmant els Usatges de Barcelona, volèm i manèm que sian observades al peu de la lletra, per lo que no es válida cap contravenció als usos, práctiques, costums ó constitucions de Catalunya, ancar que fós dictada pel rei ó llurs oficials.» Constitució de l’Obervança (1481) (també coneguda com Constitució “Poc valdria”)

  2. L’ESTAT CATALÀ PODER LEGISLATIU I I FONAMENTS DE DRET USATGES (“LLEI GODA”) COSTUMS CORTS REX JURA I SE’L RECONEIX REGNUM POBLE QUE, EN DARRER TERME, OSTENTA LA SOBIRANIA LLEIS DE LA TERRA CONSTITUCIONS CAPÍTOLS ____________________________ COSTUMS I PRIVILEGIS LOCALS (ACTES DE CORT ELEVATS A CONSTITUCIÓ) ELS TRES BRAÇOS REIAL (MANS MAJOR, MITJANA I MENOR) MILITAR (BARONS) ECLESIÀTIC (FEUS ECLESIÀSTICS)

  3. L’ESTAT CATALÀ ALGUNES CONSTITUCIONS «Si d'aquí en avant, per algun empleiatpublich fos fet dany ó perjudici á quelcunciutadá de Catalunya seráinmediatament reparat» (1289) «Les causes plenaries tenen de finirse en el terme precís de 100 dies; si son apellacions en el de 50 i la causa de segona apellació en el de 10 dies comtadors de des del en què fou incoada la causa [...] Tants cuants dies se passi d'aquesta regla, perfer la resolució, els pert el jutge, relator, magistrat ó de qui fós la culpa, de son respectiu salari.» (1517) «Ningú pot ésser empresonat sens exprés manament de Jutge competent» (1228) «Inspirantse en alts sentiments de justicia i humanitarísme, la Diputació Catalana donará salari á dos advocats i á dos procuradors pera que s'encarreguin de la defensa i tramitació respectivament de les causes en què els llitigantssian pobres i no pugan sostenir defensor propi.» (1520) «Com que les Constitucions i altres Lleis perque's regeix la terra catalana, son elaborades única i solament per les Corts de Catalunya, sols aquestes tenen poder i forsa per derogar ó esmenar les dites ordenances de modo qué les ordres contraries als Usos, Privilegis generals ó especials, Capitols de Corts, Constitucions, no deuen obehirse ni acatarseancar que fossin ó haguessin sigut dictades pel Rei ó el primogenit seu.» (1422) «La llar catalana, com á domicili de la familia natural, la corporació, la comunitat, etc., es inviolable [...] Si algúpromogués ó cooperés á guerrescivils ó intestines, si es refugía en el seudomicili propi, no es castigat» «A Catalunya, la correspondencia es inviolable.» (1702) «A Catalunya no's cursen ni resolen causes ó sentencies de tribunals forasters.» (1283)

  4. L’ESTAT CATALÀ NACIONALITAT SÓN QUALIFICATS COM A “NATURALS” DE CATALUNYA: ELS NASCUTS A CATALUNYA (amb independència de la procedència de la seua família) PROCEDIMENT DE “NATURALITZACIÓ”: Acord pres en el transcurs d’unes Corts: A petició del braç que representaria el sol·licitant Acceptat pels tres braços Sancionat pel Comte-Rei • Raons generalment adduïdes en defensa de la petició: • Parlar català • Haver servit el país • Haver contribuït econòmicament a les necessitats del país • Tenir família catalana • Haver viscut a Catalunya un llarg període de temps

  5. L’ESTAT CATALÀ PODER EXECUTIU I COMTE –REI 1. CANCELLERIA (Consell general d’Aragó,a partir de Ferran II) Consellers Secretaris • LLOCTINENT GENERAL (GOVERNADOR GENERAL) Lloctinents (governadors o procuradors) (un per cada estat de la Corona) 3. VEGUERIES 4. SOTSVEGUERIES • BATLLIES Més endavant: VIRREI • EN PARAL·LEL: • A. BARONIA TERRITORIAL • Procuradors • B. CAVALLER FRANQUICIAT

  6. L’ESTAT CATALÀ PODER EXECUTIU II GENERALITAT (des de 1283, permanent a partir del regnat de Pere III) (Constitució “Volem, estauïm”) COMPOSICIÓ: 3 DIPUTATS 3 OÏDORS DE COMPTES FUNCIONS CONCRETES: • Hisenda especial (i tributs d’automanteniment) • Vigilància de l’acompliment de les lleis • Judicatura de greuges (des de 1409) • Compilació i publicació de els lleis Defensa del territori • Ordre públic

  7. L’ESTAT CATALÀ PODER JUDICIAL Des de les Corts de 1701-1702: Tribunal de Contrafaccions (alt tribunal que entén en problemes d’inconstitucionalitat) COMTE-REI/ LLOCTINENT/VIRREI AUDIÈNCIA REIAL (O CÚRIA)/ REIAL AUDIÈNCIA PROCURADOR BARÓ REIAL JURISDICCIONAL (PÈRDUA PROGRESSIVA D’ATRIBUCIONS) VEGUER PROCURADORS SOTSVEGUER BATLLE MOSTASSAF Poder no separat però limitat per garanties (legals i processals)

  8. L’ESTAT CATALÀ HISENDA (REIAL) TRIBUTS RECAPTATS: Tributs estauïts de les ciutats i viles reials Taxes duaneres (completes o parcials) Taxes sobre monopolis reials Rendiments emfitèutics Tributs satisfets per minories COMTE –REI (LLOCTINENT / VIRREI) 1. CANCELLERIA MESTRE RACIONAL Escrivà de ració TRESORER (“secretari d’estat d’Hisenda”) CAVALLER FRANQUICIAT BATLLE GENERAL BARONS TERRIORIALS BATLLIES PROCURADORS __________________________________________________ EN PARAL·LEL: GENERALITAT

  9. L’ESTAT CATALÀ ADMINISTRACIÓ LOCAL BARCELONA CONSELL DE CENT COMTE-REI Format per: Un conseller en cap VEGUER Els consellers: · Prohoms BATLLE (mà major i cavallers) · Ciutadans honrats Determinen els mem- (mà mitjana i mà menor) bres de la mà major. ____________________________________________________ CIUTATS I VILES REIALS UNIVERSITATS GRAN CONSELL PETIT CONSELL Format per: Format per: Un jurat en cap Consellers Els jurats (o cònsols o paers) Hisenda local __________________________________________________ SENYORIES (baronies, vescomtats, comtats, ducats...) ADMINISTRACIÓ PROCURADORS GENERAL __________________________________________________ SENYORIES ECLESIÀSTIQUES ADMINISTRACIÓ ORDES MONESTIRS BISBATS GENERAL COMANADORS PROCURADORS CÚRIA (CAPÍTOL) PRO- PRO- CURADORS CURADORS PROCURADORS

  10. L’ESTAT CATALÀ ORDRE PÚBLIC GENERALITAT VEGUERS SOTSVEGUERS OFICIALS CAVALLERS SOTMETENT SACRAMENTAL • EN PARAL·LEL: • BARONIA TERRITORIAL • SOTMETENT • HOST SENYORIAL

  11. L’ESTAT CATALÀ DEFENSA DE FRONTERES En cas de necessitat: provisió d’armes i de reforços (MOBILITZACIÓ PARCIAL) GENERALITAT RECULLETES (s’hi integren jurisdiccions reials i senyorials sota el l’enquadrament de les primeres) Banda occidentalBanda oriental VEGUERIES DE: VEGUERIA DE URGELL PERPINYÀ CERDANYA MASOS DE FRONTERA I PUIGS DE FUM I “SO METRE” MASOS DE FRONTERA I PUIGS DE FUM I “SO METRE” EXISTEIXEN ALGUNES GUARNICIONS PERMANENTS EN CASTELLS DE FRONTERA I EN ALGUNES PLACES FORTES. ES TRACTA DE L’ÚNICA TROPA PERMANENT, SEMPRE A LES ORDRES DIRECTE DEL COMTE-REI AMB EL TEMPS, EN GRAN MESURA ALIENES A LA TERRA), DE VEGUERIES O D’UNIVERSITATS. Suports: VEGUERIES, SOTSVEGUERIES I BATLLIES DE: LLEIDA AGRAMUNT BALAGUER TÀRREGA CERVERA (PER AQUEST ORDRE) Suports: VEGUERIES, SOTSVEGUERIES I BATLLIES DE: VALLESPIR FIGUERES EMPÚRIES GIRONA (PER AQUEST ORDRE) OFICIALS MAJORS: - Comissaris del braç militar - Veguers, sotsveguers, batlles i jurats en cap

  12. L’ESTAT CATALÀ DEFENSA (GENERAL) COMTE-REI / VIRREI/ JUNTA DE BRAÇOS GENERALITAT (per delegació) Divisions per a la recluta: Disposa d’arsenal CAPITANIES ( fins a 61) permanent CORONELES CIUTADANES • ORGANITZACIÓ REGULAR: • Regiments o terços de vegueria (fins a 14) • Milícies ciutadanes (fins a 7) / Coroneles (dv. regiments) • Companyies de cavalleria (fins a 11) • FORCES ESPECIALS O AUXILIARS: • Regiments de fusellers de muntanya (“miquelets”) • Regiment de la Generalitat • Regiment de Reials Guàrdies Catalanes (1705-14) ORGANITZACIÓ JERÀRQUICA: SOTSOFICIALS: DESENERS, VINTICINQUATANERS, CINQUANTENERS OFICIALS (BRAÇ MILITAR)

  13. L’ESTAT CATALÀ MARINA GENERALITAT COMTE-REI Estol reial (va deixar de ser privatiu de Catalunya) Estol de la Diputació del General ESTOLS AUTÒNOMS: Estol de Barcelona Estols baronials Estol de la Llotja (desaparegut) Antigament sota el comandament de l’almirall (equivalent naval del conestable)

  14. L’ESTAT CATALÀ GUERRA EXTERIOR COMTE-REI SENESCAL O CONESTABLE ALMIRALL Estols aliats Almogàvers (sufragats pel com- Tropes mercenàries Estrangeres Estol reial te-rei i les Corts) Host senyorials Tropes reclutades per la Generalitat Estols baronials

  15. L’ESTAT CATALÀ MONEDA (POTESTAT REIAL) LLIURA FLORÍ (MONEDA BARCELONESA) DUCAT CROAT BILLÓ SOU ESCUT DINER MONEDA MENUDA: MÉS COURE QUE PLATA • LA MONEDA CATALANA S’ENCUNYA A LA SECA DE BARCELONA I EN PERÍODES CONCRETS, EN ALGUNES ALTRES CIUTATS • Taules de canvis: • Canvi de moneda procedent d’encunyacions de diverses amb diferent llei • Canvi de moneda estrangera • Cobrament d’aranzels

  16. L’ESTAT CATALÀ REGNUM PACTUM REX ORGANITZACIÓ POLÍTICA DEL PERÍODE D’EXCEPCIÓ (1697-1714) JUNTA DELS TRES BRAÇOS Màxima representació del Principat Defensa CONFERÈNCIA DEL TRES COMUNS GENERALITAT DE CATALUNYA: Administració del Principat Representació exterior Hisenda Justícia Defensa BRAÇ MILITAR: Defensa CONSELL DE CENT

More Related