Jordi Grau i Bartomeu - PowerPoint PPT Presentation

slide1 n.
Download
Skip this Video
Loading SlideShow in 5 Seconds..
Jordi Grau i Bartomeu PowerPoint Presentation
Download Presentation
Jordi Grau i Bartomeu

play fullscreen
1 / 20
Jordi Grau i Bartomeu
153 Views
Download Presentation
chenoa
Download Presentation

Jordi Grau i Bartomeu

- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - E N D - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
Presentation Transcript

  1. Evolució de les Senyeres al llarg del procés de formació històrica de l'exèrcit i de L’Estat. Els terços. Capítol 2 Anirem veien que la Senyera ha jugat un paper cabdal en la configuració vexil·lològica de l’exèrcit i de la bandera de l’Estat: Jordi Grau i Bartomeu

  2. 1339 - .Portolà d’Angelino Dulcert 1375 Atles català d’Abraham Cresques. Ja durant el regnat del fill d’En Jaume I, En Pere el Gran 1276-1285, la superioritat marítima sembla incontestable, des del moment que pogué començar a conquerir les grans illes mediterrànies. Protegint els passos nàutics dels estrets de Sardenya i Sicília establint places fortificades al nord d'Àfrica i que el pobles del Magreb li fossin tributaris.

  3. 1476 - Francesco de Benincasa. Carta del Mediterrani Occidental Biblioteca Pública i Universitària de Gènova Enrecordeu-vos d’aquestes senyeres bibarrades, que trobem a molts portolans, atesa la similitud que tindran amb la que esdevindrà 309 anys més tard, pel Real Decreto del 28 de Mayo de 1785, del Rey Carlos III, la primera bandera d’Espanya.

  4. Fent una cerca al web del ministerio de defensa http://www.armada.mde.es/esp/BuquesUnidades/InfanteriaMarina/Tear/default.asp?SecAct=04402, hi trobem : Escudo del tercio de la Armada. www.armada.mde.es “Mis primeras letras, en calidad de General Jefe del Tercio de Armada, de bienvenida a nuestra página. Desde ella pretendemos proyectar nuestra Unidad al exterior, dándola a conocer no sólo de lo que es hoy, sino también de lo que fue en el pasado, pues, como podrán comprobar, leyendo su historia verán en ella reflejada la de España” Només cal mirar els mapes antics per veure que l’àliga bicèfala és el símbol de l’emperador Carles I. Ampliant els colors dels escuts veiem els antics escuts dels terços que corresponen a les faixes i pals dels Comtes rei. Recordeu el mapa del portuguès Diego Teixeira del 1573 amb l’àliga bicèfala i la quadribarrada al Mar de Barentz al Pol Nord?.

  5. Planisferi nàutic 1573 del cosmògraf portuguès Diego Teixeira Mar de Barentz i el Pol Nord Geogràfic

  6. (web de l’armada) • PRIMERA EPOCA (1537-1717) Infantería de Armada.- Creada por Carlos I en 1537, al asignar de forma permanente a las escuadras del Mediterráneo las Compañías Viejas del Mar de Nápoles. Sin embargo, es Felipe II el que crea el concepto actual de "Fuerza de Desembarco", es decir, proyección del poder naval sobre la costa, por medio de fuerzas que, partiendo desde las naves, fueran capaces de abordarlas sin menoscabo de su capacidad de combate en tierra. A esta época pertenecen los famosos Tercios:- Tercio del Mar de Nápoles- Tercio de Armada del Mar Océano.- Tercio de Galeras de Sicilia y Cerdeña- Tercio Viejo del Mar Océano y de Infantería Napolitana.De ellos, el primero es realmente el "alma mater" de la Infantería de Marina.Hasta 1704, durante el reinado de Felipe V, los Tercios se convierten en los Regimientos de Bajeles, Armada, Mar de Nápoles y de Marina de Sicilia, parte de los cuales pasan posteriormente al Ejército de Tierra y el resto sigue en la Armada constituyendo el "Cuerpo de Batallones de Marina".Entre las acciones más destacadas de esta época cabe citar:- La expedición de Argel, 1541.- La batalla naval de Lepanto, 1571.- La expedición de Túnez, 1573.- La conquista de la Terceras y Azores, 1582.- La expedición a Inglaterra, 1588.- La expedición a San Salvador , Brasil, 1625. Escudo del Tercio del Mar de Nápoles 1516-1664

  7. Diferents escuts de domini territorial que representen els terços militars, el de 4 faixes és el Terç de Nàpols. La línia de demarcació representa el meridià que segons el tractat de ¿Tordesillas? divideix el món entre entre el rei Joan II de Portugal i el rei Ferran II el 1494.

  8. Tractat de ¿Tordesillas? Pel qual es traça prop del Meridià 46º 37’ (Sao Paulo) la línia de demarcació divisòria entre el rei Joan II de Portugal i el rei Ferran II. El rei Ferran II el 15, Agost de 1494 escriu al lloctinent de Catalunya i Mallorca, al Justícia de Aragó, al virrei de Sicília i al governador de València per notificar-los l’acord que vol aconseguir amb Portugal. Els hi demana cercar marins, cosmògrafs i astròlegs experts, a fi de que ajudessin a delimitar la línia o límit cert i veritable. L’allau de cartes creuades entre tota la cancelleria i els consellers de Barcelona clarifiquen que la empresa del Tractat va ser assumida únicament i exclusivament per la Corona catalana. En Jaume Ferrer en serà l’artífex principal Molló o pedra fita del tractat de Tordesillas en un parc Montevideo

  9. El conceptes Hispanus (-niensis), Al-isbānía, Aspanis, Espanyols Adjectiu i substantiu toponímic introduit pel romans i mantingut pels àrabs i sefardís. El mots Spanya, Espanyes, Espanyol els trobem en les Cròniques d’En Bernat Desclot, del mateix Jaume I, Ramón Muntaner, Bernat Boades, Capmany, a la carta entre Ferrer de Blanes i En Colom… S’emprea fent referència a la península en conjunt o en alguns textos fent referència a la part de la península ibèrica no catalana, o dominada pels sarraïns, o en plural fent referència als pobles peninsulars. Agafarà projecció mundial a l’inici de l’Era Moderna arran de les exploracions geogràfiques dels pobles ibèrics. Paradoxalment ens ha arribat a l’actualitat, amb el sufix català -ol-, molt probablement com a llegat d’aquesta època.

  10. El conceptes Hispanus (-niensis), Al-isbānía, Aspanis, Espanyols A finals del S.XVI coincidint amb l’establiment de la Corona al centre peninsular per interesos dinàstics i geoestratègics (la monarquia castellana els hi permetia un govern absolutista i el control de l’herència familiar dels territoris portuguesos i catalans) iniciarà una evolució cap al concepte polític i nacional actual, d’apropiació completa pels pobles de matriu castellana fins a arribar al punt de que en l’imaginari identitari actual Espanyol és sinònim de Castellà. Aquesta Sinécdoque ja la trobem en textos medievals com les cròniques d’En Pere III “ El rey de Castella … cuydava esser emperador d’Espanya…”, i fins i tot en documents de principis de l’Era Moderna, tal i com veiem en l’extracte del document d’en Cristòfor Despuig, publicat a Histocat.

  11. La pugna per ser més Hispaniols • En Cristòfor Despuig, a Los Col·loquis de la Insigne Ciutat de Tortosa del 1557, s'exclamava dels historiadors castellans: "Que tots són casi de esta manera, que per no publicar la glòria dels que no són castellans, çelen la veritat, y per fer gloriosa la sua pròpria nació no dupten de escríurer mentires“..., “ Pero Mexya (Pedro Mejia) en la sua Corónica imperial, en lo segon capítol de la vida de l'emperador Maximiliano, fa pitjor, que posa lo regne de Nàpols sots lo domini y corona de Castella, essent com és tan clarament de la corona catalana, que los minyons no u ignoren [...]. Aquí podeu vèurer, senyor, que si en lo clar posen en dupte, què faran en lo no clar!". I continuava: "Y també casi tots los historiògrafos castellans estan en lo mateix de voler nomenar a Castella per tota Espanya y només tenen un sol regne... • ... I acaba parlant de la descoberta d'Amèrica: "Y la jornada de les Índies del mar Océano, que Christòfol Colom començà y aprés acabaren En Ferrando Cortés y Francesco Pissarro ab pròspera fortuna del mateix rey Fernando per manament y ordre del qual se comensà, se ha de atribuir no gens a castellans".

  12. Gairebé tot els terços són de l’àrea italiana de la Corona catalana. La majoria dels conqueridors és van formar militarment a les campanyes italianes... Banderes actuals de Salern, Lecce, Cantanzaro, Cuneo Calàbria...

  13. 1582 Batalla de les Illes Terceiras/Açores: terços espanyols

  14. http://www.geocities.com/capicontreras/unifarma.htm Uniformes del Terços Dels elms del terços el més conegut era el casc típic dels arcabussers: el morrió. La resta d’elms rebien noms com celades, borgonyotes, cabassets, merlets i capellines. Al web esmentat a dalt s’anomenen en castellà (sic): morriones, celadas, borgoñotas, capacetes, almetes y capelinas. La gola era mitja armadura que utilitzaven al voltant del coll (en castellà s’anomena curiosament igual: gola), també portaven cotes de malla. Malgrat que al regnat de Carles I es va generalitzar l’ús de vestits de tall alemany amb gipons i saravells grogs clivellats amb rerafons vermell cadascú vestia de forma arbitrària ateses les mancances econòmiques. El piquers portaven un escut anomenat rodella ( “rodela” en castellà segons el web esmentat) El morrió La gola La rodella

  15. 1571 La Batalla de Lepanto.

  16. 1571 La Batalla de Lepanto.

  17. Oficialment les campanyes del Nord d'Àfrica i Nàpols foren empreses castellanes. Paradoxalment les banderes de domini i l’iconografia dels escuts són catalanes. El cert és que Pere el Gran inicià les campanyes per preservar els passos mediterranis obligats, els estrets de Sardenya i Sicília, lliures de pirateria i tots els reis catalans sobretot Ferran II i Carles V continuaran la política africanista. Oficialment la revolta castellana dels Comuneros del 1520 va ser sufocada per tropes flamenques d’En Carles V, però.... Escut d’armes del Gran Capità Bandera del Cardenal Cisneros 1509 Cardenal Cisneros entrant a Oran Anònim S XVI.Catedral de Toledo).

  18. Sobta trobar la senyera posada al bell mig de Castella deprés de la revolta Comunera (1518-1522). Jacobus Russus 1535 - Portolà. (Fundació Marc.) Senyeres a Miliya, Oran, Alger, Bugia, Bona i Trípoli

  19. La campanya de Túnissia a un tapís del S XVIII.

  20. Anònim Portuguès. Maritim Museum de Greenwich. London. United Kingdom 1550 Senyeres a Barcelona, Tortosa, València, Granada, Oran, Alger, Bugia ...