4. El Sexenni Democràtic (1868-1874)

1. 4. El Sexenni Democràtic (1868-1874)

2. Context Internacional • 1ª. Internacional a Londres (1864) El moviment obrer s’organitza i predominen els sindicats de classe ( socialistes i anarquistes ) • Unificació política d’Itàlia i Alemanya (1870) • Guerra de Secessió als Estats Units (1861-65).

3. Context Espanya • Sexenni democràtic o revolucionari (1868-1874) • 3 etapes: govern provisional (1868-1871) Monarquia d’Amadeu de Savoia (1872-73) Primera República (1873-74) • Ultima etapa de la revolució liberal a Espanya. • Va ser un intent d’ampliar el liberalisme i d’instaurar la democràcia. • Conflictes polítics: federalisme, revolta carlina i guerra de Cuba • Conflictes socials: reivindicacions de les classes populars i obrerisme socialista i anarquista. • Conflictes econòmics: crisi i lluita entre proteccionisme i lliurecanvisme.

5. 1. Les causes de la revolució

7. 1 Les causes de la revolució1.1 Crisi econòmica i malestar social Crisi financera • Baix rendiment econòmic de la xarxa ferroviària • Fallida financera: crisi de bancs i societats de crèdit i alarma entre particulars i empreses. Crisi industrial a Catalunya: • “Fam de cotó” Manca de cotó de floca per la indústria tèxtil catalana a causa de la guerra de Secessió dels Estats Units (1861-65). • Encariment d’aquesta matèria primera • Fallida d’empreses tèxtils petites Crisi de subsistències (1866): • Males collites • Escassetat de blat • Augment dels preus del pa i altres productes bàsics. • Fam al camp i violència social • Atur i davallada del nivell de vida de la classe treballadora

8. 1.2 Crisi política: el Pacte d’Ostende • Sistema isabelí qüestionat per la població: • Els negociants exigien mesures per salvar les seves inversions en Borsa • Els industrials exigien proteccionisme • Els obrers i pagesos denunciaven la seva misèria • Els governs continuaven governant per decret, van tancar les Corts i es van inhibir dels problemes del país.

9. El pacte d’Ostende (1867) • 1867 Pacte d’Ostende entre el Partit Progressista (Prim) i el Partit Demòcrata en el qual proposen la conspiració com a únic mitjà per accedir al poder . • El compromís d’ambdós partits va ser: Posar fi a la monarquia isabelina Nova forma de govern (monarquia o república) que haurien de decidir les Corts Constituents elegides per sufragi universal. • Estiu de 1867: revolta antiborbònica a Catalunya (progressistes, demòcrates i republicans). Fracàs i forta repressió. • Els Unionistes s’afegeixen al pacte d’Ostende, però el seu caràcter conservador va contrarestar el pes dels demòcrates i va fer que la Revolució semblés més un “pronunciamiento” liberal que una veritable revolució que reivindicava llibertat i justícia social.

16. 2. La Revolució de setembre “La Gloriosa”

17. 2. La Revolució de Setembre de 1868 “La Gloriosa”2.1 La revolució del 68 i el govern provisional • Setembre 68 Pronunciament militar a Cadis encapçalat per Prim i Serrano. • Dimissió del govern moderat i exili d’Isabel II. • Insurrecció militar i revolta popular alhora • No anava només contra el govern moderat si no contra la monarquia • Gran protagonisme de les forces populars urbanes dirigides per demòcrates i republicans.

18. Organització de la revolta: • Formació de Juntes Revolucionàries a molts pobles i ciutats • Junta de Catalunya: nomena els nous càrrecs (governador civil, ajuntament, diputació...), forma la milícia i comença a enderrocar la ciutadella. • L’objectiu era formar una Junta Central a partir dels representants de les diverses províncies, que recollís les demandes populars i dirigís el procés de reformes polítiques.

19. Reivindicacions dels revolucionaris: • Llibertat • Sobirania • Separació esglesia-estat • Supressió de les quintes • Sufragi universal • Abolició d’impostos de “consums” • Eleccions a corts constituents • Repartiment de la propietat • Proclamació de la república.

20. Evolució del conflicte: • Octubre 68 Les propostes més radicals dels demòcrates i republicans no eren compartides pels unionistes i progressistes. • Es forma un govern provisional a Madrid, de caràcter centrista. • General Serrano, regent • General Prim, president del govern (progressistes i unionistes) • Dissolució de les juntes i desarmament de la Milícia Nacional. • El nou govern no vol canvis radicals.

24. 2.2 La Constitució de 1869 i la regència • Gener 1869 Eleccions a Corts Constituents • Sufragi universal masculí per primera vegada a Espanya. • A Catalunya guanya el Partit Republicà Democràtic Federal • A Espanya guanyen els monàrquics ( progressistes, unionistes i demòcrates). • Les corts elegides elaboren la Constitució de 1869.

26. La Constitució de 1869 • Sobirania Nacional • Divisió de poders, amb preeminència del legislatiu sobre l’executiu. • Monarquia, però només les Corts tenien el poder de fer les lleis, el rei les promulgava però no tenia dret a vetar-les. • Accés al poder judicial per un sistema d’oposicions, per garantir la independència dels jutges. • Dues cambres (Congrés i Senat). • Sufragi Universal masculí • Amplíssima declaració de drets i llibertats • Llibertat de residència, ensenyament i religió. • Compromís de mantenir el culte catòlic • Incorpora els principis democràtics.

29. 2.2 La Constitució de 1869 i la regència • Serrano i Prim continuen com a regent i cap de govern respectivament. Conflictes: • Revoltes Federals: republicans contraris a la monarquia • Els carlins tornen a la insurrecció armada • Crisi econòmica • Calia trobar un monarca per la corona espanyola. • Nou govern acceptat favorablement pels països europeus

30. 2.3 L’intent de renovació econòmica • Mesures per reorientar la política econòmica: • Defensa del lliurecanvisme • Facilita l’entrada de capital estranger • Supressió de l’impost de “consums” • Nova contribució personal segons la renda • S’estableix la pesseta com a unitat monetària • Problemes: • Deute públic elevat • Deute amb la banca estrangera • Crisi dels ferrocarrils • 1871 Llei de mines: desamortització (privatització) del subsòl. Concessió o venda de l’explotació a companyies privades, sobretot estrangeres, a les quals oferia generoses facilitats. • 1869 Llei de bases aranzelàries: liberalització dels intercanvis exteriors (fi del proteccionisme). Oposició dels industrials cotoners catalans i dels cerealistes castellans.

31. 2.4 El nou panorama polític:

34. 2.5 Republicanisme federal i agitació social • Els canvis no van satisfer les reivindicacions populars: sentiment de frustració • Conflictivitat en la pagesia: reforma agrària • Revoltes urbanes: contra les “quintes” , els “consums” i l’augment de preus • Auge del republicanisme federal • Revoltes federalistes • Estat de guerra i forta repressió • Fracàs i desencís de l’obrerisme, que es decanta cap a les idees internacionalistes (anarquisme i marxisme).

36. 3. El regnat d’Amadeu de Savoia (1871-73)

38. 3.1 Un monarca per a un règim democràtic • Novembre de 1870: Amadeu de Savoia és escollit rei d’Espanya per les Corts. • Tres dies abans havien assassinat Prim, el principal defensor de la seva candidatura • Gener 1871 Amadeu és proclamat rei • Dissolució de les Corts Constituents i inici d’una nova etapa de monarquia democràtica.

39. 3.2 Les dificultats de la nova dinastia • Suport escàs • Oposició de l’aristocràcia, el clergat i els moderats. • Suport de progressistes i unionistes. • Manté la neutralitat i no afavoreix cap dels grups polítics de les Corts. • Redueix la pompa i l’ostentació de la cort. • Part de l’exèrcit no li dóna suport • Tampoc no obté el suport popular, sobretot pel predomini del republicanisme. • Continuen els problemes econòmics de la hisenda i cal emetre deute públic. • Enfrontament constant entre els partits polítics • El conflicte carlí continua • Guerra de Cuba • Insurreccions republicanes

40. 3.3 Una inestabilitat permanent Oposició dels Moderats, l’església, l’alta burgesia • Moderats (Cánovas del Castillo), partidaris dels Borbons, exerceixen una forta oposició. Volen Alfons, fill d’Isabel II al tron d’Espanya • L’església dóna suport a aquesta candidatura, per que estava en contra del decret que els obligava a jurar la constitució de 1869. • L’alta burgesia i els rics també vol els Borbons, per que es veia afectada per l’abolició de l’esclavitud a Cuba o la regulació del treball infantil.

41. 3.3 Una inestabilitat permanent Oposició de carlins, cubans i republicans federals: • Inici de la 3a. Guerra carlina (1872-76). Inestabilitat. • Creació d’un partit carlí, ultra catòlic i oposat a la nova monarquia. • Guerra dels deu anys a Cuba (1868-1878): insurrecció d’alguns propietaris criolls (burgesos). Suport popular per la promesa d’abolició de l’esclavitud. Amadeu va intentar reformes polítiques i abolició de l’esclavitud. Oposició dels sectors econòmics espanyols amb interessos a Cuba (molts catalans). • Noves insurreccions federalistes (1872). Amb influències anarquistes • Desintegració de la coalició governamental (unionistes, progressistes i democràtics) • Abstencionisme de l’oposició • 11 febrer 1872 Amadeu renuncia al tron d’Espanya.

45. 4.La Primera República Espanyola (1873-74)

46. 4.1 La proclamació de la República • Les corts van proclamar la República el febrer de 1873 • President Estanislau Figueras, republicà federal • Govern: republicans federals i alguns republicans unitaris • Gran part de la cambra era monàrquica i dóna poc suport al nou govern • Aïllament internacional • Rebuda amb entusiasme pels sectors populars • Reivindicacions: reducció jornada laboral, augment de salaris, reivindicació estat català...(Catalunya), insurreccions i ocupació de terres (Andalusia). • Eleccions (maig 1873) i ampli triomf dels republicans federals. Abstenció del 60% de la població.

48. 4.2 L’intent d’instaurar una república federal • Es proclama la república federal (juny 1873) • President: Estanislau Figueras, però tot seguit Francesc Pi i Margall. Programa ampli de reformes que no va poder aplicar: • Elaborar una constitució federal • Separar església i estat • Independència de les colònies • Restaurar la disciplina a l’exèrcit • Lleis socials (ensenyament, quintes, treball, consums...)

49. 4.2 L’intent d’instaurar una república federal Mesures més importants: • Ratifiquen l’abolició de l’esclavitud a les colònies • Supressió de les quintes • Reforma dels impostos • Inici d’una legislació laboral.

50. 4.2 L’intent d’instaurar una república federal El projecte de constitució federal (1873): • Era similar a la Constitució de 1969 en molts aspectes, però el més diferenciador era l’estructura de l’estat. • S’establia que la nació espanyola estava formada per 17 estats, inclosa Cuba. • El poder emanava de tres nivells: els municipis, els estats regionals i l’estat federal. • Els estats regionals tindrien autonomia econòmica, administrativa i política i elaborarien les seves pròpies constitucions, sempre d’acord amb la de l’estat federal. • El projecte planteja un estat no centralista.