4 el sexenni democr tic 1868 1874 n.
Download
Skip this Video
Loading SlideShow in 5 Seconds..
4. El Sexenni Democràtic (1868-1874) PowerPoint Presentation
Download Presentation
4. El Sexenni Democràtic (1868-1874)

Loading in 2 Seconds...

play fullscreen
1 / 62

4. El Sexenni Democràtic (1868-1874) - PowerPoint PPT Presentation


  • 237 Views
  • Uploaded on

4. El Sexenni Democràtic (1868-1874). Context Internacional. 1ª. Internacional a Londres (1864) El moviment obrer s’organitza i predominen els sindicats de classe ( socialistes i anarquistes ) Unificació política d’Itàlia i Alemanya (1870) Guerra de Secessió als Estats Units

loader
I am the owner, or an agent authorized to act on behalf of the owner, of the copyrighted work described.
capcha
Download Presentation

PowerPoint Slideshow about '4. El Sexenni Democràtic (1868-1874)' - chantel


An Image/Link below is provided (as is) to download presentation

Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author.While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server.


- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - E N D - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
Presentation Transcript
context internacional
Context Internacional
  • 1ª. Internacional a Londres (1864)

El moviment obrer s’organitza i

predominen els sindicats de classe

( socialistes i anarquistes )

  • Unificació política d’Itàlia i Alemanya (1870)
  • Guerra de Secessió als Estats Units

(1861-65).

context espanya
Context Espanya
  • Sexenni democràtic o revolucionari (1868-1874)
  • 3 etapes: govern provisional (1868-1871)

Monarquia d’Amadeu de Savoia (1872-73)

Primera República (1873-74)

  • Ultima etapa de la revolució liberal a Espanya.
  • Va ser un intent d’ampliar el liberalisme i d’instaurar la democràcia.
  • Conflictes polítics: federalisme, revolta carlina i guerra de Cuba
  • Conflictes socials: reivindicacions de les classes populars i obrerisme socialista i anarquista.
  • Conflictes econòmics: crisi i lluita entre proteccionisme i lliurecanvisme.
1 les causes de la revoluci 1 1 crisi econ mica i malestar social
1 Les causes de la revolució1.1 Crisi econòmica i malestar social

Crisi financera

  • Baix rendiment econòmic de la xarxa ferroviària
  • Fallida financera: crisi de bancs i societats de crèdit i alarma entre particulars i empreses.

Crisi industrial a Catalunya:

  • “Fam de cotó” Manca de cotó de floca per la indústria tèxtil catalana a causa de la guerra de Secessió dels Estats Units (1861-65).
  • Encariment d’aquesta matèria primera
  • Fallida d’empreses tèxtils petites

Crisi de subsistències (1866):

  • Males collites
  • Escassetat de blat
  • Augment dels preus del pa i altres productes bàsics.
  • Fam al camp i violència social
  • Atur i davallada del nivell de vida de la classe treballadora
1 2 crisi pol tica el pacte d ostende
1.2 Crisi política: el Pacte d’Ostende
  • Sistema isabelí qüestionat per la població:
  • Els negociants exigien mesures per salvar les seves inversions en Borsa
  • Els industrials exigien proteccionisme
  • Els obrers i pagesos denunciaven la seva misèria
  • Els governs continuaven governant per decret, van tancar les Corts i es van inhibir dels problemes del país.
el pacte d ostende 1867
El pacte d’Ostende (1867)
  • 1867 Pacte d’Ostende entre el Partit Progressista (Prim) i el Partit Demòcrata en el qual proposen la conspiració com a únic mitjà per accedir al poder .
  • El compromís d’ambdós partits va ser:

Posar fi a la monarquia isabelina

Nova forma de govern (monarquia o república) que haurien de decidir les Corts Constituents elegides per sufragi universal.

  • Estiu de 1867: revolta antiborbònica a Catalunya (progressistes, demòcrates i republicans). Fracàs i forta repressió.
  • Els Unionistes s’afegeixen al pacte d’Ostende, però el seu caràcter conservador va contrarestar el pes dels demòcrates i va fer que la Revolució semblés més un “pronunciamiento” liberal que una veritable revolució que reivindicava llibertat i justícia social.
2 la revoluci de setembre de 1868 la gloriosa 2 1 la revoluci del 68 i el govern provisional
2. La Revolució de Setembre de 1868 “La Gloriosa”2.1 La revolució del 68 i el govern provisional
  • Setembre 68 Pronunciament militar a Cadis encapçalat per Prim i Serrano.
  • Dimissió del govern moderat i exili d’Isabel II.
  • Insurrecció militar i revolta popular alhora
  • No anava només contra el govern moderat si no contra la monarquia
  • Gran protagonisme de les forces populars urbanes dirigides per demòcrates i republicans.
organitzaci de la revolta
Organització de la revolta:
  • Formació de Juntes Revolucionàries a molts pobles i ciutats
  • Junta de Catalunya: nomena els nous càrrecs (governador civil, ajuntament, diputació...), forma la milícia i comença a enderrocar la ciutadella.
  • L’objectiu era formar una Junta Central a partir dels representants de les diverses províncies, que recollís les demandes populars i dirigís el procés de reformes polítiques.
reivindicacions dels revolucionaris
Reivindicacions dels revolucionaris:
  • Llibertat
  • Sobirania
  • Separació esglesia-estat
  • Supressió de les quintes
  • Sufragi universal
  • Abolició d’impostos de “consums”
  • Eleccions a corts constituents
  • Repartiment de la propietat
  • Proclamació de la república.
evoluci del conflicte
Evolució del conflicte:
  • Octubre 68 Les propostes més radicals dels demòcrates i republicans no eren compartides pels unionistes i progressistes.
  • Es forma un govern provisional a Madrid, de caràcter centrista.
  • General Serrano, regent
  • General Prim, president del govern (progressistes i unionistes)
  • Dissolució de les juntes i desarmament de la Milícia Nacional.
  • El nou govern no vol canvis radicals.
2 2 la constituci de 1869 i la reg ncia
2.2 La Constitució de 1869 i la regència
  • Gener 1869 Eleccions a Corts Constituents
  • Sufragi universal masculí per primera vegada a Espanya.
  • A Catalunya guanya el Partit Republicà Democràtic Federal
  • A Espanya guanyen els monàrquics

( progressistes, unionistes i demòcrates).

  • Les corts elegides elaboren la Constitució de 1869.
la constituci de 1869
La Constitució de 1869
  • Sobirania Nacional
  • Divisió de poders, amb preeminència del legislatiu sobre l’executiu.
  • Monarquia, però només les Corts tenien el poder de fer les lleis, el rei les promulgava però no tenia dret a vetar-les.
  • Accés al poder judicial per un sistema d’oposicions, per garantir la independència dels jutges.
  • Dues cambres (Congrés i Senat).
  • Sufragi Universal masculí
  • Amplíssima declaració de drets i llibertats
  • Llibertat de residència, ensenyament i religió.
  • Compromís de mantenir el culte catòlic
  • Incorpora els principis democràtics.
2 2 la constituci de 1869 i la reg ncia1
2.2 La Constitució de 1869 i la regència
  • Serrano i Prim continuen com a regent i cap de govern respectivament.

Conflictes:

  • Revoltes Federals: republicans contraris a la monarquia
  • Els carlins tornen a la insurrecció armada
  • Crisi econòmica
  • Calia trobar un monarca per la corona espanyola.
  • Nou govern acceptat favorablement pels països europeus
2 3 l intent de renovaci econ mica
2.3 L’intent de renovació econòmica
  • Mesures per reorientar la política econòmica:
  • Defensa del lliurecanvisme
  • Facilita l’entrada de capital estranger
  • Supressió de l’impost de “consums”
  • Nova contribució personal segons la renda
  • S’estableix la pesseta com a unitat monetària
  • Problemes:
  • Deute públic elevat
  • Deute amb la banca estrangera
  • Crisi dels ferrocarrils
  • 1871 Llei de mines: desamortització (privatització) del subsòl. Concessió o venda de l’explotació a companyies privades, sobretot estrangeres, a les quals oferia generoses facilitats.
  • 1869 Llei de bases aranzelàries: liberalització dels intercanvis exteriors (fi del proteccionisme). Oposició dels industrials cotoners catalans i dels cerealistes castellans.
2 5 republicanisme federal i agitaci social
2.5 Republicanisme federal i agitació social
  • Els canvis no van satisfer les reivindicacions populars: sentiment de frustració
  • Conflictivitat en la pagesia: reforma agrària
  • Revoltes urbanes: contra les “quintes” , els “consums” i l’augment de preus
  • Auge del republicanisme federal
  • Revoltes federalistes
  • Estat de guerra i forta repressió
  • Fracàs i desencís de l’obrerisme, que es decanta cap a les idees internacionalistes (anarquisme i marxisme).
3 1 un monarca per a un r gim democr tic
3.1 Un monarca per a un règim democràtic
  • Novembre de 1870: Amadeu de Savoia és escollit rei d’Espanya per les Corts.
  • Tres dies abans havien assassinat Prim, el principal defensor de la seva candidatura
  • Gener 1871 Amadeu és proclamat rei
  • Dissolució de les Corts Constituents i inici d’una nova etapa de monarquia democràtica.
3 2 les dificultats de la nova dinastia
3.2 Les dificultats de la nova dinastia
  • Suport escàs
  • Oposició de l’aristocràcia, el clergat i els moderats.
  • Suport de progressistes i unionistes.
  • Manté la neutralitat i no afavoreix cap dels grups polítics de les Corts.
  • Redueix la pompa i l’ostentació de la cort.
  • Part de l’exèrcit no li dóna suport
  • Tampoc no obté el suport popular, sobretot pel predomini del republicanisme.
  • Continuen els problemes econòmics de la hisenda i cal emetre deute públic.
  • Enfrontament constant entre els partits polítics
  • El conflicte carlí continua
  • Guerra de Cuba
  • Insurreccions republicanes
3 3 una inestabilitat permanent
3.3 Una inestabilitat permanent

Oposició dels Moderats, l’església, l’alta burgesia

  • Moderats (Cánovas del Castillo), partidaris dels Borbons, exerceixen una forta oposició.

Volen Alfons, fill d’Isabel II al tron d’Espanya

  • L’església dóna suport a aquesta candidatura, per que estava en contra del decret que els obligava a jurar la constitució de 1869.
  • L’alta burgesia i els rics també vol els Borbons, per que es veia afectada per l’abolició de l’esclavitud a Cuba o la regulació del treball infantil.
3 3 una inestabilitat permanent1
3.3 Una inestabilitat permanent

Oposició de carlins, cubans i republicans federals:

  • Inici de la 3a. Guerra carlina (1872-76). Inestabilitat.
  • Creació d’un partit carlí, ultra catòlic i oposat a la nova monarquia.
  • Guerra dels deu anys a Cuba (1868-1878): insurrecció d’alguns propietaris criolls (burgesos). Suport popular per la promesa d’abolició de l’esclavitud. Amadeu va intentar reformes polítiques i abolició de l’esclavitud. Oposició dels sectors econòmics espanyols amb interessos a Cuba (molts catalans).
  • Noves insurreccions federalistes (1872). Amb influències anarquistes
  • Desintegració de la coalició governamental (unionistes, progressistes i democràtics)
  • Abstencionisme de l’oposició
  • 11 febrer 1872 Amadeu renuncia al tron d’Espanya.
4 1 la proclamaci de la rep blica
4.1 La proclamació de la República
  • Les corts van proclamar la República el febrer de 1873
  • President Estanislau Figueras, republicà federal
  • Govern: republicans federals i alguns republicans unitaris
  • Gran part de la cambra era monàrquica i dóna poc suport al nou govern
  • Aïllament internacional
  • Rebuda amb entusiasme pels sectors populars
  • Reivindicacions: reducció jornada laboral, augment de salaris, reivindicació estat català...(Catalunya), insurreccions i ocupació de terres (Andalusia).
  • Eleccions (maig 1873) i ampli triomf dels republicans federals. Abstenció del 60% de la població.
4 2 l intent d instaurar una rep blica federal
4.2 L’intent d’instaurar una república federal
  • Es proclama la república federal (juny 1873)
  • President: Estanislau Figueras, però tot seguit Francesc Pi i Margall.

Programa ampli de reformes que no va poder aplicar:

  • Elaborar una constitució federal
  • Separar església i estat
  • Independència de les colònies
  • Restaurar la disciplina a l’exèrcit
  • Lleis socials (ensenyament, quintes, treball, consums...)
4 2 l intent d instaurar una rep blica federal1
4.2 L’intent d’instaurar una república federal

Mesures més importants:

  • Ratifiquen l’abolició de l’esclavitud a les colònies
  • Supressió de les quintes
  • Reforma dels impostos
  • Inici d’una legislació laboral.
4 2 l intent d instaurar una rep blica federal2
4.2 L’intent d’instaurar una república federal

El projecte de constitució federal (1873):

  • Era similar a la Constitució de 1969 en molts aspectes, però el més diferenciador era l’estructura de l’estat.
  • S’establia que la nació espanyola estava formada per 17 estats, inclosa Cuba.
  • El poder emanava de tres nivells: els municipis, els estats regionals i l’estat federal.
  • Els estats regionals tindrien autonomia econòmica, administrativa i política i elaborarien les seves pròpies constitucions, sempre d’acord amb la de l’estat federal.
  • El projecte planteja un estat no centralista.
4 2 l intent d instaurar una rep blica federal3
4.2 L’intent d’instaurar una república federal

Els conflictes armats

  • Tercera Guerra Carlina (1873-1876)
  • Guerra dels deu anys a Cuba (1868-1878)
4 3 la insurrecci cantonal
4.3 La insurrecció cantonal
  • Sublevació cantonal : les classes populars de molts pobles i ciutats es van revoltar demanant mesures més radicals per reformar el país.
  • Moltes ciutats i pobles es van declarar independents i van negar obediència a l’estat.
  • Cantonalisme: fenomen complex, barreja d’aspiracions autonomistes (republicans federals) i revolució social (anarquistes i marxistes).
  • Demanen l’estructura federal de la república “des de baix”, a partir de la lliure voluntat de cada ciutat i poble que, lliurement decideixen federar-se i formar un estat federal.
  • Radicalització de les reivindicacions, impulsada pel desig de reformes socials de les classes baixes (artesans, petits comerciants, assalariats, dirigits per federals intransigents).
4 3 la insurrecci cantonal1
4.3 La insurrecció cantonal
  • Dimissió de Pi i Margall
  • Nicolàs Salmerón, nou president de la república
  • Acció militar contra el moviment cantonalista
  • Molt de poder per l’exèrcit. Repressió contra els revolucionaris
  • Dimissió de Salmeron
  • Emilio Castelar (republicà unitari), nou president
  • Més conservador en temes socials i amb bona entesa amb l’exèrcit
  • Política d’autoritat i força
  • Desplaçament cap a la dreta del govern de la república
  • Setembre 1873 Castelar tanca el parlament
  • Govern autoritari
4 4 la fi de l experi ncia republicana
4.4 La fi de l’experiència republicana
  • Desembre 1873 Moció de censura
  • Gener 1874 Derrota de Castelar a les eleccions.
  • Cop d’estat de Pavia
  • Govern del General Serrano (unionistes i progressistes)
  • Poc suport social.
  • Cop d’estat de Martínez Campos (desembre 1874), el qual proclama Alfons XII de Borbó, fill d’Isabel II, com a rei d’Espanya.
  • Alfons XII havia signat el Manifest de Sandhurst, redactat per Cánovas del Castillo, on es comprometia a governar amb signe conservador i catòlic i restablir l’ordre social i l’estabilitat política.
  • Inici de la Restauració (Primera etapa: 1875-1898)