¿QUÈ ÉS LA BIBLIOMETRIA?

1. ¿QUÈ ÉS LA BIBLIOMETRIA? L’anàlisi estadístic i sociomètric de la literatura científica és una nova vessant de la investigació bibliogràfica... Els seus objectius poden xifrar-se en dos grans epígrafs: -l’anàlisi de la grandària, creixement i distribució de la bibliografia científica -l’estudi de l’estructura social dels grups que la produeixen i l’utilitzen Característica distintiva de la seva metodologia és l’ús de models matemàtics, superant el nivell merament descriptiu de l’estadística bibliogràfica tradicional... (LÓPEZ PIÑERO, JM, 1972)

2. CIÈNCIA DE LA CIÈNCIA (1) Què és la ciència de la ciència? Més que una disciplina nova, la “ciència de la ciència” és un programa, una zona de convergència de varies disciplines. El seu nucli central és l’intent d’aplicar els recursos de la ciència a un anàlisi de la ciència mateixa, de nivell i de significació diferents als estudis humanístics i filosòfics a que està habitualment sotmesa. (LÓPEZ PIÑERO, JM, 1972)

3. CIÈNCIA DE LA CIÈNCIA (2) El punt de partida immediat generalment acceptat es el llibre The Social Function of Science (1939) del britànic J.D. Bernal. Bernal va abordar tres aspectes fonamentals: -L’estudi quantitatiu de la literatura i el personal científics -L’ús de models temàtics -L’anàlisi objectiu de la política i l’administració científiques Les seves aportacions més importants han sigut, el llibre del nord-americà D.J. de Solla Price, Little Science, Big Science (1936), el tomo col·lectiu The Science of Science (1964), publicat en homenatge a Bernal al complir-se un quart de segle de la primera edició de The Social Function of Science y la Nauka o nauke (1966) del soviètic G.M. Dobrov. (LÓPEZ PIÑERO, JM, 1972)

4. BIBLIOMETRIA: DESCRIPTIVA (1) Estadística descriptiva de les publicacions científiques. Llibres i revistes Quin propòsit persegueix l’estadística descriptiva? 1. L’estadística descriptiva respon a preguntes Quant es publica? Com evoluciona? Sobre què matèries? En quins països? Quines institucions? Quina relació hi ha entre el nombre de professionals o d’habitants?, etc... 2. L’estadística descriptiva no proporciona explicacions. Les explicacions requereixen hipòtesi sociològiques

5. BIBLIOMETRIA: DESCRIPTIVA (3) NÚMERO DE LLIBRES I FOLLETS DE MEDICINA (TÍTOLS) PUBLICATS A ESPANYA (1968), RESSENYATS PER EL “I.N.E.” Font: Estadística de la producción editorial de libros. Año 1968. Madrid, I.N.E., 1969. Todos los temas Porcentaje de Medicina Medicina Libros Folletos Total 14.180 5.828 20.008 381 224 605 2’6 3’8 3’02 (TERRADA, ML, 1973)

6. Nº Revistas Nº Revistas % % BIBLIOMETRIA: DESCRIPTIVA (5) DISTRIBUCIÓ PER MATÈRIES DE LES REVISTES DE MEDICINA PUBLICADES A ESPANYA (1968) Fonts: Bibliografía Española (1968) Índice Médico Español (1968) (TERRADA, ML, 1973)

7. BIBLIOMETRIA: DESCRIPTIVA (8) ÀREES GEOGRÀFIQUES DE COBERTURA DE GRANS REPERTORIS (%) Periódicos Médicos del Mundo Science Citation Index Excerpta Medica Index Medicus (TERRADA, ML, 1973)

8. PRODUCCIÓ DE LLIBRES A EUROPA: NÚMERO DE TÍTOLS, PAÏSOS I MATÈRIES SELECCIONADES (UNESCO, Anuari Estadístic, 1999)

9. PRODUCCIÓ DE LLIBRES A ESPANYA: NÚMERO DE TÍTOLS PER A MATÈRIES SELECCIONADES, ANYS 1993-2001 (INE, Resum de Resultats)

10. BIBLIOMETRIA: MODELS/LLEIS LLEI DE PRICE LLEI DE LOTKA LLEI DE BRADFORD ÍNDEX DE BURTON I KOBLER ÍNDEX SIGNATURES/TREBALLS DESCOBRIMENTS MÚLTIPLES COL·LEGIS INVISIBLES ÍNDEX DE VISIBILITAT I IMPACTE-IMPACT FACTOR

11. LLEI DE PRICE: Creixement exponencial de la ciència (1) Sobre la base d’un abundant material estadístic, Price va formular una llei general aplicable a la ciència moderna, des de el segle XVII fins l’actualitat, segons la qual la forma normal del seu creixement és exponencial. La taxa de creixement de la ciència en un moment donat és, proporcional a la grandària total adquirida fins al moment.

12. LLEI DE PRICE: Creixement exponencial de la ciència (2) Una característica de gran importància del creixement exponencial de la ciència es que el seu ritme és molt més ràpid que el de la majoria dels fenòmens socials. Mentre que la població es duplica cada 50 anys i la renda dels països desenvolupats cada 20, la grandària de la ciència -i concretament la literatura científica- es duplica només en 10 o 15 anys. Cada 15 anys, es duplica el número de revistes científiques i de “abstracts” de tots els camps de la ciència pura i aplicada.

13. LLEI DE PRICE: Creixement exponencial de la ciència (3) Creixement exponencial del número de revistes científiques i de repertoris de resums o “abstracts”

14. LLEI DE PRICE: Creixement exponencial de la ciència (4) Contemporaneïtat: La primera conseqüència que trau Price d’aquesta forma de creixement exponencial és la aplicació de la “contemporaneïtat” característica de la ciència moderna. Anomenant coeficient de contemporaneïtat al percentatge que significa la ciència actual respecte del conjunt de la de totes les èpoques. Obsolescència: Un problema inseparable del creixement de la ciència és el ràpid envelliment de la literatura científica, es dir, l’accelerada tendència a que les publicacions científiques caiguin en desús (obsolescence).

15. LLEI DE LOTKA: Productivitat dels autors (1) A. J. Lotka (1926) demostrà que la distribució treballs/autors obeeix a una llei similar a la comprovada en la productivitat biològica. Independentment de la disciplina científica i amb la condició de que la bibliografia recollida siga lo més completa possible i comprenga un període ample de temps, el número d’autors que publiquen n treballs és inversament proporcional a n2.

16. LIEI DE LOTKA: Productivitat dels autors (3) La llei de Lotka aplicada a les Philosophical Transactions de la Royal Society (S. XVII-XVIII) i als Chemical Abstracts (1907-16) Número de autores que publican exactamente estos trabajos Número de trabajos publicados por autor

17. LLEI DE BRADFORD (2): La formulació de Bradford (1948) Formulació oral “ Si les revistes científiques es disposen en ordre decreixent de productivitat d’articles sobre un tema determinat, pot distingir-se un nucli de revistes més específicament consagrades al tema i varis grups o zones que inclouen el mateix número d’articles que el nucli, essent el número de revistes en el nucli i en les zones següents com 1: n: n2...”

18. LLEI DE BRADFORD (3): Verificació de la literatura científica mèdica espanyola (ML. Terrada, 1973) Articles sobre leucèmia Articles sobre leucèmia recollits al Índice Médico Español (1965-69) màxima divisió en zones de Bradford

19. LLEI DE BRADFORD (4): Articles sobre leucèmia recollits al Índice Médico Español (1965-69) màxima divisió en zones de Bradford Zona 1 (Nucli) Revista Clínica Española Zona 2 Tribuna Médica Galicia Clínica Medicina Clínica Zona 3 Trabajos de Hematología y Hemoterapia Folia Clínica Internacional Lecciones de Cátedra Sangre Reviata Española de Enfermedades del Aparato Digestivo Medicina de Madrid Anales Hosp. General de Santiago Zona 4 (16 revistas con un solo artículo) Font: Índice Médico Español