OBJECTIU

1. AVANTPROJECTE DE DECRET PEL QUAL ES REGULA L’ADOPCIÓ DE CRITERIS D’ECOEFICIÈNCIA I AMBIENTALS EN ELS EDIFICIS

2. OBJECTIU • INCORPORAR PARÀMETRES D’ECOEFICIÈNCIA EN ELS EDIFICIS: • DE NOVA CONSTRUCCIÓ • PROCEDENTS DE RECONVERSIÓ D’ANTIGA • EDIFICACIÓ • RESULTANTS D’OBRES DE GRAN REHABILITACIÓ

3. TIPUS D’EDIFICIS Usos edificatoris on s’han d’incorporar aquests paràmetres: • Habitatge • Residencial col·lectiu • Administratiu • Centres penitenciaris • Docent • Sanitari • Esportius, piscines i gimnasos

4. PARÀMETRES D’ECOEFICIÈNCIA I AMBIENTALS AIGUA ENERGIA AMBIENTALS SISTEMES MATERIALS I CONSTRUCTIUS RESIDUS

5. PARÀMETRES D’ECOEFICIÈNCIA D’AIGUA: • Sistema separatiu de xarxa de sanejament • Aixetes economitzadores • Cisternes amb descàrrega parcial • Mecanismes temporitzadors (edificis d’ús docent ...)

6. SISTEMA SEPARATIU XARXA DE SANEJAMENT QUE SEPARI LES AIGÜES PLUVIALS DE LES RESIDUALS: Aquesta separació es mantindrà, com a mínim, fins a una arqueta situada a l’exterior de l’edifici o, si això no fos possible, en el límit de l’edificació més proper a la xarxa general. S’admet una única connexió a xarxa en el cas que aquesta no disposi de sistema separatiu.

7. SISTEMA SEPARATIU Aigües pluvials Aigües negres

8. AIXETES AIXETES I EQUIPS DE DUTXA: Les aixetes de lavabos, bidets i aigüeres, així com els equips de dutxa, estaran dissenyades per economitzar aigua o disposaran d’un mecanisme economitzador. En qualsevol cas, obtindran un cabal màxim de 12 litres x minut havent de donar un mínim de 9 litres x minut a una pressió dinàmica mínima d’utilització superior a 1 bar

9. CISTERNES CISTERNES: Les cisternes dels WC hauran de disposar de mecanismes de doble descàrrega o de descàrrega interrompible.

10. TEMPORITZADORS En edificis d’ús docent, poliesportius, piscines i gimnasos, les aixetes de lavabos i dutxes disposaran obligatòriament de mecanismes temporitzadors, o bé detectors de presència per al seu funcionament.

11. PARÀMETRES D’ECOEFICIÈNCIA D’ENERGIA: • Aïllament de les parts massisses dels tancaments verticals exteriors • Aïllament d’obertures (marcs + vidres) • Protecció solar de les obertures • ACS amb energia solar tèrmica • Producció d’ACS mitjançant electricitat amb efecte Joule • Presa d’aigua freda i calenta en rentavaixelles

12. AÏLLAMENT DE LES PARTS MASSISSES DELS TANCAMENTS EXTERIORS • Les parts massisses dels tancaments dels edificis, tant si són sobreexposats o protegits, incloent en la mitjana els punts tèrmics integrats en aquestes, com: contorns d’obertures, pilars de façana, caixes de persianes o d’altres, tindran unes solucions constructives i d’aïllament tèrmic que assegurin un coeficient mitjà de transmitància tèrmica, Km ≤ 0,70 W/m²K.

13. AÏLLAMENT DE LES OBERTURES CRITERIS D’ECOEFICIÈNCIA (I): Energia CRITERIS D’ECOEFICIÈNCIA (I): Energia Les obertures dels espais habitables disposaran de doble envidrament i d’una fusteria adequada de manera que el conjunt de l’obertura tingui un coeficient mitjà de transmissió tèrmica igual o inferior a 3,30 w/m2 K . 

14. PROTECCIÓ SOLAR CRITERIS D’ECOEFICIÈNCIA (I): Energia CRITERIS D’ECOEFICIÈNCIA (I): Energia Les obertures en cobertes i façanes orientades al sud-oest ( 90º) han de disposar d’un element o tractament protector, situat a l’exterior o entre dos vidres de manera que el factor solar (S) de la part envidrada sigui igual o inferior al 35% 35%

15. ACS AMB ENERGIA SOLAR TÈRMICA CRITERIS D’ECOEFICIÈNCIA (I): Energia GENERACIÓ D’ACS PER ENERGIA SOLAR TÈRMICA Els edificis amb una demanda d’ACS ≥ 50 l/dia a una temperatura de referència de 60º C (Annex I), hauran de disposar d’energia solar tèrmica per a la producció d’ACS amb una contribució mínima en % en funció de la zona climàtica on es trobin (Annexos II i III) Castellar del Vallès

16. ACS AMB ENERGIA SOLAR TÈRMICA CRITERIS D’ECOEFICIÈNCIA (I): Energia ANNEX I: DEMANDA DE REFERÈNCIA ACS A 60º PARÀMETRES CTE PERSONES EN L’ÚS DE L’HABITATGE

17. ACS AMB ENERGIA SOLAR TÈRMICA CRITERIS D’ECOEFICIÈNCIA (I): Energia ANNEX II CONTRIBUCIÓ MÍNIMA OBLIGATÒRIA D’ACS GENERADA PER ENERGIA SOLAR TÈRMICA

18. ACS AMB ENERGIA SOLAR TÈRMICA ANNEX III - I: MAPA DE ZONES CLIMÀTIQUESSEGONS IRRADIACIÓ GLOBAL DIÀRIA MITJANA ANUAL

19. ACS AMB ENERGIA SOLAR TÈRMICA ANNEX III - II: MAPA DE ZONES CLIMÀTIQUESSEGONS IRRADIACIÓ GLOBAL DIÀRIA MITJANA ANUAL

20. ACS AMB ENERGIA SOLAR TÈRMICA CRITERIS D’ECOEFICIÈNCIA (I): Energia EXEMPLES DE CÀLCUL DE L’ACS OBLIGATÒRIA Unifamiliar d’1 habitació 1 habitació = 2 persones Consum ACS: 2 x 28 litres = 56 litres/dia ZC II: 40% ZC III: 50% ZC IV: 60%  1 Plurifamiliar de 35 habitatges de 4 habitacions 4 habitacions = 6 persones Consum ACS = 35 x 6 x 28 litres = 5.880 litres/dia ZC II: 40% ZC III: 55% ZC IV: 65% 

21. ACS AMB ENERGIA SOLAR TÈRMICA CRITERIS D’ECOEFICIÈNCIA (I): Energia GENERACIÓ D’ACS PER ENERGIA SOLAR TÈRMICA • Excepcions (cal una justificació adequada del supòsit): • Compliment amb altres energies renovables o processos de • cogeneració • Barreres externes que limiten molt l’assolellament • Per limitacions constructives o urbanístiques en les grans • rehabilitacions • Per normativa urbanística que impedeixi la superfície de • captació necessària • Per protecció del patrimoni cultural català (determinació per • l'òrgan competent).

22. ACS AMB ENERGIA SOLAR TÈRMICA CRITERIS D’ECOEFICIÈNCIA (I): Energia PRODUCCIÓ D’ACS AMB EFECTE JOULE Quan la producció d’ACS es vulgui obtenir mitjançant l’electricitat amb efecte Joule, la contribució solar mínima serà del 70%. (Aquest apartat no serà d’aplicació en zones sense servei de gas canalitzat, o que l’electricitat s’obtingui mitjançant energia fotovoltaica o altres energies renovables).

23. RENTAVAIXELLES CRITERIS D’ECOEFICIÈNCIA (I): Energia En els edificis en els que es prevegi la instal·lació de rentavaixelles, haurà d’existir en l’espai previst una presa d’aigua freda i una altra d’aigua calenta.

24. PARÀMETRES AMBIENTALS CRITERIS D’ECOEFICIÈNCIA (I): Energia • Les parets separadores entre: • Propietats o usuaris diferents • L’interior d’habitatges amb espais comunitaris Així com: • Els elements horitzontals de separació entre diferents propietats o usuaris diferents. • TINDRAN UNES SOLUCIONS CONSTRUCTIVES QUE COMPORTIN UN AÏLLAMENT MÍNIM A SO AERI R DE 48dBA

25. Sistemes constructius • Materials PARÀMETRES D’ECOEFICIÈNCIA :

26. SISTEMES CONSTRUCTIUS • EN LA CONSTRUCCIÓ DE L’EDIFICI CALDRÀ OBTENIR UNA PUNTUACIÓ GLOBAL MÍNIMA DE 10 PUNTS MITJANTÇANT LA UTILITZACIÓ D’ALGUNA/S DE LES SOLUCIONS CONSTRUCTIVES SEGÜENTS: • Construcció de façana ventilada en orientació sud-oest (± 90º) (5) • Construcció de coberta ventilada --------------------------------------- (5) • Construcció de coberta enjardinada ----------------------------------- (5) • Utilització de sistemes preindustrialitzats com a mínim en el • 80% de la estructura -------------------------------------------------------- (6) • Utilització de sistemes preindustrialitzats en el 80% de la • superfície dels tancaments exteriors ------------------------------------- (5)

27. SISTEMES CONSTRUCTIUS • En el cas d’un edifici d’habitatges en què el 80% d’aquests rebin • en l’obertura de la sala 1 hora d’assolejament directe entre les • 10 i les 12 hores solars en el solstici d’hivern --------------------------- (5) • Reduir el coeficient mitjà de transmitància tèrmica Km dels diferents • tancaments verticals exteriors en un 10% respecte al paràmetre fixat • de Km ≤ 0,70 W/m² K---------------------------------------------------------------------- (4) • Reduir el coeficient mitjà de transmitància tèrmica Km dels diferents • tancaments verticals exteriors en un 20% respecte al paràmetre • fixat de Km ≤ 0,70 W/m² K ----------------------------------------------------------- (6)

28. SISTEMES CONSTRUCTIUS • Reduir el coeficient mitjà de transmitància tèrmica Km dels diferents • tancaments verticals exteriors en un 30% respecte al paràmetre fixat de • Km ≤ 0,70W/m²K -------------------------------------------------------------------------- (8) • Disposar d’un sistema de reaprofitament de les aigües pluvials de • l’edifici --------------------------------------------------------------------------------------- (5) • Disposar d’un sistema de reaprofitament de les aigües grises i pluvials • de l’edifici ------------------------------------------------------------------------------------ (8) • Utilització almenys d’un producte obtingut del reciclatge de residus • (residus de la construcció, pneumàtics, residus d’escumes, etc.) • per subbases, paviments, panells aïllants i altres usos ---------------------- (4)

29. SISTEMES CONSTRUCTIUS • En el cas que hi hagi una fase de demolició prèvia, reutilització • dels residus petris generats en la construcció del nou edifici ---- (4) • Que les diferents entitats privatives de l’edifici disposin d’una • ventilació creuada natural ---------------------------------------------------- (6) • Utilització d’energies renovables per obtenir la climatització • (calefacció i/o refrigeració) de l’edifici ------------------------------------ (7) • Enllumenat d’espais comunitaris o d’accés amb detectors de • presència sempre que al sistema d’enllumenament emprat no • li afecti l’encesa i apagada sovintejada ----------------------------------- (3)

30. SISTEMES CONSTRUCTIUS • En edificis d’habitatges quan les obertures dels tancaments • exteriors sobreexposats o exposats segons NRE-AT/87, i sense • perjudici del que dictamina l’annex 9 de la Llei 16/2002, de 28 de • juny, disposin de solucions de finestra, doble finestra o balconeres • en les que el conjunt de marcs + envidraments tinguin un aïllament • mínim a so aeri R de 28 dBA ----------------------------------------------------- (4) • Quan en edificis d’habitatges els elements horitzontals entre • diferents propietats o usuaris, així com les cobertes • transitables tinguin en l’espai subjacent un nivell d’impacte • normalitzat Ln≤ 74 dBA ---------------------------------------------------- (5)

31. MATERIALS • EN LA CONSTRUCCIÓ DE L’EDIFICI AL MENYS UNA FAMÍLIA DE PRODUCTES HAURÀ DE DISPOSAR D’UNA ETIQUETA ECOLÒGICA: • Distintiu de Garantia de Qualitat ambiental de la Generalitat • Etiqueta ecològica de la Unió Europea • Marca AENOR mediambient • Qualsevol altra etiqueta ecològica Tipus I (UNE-EN ISO 14.024/2001) o Tipus III (UNE 150.025/2005 IN)

32. RESIDUS: • Domèstics • De la construcció

33. RESIDUS Preveure en els habitatges un espai fàcilment accessible de 150 dm3 (60 x 50 x 50 cm) que permeti la separació de: - Envasos lleugers - Matèria orgànica - Vidre - Paper i cartró - Rebuig

34. RESIDUS En la resta d’usos, les diferents entitats disposaran en l’interior de cadascuna o en un espai comunitari d’un sistema que permeti l’emmagatzematge per separat dels diferents tipus de residus que s’originin (segons normativa sectorial d’aplicació)

35. RESIDUS Segons la normativa vigent d’enderrocs i residus de la construcció (Decret 201/94, modificat pel Decret 161/01), cal incorporar al projecte executiu un pla de gestió de residus que:  • Quantifiqui els residus per tipologies i fases d’obra o de l’enderroc • Defineixi les operacions de destriament o recollida selectiva previstes per realitzar a l’obra • Especifiqui la reutilització in situ • Identifiqui els gestors autoritzats que s’utilitzaran (preferentment per la via de la seva valorització)

36. PROJECTE BÀSIC És necessari:  ESPECIFICAR LES DISPOSICIONS ADOPTADES PER ASSOLIR ELS PARÀMETRES D’ECOEFICIÈNCIA I AMBIENTALS QUE ESTABLEIX AQUEST DECRET

37. PROJECTE EXECUTIU Cal que incorpori:  • MEMÒRIA I DOCUMENTACIÓ JUSTIFICATIVA DEL • COMPLIMENT DELS CRITERIS I PARÀMETRES QUE • ESTABLEIX EL DECRET. • RECOMANACIONS ADREÇADES ALS USUARIS • REFERENTS A L’ÚS I MANTENIMENT DE L’EDIFICI I DE • LES INSTAL·LACIONS. • (Tota aquesta documentació formarà part del llibre de • l’edifici).