desplegament de la recepta electr nica regi sanit ria girona juny 2008 n.
Download
Skip this Video
Loading SlideShow in 5 Seconds..
Desplegament de la Recepta Electrònica Regió Sanitària Girona Juny 2008 PowerPoint Presentation
Download Presentation
Desplegament de la Recepta Electrònica Regió Sanitària Girona Juny 2008

Loading in 2 Seconds...

play fullscreen
1 / 14

Desplegament de la Recepta Electrònica Regió Sanitària Girona Juny 2008 - PowerPoint PPT Presentation


  • 127 Views
  • Uploaded on

Desplegament de la Recepta Electrònica Regió Sanitària Girona Juny 2008. Característiques i objectiu del model.

loader
I am the owner, or an agent authorized to act on behalf of the owner, of the copyrighted work described.
capcha
Download Presentation

PowerPoint Slideshow about 'Desplegament de la Recepta Electrònica Regió Sanitària Girona Juny 2008' - cairo-hicks


An Image/Link below is provided (as is) to download presentation

Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author.While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server.


- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - E N D - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
Presentation Transcript
caracter stiques i objectiu del model
Característiques i objectiu del model

“ La recepta electrònica estableix un sistema integrat dels processos de prescripció, dispensació, facturació i utilització de medicaments, basat en les noves tecnologies de la informació i comunicació, que fa possible disposar d’informació en temps real de la prestació farmacèutica per part de tots els agents, amb l’objectiu de millorar l’atenció al ciutadà·”

  • Estrictes mesures de seguretat i privacitat de les dades.
avantatges de la recepta electr nica 1
Avantatges de la recepta electrònica (1)

La recepta electrònica ofereix avantatges als diferents agents.

Ciutadà

  • Millora i simplifica el seu accés a la prestació.
  • Millora la seva informació respecte el seu tractament: “Pla de medicació”.
  • Disminueix les possibilitats d’errors.

Metge

  • Millora de la qualitat assitencial: més informació sobre medicaments, més comunicació amb la farmàcia, disminució de la càrrega assitencial,…
avantatges de la recepta electr nica 2
Avantatges de la recepta electrònica (2)

Farmàcia

  • Disminueix la càrrega burocràtica.
  • Millora la informació que es pot facilitar al pacient (prescripcions pendents,..).
  • Millora relació amb el metge.
  • Optimitza el procés de dispensació.

Administració

  • Possibilita disposar d’informació en temps real.
  • Millora la qualitat de la informació disponible, facilitant actuacions sanitàries.
  • Facilita el seguiment i control de la prestació farmacèutica
slide5

Característiques del model (1)

  • Sistema de prescripció i dispensació en temps real.
  • Adaptació de les aplicacions existents de prescripció i dispensació.
  • Eliminació de la prescripció en paper. Incorporació del full de medicació activa com a suport informatiu.
  • Lliure elecció de farmàcia.
  • Verificació on-line de la cobertura de l’assegurat i les característiques del producte.
  • Accés confidencial a les prescripcions del pacient: TSI i codi de seguretat en el pla de medicació. Possibilitat de confidencialització addicional.
slide6

Característiques del model (2)

  • Estrictes mesures de seguretat: integritat i privacitat de les dades.
    • Autenticació de professionals i estacions de treball (certificat electrònic).
    • Validació on-line amb CatCert de la vigència dels certificats.
    • Signatura electrònica de les prescripcions i dispensacions.
    • Restricció d’accés a funcionalitats i dades segons el perfil de l’usuari.
    • Traçabilitat de l’activitat a la base de dades al Sistema d’Informació de la Recepta Electrònica (SIRE).
  • Pla de contingència consensuat amb tots els agents.
  • Implantació progressiva, començant en un pilot territorial.
  • Escalabilitat i interoperabilitat tecnològica, funcional i territorial.
slide8

Visió del pacient

Al Centre d’Atenció Primària:

Targeta

Sanitària

  • Lliurament del pla de medicació al pacient
  • Possibilitat de diferenciar prescripcions (protecció addicional)
  • Lectura de la TSI permet accedir a la informació relacionada amb el pacient.

A l’Oficina de Farmàcia:

Targeta

Sanitària

+

Pla de

Medicació

  • Recollir la medicació: obligatori presentar TSI i pla de medicació. Confidencialitatde prescripcions i dispensacions
  • El Farmacèutic pot dispensar la medicació disponible en la data.
slide9

Pla de medicació

  • Inclou informació d’interès de les prescripcions actives del pacient.
  • Prescripcions diferenciades s’imprimeixen per separat.

Comentaris i observacions

Producte

Vigència del tractament

Dosi i Freqüència d’administració

Prescrìptor i centre

Durada del tractament

slide10

Situació de partida: prova pilot

A laprova pilot de Recepta Electrònica hi han participat 5 ABS: Salt i La Bisbal d’Empordà (RS Girona), Tortosa 1 Est, Tortosa 2 Oest, i Ulldecona-La Sènia (RS Terres de l’Ebre)

Les primeres dispensacions van iniciar-se el 2006 i van donar pas a la implantació de la prova pilot al llarg de l’any 2007.

La implantació de la prova pilot comporta uns volums globals de:

107.500 habitants

5 EAP

106 metges prescriptors

39 oficines de farmàcia

slide11

Quatre dades de la prova pilot

Els principals agents que hi han participat són:

CatSalut

2 Entitats proveïdores: ICS i SSIBE

Consell de Col·legi de Farmacèutics de Catalunya (Girona i Tarragona)

Col·legi de Metges de Girona i de Tarragona

Activitat enregistrada al Sistema d’informació de la recepta electrònica durant la prova pilot:

1500 receptes al dia

Més de 14.000 persones amb recepta electrònica

Quasi 290.000 dispensacions fetes

slide12

Desplegament a la RS Girona

449 Metges

269 Farmàcies

10.095.013 Receptes EAP 2007

Les dues primeres etapes amplien els nuclis de les ABS Salt i La Bisbal, incorporant preferentment els grans nuclis de població.

Les següents etapes s’han definit respectant l’estructura dels Governs Territorials; es completen els GTS del Gironès i la Garrotxa i el Ripollès.

Finalment, es completa el GTS de l’Alt Empordà on existeix una alta mobilitat entre les seves ABS.

Les ABS de Lloret de Mar i Blanes presenten un flux important de pacients cap a ABS properes de la RS Barcelona. Per això s’ha considerat més adient iniciar el desplegament al GTS Alt Maresme – Selva Marítima conjuntament amb la RS de Barcelona.

slide13

Desplegament a la RS Girona

Prova pilot i Etapa 1

14 7

27 11

Etapa 1 Desplegada

220.000 dispensacions fins al dia d’avui