160 likes | 502 Views
ACCENTUACIÓ. Classificació dels mots a partir de la síl·laba tònica Terminacions que s’accentuen Agudes vocal vocal + s -en, -in tardà, matí, passió, ningú , cabàs, cafè, canyís, confós, confús, Berlín, entén Planes
E N D
Classificació dels mots a partir de la síl·laba tònica Terminacions que s’accentuen Agudes vocal vocal + s -en, -in tardà, matí, passió, ningú, cabàs, cafè, canyís, confós, confús,Berlín, entén Planes les que no acaben en cap de les terminacions anteriors. (NO vocal, vocal +s, -en, -in) fràgil, dinàmic, àmbit, cèntim… Esdrúixoles Sempre s’accentuen sèrie, ciència, àmplia…
Coms’accentua la vocal o? • ESDRÚIXOLES: Ò Excepcions més usuals: fórmula, pólvora, tómbola, tórtora. • PLANES: Ò • Excepcionsmésusuals: estómac, furóncol, córrer (i derivats) • AGUDES: Ó • Excepcionsmésusuals: arròs, espòsrepòs, talòs, terròs, això, allò, però i les compostesambmonosíl·labs: rebò, retrò, capgròs, semitò, ressò, debò…
Coms’accentua la vocal e? • AGUDES, PLANES O ESDRÚIXOLES: È Excepcionsmésusuals: església, llémena, cérvol, préssec, feréstec, ésser, néixer, créixer, prémer, esprémer, témer, érem, éreu, clixé, consomé, peroné, ximpanzé, rebé, també, abecé, després , només… i les que fan el plural en –essos com congrés (congressos), ingrés (ingressos), exprés… *llevat de xerès, interès i espès.
Casos especials Mots compostos · En els mots construïts amb formes prefixades acabades amb o (i de vegades amb i) només porta accent el segon element, si s’escau: fisicoquímic, anglosaxó, cardiovascular, socioeconòmic · En els mots que s’escriuen amb guionet, si el primer element ha de portar accent, l’hi hem de posar: pèl-roig, adéu-siau, més-dient. Adverbis acabats en -ment Porten accent si l’adjectiu de què provenen també en duu. fàcil > fàcilment tèbia > tèbiament comuna > comunament
DIFTONGS • decreixent: la vocal dèbil, i iu, va darrere de la vocal sil·làbica; aquestes vocals funcionen com a semivocals. • creixents: la vocal u va precedida de les consonants g o q més la vocal; la u funciona com a semiconsonant. • Hi ha casos en què la vocal i o la u funcionen com a vertaderes consonants: quan la vocal dèbil va a principi de mot o entre vocals, i forma síl·laba amb la vocal següent. Vegeu aquests casos: iogurt, duia, meua... • Quan tenim dues vocals contigües en síl·labes diferents diem que estem en presència d’un hiat o hiatus, no d’un diftong: Eu-là-li-a, Jo-an, u-ni-ó, cu-a, te-a-tre.
DIFTONGS DECREIXENTS • AI mai, aire • AU cauré, pau • EI rei, reina, remei • EU hereu, veure • IU viu, estiu • OI almoina, boira • OU coure, remou • UI cuina, buit • UU duu, lluu • Diftongs creixents • quaquatre, Pasqua • GUA aigua, paraigua • QÜE qüestió • GÜE ungüent • QÜI obliqüitat • GÜI pingüí, lingüístic • QUO quota, quocient • GUO paraiguot • RECORDEU • Perquè hi haja diftong decreixent cal que les vocals dèbils, iiu,vagen darrere de la vocal sil·làbica, és a dir, que: IA, IE, IO i UA, UE, UO no formen diftong, perquè les vocals dèbils van davant. València, estàtua, barbàrie
TRIFTONGSSón el resultat de la combinació, en una mateixa síl·laba, d’un diftong creixent i un de decreixent: Al-guai-re, Pa-ra-guai, guai-tar, fè-ieu, dú-ieu, cre-ueu
Accentueu, si cal, les paraules següents: • rodamon • examen • barnus • dilluns • esglesia • aigua • copia • facilment • rafega • llapis • bustia • oxigen • missil • tennis • tragedia • individu • concorrer • pel-roig • anec • usuaria • misogin • Angel • diposit • hostilitat • correu • Valencia • matalas • formula • tabu • dolcissima • Julia • espinacs • lliço • Ramon • compren • platan • porus • cataleg • palauet • essencies • Denia • canço • tombola • pingüi • arbitre • menjavem • temer • nordamerica • solid • familia • Cervol • Atmosfera • futbol • mossen • cantaveu • ferestega • certament • periode • Grecia • estudia • Ramon • ambdos • aniran • esdruixola • genesi
cultismes i mots d’origen estranger que s’accentuen malament Mots aguts Mots plans Mots esdrúixols
Joan Oliver i Sallarès (Sabadell, 1899 - Barcelona, 1986) va utilitzar com a poeta el pseudònim Pere Quart. Està considerat un dels poetes i dramaturgs més importants de la literatura catalana. Va néixer en una destacada família de la burgesia industrial sabadellenca. Va ser el quart d'onze germans, dels quals va ser l'únic supervivent. D'aquí va adquirir el pseudònim amb el qual va signar la seva obra poètica: Pere Quart. Va estudiar dret. En 1919 va formar el Grup de Sabadell al costat del novel·lista Francesc Trabal i el poeta i crític Armand Obiols. En aquest grup es combina la influència de l’avantguardisme amb l’humor més local i el gust pel rigor i l'obra ben feta. Durant la guerra civil espanyola es va comprometre políticament amb el bàndolrepublicà. Va Ser nomenat president de la Associació d’Escriptors Catalans i cap de publicacions de la Conselleria de Cultura de la Generalitat. A més, és cofundador i cap de publicacions de la Institució de les Lletres Catalanes i autor de la lletra de l'himne de l'exèrcit popular català. Tot això significa una ruptura definitiva amb el seu passat burgès i el naixement d'un fort compromíspolític, ètic i social. Al final de la guerra, la Generalitat republicana li encarrega la tasca d'evacuar als intel·lectuals. Pere Quart es va exiliar primer a França, es va embarcar cap a Buenos Aires i es va establir definitivament a Santiago de Xile on va residir durant vuit anys. Durant l'exili va continuar amb el seu treball intel·lectual compromès amb el seu temps i amb el seu país. En 1948 va tornar a Barcelona, on el franquisme es va caracteritzar per l'autoritarisme i la repressió. Va estar pres durant tres mesos en la presó Model de Barcelona. Tres anys més tard, va rebre el premi del President de la República francesa en els Jocs Florals de París per la traducció al català de El misántropo de Molière. Va traduir i va adaptar obres de diversos autors, com Anton Chejov. En 1960 va aparèixer la seva obra mésemblemàticaVacances pagades. És una obra escèptica, sarcàstica, en la qual es mostra el seu gran compromís amb la realitat social i política del país. Joan Oliver realitza una críticaàcida al capitalisme, a la societat de consum i al règim franquista. Amb la mort del dictador i l'entrada de la democràcia es mostra especialment disgustat amb la classe política dominant, denunciant la traïció que significa la transició. En 1982 va rebutjar la Creu de Sant Jordi i es va convertir en un personatge incòmode per als polítics.
Tirallonga de monosíl·labs, Pere V • Per què creus que estan remarcades les paraules amb negreta?
Posa l’accentonconvingui: • Carn de be a la planxa. • Mart és el deu de la guerra. • Dona-li les gràcies. • En Joan es enginyer. • Fora molt bonic però no pot ser. • T’esperen a fora. • M’ho ha dit ma mare. • Tornaré el mes que ve. • Cada casa és un mon. • Sempre va molt net. • S’ha trencat un os. • Et caurà el pel. • Que vols? • No se li pot dir res.
Dorm com un soc. • Sol de març, set anys a la cara. • Viu en un entresol. • M’he quedat sol. • Sempre té molta son. • Puc oferir-te te o cafè. • N’ha fet un mal us. • El tot del càntir s’ha esquerdat i ara vessa. • Les gallines ja són al joc. • Ha plogut i encara no té els pantalons secs. • Es va desmaiar, però va tornar en si molt aviat. • Si vols, no vindré. • Va untar les rodes amb seu perquè grinyolaven. • Aquest pis és seu: el va comprar.
Aviat us ho diran. • Em vens la moto? • Ara vens o te’n vas? • No hi ha vi a la bota • No compris cafè, encara ni ha molt. • Compra cafè molt • El monjos, a l’alba, fan el primer res. • Ha fet confitura de mores.
Ara escriviu una carta col·lectiva a Pere Quart: • Cada intervenció serà de 3 línies. • Cada intervenció haurà de contenir un mot amb accent diacrític. • Recordeu que la carta a un personatge públic i desconegut s’ha d’adequar al REGISTRE FORMAL (estàndard).