Literatura moderna ( Decadència ) La poesia dels segles XVI al XVIII

1. Literatura moderna (Decadència) La poesia dels segles XVI al XVIII

2. Definició i contextualització La Decadència és el període literari que abraça des del Renaixement fins a la Il·lustració (segles XVI, XVII i XVIII). El mot va ser creat pels intel·lectuals del segle XIX, que van iniciar la recuperació social, lingüística i cultural de la llengua catalana. • Durant el segle XVI la literatura culta catalana decreix en quantitat, qualitat i originalitat al mateix temps que la literatura castellana es basteix com a model de modernitat i augmenta la producció de les seves obres. • Aquesta decadència va afectar la literatura culta, però no la literatura de caràcter popular, sovint de tradició oral. • Durant aquest període, alguns autors s’enfrontaren al progressiu procés de substitució lingüística: • Segle XVI. Cristòfor Despuig. Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa (1557) • Segle XVIII. Baldiri Reixac. Instruccions per l’ensenyança de minyons (1749) • Segle XIX. Josep Pau Ballot. Gramàtica i apologia de la llengua catalana (1814-1815)

3. Causes polítiques de la Decadència Segle XV: 1410:mort de Martí l’Humà sense descendència. 1412:Se celebra el compromís de Casp. Es tria Ferran d’Antequera com a nou rei. La dinastia castellana dels Trastàmara i la llengua castellana entren a la cort d’Aragó. 1474: unió de les cases reials de Castella i Aragó amb el matrimoni d’Isabel la Catòlica i Ferran II. La Corona d’Aragó perd independència política i personalitat. Segle XVI 1556-1598: regnat de Felip II, regressió ideològica i tancament d’Espanya.

4. Segle XVII 1640-1652: guerra dels Segadors (revolta popular contra les tropes reials de Felip IV) 1659: Es firma el tractat dels Pirineus, segons el qual el Rosselló, el Conflent i una part de la Cerdanya passen a dependre de França. Segle XVIII 1700-1714: guerra de Successió, adveniment de la dinastia borbònica a la corona espanyola. 1716: decret de Nova Planta del Principat de Catalunya. El rei Felip V imposa l’absolutisme monàrquic: s’anul·len les institucions catalanes i se suprimeix el català com a llengua oficial.

5. Conseqüències de la Decadència Castellanització de l’aristocràcia dels antics territoris de la Corona d’Aragó. Pèrdua del poder de la burgesia catalana, afeblida per les guerres i les crisis econòmiques. Utilització del castellà en la literatura culta. Disminució de la produccion literària en llengua catalana. Pèrdua de la consciència d’unitat entre els diferents territoris de parla catalana.

6. La literatura popular • Literatura creada pel poble. Reflecteix els seus gustos i interessos. • No segueix els corrents estètics. Està vinculada a les creences, als costums i a la feina. • La literatura popular és anònima i es transmet de generació en generació. • És una literatura oral: • - Acostuma a anar acompanyada d’una melodia. • - Utilitza recursos que faciliten la memorització: repeticions, paral·lelismes, fórmules d’inici i cloenda. • La major part de la literatura popular catalana que es conserva és dels segles XVI, XVII i XVIII (època en què es recullen per escrit). • Durant la Renaixença també es fan recopilacions de literatura popular i estudis crítics i filològics (els romàntics s’interessen per les tradicions populars com a mitjà per connectar amb els seus orígens i les seves arrels). • Tot plegat demostra que el català gaudia de gran vitatalitat entre les classes populars. Caldria qüetionar el terme decadència per referir-se a aquest període.

7. Cançoner Els goigs • Composicions religioses musicades i cantades. De melodia senzilla i espontània. • Fan una lloança de Jesucrist, la Verge Maria i els sants. • Són d’origen medieval i encara se’n canten i se’n componen avui dia. • La seva forma estròfica prové de les danses provençals. • Forma: • composicions de versos de set síl·labes. • distribució: • tornada inicial de quatre versos amb rima encadenada (abab) o creuada (abba) • quantitat variable de cobles (set o vuit) de sis versos cadascuna amb retronxa (els dos últims versos repeteixen la rima de la tornada inicial) • tornada final

9. Les nadales • Cançons religioses que fan referència al temps de Nadal. Descriuen episodis i imatges relacionats amb el naixement de Jesús. • No ens han arribat a través del paper, com els goigs, sinó mitjançant la difusió oral. • Temes: l’alegria, l’hivern, els menjars propis de les festes de Nadal... • Forma: Generalment són cobles de quatre versos d’entre cinc i set síl·labes. Les cançons de bandolers i lladres de camí ral • Poemes narratius que parlen d’un episodi històric molt concret: el bandolerisme català dels segles XVI i XVII. • Les cançons expliquen i mitifiquen les aventures i els robatoris dels bandolers més famosos de l’època (Joan Serrallonga, Perot Rocaguinarda o Antoni Roca) que, normalment, són vistos amb simpatia i admiració. • El bandolerisme no només és temàtica pròpia de les cançons populars, sinó també de la literatura culta.

10. Les corrandes i cançons de pandero • Estructures poètiques de caràcter breu i senzill. Semblants als refranys i rodolins. Donen molt de marge a l’espontaneïtat. • Les corrandes són cançons curtes, generalment de quatre versos de set síl·labes i de temàtica diversa (cançons d’amor, d’enyorança, de bressol, de feina...) • Són cançons improvisades que acostumen a néixer d’elements ja coneguts (frases fetes, locucions...) • Les cançons de pandero són una ampliació de la corranda. Posseeixen els seus mateixos trets, però tenen una major llargada i són cançons cantades, amb una melodia monòtona i repetitiva, que s’acompanyen amb el so d’un pandero. • Les canten les majorales de les confraries de la Mare de Déu del Roser, que sortien a recaptar diners amb motiu d’alguna festivitat destacada.

11. Romancer • És el conjunt de textos de tradició oral que van ser recollits a partir de la segona meitat del segle XIX per estudiosos de la literatura. • Els romanços són pomes narratius que acostumen a narrar fets històrics. • El nombre de versos del romanç és indeterminat. • Acostumen a ser composicions de versos heptasíl·labs. • La rima sol ser assonant als versos parells i sense rima als versos senars. • Els romanços provenen dels antics cantars de gesta. El seu origen es troba en els fragments dels llargs poemes èpics que cantaven els joglars i que el poble guardava en la memòria. • Amb el temps es van compondre nous romanços, però seguint el mateix model mètric, el caràcter narratiu i la tradició oral dels originals.

12. La literatura culta Principals corrents estètics i culturals Segle XVI: Renaixement Segle XVII: Barroc Segle XVIII: Il·lustració La literatura del segle XVI. El Renaixement • El Renaixement és el període històric que s’inicia a finals del segle XV i que s’allarga fins a la segona meitat del segle XVI. • Neix a Itàlia, des d’on s’estén amb rapidesa per Europa. • Característiques: • Oposició a l’època medieval bàrbara i decadent. • Voluntat de crear una nova civilització, més viva i dinàmica, basada en l’alegria de viure i fonamentada en la valoració de l’home i de la natura. • Retorn als ideals i als valors de l’antiguitat clàssica. • Harmonia.

13. La nova manera de veure el món del Renaixement pren forma en l’Humanisme: • Sent un gran interès per l’home i pel món. • Marca un canvi de mentalitat: es passa de la visió teocèntrica pròpia del món medieval a la visió antropocèntrica, que caracteritza el segle XVI. En aquesta nova manera de veure el món, l’home és el centre. La producció literària a Catalunya • La situació política va influir en l’ús de la llengua. El català ja no és la llengua de la cort i de l’aristocràcia, i alguns autors es van castellanitzar. • La literatura castellana oferia un model brillant i modern, que va incitar a la imitació i a la substitució lingüística. • Les influències renaixentistes italianes obligaven a adaptar noves fórmules i a recuperar l’ús del llatí. • La poesia del Renaixement a Catalunya va seguir tres línes bàsiques: • a) Una línia medievalitzant, influïda per l’obra d’Ausiàs March. • b) Una línia d’influència italiana. • c) Una línia d’influència popular i tradicional. Pere Serafí i Joan Timoneda.

14. El naixements de Venus, Sandro Boticelli (1482-1486)

15. David, Michelangelo Buonarroti (1501-1504)

16. La literatura del segle XVII. El Barroc • El Barroc és el moviment que es desenvolupa a Europa des de finals del segle XVI i durant el segle XVII. • És fruit d’una forta crisi espiritual, política i social europea. • S’oposa a l’època anterior, el Renaixement, perquè els seus valors ja no són vàlids. • El pessimisme i el desengany substitueixen la confiança en l’individu i les ganes de viure característiques del Renaixement. • L’intent per fugir d’un món desagradable, del sofriment i del desencís va conduir a l’evasió, que buscaven els artistes a través de les seves obres. • Gust exagerat per l’artificiositat. • Recargolament. • Recarregament i enfarfegament. L’oïda de Jan Brueghel (1568-1625)

17. La temàticabarroca també estava lligada a aquesta particular visió del món: • la fugacitat de la vida • el pas del temps que destrueix la bellesa • el gust per la mostruositat i pel grotesc. • les il·lusions òptiques permeten defugir una realitat desagradable. • desordre. • Per tal de poder expressar les idees pròpies del Barroc hi va haver un procés de canvi estètic i lingüístic: • Composicions riques, conceptualment obscures, plenes de sàtira mordaç i de figures estilístiques. • Pel que fa a l’expressió dels sentiments, el barroc mostra dues actituds diferents: • a) El conceptisme. Línia burlesca i satírica. Francesc Vicent Garcia • b) El culteranisme. Busca l’expressió de la bellesa absoluta a partir de l’exageració de les formes utilitzades en el Renaixement. Francesc Fontanella.

18. Lliçó d'anatomia del Dr. Nicolaes Tulp, Rembrandt (1632)

19. Retaule barroc del Miracle (Solsonès), Carles Morató (1758)

20. Francesc Vicent García, el Rector de Vallfogona • Tortosa (entre 1579 i 1582) – Vallfogona de Riucorb (1623) • Conegut com el Rector de Vallfogona (rectorat que ocupà des del 1607). • És el primer gran escriptor de la literatura catalana barroca. La seva obra abraça tots els gèneres (poesia, teatre i prosa), però se’l coneix, sobretot, com apoeta. • Té una obra variada i diversa. • Va ser continuador d’un corrent literari català a imitació de la poesia castellana. • La seva obra mostra dues actituds literàries: • Una d’elegant, retòrica i cortesa • Una altra de satírica, irònica, burlesca i escatològica. És la que més fama li ha donat. • La seva obra és, potser, la més interessant de tota la Decadència. • Pràcticament no publicà cap de les seves obres en vida. Només algun poema i El Sermó (1622), una lloança al rei Felip III. • Fins al 1703 no es publicà una part important de la seva obra. Portava per títol L’harmonia del Parnàs.

21. El vallfogonisme • L’obra de Francesc Vicent Garcia (especialment l’escatològica i humorística) va ser imitada per molts autors catalans del segle XVII i donà nom al vallfogonisme. Corrent que, a més, contribuí a augmentar la fama del rector. • No es pot oblidar que, tot i que la fama li arribà per la seva obra més popular, obscena i sarcàstica, Garcia és un autor molt versàtil i també és capaç de compondre amb elegància i delicadesa.