TEMA 4:

1. INDÚSTRIA TEXTIL TEMA 4:

2. L´èsser humà sempre ha necessitat protegir el cos dels efectes meteorològics exteriors.- En les zones fredes, el vestit evita la pèrdua de calor.- En les zones càlides, vestir-se de manera adequada facilita la transpiració i evita les cremades del sol.

3. LES FIBRES: Les fibressónelementssòlids i flexibles que tenen forma de filament, a partir delsqualss’obtenenelsfilsambels que es fabriquen elsteixits. Les fibres poden ser naturals (animals i vegetals) o químiques. Cada fibra té unes propietats i característiques pròpies: flexibilitat, suavitat, uniformitat, resistència a la tracció, llargària, absorció d’aigua i humitat, resistència a la calor...

4. MATERIAPRIMA PRODUCTE MANUFACTURAT Quan es treballa obtenim són són Quan es treballen obtenim FIBRES TEIXITS

5. FIBRES donen lloc a FILS donen lloc a TEIXITS

6. Aplicacions dels fils: Fils per a la indústria del vestit Fils per a la roba de la llar Fils per a la indústria

7. Aplicacions dels fils: Fils per a la indústria del vestit

8. Aplicacions dels fils: Fils per a la roba de la llar

9. Aplicacions dels fils: Fils per a la roba de la llar

10. Aplicacions dels fils: Fils per a la indústria

11. Classificació de les fibres VEGETALS ANIMALS MINERALS NATURALS FIBRES ARTIFICIALS SINTÈTIQUES QUÍMIQUES

12. Fibresnaturals: • Fibres d´origen vegetal: formades bàsicament per cel·lulosa que obtenim de les llavors, tiges, fulles o fruits. Cremen amb facilitat i les cendres són blanquinoses. L´olor recorda la de paper cremat. • Fibres d´origen animal: formades bàsicament per substàncies a base de proteïnes. Es poden obtenir de llana, pèl o seda. Cremen amb dificultat i s´apaguen aviat. Les cendres es queden en forma de boletes negres. Olor a pèl cremat. • Fibres d´origen mineral: s´obtenen de la descomposició de roques com l´amiant, de metalls o del vidre. No cremen.

13. Les fibresnaturals (exemples): COTÓ LLI JUTE CÀNEM RÀFIA VEGETALS LLANA SEDA CAIXMIR PEL D’ÀNGORA FIBRES NATURALS ANIMALS AMIANT VIDRE MINERALS

14. Fibresquímiques: Les fibres químiques: són les que s´obtenen quan se sotmeten determinats productes de la natura a accions químiques. Poden ser: • Fibres artificials: s´obtenen de la transformació de matèries naturals. El primer a obtenir-se fou el raió. • Fibres sintètiques: s´obtenen a partir de productes derivats de combustibles fòssils, com el petroli. La priemra a obtenir-se fou el niló.

15. Les fibresquímiques (exemples): ARTIFICIALS : RAIÒ ACRÍLICA POLIAMIDA POLIÈSTER FIBRES QUÍMIQUES SINTÈTIQUES

16. Les fibres naturals més importants: EL COTÓ LA LLANA LA SEDA

17. Les fibres naturals més importants: EL COTÓ : Fibra de color blanc i suau que s’obté de la llavor de la planta de cotó. És fresca, absorbeix la humitat i tendeix a arrugar-se. Ésfàcil de tenyir. Flor de cotó Flors de cotó Màquina Recol·lectora de cotó

18. Les fibres naturals més importants: LA LLANA : Fibra de color blanquinós que s’obté de l’esquilada de les ovelles. És un bon aïllant tèrmic (proporciona calor i repel·leix l´aigua). Manoll de llana Ovella amb cria Esquilant una ovella

19. Les fibresnaturalsmésimportants: LA SEDA: Fibra de diferentscolors i gran llargària, que s’obté a partir delscapollsdelscucs de seda. Éssuau i llustrosa. Cuc de seda i capoll Capolls de seda Cabdells de seda

20. Les fibresnaturalsmésimportants: • L´AMIANT: Fibra mineral lluent, que aïlla de el calor i l´electricitat. No es crema i resisteix els àcids. Fibres d´amiant Vestits d´amiant.

21. Les fibresnaturalsmésimportants: • FIBRA DE VIDRE: Fibra flexible, de bon tacte que aïlla de l´electricitat. És difícilment inflamable. Fibra de vidre Casc fabricat amb fibra de vidre

22. Fases Del Procés Tèxtil 1. FILATURA Elaboració del fil 2. TISSATGE Elaboració de la tela Diferents operacions que otorguen l’estat final al teixit 3. ACABAMENT

23. Fases del Procés Tèxtil: LA FILATURA: Procés que converteix les fibres de llargada variable en filsprims, llargs i resistents per poder-los teixirsense que es trenquin. Fases de la filatura: Netejar les fibres Pentinar les fibresperquè queden paral·leles Estirar, torçar i cargolar les fibres Pot ser tradicional o industrial

24. Fases del Procés Tèxtil: LA FILATURA:

25. Fases del Procés Tèxtil: EL TISSATGE: Conjunt d’operacions que entrelladen els fils de forma definitiva per fer-ne les teles. Es creen els teixits i les peces de vestir. Quina màquina s´utilitza? El teler.

26. EL TISSATGE: • Quin és el principi del teler? • Una sèrie de fils paral·lels, molt junts, anomenats ORDIT, són travessats perpendicularment, per sobre i per sota, alternativament, per un altre fil anomenat TRAMA. • Es forma així una estructura permanent i estable.

27. Fases del ProcésTèxtil: EL TISSATGE: • Hi ha molts tipus de teixits diferents segons el tipus de fil, la manera com s´entrecreuen els fils d´ordit amb els fils de trama, l´acabat o el lloc de d´origen.

28. Segons el lligament (combinació dels fils d´ordit amb els de trama) tenim: * El tafetà: Teixit en el que cada fil de trama passa alternativament per sota dels fils d´ordit. Obtenim teixits que no tenen ni dret ni revés. * El lligament de sarja: Els fils d'ordit i els de trama s'entrellacen formant un lligament que dona com a resultat una tela amb bordons en diagonal. Els punts de lligament es desplacen un espai cap el costat en cada passada. * El lligament setí o ras: el fil d'ordit passa per sobre de quatre passades de trama o a l´inrevés.

29. Fases del ProcésTèxtil: EL TISSATGE:

30. Fases del Procés Tèxtil: EL TISSATGE: Parts d’un teler tradicional: • Ordit • Plegador d’ordit • Lliços • Llançadora • Batà • Trama • Plegador de tela

31. Partsd’unteler: - Plegador d'ordit: tambor ons'enrotllavenelsfilsd'ordit, situat a la part del darrera del teler. - Plegador de tela: tambor ons'enrotllava el teixit, situat a la part de davant del teler. - Lliços: bastiments de fusta per onpassaval'ordit i que el feien pujar i baixaralternativament per poder passarmillor el fil de trama. - Llançadora: peça de fusta acabada en punta pels dos extremsamb una obertura al migonhihavia la bitlla.  - Bitlla: una mena de pal de fusta que tenia el fil de trama enrotllat. - Calada: obertura que quedava en baixar i pujar elsfilsd'ordit i per onpassava la llançadora.

32. Fases del Procés Tèxtil: EL TISSATGE: Evolució dels telers: • Primers telers : Daten del Neolític • Telers verticals • Telers horitzontals • Telers mecànics • El teler de garrot • El teler d’espasa • El teler jacquard • Telers actuals

33. Fases del ProcésTèxtil: EL TISSATGE: Els telers • Telers verticals: Van ser els primers. Els fils d´ordit es col·locaven en un bastiment dret fixat a terra. • Telers horitzontals: L´ordit es va posar horitzontal. Amb una pinta accionada a mà s'ajuntava al màxim el fil de la darrera passada amb el de la passada anterior. • Telers de llançadora volant: La llançadora, amb el fil de trama situat al seu interior, es feia passar a través de l'ordit, colpejada per un sistema de cordes i no calia passar-la a mà. El teler va guanyar en efectivitat i rapidesa.

34. Fases del ProcésTèxtil: EL TISSATGE: Els telers • Teler mecànic: Van ser impulsat per una nova font d´energia: EL VAPOR. * Teler de garrot: un braços de fusta, garrots, i unes corretges, impulsaven la llançadora. * Telers d´espasa: El garrot va ser substituït per l'espasa, braços mòbils verticals a cada costat del teler que impulsaven directament la llançadora.

35. Fases del ProcésTèxtil: EL TISSATGE: Els telers * Teler de jacquard: Incorporava uns cartrons perfortas amb l´esquema del dibuix que es volia que tingués la tela. Així es seleccionaven un per un els fils d´ordi. * Telers actuals de raigs d´aigua o aire: no tenen llançadora. Els raigs d´aigua o d´aire a alta pressió impulsen la trama a través de l´ordit.

36. Fases del Procés Tèxtil: ACABATS: Conjuntd’operacions que faciliten la conservació i modifiquen el color i la textura natural delsteixits per fer-los millors i mésatraients. Tractamentsquímics: Tint Estampació Aprest (acabat tradicional) Nousacabats Antiestàtic Impermeabilització Antiarrugues Antiarnes Ignifugant

37. Fases del Procés Tèxtil: ACABATS: Tractaments químics: Tint: Consisteix en donar color uniforme al fil o la tela amb colorants. Hi ha ocasions en què abans s´ha de blanquejar per unificar el color natural. Estampació: consisteix a aplicar dibuixos amb un o diversos colors, que es mantinguin de forma permanent. Aprest: tractament que fa el teixit més consistent i proporciona un acabament més atractiu.

38. Fases del ProcésTèxtil: ACABAMENT: Nous acabats: Tractament antiestàtic: s´aplica a teixits i catifes per impedir que s´acumulin càrregues estàtiques. Impermeabilització: és un tractament pels teixits que aconsegueix un efecte de lliscament quan plou sense reduir la permeabilitat a l´aire. Antiarrugues: és un tractament que redueix la tendència a que els teixits s´arruguin i que puguin tornar a la seva forma original. Antiarnes: evita els efectes dels arnes (“polillas”) a les peces de llana. Tractament ignifugant: intentar reduir la inflamabilitat dels teixits.

39. LA CONFECCIÓ: • Consisteix a fer les peces de vestir d´acord a uns patrons. • Tenim dos tipus: • Artesanal: Fa peces úniques, adaptades a les mides de la persona que les han de portar. • Industrial: és la fabricació de moltes peces igual, fent que es redueixi el cost.

40. Disseny i patrons: • El DISSENY és l´elaboració del projecte des del moment en què es fabrica el fil o la tela fins a la confecció del vestit. • El PATRÓ és la representació gràfica de les diferents parts que formen una peça de vestir, seguint un disseny previ, per tallar-les i cosir-les.

41. Confecció industrial o en sèrie: • La CONFECCIÓ EN SÈRIE permet fabricar peces de roba del mateix model amb un estalvi de temps i mà d´obra. • La confecció industrial està molt mecanitzada i es pot dividir en dos processos: • El procés de tallar: La tela es talla seguint el model d´un patró. Es fa amb màquines que estan controlades per ordinador. • El procés de cosir: és la unió de peces tallades i es fa amb màquines de cosir molt ràpides.