1 / 9

EL MITE DE LA CAVERNA DEPLATÓ

EL MITE DE LA CAVERNA DEPLATÓ. MITE O AL·LEGORIA DE LA CAVERNA

aldon
Download Presentation

EL MITE DE LA CAVERNA DEPLATÓ

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author. Content is provided to you AS IS for your information and personal use only. Download presentation by click this link. While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server. During download, if you can't get a presentation, the file might be deleted by the publisher.

E N D

Presentation Transcript


  1. EL MITE DE LA CAVERNA DEPLATÓ

  2. MITE O AL·LEGORIA DE LA CAVERNA MITE AMB EL QUE PLATÓ DESCRIU LA NOSTRA SITUACIÓ RESPECTE DEL CONEIXEMENT: IGUAL QUE ELS PRESONERS DE LA CAVERNA QUE NOMÉS VINE LES OMBRES DELS OBJECTES, NOSALTRES VIVIM A LA IGNORÀNCIA QUAN LES NOSTRES PREOCUPACIONS ES REFEREIXEN AL MÓN QUE OFEREIX ALS SENTITS. NOMÉS LA FILOSOFIA POT ALLIBERAR-NOS I PERMETRE'NS SORTIR DE LA CAVERNA AL MÓN VERITABLE O MÓN DE LES IDEES.        En el llibre VII de "República" (514a-516d), Plató presenta el mite de la caverna. És, sens dubte, el mite més important i conegut d'aquest autor. Plató diu expressament que el mite vol ser una metàfora "de la nostra naturalesa respecte de la seva educació i de la seva falta d'educació", és a dir, serveix per il · lustrar qüestions relatives a la teoria del coneixement. Però té també clares implicacions en altres dominis de la filosofia com l'ontologia, l'antropologia i fins i tot la política i l'ètica; alguns intèrprets han vist també implicacions religioses.        La descripció del mite tal com ho narra Plató en "República" s'articula en diverses parts: 1. Descripció de la situació dels presoners a la caverna. 2. Descripció del procés d'alliberament d'un d'ells i del seu accés al món superior o veritable. 3. Breu interpretació del mite.

  3. I. DESCRIPCIÓ DE LA SITUACIÓ DELS PRESONERS        Ens demana Plató imaginar que nosaltres som com uns presoners que habiten una caverna subterrània. Aquests presoners des de nens estan encadenats i immòbils de tal manera que només poden mirar i veure el fons de l'estada. Darrere d'ells i en un pla més elevat hi ha un foc que la il·lumina, entre el foc i els presoners hi ha un camí més alt a la vora del qual es troba una paret o envà, com el paravent que els titellaires aixequen davant del públic per mostrar , per sobre d'ell, els ninots. Pel camí desfilen uns individus, alguns dels quals parlen, portant unes escultures que representen diferents objectes: uns figures d'animals, altres d'arbres i objectes artificials, etc. Atès que entre els individus que passegen pel camí i els presoners hi ha la paret, sobre el fons només es projecten les ombres dels objectes portats per aquests individus.        En aquesta situació els presoners creurien que les ombres que veuen i el ressò de les veus que senten són la realitat.

  4. II. PROCÉS D'ALLIBERAMENT DEL CAPTIU A. PUJADA CAP AL MÓN EXTERIOR: ACCÉS CAP AL MÓN VERITABLE. 1. Al món subterrani.        Suposem, diu Plató, que a un dels presoners, "d'acord amb la seva naturalesa" l’alliberéssim i l’obliguéssim a aixecar-se, tornar cap a la llum i mirar cap a l'altre costat de la caverna. El presoner seria incapaç de percebre les coses les ombres havia vist abans. Es trobaria confús i creuria que les ombres que abans percebia són més veritables o reals que les coses que ara veu. Si sel forcés a mirar cap a la llum aquesta li doldrien els ulls i tractaria de tornar la seva mirada cap als objectes abans percebuts. 2. En el món exterior.        Si per força se li arrossegués cap a l'exterior sentiria dolor i, acostumat a la foscor, no podria percebre res. Al món exterior li seria més fàcil mirar primer les ombres, després els reflexos dels homes i dels objectes en l'aigua, després els homes i els objectes mateixos. A continuació contemplaria de nit el que hi ha al cel i la llum dels astres i la lluna. Finalment percebria el sol, però no en imatges sinó en si i per si. Després d'això conclouria, pel que fa al sol, que és el que produeix les estacions i els anys, que governa tot en l'àmbit visible i que d'alguna manera és causa de les coses que ells havien vist.        En recordar la seva antiga casa, la saviesa allà existent i als seus companys de captiveri, es sentiria feliç i els compadiria. Al món subterrani dels presoners es donen honors i elogis uns als altres, i recompenses a aquell que percep amb més agudesa les ombres, a qui millor recorda l'ordre en la successió de la ombres i al qual és capaç d'endevinar les que van a passar. Aquesta vida li semblaria insuportable.

  5. B. RETORN AL MÓN SUBTERRANI, EXIGÈNCIA MORAL D'AJUDA ALS SEUS COMPANYS. 1. Confusió vital per la foscor de la caverna.        Si baixés i ocupés de nou el seu seient tindria ofuscats els ulls per les tenebres, seria incapaç de discriminar les ombres, els altres ho farien millor que ell, es riurien d'ell i dirien que per haver pujat fins a dalt se li han espatllat els ulls i que no val la pena marxar cap amunt. 2. Burla i persecució.        Si intentés deslligar-los i conduir-los cap a la llum es burlarien d'ell, el perseguirien i el matarien. Implícitament es refereix a Sòcrates.

  6. III. INTERPRETACIÓ A. Comparació de les realitats.        Hem comparar la regió visible amb la casa-presó i la llum del foc que hi ha en ella amb el poder del sol. B. Comparació dels processos.        L'ascens i contemplació de les coses de dalt és semblant al camí de l'ànima cap a l'àmbit intel·ligible. C. Valor de la Idea del Bé.        Objecte últim i més difícil del món cognoscible: la Idea del Bé.       Idea del Bé: causa de totes les coses rectes i belles, en el món visible ha engendrat la llum i al sol, i en l'àmbit intel·ligible és la productora de la veritat i de la intel·ligència, és la realitat que cal veure per poder obrar amb saviesa tant en el privat com en el públic.        El següent quadre pot il·lustrar les variades i importants conseqüències d'aquest mite en la filosofia platònica:

More Related