de l anal gic al digital immersi en el net art l.
Download
Skip this Video
Loading SlideShow in 5 Seconds..
De l’analògic al digital: immersió en el Net.art PowerPoint Presentation
Download Presentation
De l’analògic al digital: immersió en el Net.art

Loading in 2 Seconds...

play fullscreen
1 / 72

De l’analògic al digital: immersió en el Net.art - PowerPoint PPT Presentation


  • 313 Views
  • Uploaded on

Joan Campàs Montaner De l’analògic al digital: immersió en el Net.art A.C.T.E.C.I.R. Barcelona 15-octubre-2005 Einstein, Picasso i… Bush

loader
I am the owner, or an agent authorized to act on behalf of the owner, of the copyrighted work described.
capcha
Download Presentation

PowerPoint Slideshow about 'De l’analògic al digital: immersió en el Net.art' - Jeffrey


An Image/Link below is provided (as is) to download presentation

Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author.While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server.


- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - E N D - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
Presentation Transcript
de l anal gic al digital immersi en el net art

Joan Campàs Montaner

De l’analògic al digital: immersió en el Net.art

A.C.T.E.C.I.R. Barcelona 15-octubre-2005

einstein picasso i bush
Einstein, Picasso i… Bush

Einstein, en morir, va al cel i Sant Pere li diu: -T'assembles a Einstein, però no t'imagines de què es capaç la gent per poder entrar al cel... Pots demostrar qui ets realment?Einstein demana una pissarra i guix i li demostra la teoria de la relativitat. Sant Pere, impressionat, el deixa passar:-Tu ets realment Einstein. Benvingut al cel.

L'endemà, Picasso es troba amb Sant Pere i aquest li demana que s'identifiqui. Picasso esborra les equacions d'Einstein i pinta Les senyoretes d’Avinyó. Sant Pere es queda admirat: -Certament, tu ets el genial artista que dius que ets. Benvingut al cel.

Finalment arriba al cel George W. Bush. Sant Pere li diu:-Einstein i Picasso van provar que eren qui deien ser. Tu pots demostrar qui ets?Bush, sorprès, li respon: -Qui són, Einstein i Picasso?I Sant Pere li diu: -Passa George, passa...

c non egipci
Cànon egipci
  • Cànon egipci: altura del cos = 19 o 21 vegades el dit cor (del front a la base del coll, 2 quadrats; del coll als genolls, 10 quadrats; dels genolls a les plantes dels peus, 6 quadrats). Pels cabells s'hi afegia un quadrat. Una figura asseguda ocupava 15 quadrats.
  • Exactitud i immutabilitat del sistema social
  • Geometria derivada del sistema agrari
c non grec policlet dor for 450 440 ane altura 212 cm museu de n pols
Cànon grecPoliclet: Dorífor. 450-440 ane. Altura: 212 cm. Museu de Nàpols
  • Cos clàssic, idealitzat, burgès, apol·lini, tancat
  • Proporció: equilibri de classes ► filosofia = dialèctica de l’equilibri
  • Cos públic, percebut com espectacle
  • Pitagorisme, platonisme

0,382

0,618

el nombre d or 1 61803398
El nombre d’or Φ = 1,6180339

A

E

B

C

D

AC / BC = Φ

BE / BD = BD / DE = Φ

slide11

Peter Paul Rubens: Allegory of the Outbreak of War, 1638. 206 x 345 cm. Pitti Gallery, Florence

slide12

Picasso: Gernika. París, 1 de maig - 4 de juny del 1937. Oli sobre tela, 349,3 x 776,6 cm Madrid, Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofíahttp://cv.uoc.es/~982_04_005_01_web/fitxer/gernik.htm

m i cervell
Mà i cervell…

Mà en negatiu. Abans del 20.000 ane. Cova el Castillo. Santander

Stelarc: The third hand. 1976-81

de narc s a pigmali de la representaci a la realitat virtual
De Narcís a Pigmalió: de la representació a la realitat virtual

Caravaggio: Narcís. ~1597. 113 x 95 cm

Boucher: Pigmalió i Galatea. 1742. 234 x 329 cm

la tecno ci ncia entre les ci ncies i les lletres
La tecno-ciència entre les ciències i les lletres

Ciències

Tecno-ciència

Lletres

Física

Matemàtiques

Electrònica

Cibernètica

Ciències informació

… … … … …

Automatisme

Vida artificial

Càlcul

Art

Literatura

Informàtica

Technelogos

Processar informació

finalitat

Processar informació

ni crear imatges

ni produir textos

construint la hist ria d una converg ncia
Construint la història d’una convergència

Dècada dels 40

1ª generació d’ordinadors Harvard MK 1 (1943)

Perspectiva documentalista

Precursor de l’hipertext

Indexació associativa

Vannevar Bush

MemEx 1945

Conflicte pensament – tecnologies expressió

Impremta: model lineal i jeràrquic de l’escrit

Pensament complex – expressió lineal

Investigacions filosòfiques, 1945

Ludwig Wittgenstein

Informalisme, 1945 Expressionisme abstracte, 1947

El soroll com atzar

Informació  desordre i mesura estadística de la incertesa

feedback

Teoria matemàtica informació, 1948

Claude Shannon

construint la hist ria d una converg ncia27
Construint la història d’una convergència

Dècada dels 50

2ª generació d’ordinadors 1952-1962

Pop Art, 1955

1es imatges: Laposky (1952), Franke (1956)

Primers poemes generats per ordinador, 1959

Eisenhower crea ARPA, 1957

1es imatges de síntesi en ordinador, 1960

Creació d’Oulipo i Tel Quel, 1960

Vídeo art, 1960

1r joc modern per ordinador: Space War (1961)

Raymond Queneau: Cent mille milliards de poèmes (1961)

1r programari gràfic: Sketchpad, 1962

Engelbart: NLS, 1962

construint la hist ria d una converg ncia28
Construint la història d’una convergència

Dècada dels 60

3ª generació d’ordinadors 1963-1970

Op art, 1964, Minimal Art, 1965 Art Conceptual i Body Art 1967, Land art i Arte Povera, 1968

Informàtica gràfica

NLS/Augment

Oulipo

Composicions aleatòries i combinatòries de textos

Literatura assistida per ordinador

Simulació, models estadístics i algoritmes

Literatura permutacional

Ted Nelson i 1rs programaris hipertextuals

Consciència de fer art

Consciència de l’especificitat de l’algorítmica informatitzada

ARPANET 2-9-1969

1ª convergència art – literatura - ordinador

construint la hist ria d una converg ncia29
Construint la història d’una convergència

Dècada dels 70

4ª generació d’ordinadors

Oulipo

1ª generació sistemes hipertextuals

SuperPaint 1972

Paintbox 1980

Siggraph 1974

Ars Electronica Linz, 1979

Anima, 1982

(Computer Art)

NLS/Augment, FRESS, ZOG

ALAMO,1981

Neoexpressionisme alemany

Transavantguarda italiana

Literatura algorítmica

Literatura semiòtica

Generació automàtica

Poesia combinatòria

Poesia animada

Reivindicació de la literatura informàtica

1es versions del protocol TCP/IP

1978

Reconeixement de l’art informàtic

computer art
Computer art

A. Michael Noll: Computer Composition With Lines. 1964

Manfred Mohr: Cubic Limit. 1972-75

construint la hist ria d una converg ncia31
Construint la història d’una convergència

Dècada dels 80

2ª generació sistemes hipertextuals, 1983-1987

1985:2ª convergència art – literatura -ordinador

Photoshop 1986

Hyperties, Notecards, Intermedia, Guide, KMS

Les immatériaux

Dona Haraway: A Cyborg Manifesto

3ª generació sistemes hipertextuals

Hypertext’87

Michael Joyce: Afternoon, a story, 1987

Hypercard, 1987 Toolbook, StorySpace

Jeffrey Shaw: The Legible City, 1989

Moulthrop: Victory Garden, 1991 McDaid: Uncle Buddy’s, 1993

els jocs punt de converg ncia actual
Els jocs: punt de convergència actual

imatges

textos

càlcul

Internet

Poesia combinatòria

Generació textos

Informàtica gràfica

Sistemes hipertextuals

hackers

Computer

art

hipertextos

cibertextos

Instal·lacions

interactives

Net.art

Efectes

especials

cinema

Jocs

el concepte de net art
El concepte de Net.art
  • Cal diferenciar:
    • «l’art a la xarxa» (art on the net), que és l’art concebut en un altre mitjà (pintura, escultura, disseny, grafisme...), que està a la xarxa per un mer procés de digitalització i que la xarxa li serveix únicament com a mitjà de difusió o exhibició.
    • «l’art de la xarxa» o Net.art, és el que utilitza la xarxa en ella mateixa i/o el seu contingut a qualsevol nivell, ja sigui tècnic, cultural o social com a base de l’obra d’art.
      • El Net.art designa, doncs, l’art creat específicament en, de i per a qualsevol xarxa electrònica, cosa que inclou l’art d’Internet
slide37

El terme Net.artShulgin, Alexei: «net.art -the origin», a Nettime http://amsterdam.nettime.org/Lists-Archives/nettime-l-9703/msg00094.html

«Penso que ja és hora de clarificar l’origen del terme “net.art”. En realitat és un “ready made”. Pel desembre de 1995 Vuk Cosic va rebre un missatge enviat per un mailer anònim. Degut a una incompatibilitat de software, el text era un abracadabra en ascii pràcticament il·legible. A l’únic fragment que tenia algun sentit s’hi veia una cosa com:

[...] J8~g#|\;Net. Art{-^s1 [...]

Vuk va quedar molt impressionat: la mateixa xarxa li havia proporcionat un nom per a l’activitat en la que estava involucrat! I immediatament va començar a utilitzar aquest terme. Uns mesos més tard, va reenviar el misteriós missatge a Igor Markovic, que va arribar a descodificar-lo correctament. (...)

El fragment del text mencionat, tan estranyament convertit pel software de Vuk, deia (cito de memòria): [*]”All this becomes possible only with the emergence of the Net. Art as a notion becomes obsolete...”, etc.

jodi joan heemskerk dirk paesmans file not found 404 1997 http 404 jodi org
JODI (Joan Heemskerk- Dirk Paesmans): File not found404 (1997)http://404.jodi.org/
  • Juguen amb Internet, amb el codi, amb el navegador (browser), amb nosaltres. I nosaltres juguem amb ells
  • La seva obra està amarada d'una estètica decadent i obsoleta que recorda la tipografia i aspecte de les pantalles monocromàtiques dels primers ordinadors personals
  • Ens obliga a ser no només actius sinó inventius, a explorar, a posar a prova la imaginació, sense seguir estúpidament un mode d’ús
  • Encapçala la tendència hacker, basada en imatges de baixa resolució, pàgines que es carreguen ràpidament, falsa interactivitat i ús atípic de les eines com l’HTML, l’ASCII o els virus,la interrupció de la interacció, la pèrdua de l'anonimat i la negació de la comunicació
  • Tot plegat és una mena de xat on qui juga és l’ordinador amb l’usuari mostrant les paraules teclejades totalment alterades i sense significat, és a dir un diàleg sense receptor, és més, on la resposta no vol dir res
  • JODI no elimina la representació, però la nega, la imatge és negada un cop es transforma en text, el text alhora és negat en dissoldre’s en textura, i el context es situa i és contingut com a programa dins del cos de l’ordinador
floating point unit body without organs 1996 http www plexus org fpu audience3a html
Floating Point Unit: Body Without Organs (1996). http://www.plexus.org/fpu/audience3a.html
  • És una al·legoria del cos col·lectiu a Internet: proposen crear un nou cos virtual més adaptable a la dimensió de l’univers metafòric
  • Invita als internautes a connectar les seves càmeres a la xarxa i filmar alguna part del seu cos. La combinació de parts formaran un cos híbrid, mutant, fragmentat
  • Analitza el poder creador, la simulació de la realitat, la interrelació autor/interactor, la identitat i el tractament del cos
shelley jackson my body 1997 http www altx com thebody
Shelley Jackson: My body (1997). http://www.altx.com/thebody/
  • És una exploració de la identitat humana partint de l’observació del cos, del propi cos
  • Comença amb un mapa conceptual que representa una dona nua les parts del cos de la qual estan etiquetades i es poden activar
  • Cada clic ens porta a un text on es reflexiona sobre moments viscuts en relació a aquesta part del cos
  • Uns textos parlen de la infantesa i s’adverteix un desconeixement del cos i un desig de neutralitat; en altres, com en parlar del naixement dels pits, l’autora esdevé conscient de la seva femineïtat
  • Les cicatrius del cos expliquen una història que dóna identitat a la persona
petko dourmana metabolizer 1997 98 http www dourmana com metabolizer
Petko Dourmana: Metabolizer (1997-98). http://www.dourmana.com/metabolizer/
  • Explora les possibilitats de transformacions del seu propi cos
  • És una lliçó d’anatomia pseudoquímica: deformacions i mutacions es produeixen quan elegim proteïnes, narcòtics, analgèsics, hormones, esteroïdes…
  • És l’artista qui apareix nu, com un objecte passiu al qual es pot manipular amb l’ajut d’una paleta de productes químics
virgilwong genochoice 1999 http www genochoice com
VirgilWong: Genochoice (1999). http://www.genochoice.com
  • Projecte irònic sobre la concepció cientificista que la identitat individual està totalment definida en el codi genètic de l’ADN
  • Permet a l’internauta crear un clon d’ell mateix o elegir les característiques psicofísiques d’un nen
  • La seva estètica és la d’una veritable seu d’una firma especialitzada en el domini de la biotecnologia (confiança i veritat)
  • Mostra que darrere el desig de procrear un individu s’hi amaguen, sovint, les exigències absurdes dels progenitors i palesa els interessos comercials dels qui se’n aprofiten
g rard dalmon my google body 2002 http www neogejo com googlebody
Gérard Dalmon: My google body (2002). http://www.neogejo.com/googlebody/
  • Des que el cos no és la mesura de totes les coses, des que sabem que la seva representació és, de fet, una reformulació, el mirem amb por i fascinació. Ja no sabem on som ni qui som
  • El nostre cos idealitzat xoca amb els cossos del tercer món, de la fam i la guerra: mai els cossos tan desgraciats han estat tan propers
  • La representació del nostre cos vol mantenir la diferència
  • Els motors de cerca serveixen de punt de partida i d’arribada a les creacions artístiques. Google ha donat lloc al Google Art. Dalmon ens proposa construir un cos fent servir el Google com a instrument de recerca d’imatge i creador de la metàfora en línia instantània i fugaç
slide46

Punt de partida: estem transformant el nostre

cos (pròtesis, implants, cirurgia, fecundació

artificial, enginyeria genètica...)

Pregunta: estem transformant la nostra ment?

Estem adquirint noves facultats, noves

maneres de comprendre la realitat, noves

formes d’interactuar amb i en el món?

Constatació: amb les tecnologies digitals, la

Realitat Virtual i la intel·ligència artificial, podem actuar en el món real i en el virtual alhora

Concepte de cibercepció

ken goldberg telegarden 1995 http telegarden aec at
Ken Goldberg: Telegarden (1995)http://telegarden.aec.at/
  • Creada el 1995 a la Universitat de Califòrnia Sud i presentada a l’Ars Electronica Center de 1996 a 1997
  • Consisteix en un jardí que es manipula a distància a través d’un telerobot
  • Existien dos modes d’interacció:

- mode actiu: es vigila i es tenen cura de les plantes

- mode passiu: es veu el jardí i es segueix l’evolució de les plantes

eduardo kac rara avis 1996 http www ekac org raraavis html
Eduardo Kac: Rara Avis (1996)http://www.ekac.org/raraavis.html
  • Creada en el marc de l’exposició dels Jocs Olímpics d’Atlanta de 1996
  • Una gàbia, un lloro telerobòtic, una persona amb un casc de realitat virtual i internautes
  • Tots veuen a tots, però a partir d’un altre cos
  • Diferents persones comparteixen simultàniamente el cos del telerobot
  • Temes: comunicació, vigilància, voyeurisme, perspectives diferents
slide50
Masaki Fujihata:The Light on the Net (1996)http://telematic.walkerart.org/datasphere/fujihata_index.html
  • Instal·lació en la prefectura de Gifu, Japó, d’una escultura lluminosa de 49 bombetes
  • L’internauta pot decidir, en temps real, quines bombetes estiguin apagades o enceses
  • Una webcàmera enregistra la imatge del plafó i del seu entorn físic
heath bunting king s cross phone in 1994 http www irational org cybercafe xrel html
Heath Bunting: King’s Cross Phone In, 1994http://www.irational.org/cybercafe/xrel.html
  • A partir dels números de 36 cabines telefòniques de l’estació de trens de King’s Cross, invita tothom a telefonar-hi a una hora i dia prefixats (divendres 5 agost)
  • Suggeria als participants un seguit de combinacions: telefonar a un o diversos números i dexar sonar una estona el telèfon, anar a l’estació i observar la reacció dels vianants
  • És una hipòtesi sobre la intersecció de diversos sistemes de comunicació: telèfon, internet, xarxa ferroviària…
  • Bunting demostrava com era possible desenvolupar noves formes de sociabilitat a distància
fr derick belzile dreamed 1996 http www dreamed org index html
Fréderick Belzile: Dreamed (1996). http://www.dreamed.org/index.html
  • Recull els somnis que li envien els internautes, sense censura (ni correccions ortogràfiques), i construeix, d’aquesta manera, una mena d’incursió a la vida interior no d’una persona sinó del que hom podria anomenar l’inconscient col·lectiu
  • El conjunt de somnis poden ser llegits seguint un ordre cronològic o per mots-clau donats per cada participant; alguns somnis estan enllaçats per paraules que comparteixen i que esdevenen, d’aquesta manera, carregades d’un sentit especial
  • Els somnis són classificats per ordre cronològic –el més antic data del 1950
  • La compilació i la classificació operades pels sistemes informàtics fan que cada somni vingui identificat per un mot clau pel somniador: el projecte s’incrementa constantment, i acaba per dissenyar una cartografia onírica composta per aquestes paraules.
forced entertainment paradise 1998 http www lovebytes org uk paradise
Forced Entertainment: Paradise (1998)http://www.lovebytes.org.uk/paradise/
  • és una ciutat imaginària basada en el web i creada només mitjançant el text.
  • es divideix en cinc districtes (nord, sud, est, oest i centre) i conté 1000 edificis en els quals els internautes poden escriure les seves històries i característiques: permet als internautes participar en l’evolució d’allò que podria estar entre una novel·la de 1000 capítols i un poema de 1000 versos
  • Paradise són els plànols d’una ciutat deserta, que espera ser habitada. Cada un dels seus mil edificis imaginaris és la ubicació per a una història inèdita, algun diàleg tàcit, alguna teoria encara no elaborada, algun poema no recitat o alguna vida no viscuda
amy alexander multi cultural recycler 1996 http recycler plagiarist org
Amy Alexander: Multi-cultural Recycler (1996) http://recycler.plagiarist.org/
  • Les arts requereixen testimonis i Internet és un proveïdor de testimonis i un lloc segur des d’on observar pels afeccionats al voyeurisme
  • Han proliferat les càmeres connectades a la xarxa 24 hores al dia, que monitoregen en temps real llocs públics i racons íntims, convertint el que és públic i el que és privat en alguna cosa que pugui ser observada des de l’anonimat de la pròpia casa. Aquest projecte adreça una mirada crítica sobre la multiplicació de les webcams
heath bunting readme html 1998 http www irational org readme html
Heath Bunting: ReadMe.html (1998)http://www.irational.org/_readme.html
  • Obra magistral i de gran simplicitat, que posa en pantalla els fonaments d’Internet, que és, abans que res, un (hiper)espai de llenguatge, que hom llegeix navegant
  • A més, escenifica el lloc de l’artista que ha de llençar-se a aquest mar per actuar, desaparèixer per aparèixer, subratllant de manera poètica, irònica, crítica i lúdica, la tensió, la interpretació del que és privat, personal i públic, que caracteritza aquest mitjà
  • Cada paraula que compon aquest article està subratllada, indicant d’aquesta manera la presència d’un enllaç, que reenvia a una URL que conté aquest ancoratge; podem comptar més de 800 enllaços externs.
  • L’obra s’estén de manera quasi infinita pel ciberespai, posant de relleu la idea que no coneix, a l’igual que Internet, ni límit ni frontera
natalie bookchin searching for the truth 1999 http www rhizome org artbase 1704 index html
Natalie Bookchin: Searching for the Truth, 1999 http://www.rhizome.org/artbase/1704/index.html
  • Consisteix en una pàgina força minimalista reduïda a una pantalla blanca sobre la que hi trobem una sèrie de nou xifres, cadascuna de les quals és un ancoratge a un enllaç diferent; totes reenvien, respectivament, a la resposta obtinguda per la cerca a partir del mot Truth feta a partir de diversos motors de cerca.
  • El resultat és un conjunt de llargues llistes de seus sobre la Veritat que ens porta a una conclusió: no és pas a Internet on trobarem la Veritat
  • s’estén pel ciberespai, proposant molts enllaços que ens reenvien a altres enllaços, formant d’aquesta manera les branques d’una arborescència que escapa a l’artista; i per l’altra, aquest rizoma il·limitat palesa el silenci i el soroll (el silenci, quan el cercador no li ofereix la resposta adient, o el soroll quan li ofereix milers de pàgines web )
  • Estem davant del domini del que és absolutament gran (el ciberespai) i infinitament petit (l’internauta). L’artista, doncs, centra el tema de l’infoxicació: massa informació pot matar la informació.
mouchette 1996 http www mouchette org
Mouchette (1996)http://www.mouchette.org/
  • És l'avatar d'un col·lectiu artístic holandès
  • Viu a Amsterdam, té quasi 13 anys i és una artista. Regularment amenaça amb suïcidar-se i cada any celebra la seva darrera festa d'aniversari
  • El nom de Mouchette dóna lloc a jocs visuals, com la petita mosca que es passeja per la pantalla
  • Tota la reflexió de Mouchette convergeix envers el problema de la identitat a Internet: qui som? Qui trobem? Quin tipus de relació desenvolupem amb l’altre? Quina identitat adoptem?
  • Es fonamenta en tres pilars: és una paròdia de les pàgines personals, generalment insípides; s’inscriu en la tradició de l’anonimat, del dubte sobre la identitat, de la confusió entre l’artista i el seu personatge; juga amb l’essència i la cultura compartida de la xarxa
0100101110101101 org danko maver 1998 http www 0100101110101101 org home darko maver index html
0100101110101101.org: Danko Maver (1998)http://www.0100101110101101.org/home/darko_maver/index.html
  • Desconstruir el procés mercantilista de l’art des de dins, el seu sistema de producció, distribució i fruïció, en un intent de redefinir el procés d’intercanvi i difusió dels treballs d’art
  • És la creació d’un artista inexistent. THE GREAT ART SWINDLE. Do you ever get the feeling you're being cheated? (La gran estafa de l’art. Tens sempre la sensació que t’estan estafant?).
  • Varen mantenir la identitat falsa d’aquest artista amb l’ajut de més de trenta persones
heath bunting i olia lialina identity swap database 1999 http www teleportacia org swap
Heath Bunting i Olia Lialina: Identity Swap Database (1999)http://www.teleportacia.org/swap/
  • És una base de dades per aquells que volen o necessiten canviar d’identitat
  • El formulari (sexe, color de la pell, ulls i cabell, pes...), escrit en diversos idiomes, dóna un caire internacional al projecte i permet suposar una àmplia quantitat de participants. Ara bé, el caràcter ridícul d’algunes informacions demanades, aporta un to irònic al projecte.
  • L’obra reflexiona sobre els límits dels sistemes informàtics que categoritzen els individus i jutgen els desigs humans; evidencia la il·lusió de creure en el caràcter exhaustiu d’Internet.
electronic disturbance theater floodnet 1998 http www thing net rdom ecd floodnet html
Electronic Disturbance Theater: FloodNet (1998)http://www.thing.net/~rdom/ecd/floodnet.html
  • Massacre d’Acteal, a Chiapas, finals de 1997: 45 indígenes foren assassinats
  • EDT crea un software anomenat FloodNet, que és un aplet de Java que contínuament envia comandament de reload
  • Quan un nombre prou alt d’internautes apunten simultàniament la URL de FloodNetcontra la seu d’un oponent, una massa crítica de missatges bloqueja el seu servidor
  • En apuntar els seus navegadors envers un arxiu no existent com ara human-rights en el servidor atacat, aquest enviava, i emmagatzemava, el missatge human-rights not found on this server
andy deck ceci n est pas un mensonge 2003 http artcontext org act 03 surrealism
Andy Deck: Ceci n’est pas un mensonge (2003)http://artcontext.org/act/03/surrealism
  • Demostra el poder de la tecnologia de la informació com a instrument decisiu de la guerra del segle XXI, basant-se en els informes presentats per Colin Powell per a justificar l’atac
  • Se’ns mostren dues fotografies de satèl·lit que, com a única referència, porten una data a la seva part superior dreta. Les fotografies són imatges d’algun tipus d’instal·lació militar o industrial.
  • El conjunt d’aquestes imatges van ser la prova irrefutable de l’existència d’armes de destrucció massiva!
andrej tisma remember crime 2001 http www webheaven co yu usa remember htm
Andrej Tisma: Remember Crime (2001)http://www.webheaven.co.yu/usa/remember.htm
margot lovejoy parthenia a global monument violence domestic victims 1995 http www parthenia com
Margot Lovejoy: Parthenia "A Global Monument Violence Domestic Victims” (1995)http://www.parthenia.com/
slide69
Cindy Gabriela Flores: El lugar de las mujeres en el Metro de la Ciudad de México (2001) http://ciberfeminista.org/metro/
prema murthy mythic hybrid 2002 http www turbulence org works mythichybrid
Prema Murthy: Mythic Hybrid (2002)http://www.turbulence.org/Works/mythichybrid/
conclusi en construcci
Conclusió: en construcció

Informació

Autor?

Realitat?

Ubiqüitat

Interacció

Hibridació

Actualització

Espectador?

Simulació

Interactor

Representació?

Obra?

Creació?

Procés

Temps real

Creació col·lectiva

Virtualitat