Tema 10. L’època de la Restauració borbònica (1874-1902)

1. Tema 10. L’època de la Restauració borbònica (1874-1902) 10.1. Els fonaments de la Restauració 10.2. Al marge del tron dinàstic: les forces d’oposició 10.3. La crisi agrària i el retorn al proteccionisme 10.4. La guerra de Cuba i les Filipines 10.5. Les conseqüències del 98

2. 10.1. Els fonaments de la Restauració • Els trets bàsics del sistema canovista Sistema de la Restauració configurat per Antonio Cánovas del Castillo conservador fonamentat en un sistema parlamentari liberal Constitució de 1876 moderada sobirania compartida entre rei i Corts Corts bicamerals (Congrés i Senat) àmplia declaració de drets Estat confessional

3. 10.1. Els fonaments de la Restauració • Els trets bàsics del sistema canovista L’estabilitat del règim es fonamenta en • alternança en el poder de dos partits polítics els partits renuncien als cops militars per arribar al poder • monarquia Alfonso XII té un paper arbitral en la vida política: ha d’assegurar el canvi pacífic de govern • exèrcit se l’allunya de la vida política i s’estableix la supremacia del poder civil sobre el militar

4. 10.1. Els fonaments de la Restauració • La fi dels conflictes bèl·lics L’estabilitat del règim es veu afavorida per la fi de les guerres • La guerra carlina la Restauració treu als carlins la seva hipotètica legitimitat molts carlins acceptaran Alfons XII com a rei • La guerra de Cuba s’acaba tant per la pressió militar com per la negociació política Pau de Zanjón (1878) àmplia amnistia, abolició esclavitud, reformes polítiques incompliment de les promeses à la Guerra Chiquita (1879)

5. 10.1. Els fonaments de la Restauració • El bipartidisme Els dos grans partits de la Restauració eren Partit Liberal Conservador (Partit Conservador) dirigit per Antonio Cánovas del Castillo Partit Liberal Fusionista (Partit Liberal) dirigit per Práxedes Mateo Sagasta Trets comuns: - partits de notables - defensen la monarquia i la Constitució [acord tàcit: no aprovar una llei que obligués l’altre partit a abolir-la quan arribés al govern] - volen consolidar un Estat liberal, unitari i centralista - formats per les elits econòmiques i les classes mitjanes acomodades Diferències: - els conservadors són més immobilistes i defensen la religió i l’ordre social - els liberals proposen un reformisme més laic i progressista

6. 10.1. Els fonaments de la Restauració • El “torn pacífic” l’alternança en el poder dels dos partits dinàstics Funcionament: quan el partit en el govern patia un procés de desgast polític, el rei nomenava cap de govern al cap del partit de l’oposició aquest convocava eleccions que guanyava amb majoria suficient per poder governar [és imprescindible el frau electoral] El torn pacífic va existir entre 1876 i 1917 1876-1881: conservadors 1881-1884: liberals 1884-1885: conservadors 1885-1890: liberals 1890-1892: conservadors 1892-1895: liberals 1895-1897: conservadors 1897-1899: liberals 1899-1901: conservadors

7. 10.1. Els fonaments de la Restauració • El “torn pacífic” 1885 à mor Alfonso XII por a la desestabilització del sistema Pacte d’El Pardo entre liberals, conservadors i la reina regent [Maria Cristina d’Habsburg] El govern passa als liberals perquè facin reformes i el sistema sigui més popular Govern Llarg, dirigit per Sagasta (1885-1890) abolició de l’esclavitud (1886) llei d’associacions (1887) sufragi universal masculí (1890)

8. 10.1. Els fonaments de la Restauració • La manipulació electoral i el caciquisme L’alternança en el poder és possible gràcies a un sistema electoral manipulat El control del procés electoral el tenien el Ministre de la Governació elabora la llista de candidats que han de ser elegits (“encasillados”) nomena als diputats “cuneros” (candidats aliens a la circumscripció per la qual es presenten) els governadors civils transmeten les llistes als alcaldes i cacics, i entre tots garantien l’elecció els cacics persona que sense formar part del poder a nivell institucional domina i controla els principals ressorts de poder en una població gràcies al seu poder econòmic o a les seves influències polítiques el seu poder és més evident a les zones rurals exercien activitats discriminatòries i amb el seu poder premiaven o castigaven la fidelitat electoral de la gent

9. 10.1. Els fonaments de la Restauració • La manipulació electoral i el caciquisme Tot un conjunt de fraus ajudaven a aconseguir l’elecció del candidat ministerial tupinada (pucherazo) compra de vots falsificació del cens falsificació d’actes pràctiques coercitives

10. 10.2. Al marge del torn dinàstic: les forces d’oposició • Republicans i federals grans derrotats pel cop militar de 1874 van ser marginats de la política PERÒ tenien una base popular important a les ciutats uns òrgans de premsa influents dividits en diferents corrents polítics Partido Posibilista (Emilio Castelar) accepta el sistema de la Restauració col·labora en els governs locals Partido Republicano Progresista M. Ruiz Zorrilla: adopta la via insurreccional, però fracassa Nicolás Salmerón: defensa el republicanisme unitari Partit Republicà Federal (Pi i Margall) influent a Catalunya La introducció del sufragi universal à creixement del republicanisme es crea la Unión Republicana (1893), formada per progressistes i federals aconsegueixen formar una minoria important a les Corts

11. 10.2. Al marge del torn dinàstic: les forces d’oposició • El carlisme A finals del s. XIX, encara alguns carlins van intentar moviments armats, però van fracassar Amb la consolidació de la Restauració perden les esperances d’arribar al poder Amb el suport del Vaticà i de la jerarquia eclesiàstica a Alfons XII perden la possibilitat de presentar-se com l’única força catòlica 1888 à Ramon Nocedal es desvincula de la defensa del pretendent carlí crea el Partido Tradicionalista antiliberal defensa la tradició i la religió catòlica

12. 10.3. La crisi agrària i el retorn al proteccionisme • Repercussions de la crisi agrària Afecta al blat i a la vinya BLAT La crisi arriba al 1884 després d’uns anys de males collites i preus elevats Causa à importacions de blat barat provinents dels Estats Units i de Rússia Conseqüència à desaparició dels beneficis pèrdua de la propietat jornalers emigren a la ciutat (Madrid) canviar a conreus més rendibles

13. Contractes de rabassa mortaà havien fet fortes inversions i defensaven la continuïtat dels contractes Defensaven que la mort de la vinya anul·lava els contractes i volien establir nous contractes 10.3. La crisi agrària i el retorn al proteccionisme • Repercussions de la crisi agrària VINYA La crisi arriba el 1879 després d’uns anys de preus elevats [exportacions a França] Causa à la plaga de la fil·loxera que mata la vinya Conseqüència à desaparició de la vinya [es va haver de substituir per ceps americans] Genera un conflicte entre arrendataris i propietaris Solució provisional à allargar els contractes 30 anys

14. 10.3. La crisi agrària i el retorn al proteccionisme • Retorn al proteccionisme Les pressions dels propietaris agrícoles [+ industrials tèxtils, siderúrgics i carboners] Aprovació d’un aranzel fortament proteccionista (1891) [“la muralla xinesa”] 1906 à nou aranzel encara més proteccionista Conseqüències del proteccionisme indústria consumeix energia a preus elevats augment dels costos de producció població consumeix aliments a preus elevats disminució de la renda disponible per a altres productes redueix el creixement econòmic

15. 10.3. La crisi agrària i el retorn al proteccionisme • Retorn al proteccionisme PERÒ el proteccionisme no millora nivell de vida à salaris molt baixos nivell d’ingressos à demanda molt baixa Industrials à busquen beneficis en el mercat colonial (Cuba) es veuen obligats a comprar productes espanyols impossibilitat d’exportar res a Espanya

16. 10.4. La guerra de Cuba i les Filipines • La política espanyola a Cuba Malgrat els conflictes amb els independentistes cubans, el govern espanyol no feia grans concessions [abolició esclavitud] [representació pròpia a les Corts] Tensions entre metròpoli i colònia augmenten aranzel proteccionista (1891) Cuba à mercat captiu PERÒ interès dels Estats Units pel mercat cubà

17. 10.4. La guerra de Cuba i les Filipines • La guerra de Cuba i les Filipines CUBAà José Martí Partido Revolucionario Cubano (1892) Inicia la revolta independentista el 1895 [“Grito de Baire”] La resposta inicial del govern va ser només la d’enviar l’exèrcit, però aquest no va poder sufocar la revolta A partir de 1897 s’inicia l’estratègia de la conciliació autonomia política per a Cuba igualtat de drets entre peninsulars i colònies autonomia aranzelària PERÒ els independentistes (amb suport dels EUA) no accepten cap acord FILIPINESà José Rizal Partido Katipunan L’aixecament va ser sufocat per l’exèrcit

18. 10.4. La guerra de Cuba i les Filipines • La guerra de Cuba i les Filipines 1898 Estats Units declara la guerra a Espanya intervé a Cuba i Filipines derrota ràpidament a Espanya Desembre 1898 à Pau de París Espanya perd Cuba, Puerto Rico, Filipines Fou una guerra recolzada per les classes més adinerades, però molt impopular

19. 10.5. Les conseqüències del 98 • Les conseqüències econòmiques i polítiques a) Econòmiques no va tenir efectes negatius a curt termini inici d’un període d’expansió econòmica repatriació dels capitals invertits a les colònies retorn de molts “indianos” augment de les inversions b) Polítiques no va haver grans canvis institucionals ni crisi del règim perquè no hi havia alternatives per canviar el règim els dos partits dinàstics van augmentar el seu desprestigi

20. 10.5. Les conseqüències del 98 • Les conseqüències econòmiques i polítiques c) Morals i ideològiques En general, sensació de frustració en tot el país pèrdua de l’imperi colonial convenciment de país endarrerit i subdesenvolupat En concret, • Moviments regeneracionistes defensen modernitzar l’economia i la societat i alfabetitzar la població pensament de les classes mitjanes (Joaquín Costa) • Generació del 98 grup d’intel·lectuals caracteritzats per un profund pessimisme i per criticar l’endarreriment peninsular Unamuno, Valle-Inclán, Jacinto Benavente, Pío Baroja • Moviments nacionalistes a Catalunya i el País Basc van tenir una forta expansió i van superar els partits dinàstics volien modernitzar Espanya i reivindiquen l’autonomia per aconseguir-lo • Mentalitat dels militars tendeixen a postures més autoritàries i intransigents convenciment que la derrota colonial és culpa dels polítics torna una certa ingerència de l’exèrcit en la vida política espanyola

21. 10.5. Les conseqüències del 98 • El Tancament de Caixes 1899 à el conservador Francisco Silvela és nomenat cap de govern i inicia una certa renovació política PERÒ el ministre d’Hisenda apuja els impostos Aquesta reforma genera protestes a Catalunya els comerciants de Barcelona es neguen a pagar els impostos [“Tancament de caixes”] el govern vol embargar els morosos, però l’alcalde de Barcelona (Bartomeu Robert) es nega i la protesta degenera en una vaga general de comerciants El Tancament de Caixes significa el trencament entre les elits econòmiques catalanes i els partits dinàstics el catalanisme apareix com una opció nova