PAPER DE L’ANGIOTAC HELICOÏDAL EN L’ESTUDI DE LA MORT ENCEFÀLICA.

1. PAPER DE L’ANGIOTAC HELICOÏDAL EN L’ESTUDI DE LA MORT ENCEFÀLICA. J.P. Vives, A. Samitier, A. Domingo, D. Villa, A. Saurí, T. Sempere. Servei de Radiodiagnòstic. Hospital Joan XXIII de Tarragona.

2. OBJECTIUS El diagnòstic de mort encefàlica és clínic, però en determinades situacions, en pacients sedats farmacològicament o en possibles donacions d’òrgans, s’utilitzen per al seu diagnòstic proves de perfussió cerebral, potencials evocats i/o angiogràfiques. El TAC helicoïdal permet una representació correcta de les artèries de mitjà i gran calibre, motiu pel què pot ésser d’ajuda en aquest diagnòstic com alternativa a l’arteriografia convencional. Aquest estudi mostra la nostra experiència utilitzant l’àngioTAC helicoïdal en el protocol de diagnòstic de mort encefàlica.

3. MATERIAL I MÈTODE S’avaluen prospectivament, mitjançant àngioTAC helicoïdal, 15 pacients procedents de la Unitat de Medicina Intensiva diagnosticats clínicament de mort encefàlica, amb EEG compatible. Es realitza amb TAC helicoïdal (Philips TwinFlash II) un estudi de la vasculatura cerebral en fase arterial (Fig. 1). S’efectua sempre un test previ de màxima contrastació amb 20ml de contrast intravenós (Iopramida-Ultravist 300), 3ml/s a nivell de C1-C2 per calcular el temps de màxima contrastació arterial en els sistemes carotidi i vertebral (Fig. 2). Definits els paràmetres d’injecció i, calculat el temps d’espera exacte, es programa una hèlix amb les següents característiques: Pitch 1.5, Col.limació 1.1mm i Increment de 0.8mm des del foramen magne fins al vèrtex amb un temps aproximat de 30seg.

4. Fig. 1: topograma de localització i posterior planificació de la regió a estudiar. Fig. 2: test de càlcul del temps de contrastació arterial. Les fletxes assenyalen el territori carotidi amb presència de contrast ev.

5. RESULTATS Es valora individualment la contrastació, o no, de les diferents artèries intracranials obtenint-se els següents resultats: El 80% dels pacients no presentaren contrastació del sistema vèrtebro-basilar ni carotidi distal, de manera significativa, a la sortida de l’artèria oftàlmica (Figs. 3-7). Els 3 casos restants presentaren algun tipus de contrastació als nivells arterials descrits motiu pel qual no es va corroborar el diagnòstic de mort encefàlica (Fig. 4).

6. Fig. 3: Imatges axialsa nivell infra i supratentorial on es demostra l’absència de visualització del territori arterial intracranial en un pacient amb sospita clínica de mort encefàlica.

7. Fig. 4: Reconstrucció tipus “Combine Images” que mostra sutil contrastació del territori M1 esquerre en pacient amb sospita clínica de mort encefàlica. La prova radiològica no la corroborà en aquest cas. Es destaca la replecció de l’artèria oftàlmica esquerra.

8. Fig. 5: Reconstrucció tipus “Volume Rendering”. Pacient amb sospita clínica de mort encefàlica. Es destaca la deplecció del territori arterial intracranial depenent del sistema carotidi intern en relació a l’extern, que es mostra normalment repleccionat de contrast ev. Cossos extranys a nivell occipital esquerre corresponents a grapes metàl·liques.

9. Fig. 6: Reconstrucció tipus “Volume Rendering” en què es compara un pacient amb sospita clínica de mort encefàlica amb un pacient control. Destaca la diferència entre la contrastació dels sistemes carotidis interns de l’un respecte l’altre. Fig. 7: Reconstrucció tipus “Volume Rendering” en pacient amb sospita clínica de mort encefàlica. S’objectiva la correcta contrastació del sistema carotidi extern.

10. DISCUSSIÓ L’àngioTAC cerebral pel seu contrastat poder diagnòstic, disponibilitat i caràcter no invasiu, podria jugar un important paper en el diagnòstic de mort encefàlica.

11. CONCLUSIONS En els 15 malalts avaluats els resultats interpretats des del punt de vista radiològic es correlacionaren amb els clínics, en la majoria dels casos. Aquest fet, juntament amb la gran disponibilitat dels TACS helicoïdals existents actualment a la nostra àrea, podria ser un aspecte a considerar en els casos puntuals esmentats. Malgrat tot, la sèrie obtinguda no és pas prou extensa i caldrien nous estudis per assolir resultats concloents que posicionessin el TAC helicoïdal com a mètode de diagnòstic equiparable a la tècnica d’elecció, actualment, que es l’arteriografia cerebral.