Regulació de les Teràpies Naturals a Catalunya

1. Regulació de les Teràpies Naturals a Catalunya

2. Regulació de les Teràpies Naturals a Catalunya: • Context internacional • Les teràpies naturals • Situació a Catalunya • Programa de regulació • Projecte de Decret • Projectes Pilot • Conclusions

3. Context internacional

4. Context internacional (I) • No hi ha una norma internacional única, i la pròpia Organització Mundial de la Salut en un recent informe (juny 2004) recolzava l’ús de les teràpies tradicionals i alternatives, sempre i quan representin un benefici per al pacient i tinguin un risc mínim per a la salut, constatant evidències empíriques sobre la utilitat de determinades tècniques o productes tradicionals. • La OMS per tal d’evitar l’increment de reaccions adverses - secundàries al tractament prescrit - recomanava la regulació i el control.

5. Context internacional (II) • Al Regne Unit amb l’esforç dels col·legis de Metges es recolzen les pràctiques considerades com alternatives. • Alemanya ha regulat la pràctica de les teràpies com la homeopatia, l’acupuntura, la naturopatia, la hidroteràpia i les manipulacions físiques amb el títol de Heilpraktiker. • Portugal va aprovar la Llei 45/2003 del 22 d’agost, en la que es creava una Comissió Consultiva Tècnica (CCT) per col·laborar en la reglamentació de les teràpies naturals, amb la promulgació d’una llei.

6. Context internacional (III) • Objecte d’anàlisi de diferents Agències d’avaluació tecnològiques: • Sueca: estudiant les terapèutiques millors pel tractament del dolor d’esquena i coll incorporant algunes de les conegudes com alternatives • Holandesa sobre la utilitat de les teràpies alternatives. • La Agencia de Evaluación de Tecnologías Sanitarias del Instituto de Salut de Carlos III sobre la descripción general de las medicinas alternativas.

7. Les teràpies naturals

8. Les teràpies naturals (I) • Medicina tradicional xinesa es basa en el taoisme. Aquesta filosofia defèn la idea de què l’univers està en harmonia o equilibri segons unes lleis. D’aquesta concepció neix la simbologia del Yin-Yang, doncs tot es pot classificar dintre d’aquesta polaritat. La MTX en fa un paral·lelisme amb l’ésser humà, tenint en compte els seus aspectes físics, psíquics, espirituals, ambientals i socials com un tot unitari que ha d’estar en harmonia segons aquestes lleis naturals. Quan un o alguns d’aquests aspectes estan en desequilibri, és quan apareix la malaltia. La funció principal de la MTX és esbrinar-ne les causes i aplicar la terapèutica adreçada a recuperar l’equilibri perdut per mantenir un bon estat de salut.

9. Les teràpies naturals (II) • El criteri naturista és aquell que presta l’atenció a les persones de manera integral, amb l’objectiu d’ajudar a equilibrar, restaurar i harmonitzar la seva salut, tant en la vessant preventiva, conservadora com terapèutica; utilitzant criteris que apliquen estímuls o agents naturals, aigua, aire, sol, dieta, plantes medicinals, exercici, ...que actuen en el mateix sentit que ho faria la naturalesa de l’individu, per a potenciar la capacitat regeneradora i curativa natural que tot ésser viu té.

10. Les teràpies naturals (III) • Les teràpies manuals són aquelles que fan servir les mans en qualsevol de les seves modalitats per ajudar a equilibrar, restaurar o harmonitzar la salut de les persones de manera preventiva, conservadora o terapèutica. Consisteix en aplicar una sèrie de movilitzacions o manipulacions a fi de produir sobre les estructures dels muscles, tendons i articulacions, un efecte de desbloqueig per produir l’harmonia biomecànica.

11. Les teràpies naturals (IV) • El criteri homeopàtic un mètode curatiu que consisteix en desenvolupar els principis i les bases que va exposar Samuel Hahnemann en el seu tractat Organon, l’art de guarir. És un mètode terapèutic consistent a tractar les malalties mitjançant l’administració de medicaments seguint el principi de la similitud.

12. Situació a Catalunya

13. Situació a Catalunya (I) El procés de regulació de les teràpies naturals s’inicià fa temps recolzant-se : • La sol·licitud del Parlament de Catalunya per unanimitat. (Resolució 870/1999 del Parlament de Catalunya); • i resolucions del Conseller de Sanitat de creació del grup de treball en matèria de teràpies naturals(16 de juliol de 1999 i de 26 d’abril del 2000).

14. Situació a Catalunya (II) 3. Abril 2002. El Departament de Sanitat i Seguretat Social elabora un document de Medecines No Convencionals de Catalunya. Aquest va fer un especial èmfasi en la necessitat de regular la formació de les TN com a pas previ a regular la seva pràctica. 4. El Departament de Sanitat i Seguretat Social va elaborar el 18 de febrer de 2002, el document de “Posicionament del Comitè de Bioètica sobre teràpies no convencionals”.

15. Particularitats de Catalunya • Col·legis Professionals preocupats per la milloria de la salut i del seu rol en un context de continu increment en la quantitat i la diversitat de la demanda. • Acords polítics amplis per a una estratègia reguladora. • Pràctics que a més de la seva motivació de servei a l’altre, volen millorar la seves competències en benefici social. • Pacients que en el cas de ser crònics complementen - en un percentatge alt i variable - els tractaments tradicionals amb Teràpies Naturals .

16. Programa de regulació

17. Programa de regulació (I) 1. Presentació de la proposta de regulació al Comitè de Direcció del Departament de Salut (22 de març de 2004), iniciant-se el procés en els següents grups: • Criteris Homeopàtics • Criteris Naturistes • Medicina Tradicional Xinesa i Acupuntura • Teràpies Manuals

18. Programa de regulació (II) Tres blocs de feines a desenvolupar des del Departament de Salut: • IES. Definició de competències; de currículum formatiu i certificació de coneixements. • DGRS: Registre i autorització dels Professionals sanitaris i dels centres sanitaris on és practiquin TN, amb revaluació quinquennal. • DGSP: Registre i autorització dels Pràctics en TN, amb revaluació quinquennal.

19. Programa de regulació (III) Estratègia basada en: • Definició de les competències (coneixements, habilitats i actituds) • Acreditació Currículum formatiu • Acreditació professional (sanitaris i pràctics) • Autorització de centres assistencials

20. Programa de regulació (IV) 2. Presentació pública de l’estratègia de regulació en data 29 de juliol de 2004. 3. Inici de treball amb els col·legis professionals i sectors de les Teràpies Naturals, del mes d’octubre -desembre 2004.

21. Amb les següents funcions: Grup assessor Experts en Teràpies Naturals Departament (IES; DGSP; DGRS) • Definir competències i continguts curriculars. • Definir criteris d’acreditació de centres formatius i de professorat. • Establir criteris d’homologació / autorització d’activitats formatives. • Proposar la realització de proves específiques d’avaluació de la competència professional individual, pels que estan exercint. • Autorització centres sanitaris i pràctics.

22. Programa de regulació (V) 4. Presentació pública -data del 15 de juliol del 2005- de: • Línies mestres del Projecte de Decret de regulació de teràpies naturals i • Projectes pilot

23. Futur Decret

24. Decret de Regulació (I) • Formació en Teràpies naturals. • Sistema d’avaluació de superació dels programes de les guies de formació. • Establiment dels criteris per ser formador . • Sistema d’acreditació dels formadors. • Acreditació dels centres de formació. • Avaluació de les competències dels alumnes. • Avaluació de les competències dels professionals. • Àmbit assistencial. • Requeriments generals per a la pràctica de les teràpies complementàries.

25. Decret de regulació (II) • Formació en Teràpies naturals: • El Departament de Salut, a través de l’IES farà públiques, les Guies de formació corresponent a cadascuna de les teràpies naturals. Aquestes guies constitueixen l’únic programa formatiu reconegut pel Departament de Salut als efectes de formació i exercici de les teràpies naturals. • Es senyalaran els requisits necessaris per accedir a la formació.

26. Decret de regulació (III) 2. Sistema d’avaluació de superació dels programes de les guies de formació: • L’IES farà públics, el sistema d’avaluació que determini la superació del programa de formació especificat a les guies. Aquest sistema estarà basat en l’avaluació de la competència i la seva superació acreditarà al titular per l’exercici com a pràctic en teràpies naturals, capacitant-lo per a l’aplicació de determinada teràpia • Les proves d’avaluació es realitzaran en els centres de formació acreditats, d’acord amb els criteris que determini l’IES.

27. Decret de regulació (IV) 3. Establiment dels criteris per ser formador: Podran ser formadors en les teràpies naturals els professionals que reuneixin uns criteris a determinar per l’IES basats en : • nivell previ de formació, • experiència docent i • pràctica assistencial

28. Decret de regulació (V) 4. Sistema d’acreditació dels formadors: • Els formadors que reuneixin els requisits especificats en l’article anterior podran sol·licitar mitjançant formulari estandarditzat el seu reconeixement a l’IES que resoldrà la seva acreditació com a formador.

29. Decret de regulació (VI) 5. Acreditació dels centres de formació • Els representants legals dels centres de formació, sol·licitaran a l’IES mitjançant formulari estandarditzat (que ha d’incloure declaració jurada en el sentit que es reuneixen els requisits) el reconeixement del seu centre com a tal. • L’Institut d’Estudis de la Salut acreditarà els centres que podran impartir el programa de formació que preveu aquest Decret i avaluar la capacitació dels alumnes, d’acord amb allò previst en aquest article. • Els centres de formació acreditats disposaran d’un sistema telemàtic per incorporar les dades que siguin necessàries a les bases de dades de l’IES a efectes d’acreditació dels professionals que superin el programa de formació.

30. Decret de regulació (VII) 6. Avaluació de les competències dels alumnes • L’avaluació de les competències assolides durant el procés de formació es realitzarà en finalitzar cada mòdul (amb les seves unitats corresponents) i serà necessari superar el 100% d’aquestes avaluacions per obtenir la certificació.

31. Decret de regulació (VIII) 7. Avaluació de les competències dels professionals • S’implementarà un sistema de reacreditació objectiva de les competències adreçat als professionals en actiu, que caldrà superar en un 100% per mantenir l’acreditació per a l’exercici professional.

32. Decret de regulació (IX) 8. Àmbit assistencial • Els centres que practiquin teràpies naturals estan subjectes a l’obtenció de l’autorització administrativa prèvia a l’inici de l’activitat i a la inscripció en el “Registre de centres de teràpies naturals”. • Pel que fa aquest Decret s’entén per centre de teràpies naturals al conjunt organitzat de mitjans tècnics i instal·lacions en les quals pràctics acreditats en teràpies naturals , realitzen activitats amb la finalitat de millorar el benestar de les persones. La inscripció en el registre és obligatòria i prèvia a l’inici de l’activitat assistencial.

33. Decret de regulació (X) Per tal de sol·licitar la autorització i inscripció en el Registre esmentat, el centre haurà d’aportar la següent documentació: • Nom i NIF de la persona física o jurídica titular del centre que vulgui practicar alguna de les teràpies naturals • Teràpia o Teràpies per les quals sol·licita el registre. • Noms dels pràctics acreditats amb els quals es portarà a terme l’activitat • Descripció detallada de les instal·lacions • Descripció detallada dels materials utilitzats i dels equipaments i instrumentals destinats a les operacions d’esterilització i desinfecció. • Descripció dels procediments de neteja i desinfecció de les instal·lacions • Justificació de compliment dels requisits específics exigits en aquesta norma segons la teràpia emprada

34. Decret de regulació (XI) 9. Requeriments generals per a la pràctica de les teràpies naturals • Els pràctics, prèviament a la realització d’una assistència informaran per escrit i de manera comprensible a l’usuari de: • La pràctica a realitzar. • Que la activitat és parasanitària feta per un pràctic. • Les indicacions i possibles contraindicacions d’aquests tipus de pràctiques. • Qualsevol persona que es sotmeti a aquest tipus de pràctiques i un cop rebuda la informació establerta al paràgraf anterior, haurà de prestar prèviament a la seva realització i per escrit el seu consentiment informat. • Els consentiments informats seran conservats pel pràctic durant 5 anys.

35. Decret de regulació (XII) El termini de les autoritzacions de centres de teràpies naturals és el mateix que la de centres i serveis sanitaris i sociosanitaris.

36. Normes de bona pràctica Consentiment informat Expressió de decisió lliure i informada Col·laborador amb el sistema sanitari Normes ètiques Paral·lelament

37. Cronograma A partir del quart trimestre del 2005: • Desplegament dels decrets d’autoritzacions de centres i serveis sanitaris i sociosanitaris així com el registre dels centres de teràpies naturals en què hi treballin pràctics en TN.

38. Cronograma Segon trimestre 2006: • Registre i autorització de centres i professionals sanitaris en TN per la Direcció general de Recursos Sanitaris. • Registre i autorització dels pràctics de TN per la Direcció general de Salut Pública.

39. Prova Pilot

40. Prova Pilot Unitat de Teràpies Naturals Hospital de Mataró: • Tres projectes • Criteri de complementarietat • Recerca d’evidències. • Estratègia d’eficiència i efectivitat: Com funcionen aquestes teràpies sobre determinats problemes de salut finançats públicament i integrats en els Servies Sanitaris

41. Objectius de la prova pilot • Conèixer l’efectivitat dels Programes de Teràpies Naturals (Oncologia, Mal d’esquena i Salut Laboral) en termes de millora dels símptomes físics (dolor, fatiga, etc.) i de benestar psicològic. • Entorn de medicina convencional. • Finançament general.

42. Tres projectes Acotats temporalment (tres anys), sobre un col·lectiu de pacients definits prèviament per a cada àmbit d’aplicació, • Malalt oncològic • Mal d’esquena crònic • Mal d’esquena en l'àmbit laboral

43. Teràpies i professionals • Tres tipus de teràpies Homeopatia – Osteopatia – Acupuntura • Tres tipus de professionals: Tots amb la corresponent acreditació de “formació en teràpies naturals” Metges - Altres professionals sanitaris (infermers, rehabil, ...) – Pràctics • “Fàrmacs homeopàtics”: Dispensació des de la farmàcia hospitalària. Vademecum intern consensuat per a una comissió entre servei de farmàcia hospitalària i unitat de teràpies naturals Inclosos en el pla pilot.

44. Avaluació • Avaluació estricta i rigorosa dels resultats en els tres àmbits d’aplicació: Creació d’una “Comissió de seguiment” entre el Departament de Salut i CSdM

45. Calendari • CALENDARI 5 de juliol de 2005 Presentació per part del Departament de Salut del “Projecte de regulació de les Teràpies Naturals a Catalunya” Decrets de regulació (DGRS – DGSP) Juliol 2005 Sol·licitud per part del CSdM per acreditar la seva “Unitat de Teràpies Naturals” 15 de juliol Presentació pública dels projectes pilotper part del Departament de Salut i del CSdM. Acreditació Unitat de Teràpies Naturals 18 de juliol Inici d’activitat

46. Conclusions • Respecte als ciutadans com a eix del sistema • Adaptació a la realitat • Consens i sinèrgia • Millora de la orientació sanitària i social d’aquestes pràctiques • Garantia de Salut Pública • Inici d’un desenvolupament