Bases d’un nou model universitari català. Actuacions estratègiques Maig de 2012

1. Bases d’un nou model universitari català. Actuacions estratègiques Maig de 2012

2. Context Les universitats catalanes destaquen en el rànquing de producció de l’estat en tots els camps científics i són visibles a nivell internacional. El període 2002-2009 ha estat caracteritzat per un significatiu creixement del finançament a les universitats públiques (en mitjana, un increment anual 6 punts per sobre l’IPC). Durant el 2011 les universitats públiques han fet un exercici d’ajust molt important (-15%) que ha portat a posar les bases de la sostenibilitat acadèmica i econòmica del conjunt del sistema. D’un període de creixement a un període d’estabilització. El 2012 continua sent pel conjunt del sector públic un exercici de contenció pressupostària (-5%), menor per a les universitats públiques (-2%) compensat per l’increment de taxes 2011-12. Durant el 2012 s’ha d’aprofundir en els canvis per assegurar la millora de la qualitat acadèmica i la sostenibilitat econòmica del conjunt i de cadascuna de les universitats. 2

3. Les universitats públiques catalanes al “Rànquing ISI de las universidades españolas 2011” En ombrejat lloc ocupat per una universitat pública catalana entre el conjunt de l’estat en el «Ranking ISI de las universidades españolas 2011» Aquest rànquing s’elabora en base a les publicacions científiques de cada institució i considera indicadors quantitatius (com ara el nombre de documents publicats al JCR, les cites rebudes o l’índex H de Hirsch) així com indicadors qualitatius (com ara la proporció d’articles publicats en el primer quartil de cada camp científic o la mitjana de cites rebudes pels articles publicats). 3

4. Pressupost 2012 en l’àmbit d’Universitats (M€) Les taxes del curs 2011/12 ha representat un increment de 11,8 M€ en els ingressos de les universitats públiques Els majors ingressos de graus i cicles ha representat 5,8 M€ per sobre l’IPC dels quals 1,45 M€ s’han destinat a beques equitat i excel·lència 4

5. Reestructuració de l’oferta universitària. Model català de personal acadèmic. Impuls de serveis comuns (consorciats). Nova política de preus i beques. Les universitats, motors del desenvolupament del país. Governança, gestió i finançament. Un conjunt d’actuacions estratègiques 5

6. 1. Reestructuració de l’oferta universitària

7. 7

8. S’han aprovat els criteris generals per a la revisió de la programació i els criteris específics per als estudis de màster (matrícula, progressió, ocupabilitat, professorat, internacionalització i qualitat percebuda) S’ha renovat una part significativa de l’oferta de màsters (-17% i +10%) S’ha acordat el procediment per a la creació de les escoles de doctorat Previsió 2012: Elaboració de la programació plurianual dels estudis de grau («Mapa») aprofundint en l’especialització de les universitats, en les necessitats dels diferents territoris i en l’eficiència del conjunt del sistema universitari català. Potenciar l’oferta d’estudis interuniversitaris. Convocatòria de màsters d’excel·lència 1. Reestructuració de l’oferta universitària 8

9. Una visió global dels estudis de grau a l’actualitat a Catalunya Fer seguiment continuat encaix oferta i demanada Reorientar l’oferta Adequar l’oferta i la demanda en alguns estudis com ara magisteri i medicina 9

10. Nombre total de graus impartits: Curs 2010/11= 459 / Curs 2011/12= 479 10

11. 11

12. Postgraus d’excel·lència • Temàtiques possibles • Arquitectura • Ciència política i relacions internacionals • Biociències, biomedicina i biotecnologia • Economia i Business administration • TIC • Enginyeries • Energia • Matemàtiques • Ciències • Agroalimentari i forestal • Salut • Patrimoni i cultura • Comunicació • ... • Proposta de sistema (Característiques principals): • Una temàtica ben definida • Un lideratge clar • Una estructura a mida • Una demanda suficient • Uns estàndards de qualitat acadèmica elevats • Una orientació internacional • Un objectiu de sostenibilitat financera • Convocatòria d’acreditació d’excel·lència

13. 2. Model català de personal acadèmic

14. 14

15. 15

16. PLA SERRA HÚNTER (2012-2015) • Primera fase 2004-2010: 482 professors permanents contractats. • Objectiu del nou pla: Incrementar la contractació de professorat permanent excel·lent en docència i recerca i amb mèrits homologables amb estàndards internacionals. • Anualment les universitats podran contractar la meitat de les jubilacions del curs anterior i de les baixes sobrevingudes més les contractacions no disposades del curs anterior. Les universitats decidiran quines contractacions corresponen a contractes SH i a places pròpies. • El pla tindrà una direcció acadèmica, nomenada per la GC, escoltades les universitats. Recaurà en un acadèmic de reconegut prestigi i trajectòria. • La comissió de selecció de contractes SH serà nomenada pel rector, d’entre acadèmics de prestigi, consensuats per la universitat i la direcció acadèmica. • La GC finançarà la meitat de cost de cada contractació SH i la meitat de la retribució variable associada, si es el cas. El Pla Serra Húnter va ser aprovat per la Junta del CIC de 1 de desembre de 2011 i incorporat a la Llei 5/2012, del 20 de març, de mesures fiscals, financeres i administratives i de creació de l’impost sobre les estades en establiments turístics 16

17. Ajuts a tasques de suport acadèmic Al sistema actualment hi ha al voltant de 3000 persones investigadores en formació i a l’entorn d’uns 1000 post-doctorals, finançats per les administracions, universitats, projectes de recerca... Convocatòria AGAUR 2012 de assistents de docència i post-docs. Funcions dels assistents de docència: Suport al disseny, realització i avaluació de pràctiques de camp i de laboratori. Seguiment i tutorització dels treballs realitzats pels estudiants. Impartició de classes de pràctiques i seminaris. Suport a la gestió de l’assignatura. Funcions dels post-docs: Suport a tasques docents especialitzades Desenvolupament projectes de recerca Suport a la gestió de projectes de recerca Infraestructures avançades de recerca. 17

18. ESQUEMA DESPLEGAMENT SERRA HUNTER 500 1.000 500 2.000 Altres fonts de finançament (*) Amb el topall del 90% del finançament ordinari En els propers 10 anys es jubilaran fins a 2.000 professors permanents. 18

19. 3. Impuls de serveis consorciats

20. Programa de serveis consorciats • Finançament incentivat (posada en marxa) • Universitats: serveis de valor afegit • Programa 2012 • Compartició CPD’s • Aprofitar infraestructura comuna i model cloud per a comunicacions • Cloud de servidors • Correu electrònic • Emmagatzematge Capa aplicacions universitàries • CESCA/CBUC • Reestructurar governança • Licitació de serveis • Serveis addicionals (PAU’s, Lingüístics, Compres,...) Capa fixa d’informació: servidors,... Subministrador especialitzat Capa fixa de comunicacions: Anella científica, fibra, 1 Gbps Subministrador serveis núvol Subministrador comunicacions

21. Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya Organisme gestor de la prestació de serveis al sistema universitària acadèmic català. Format per les 7 universitats públiques, la UOC i el Govern de la Generalitat Les altres universitats i centres de recerca podran ser membres associats Objectius: Millorar els nivells d’eficiència i eficàcia dels serveis, trobant sinergies i desenvolupaments comuns a les plataformes, tecnologies i serveis. Promoure l’establiment d’aliances en serveis amb xarxes internacionals Operativitat: Previsió de la integració del CESCA i del CBUC Gestió dels nous projectes TIC (CPD, Emmagatzematge, CloudComputing, VoIP i correu electrònic PAS/PDI) Gestió del projecte d’impuls a l’administració electrònica a les universitats Analitzar la possible integració de l’Oficina d’Orientació per a l’Accés a la Universitat i l’Oficina d’Organització de Proves d’Accés a la Universitat Identificar i analitzar altres ens o serveis existents susceptibles de ser incorporats Aprovat per la Junta del CIC de 10 de maig de 2012 21

22. 4. Nova política de preus i beques

23. 23

24. Beques del Ministerio de Educación TRASPÀS DE LES BEQUES UNIVERSITÀRIES: Petició constant i contínua del traspàs de les beques en virtut de la sentència del Tribunal Constitucional de 2001 CONVENI PER A LA GESTIÓ DE LES BEQUES UNIVERSITÀRIES: Incompliment d’incloure en la Llei de pressupostos per a l’any 2012 el pagament de l’endarreriment dels costos de gestió de les beques del període 2005-2011 Incompliment del pagament dels costos de gestió de les beques 2011-2012, inclòs en el conveni de col·laboració signat per al curs 2011-2012 24

25. Un nou model per una millor formació superior 25

26. Polítiques pròpies de beques i prèstecs a Catalunya PRIMER FONS DE BEQUES UNIVERSITÀRIES PROPI: Beques Equitat (1.100.000 €) Beques Excel·lència Acadèmica (300.000 €) PRÉSTECS PER AL FRACCIONAMENT DE LA MATRÍCULA : Conveni amb l’Institut Català de Finances (ICF) per fraccionar el pagament de la matrícula en un màxim de 10 mesos. Serà gestionat per entitats bancàries. Import màxim endeutament 40.000.000.- € 26

27. 5. Les universitats, motors del desenvolupament del país

28. Línies d’actuació Enfortir l’ocupabilitat dels graus i màsters: Programa de pràctiques per a estudiants de grau amb el Consell General de Cambres de Catalunya (2011: Pilot UPF / 2012: Obertura a totes les universitats públiques de Catalunya) Integrar el desenvolupament de competències d'emprenedoria en els programes de formació Promoure doctorats industrials (realització de tesi i inserció professional) Potenciar la creació d’empreses de base tecnològica (start-up i spin-off) Fer de les universitats un aliat estratègic en els processos d’innovació del nostre teixit industrial Promoure un sistema conjunt de promoció de la transferència de tecnologia i coneixement Iniciativa acord de govern recerca i innovació 5. Les universitats com a motors del desenvolupament econòmic del país 28

29. Careers of Doctorate Holders (CDH) -- Basic 2006 indicators OECD

30. Cada programa de doctorat industrial ha de comptar amb un nombre d’empreses “compromeses” (clúster) amb els objectius i la dinàmica del programa. Empresa i universitat defineixen el projecte de recerca de la tesi que haurà de desenvolupar un estudiant. L'estudiant de doctorat industrial passa 100% del seutemps en la sevainvestigaciódistribuïtaproximadament al 50% entre l'empresa i la universitat. L’empresa contracta, per un període de 3 anys, l’estudiant de doctorat industrial, amb un nivell de Màster o de titulació de segon cicle. El salari inicial no serà inferior a 22.000 € anuals bruts. El cost total de la formació de cada estudiant de doctorat industrial (cost salarial i de formació) és assumit al 50% entre l’empresa i la Generalitat de Catalunya. Amb el programa en ple desenvolupament, l’objectiu és que cada any hi hagin 100 tesis llegides en el marc de doctorats industrials Doctorats Industrials 30

31. 6. Governança, gestió i finançament de les universitats públiques

32. Model Català de Governança • Principis: • - Una visió completa de la governança • - Identificar actuacions possibles sense modificacions substancials de la LLei • Àmbits de treball: • Ambició per dissenyar un model propi de governança basat en les millor pràctiques nacionals i internacionals sense pensar en les restriccions que imposa la legislació vigent. • Reforçar l’autonomia institucional per donar més llibertat a les universitats. • Promoure la diversificació per superar el model homogeni i únic. • Obertura social i internacionalització per situar les universitats catalanes com a nodes en els seus camps de coneixement en el context mundial. • Meritocràcia per estendre el principi del mèrit a totes les esferes de la Universitat i en tots els àmbits en coherència amb la seva naturalesa. • Reforçar la cooperació interuniversitària per impulsar els elements de coordinació en formació, recerca, transferència, gestió i serveis compartits que permetin construir i reforçar el sistema universitari. • Calendari: • - Juliol 2012. Presentació  document ponència • - Novembre 2012. Presentació document al govern

33. Primera aproximació a alguns elements del nou model de finançament Ha de ser un instrument clau per al foment de la millora de la qualitat, la internacionalització, l’eficàcia i l’eficiència Vol incentivar les universitats perquè s’orientin més a la millora de la qualitat que al creixement i que prioritzin créixer en aquella part de la seva oferta acadèmica (grau, màster i doctorat) en que es poden assolir major quotes d’excel·lència. El model de finançament ha d’estar dissenyat en forma tal que incorpori incentius per a la qualitat acadèmica i criteris de sostenibilitat econòmica que siguin clars, identificables i traslladables internament a les universitats Inclourà nivells diferenciats d’acreditació de qualitat 33

34. Nova llei d’AQU Catalunya • Objectius: • Consolidar la independència respecte l’administració i les universitats • Evolucionar processos d’avaluació per a la millora cap a la discriminació per nivells de qualitat • Simplificar i concentrar en temes d’alt valor acadèmic afegit • Contribuir a millorar la transparència del sistema universitari • Potenciar la dimensió d’internacionalització en els processos d’avaluació de les universitats • Contribuir a potenciar el model català • Potenciar el model català d’agència d’acreditació d’abast internacional • Previsió d’entrada al Parlament: Juny-juliol de 2012 34

35. Síntesi del pla de treball 2012 35