Vigilància de la Salut Pública
This presentation is the property of its rightful owner.
Sponsored Links
1 / 49

Mireia Jané Checa (MD, MSc, PhD) PowerPoint PPT Presentation


  • 101 Views
  • Uploaded on
  • Presentation posted in: General

Vigilància de la Salut Pública. La importància de la salut internacional. Mireia Jané Checa (MD, MSc, PhD) Subdirecció general de Vigilància i Resposta a Emergències en Salut Pública. VII Jornades Catalanes de Salut Internacional i Medicina Tropical 6 de juny de 2014.

Download Presentation

Mireia Jané Checa (MD, MSc, PhD)

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation

Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author.While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server.


- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - E N D - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -

Presentation Transcript


Mireia jan checa md msc phd

Vigilància de la Salut Pública

La importància de la salut internacional

Mireia Jané Checa (MD, MSc, PhD)

Subdirecció general de Vigilància i Resposta a Emergències en Salut Pública

VII Jornades Catalanes de Salut Internacional i Medicina Tropical

6 de juny de 2014


Mireia jan checa md msc phd

Vigilància de la Salut Pública (I)

24/7

Històricament, el concepte de vigilància epidemiològica es focalitzava en les malalties infeccioses, després s'ha anat obrint incloent-hiles malalties cròniques i els factors de risc

Tot l’any

Vigilància de la salut pública

La vigilància de la salut pública és la recopilació continua i sistemàtica, l’anàlisi i la interpretació de dades relacionades amb la salut necessàries per la planificació, implementació i avaluació de la pràctica en salut pública (WHO, 2012)

Imatge: The Obesity Epidemic: What caused it?. How can we stop it? (October 2010) by Zoe Harcombe / Campanya El fum és fatal.// Campanya Vacuneu-vos contra la grip. Departament de Salut. Generalitat de Catalunya


Mireia jan checa md msc phd

Vigilància de la Salut Pública (II)

  • Incorpora un nou paradigma de la vigilància: la resposta ràpida a

  • alertes emergències: la Intel·ligència epidemiològica

  • En un nou entorn que comporta reptes i implicacions de futur:

  • Desenvolupament tecnològic de gran magnitud

  • Globalització

  • Context de recessió econòmica important

Adaptació als canvis

Importància de la salut

internacional

Sinèrgies

Retorn de la informació


Mireia jan checa md msc phd

Vigilància de la Salut Pública (III)

Els sistemes de vigilància han d’ajudar a planificar polítiques i avaluar programes

Sistemes d'informació no són sistemes de vigilància interpretació/ús

(Tipus de sistema- Registre poblacional/exhaustiu vs enquestes/ si té en compte demografia/ …)

  • Sistemes tradicionals rutinaris detecten problemes però a vegades són insuficients:

    • Necessitat de treball amb altres registres

    • Complement amb altres sistemes de recerca qualitativa

Necessitat de treball conjunt salut pública amb assistència,

laboratoris, àmbit comunitari ...

sinèrgies


Mireia jan checa md msc phd

Vigilància de Salut Pública: Principals línies de treball

1. Monitoratge sistemàtic malalties transmissibles, no transmissibles i determinants de salut

2. Detecció i resposta ràpida a alertes de Salut Pública

3. Programes específics: Prevenció i control

4. Malalties emergents: Prevenció i control

5. Coordinació, comunicació i difusió de la informació per a l’acció

Vigilància Internacional enfront amenaces de salut pública

SALUT INTERNACIONAL GLOBAL

Alguns Programes específics: avaluació, resultats i reptes


Mireia jan checa md msc phd

Vigilància internacional: què engloba?

  • Integra actuacions sistemàtiques i continues de vigilància

  • que permeten estar alerta, i detectar precoçment

  • qualsevol amenaça per la salut pública mundial així com

  • garantir la seva ràpida resposta

Recopilació de la informació

Anàlisi i

interpretació

  • Actuacions coordinades i en xarxa en la

  • vigilància internacional de la salut pública

  • (organismes institucionals, professionals de formació multidisciplinar,

  • diferents àmbits i sectors implicats, a nivell europeu, estatal i

  • autonòmic)

Difusió dels resultats


Mireia jan checa md msc phd

Vigilància internacional: Com l’entenem?

És l’Alerta i la Resposta global a Epidèmies i Pandèmies

OMS, en pro de la seguretat sanitària en el món

Vigilància: Conjunt d’actuacions que permeten que “tots els països tinguin la capacitat de detectar, comprovar ràpidament i respondre de forma adequada a les amenaces de malalties emergents i amb tendència a produir epidèmies, a fi de reduir al mínim el seu impacte en la salut …”.

OMS

“Alerta mundial …

… resposta mundial”

OMS

Internacional: “Tot moviment de viatgers, equipatges, càrregues, contenidors, mitjans de transport, mercaderies o paquets postals mitjançant una frontera internacional, incloent el comerç internacional”

OMS

Imatge: pàgina web OMS

Font: Carlos Castillo-Salgado. Trends and Directions of Global Public Health Surveillance. Epidemiologic Reviews Advance Access published June 9, 2010. http://epirev.oxfordjournals.org/content/early/2010/06/09/epirev.mxq008


Mireia jan checa md msc phd

Vigilància internacional: Per què és necessària? (I)

Les malalties transmissibles i altres amenaces de salut pública es poden propagar ràpidament a través de fronteres

OMS

  • Ens trobem en un moment de globalització

  • Tot està interconnectat

  • Es produeixen contínuament canvis de forma molt ràpida

Augment volum viatgers

Expansió sense precedents: Internet i tecnologies

Expansió comerç internacional

Canvi climàtic (gestió dels recursos naturals, urbanització, desforestació, contaminació…)

Imtage: pàgina web OMS

Impacte ambiental: activitat humana diària

Font: Thomas C. Quinn* and Jonathan M. Samet. Epidemiologic Approaches to Global Health. Epidemiologic Reviews. Published by Oxford University Press on behalf of the Johns Hopkins Bloomberg School of Public Health 2010. Vol. 32, 2010

http://epirev.oxfordjournals.org/content/32/1/1.full.pdf+html


Mireia jan checa md msc phd

Vigilància internacional: Per què és necessària? (II)

  • 400 milions de persones/any viatgen internacionalment

  • És possible viatjar d’un lloc a una altre del planeta en menys temps que el període d’incubació de moltes malalties infeccioses (es triga menys de 36 hores en donar la volta al món)

Imatge: pàgina web Aeroport de Barcelona- El Prat

Al 2013, 35.210.735 passatgers van passar per l’aeroport de Barcelona- El Prat

Font: Aeroport de Barcelona- El Prat


Mireia jan checa md msc phd

Vigilància internacional: Per què és necessària? (III)

  • La incidència de tuberculosi i d’Influença augmenta amb els vols de llarga durada

  • Cas de ràbia

  • terrestre 2013:

  • Malalties transmissibles per vectors

Alerta nivell 1. 5 àrees de restricció a Catalunya. Gos amb ràbia importada del Marroc. Propietaris residents a Catalunya

(Ex: Dengue, West Nile, Chikungunya)

Imatge: pàgina web OMS

Imatge: pàgina web Agència de Salut Pública de Catalunya


Mireia jan checa md msc phd

Vigilància internacional: Per què és necessària? (IV)

24/7

  • A això, s’afegeix la ràpida adaptació d’alguns

  • microorganismes i les resistències antimicrobianes,

  • que amenacen l’aparició de malalties transmissibles

  • i/o potencials problemes

  • També l’existència de fuges o abocaments de productes

  • químics, catàstrofes naturals, accidents nuclears o

  • bioterrorisme

Tot l’any

Font: The Challenge of emerging infectious diseases: high time for integrated global response. Journal Pakistan Medical Association

“Alerta mundial …

… resposta mundial”

OMS

Fotos: web Generalitat de Catalunya.


Mireia jan checa md msc phd

Vigilància internacional: Per què és necessària? (V)

24/7

Una crisi sanitària en un país pot afectar ràpidament a altres parts del món

Tot l’any

“Alerta mundial …

… respuesta mundial”

OMS

És decisiu una vigilància internacional contínua, en estat d’alerta, amb un lideratge global i la implicació de tots els països /regions del món

Circuïts àgils

Bona comunicació de risc

Permet donar una resposta ràpida i vetllar per un control efectiu davant qualsevol alerta internacional

Una detecció precoç permet canviar la corba epidèmica, disminuir la probabilitat de propagació de malaltia i mitigar l’impacte sobre la salut

Imatge: pàgina web OMS


Mireia jan checa md msc phd

La vigilància internacional: estructura i circuits

La vigilància global i internacional de la Salut Pública mundial

Contempla 3 factors

El Reglament Sanitari Internacional

La xarxa global de salut pública internacional

Comunicació amb tots els stakeholders

Comunicació amb tots els stakeholders

Centre Nacional d’Enllaç de cada País

Comunitat autonòma del país

OMS

(Punt de contacte)

La revisió contínua de guies i protocols d’actuació en una vigilància global

Font: Carlos Castillo-Salgado. Trends and Directions of Global Public Health Surveillance. Epidemiologic Reviews


Mireia jan checa md msc phd

1. El Reglament Sanitari Internacional (I)

  • És l’instrument jurídic internacional existent

  • És vinculant per a 196 països (81%). Obliga als països

  • a comunicar a la OMS els brots de certes malalties i

  • determinats esdeveniments de salut pública

  • El seu principal objectiu és:

(consensuado en la 58ª Asamblea Mundial de la Salud en el 2005 y entró en vigor en el 2007)

“Prevenir la propagació internacional de malalties, protegir enfront la propagació, controlar-la i donar-li una resposta de salut pública proporcionada i restringida als riscos per la salut, evitant interferències innecessàries amb el trànsit i el comerç internacionals” (Síndrome Respiratori Agut Greu, nova pandèmia de grip…)

Imatge: Reglament Sanitari Internacional. 2005. 2ª edició. OMS. Pàgina web de la OMS

Font: Reglament Sanitari Internacional. Organització mundial de la Salut. 2ª edició, 2008. http://www.who.int/ihr/es/


Mireia jan checa md msc phd

1. El Reglament Sanitari Internacional (II)

  • El RSI es basa en la carta de les Nacions Unides i la

  • Constitució de la OMS

  • Defineix els drets i les obligacions dels països a notificar a la

  • OMS certes malalties i qualsevol esdeveniments imprevisible

  • /inusual que pot constituir una emergència de salut pública

  • d’importància internacional (article 5, 6 i 7)

  • La OMS designa els Punts de Contacte pel RSI que han de

  • comunicar-se permanentment amb els Centres

  • Nacionals d’Enllaç de cada país

Imatges: pàgina web OMS

Centre Nacional d’Enllaç de cada País

OMS

(Punt de contacte)

Comunitat autonòma del país


Mireia jan checa md msc phd

2. La xarxa global de Salut Pública Internacional (I)

Permet disposar d’informació a escala global i a temps real sobre potencials amenaces, brots i emergències de salut pública. Ex: l’Ébola, la grip A H7N9, el MERS-CoV ...

Centre nacional d’enllaç (cada país)

Imagen: página web OMS

Comunitat autònoma del país

OMS

Subdirecció General de Vigilància i Resposta a Emergències de Salut Pública (ASPCAT)

Global Alert and Response

Centre de coordinació d’Alertes i Emergències Sanitàries (CCAES)

UVEs/ASPB/SUVEC

(Unitats de Vigilància Epidemiològica)


Mireia jan checa md msc phd

2. La xarxa global de Salut Pública Internacional (II)

  • La comunicació internacional: diverses vies de

  • compartir informació actual a temps real

  • Xarxes formals i informals

    • Global OutbreakAlert and ResponseNetwork-GOARN

    • ProMED, Public Health Agency of Canada’s Global Public

    • Health Intelligence Network (GPHIN), HealthMap, FluNet

Imatges de les webs oficials : The 7th World Alliance for Risk Factor Surveillance (WARFS) Global Conference, GPHIN, WHO, FluNet, DengueNet, AMNET7 Foto: pàgina web OMS


Mireia jan checa md msc phd

2. La xarxa global de Salut Pública Internacional (III)

Catalunya Subdirecció General de Vigilància i Resposta a Emergències de Salut Pública (ASPCAT)

El seu paper és el de coordinació de les actuacions següents:

  • Vigilància, monitoratge continu i detecció

  • precoç d’esdeveniments que suposin nivells

  • de morbiditat o mortalitat superiors a lo previst

  • en temps i espai

  • Comunicar immediatament tota amenaça de salut

  • pública al CCAES

  • Aplicar immediatament mesures de contenció i control

  • mitjançant les UVEs territorials

  • Donar suport: personal especialitzat/ logística/ assistència in situ

Imatge: logo CCAES. Pàgina web del Ministeri de Sanitat Polítiques Socials i Igualtat. Logo OMS; pàgina web de la OMS

Subdirección General de Vigilancia y Respuesta a Emergencias de Salud Pública

Font: web ASPCAT. Vigilància de la Salut Pública http://salutpublica.gencat.cat


Mireia jan checa md msc phd

2. La xarxa global de Salut Pública Internacional (IV)

Catalunya Subdirecció General de Vigilància i Resposta a Emergències de Salut Pública (ASPCAT)

  • Gestionar amb els responsables superiors dels àmbits

  • implicats:

  • Comunicació amb“massmedia”, hospitals, atenció primària,

  • laboratoris, cossos de seguretat i altres stakeholders en funció

  • de l’alerta…: Difusió de la informació i recomanacions del

  • CCAES i de l’OMS

Aplicació de mesures de contenció i control

Fotos: membres equip vigilància. ASPCAT

Foto: diferents moments jornada Vigilància de la Salut Pública. 24 octubre 2013


Mireia jan checa md msc phd

3. La revisió contínua de guies i protocols d’actuació en una vigilància global

  • Els protocols i les guies d'actuació són plans d'acció per tal

  • d’aconseguir una intervenció coordinada enfront un

  • esdeveniment de salut pública

  • Adreçats als professionals de l’àmbit de la salut com a instrument

  • de treball amb recomanacions d’intervenció consensuades

  • internacionalment

  • També és molt important la difusió divulgativa entre professionals

  • i població:

  • Butlletí VigilànciaASPCAT (mensual)

  • Butlletí Epidemiològic de

  • Catalunya on-line

  • Videocàpsules

  • La salut també viatja

  • Tuberculosi

  • Chagas


Mireia jan checa md msc phd

Síndrome Respiratòria de l’Orient Mitjà nou coronavirus (MERS-CoV) (I)

Exemples

  • Amb data 28 de maig de 2014, des del març del 2012 s’han

  • notificat 660 casos d’infecció pel nou coronavirus (MERS-CoV).

  • 204 han mort (letalitat 30,9%)

  • Tots els casos notificats estan associats amb la transmissió del

  • MERS-CoV en Orient Mitjà

  • Rang d’edat dels casos: 2 i 94 anys59% són homes

  • 96 casos (14,6 %) s’han donat en

  • personal sanitari

  • Confirmació de casos en la UE:

  • França, Regne Unit, Itàlia,

  • Alemanya, Holanda i Grècia.

  • També a EEUU, Tunísia,

  • Malàisia i Filipines

Imatge: Actualització setmanal del Síndrome Respiratori d’Orient Mitjà, nou coronavirus. Obtingut del Communicable Disease Threats Report. ECDC


Mireia jan checa md msc phd

Síndrome Respiratòria de l’Orient Mitjà nou coronavirus (MERS-CoV) (II)

Exemples

Actuacions

Vigilància reforçada en tots els centres assistencials coordinada des de la Subdirecció general de Vigilància i Resposta a Emergències de Salut Pública mitjançant les Unitats de Vigilància Epidemiològica (UVEs)

Protocols de procediments d’actuació i de declaració urgent davant qualsevol sospita de cas provinent d’Aràbia Saudita, Qatar, Jordània, Emirats Àrabs Units, Oman, Kuwait

Consells a professionals i a població

(viatge a la Meca, octubre 2013/ maig 2014

increment viatges i creuers)

Informació actualitzada setmanalment a la web i al butlletí de Vigilància ASPCAT

S’han produït diverses notificacions per sospita que finalment han estat descartades


Mireia jan checa md msc phd

Virus del Ébola (I)

Exemples

  • Amb data 28 de maig de 2014, des del març de 2014 s’han

  • notificat 248 casos d’infecció pel virus de l’Ébola, dels quals 171

  • han mort (letalitat del 69%)

  • Els casos notificats s’han donat a Guinea Konakry, Mali, Libèria i

  • Sierra Leone)

  • La transmissió es produeix mitjançant el contacte amb sang,

  • secrecions i altres fluids corporals, teixits i òrgans

  • 26 casos (10,5%)

  • s’han donat en

  • personal sanitari

  • Període d’incubació

  • entre 2 i 21 dies

Mapa: informes d’alertes en salut pública: Brot de febre hemorràgica pel virus de l’Ébola en diversos districtes de Guinea (Conakry). CCAES. Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat


Mireia jan checa md msc phd

Virus de l’Ébola (II)

Exemples

Difusió de les “Recomanacions per a la prevenció de l’infecció del personal sanitari en contacte amb casos confirmats o sospitosos de febre hemorràgica pel virus de l’Ébola”

Actuacions

  • Informació a centres sanitaris

  • Protocol de procediment

  • Protocol amb consells per a professionals

  • sanitaris i/o cooperants que van o venen

  • zones en risc

Mapa: informes d’alertes en salut pública: Brot de febre hemorràgica pel virus de l’Ébola en diversos districtes de Guinea (Conakry). CCAES. Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat


Mireia jan checa md msc phd

Virus de l’Ébola (III)

Treball coordinat amb cooperació internacional

Informació de les persones quan arriben i

quan acaben el període de vigilància


Mireia jan checa md msc phd

Virus de la grip aviària A (H7N9) (I)

Exemples

  • Amb data 28 de maig de 2014, des de juny de 2013

  • s’han notificat 439 casos de grip aviària (H7N9). 156 han mort

  • (letalitat 35,5%)

  • La major part dels casos han tingut contacte proper amb aus

  • Les zones afectades són Zhejiang, Guangdong, Fujian, Jiangsu,

  • Shanghai, Hunan, Beijing, Guangxi, Jiangxi, Anhui i Jilin

Mapa: WHO/ Imatge: ECDC

  • No hi ha evidència clara

  • de transmissió de

  • persona - persona

  • Interval dels casos

  • oscil·la entre 2 i 84 anys


Mireia jan checa md msc phd

Virus de la grip aviària A (H7N9) (II)

Exemples

Actuacions

  • Reunió de la Comissió Assessora de Vigilància de la grip

  • Reforç de vigilància en persones que procedeixen de la zona

  • afectades

  • Recomanacions per a viatgers a aquestes àrees

  • Informació actualitzada setmanalment sobre casos de grip

  • aviària A (H/N9) en humans a Xina web ASPCAT i canal salut

Mapa: WHO/ Imatge: ECDC


Mireia jan checa md msc phd

Programes específics

Malalties en fase d’eliminació: xarampió, polio

Programes específics: tuberculosi, Chagas


Mireia jan checa md msc phd

Plans d’eliminació de malalties

Decret 67/2010, de 25 de maig, (vigent) en el que es regula el sistema de notificació de les MDO i brots epidèmics del Departament de Salut

  • La simple sospita obliga al metge/essa que

  • les detecta a notificar-les urgent

  • Vigilància diària

  • Els darrers brots han estat associats a

  • casos índex procedents de l’estranger

  • Mantenir cobertures vacunals altes

  • Vacunació persones que viatgen

  • Vacunació dels professionals assistencials

  • Exemple: xarampió

Paper clau de la Salut Internacional


Mireia jan checa md msc phd

Taxa de xarampió notificat (casos per 1 milió) segons país de la UE. Gener- desembre 2013 (n=10.271)

Mapa: Implementing the ECDC Action Plan for Measles and Rubella. European Centre for Diseases Prevention and Control (ECDC). Special Report. www.ecdc.europa.eu


Mireia jan checa md msc phd

Taxes d’incidència de xarampió.

Catalunya, 1983-2013

2014, actualment, brot amb 131 casos

Font: Registre de MDO. Subdirecció general de Vigilància i Resposta a Emergències de Salut Pública.


Mireia jan checa md msc phd

Distribució dels casos de xarampió per data d’inici de l’exantema. Catalunya, 2014

131 casos confirmats

146 casos descartats

3 casos pendents

285 casos sospitosos

Cas 1 importat

(Bcn-Hospitalet)


Mireia jan checa md msc phd

Distribució dels casos de xarampió segons grup d’edat. Catalunya, 2014

El 60,3% dels casos són entre 25-52 anys

L’anàlisi filogenètic

Genotip B3

30 casos en personal sanitari (23,0%)

4 en metges (13,4%)

13 en infermeria/Auxiliar infermeria (43,3%)

6 personal ambulàncies/ zeladors (20,0%)

7 en altres(administratius,manteniment) (23,3%)

n = 131 casos confirmats

Font: Subdirecció general de Vigilància i Resposta a Emergències de Salut Pública.


Mireia jan checa md msc phd

Distribució de casos confirmats de xarampió per grups d’edat i hospitalització. Catalunya, 2014

37 casos hospitalitzats (taxa hospitalització: 28,2%) Tots ells no vacunats

n = 131 casos

Font: Subdirecció general de Vigilància i Resposta a Emergències de Salut Pública.


Mireia jan checa md msc phd

Actuacions generals realitzades

  • Treball intern de la SGVRESP. Les UVEs, l’ASPB i el SUVEC han fet un seguiment dels casos i de les actuacions precoces en els

  • casos secundaris

  • Notes informatives penjades a la web Canal Salut i ASPCAT. S’ha enviat a CatSalut i CatSalut Respon per difondre-ho entre els centres

  • Vídeo càpsula “La salut també viatja”, “Sabies que el xarampió és una malaltia encara freqüent que pot produir pneumònia i fins i tot encefalitis?. Vacuna’t!”

  • S’ha col·laborat amb CatSalut Respon per aclarir dubtes i

  • agilitzar les notificacions a SUVEC per tal de posar en marxa les mesures de contenció de brot amb actuacions postexposició

  • en casos secundaris el més aviat possible

  • S’ha vigilat estocs vacunes

  • S’han creat 2 comissions de treball:

  • S’ha distribuït un document específic per a personal sanitari

  • S’ha fet enviament recordatori Programa Salut Internacional de

- interna

- externa

l’ICS (PROSICS)


Mireia jan checa md msc phd

En resum

  • Es recomana aïllament respiratori. Tots els professionals que

  • treballen en centres sanitaris haurien d’estar immunitzats

  • contra el xarampió

  • Paper clau de la salut internacional

Vacunació viatgers

Vacunació personal sanitari

Imatges vídeo càpsula “La salut també viatja”. ASPCAT


Mireia jan checa md msc phd

Poliomielitis (I)

Exemples

  • Des del 1983 absència de casos per virus de la polio salvatge a

  • Catalunya

(risc)

  • 3 països amb focus endèmics: Pakistan, Afganistan i Nigèria

  • La OMS va convocar el Comitè d'Emergència a finals d’abril

  • En el context de la iniciativa mundial d’eradicació de la poliomielitis, el

  • Comitè d’Emergència recomana una resposta internacional

  • coordinada per evitar un possible fracàs en l’eradicació global

  • d’aquesta malaltia

  • Actualment hi ha 3 països que n’han exportat casos: Pakistan, Síria i

  • Camerun

  • Els països on hi ha reintroducció de casos del poliovirus salvatge, però

  • que actualment no n’han exportat casos, són: Guinea Equatorial,

  • Etiòpia, Iraq, Israel, Somàlia i especialment Nigèria i Afganistan


Mireia jan checa md msc phd

Poliomielitis (II)

Exemples

Actuacions

  • Vigilància de les Paràlisis Flàccides Agudes (PFA) en <15 anys:

  • notificació de casos compatibles amb PFA, cerca activa de casos amb

  • rastreig de 0 casos mensual a hospitals pediàtrics, recopilació semestral de

  • casos no notificats a través de les altes hospitalàries pel registre Conjunt

  • Mínim Bàsic de dades hospitalàries

  • Reforçar sistemes de vacunació i identificar bosses de població amb baixa

  • cobertura

  • Adoptar mesures indicades per l’OMSen quant a viatgers que van a zones

  • endèmiques:

Recomanació a residents/ visitants de llarga estada (4st) en zones endèmiques a que rebin 1 dosi de vacuna OPV o IPV entre 4 setmanes i 12 mesos abans de fer el viatge tornada

Número de casos

Darrers 2 casos al 1983

Font: Registre de MDO. Subdirecció general de Vigilància i Resposta a Emergències de Salut Pública.


Evoluci de la tuberculosi a catalunya i a pa sos desenvolupats 1996 2012 i

Alguns Programes específics: tuberculosi

Evolució de la tuberculosi a Catalunya i a països desenvolupats. (1996-2012) (I)

Exemples

Bona evolució de la tendència, però encara hi ha alta incidència comparada amb països del nostre entorn

Font: European Centre for Disease Prevention and Control i Center for Disease Control


Mireia jan checa md msc phd

Tuberculosi : Evolució a Catalunya segons origen. 2000-2012 (II)

Exemples

Font: Registre de tuberculosi. Subdirecció general de Vigilància i Resposta a Emergències de Salut Pública.


Mireia jan checa md msc phd

Evolució de la tuberculosi a Catalunya segon l’origen dels malalts. 2000-2012 (III)

Exemples

Catalunya receptora de molta immigració. Al 2000, un 16,8% dels casos amb tuberculosi eren nouvinguts. Al 2012, era un 46,2%

Font: Registre de tuberculosi. Subdirecció general de Vigilància i Resposta a Emergències de Salut Pública.


Mireia jan checa md msc phd

Tuberculosi: canvis realitzats (IV)

Exemples

  • Incorporació d’agents de salut comunitària a les Unitats de

  • Vigilància Epidemiològica

  • Seguiment del tractament de persones nouvingudes (menys pèrdues)

  • Millora en completar el cens de contactes del casos de

  • tuberculosi en persones nouvingudes

  • Intervencions comunitàries per modificar coneixements i actituds

  • Tractament supervisat en règim hospitalari i ambulatori

  • Major implicació dels serveis socials


Mireia jan checa md msc phd

Tuberculosi: resultats (V)

Exemples

  • Tendència decreixent de la incidència de tuberculosi

  • Alt compliment del tractament molt similar entre autòctons i nouvinguts

  • Manteniment de la baixa prevalença de tuberculosi multiresistent (1,4%)

(2006-2012)

Evolució tractament completat. Casos nous de tuberculosi pulmonar bacil·lífera segons país d’origen a Catalunya. 2004-2011

Font: Registre de tuberculosi. Subdirecció general de Vigilància i Resposta a Emergències de Salut Pública.

Objectiu ≥85%

Pòster: Pot ser tuberculosi?. Diferents idiomes. ASPCAT


Mireia jan checa md msc phd

Tuberculosi: reptes pendents (VI)

Exemples

  • Fenomen “visitingfriends and relatives” (VFR) en temps de crisi

Prevenció en nens nascuts aquí, però fills de pares nouvinguts, que visiten país d’origen

Abordatge pediàtric

  • Necessitat de mantenir alerta als professionals sanitaris per a

  • que malgrat la baixada de la incidència, sospitin la malaltia i

  • disminueixin el retard diagnòstic

Imatges: canal salut


Mireia jan checa md msc phd

Entre 1 i 5 casos

Entre 6 i 10 casos

Entre 11 i 20 casos

Més de 20 casos

Programa de Malaltia de Chagas (I)

Exemples

  • Magnitud, cada any >6.000 dones procedents de zones

  • endèmiques de Chagas donen a llum a Catalunya

  • Taxa de cobertura: 69% (2010) i 85% (2011)

  • 313 dones embarassades positives a Trypanosomacruzi

  • Taxa de transmissió congènita: 5,5% (2010) i 6,1% (2011)

  • Seguiment complet

  • de 154 nadons

Font: Registre de Vigilància Microbiològica. Subdirecció general de Vigilància i Resposta a Emergències de Salut Pública.

(dificultats de localització, tornen al seu país, etc.)


Mireia jan checa md msc phd

Malaltia de Chagas: Sinèrgies amb salut comunitària (II)

Exemples

  • Vigilància activa de nadons amb estat serològic desconegut

  • als 9-12 mesos de vida.

  • Trucades telefòniques, visites

  • domiciliàries i espais comunitaris

  • Activitat de sensibilització /

  • formació

  • Control serològic als nadons

Coordinació amb l’unitat de Medicina Tropical i Salut Internacional Drassanes

En un àrea del Baix Llobregat, s’han localitzat 30 nadons de 42 mares (71,4%). Control dels nadons


Mireia jan checa md msc phd

Malaltia de Chagas: reptes de futur (III)

Exemples

  • Millora en el seguiment dels nadons a través de l’àmbit pediàtric

  • Reforç de la vigilància pediàtrica als CAPs: mitjançant cursos/

  • xerrades de formació dirigides al personal pediàtric (metgesses i

  • infermeres) i els referents per àrea

  • Augment de la notificació de control dels altres fills de mares

  • positives al T.cruzi. El 2010 es van notificar que s’havien controlat

  • el 5,1% dels germans vs el 51,2% el 2011

  • Augment de la cobertura del Programa i millora de la informació

  • recollida en relació al total d’embarassades cribrades


Mireia jan checa md msc phd

Conclusions

  • La vigilància de la salut internacional és cada

  • vegada més important:

“Alerta mundial …

… resposta mundial”

OMS

Una resposta ràpida davant una amenaça de salut pública permet frenar la propagació d’una malaltia en una població concreta i en altres països

És important conèixer els circuits de comunicació interns i externs i tots els professionals implicats per actuar ràpidament

Imagen: página web OMS

  • Són essencials les sinèrgies entre salut pública i salut

  • internacional

  • Les infeccions i la vigilància de la salut internacional són àrees

  • prioritàries del PINSAP


Mireia jan checa md msc phd

Moltes

gràcies!

http://salutpublica.gencat.cat


  • Login