Bloc 6: Els intercanvis en un món global

1. Bloc 6:Els intercanvis en un món global

2. -L’economia dels diferents estat està integrada en un sol sistema econòmic, dominat pel capitalisme. Els centres de decisió de l’economia ja no depenen dels estats sinó de les grans empreses multinacionals i dels sistemes financers. -La globalització comporta poder comprar qualsevol producte fet a qualsevol lloc del planeta. -Amb la globalització els centres de decisió s’han allunyat cada vegada més dels ciutadans. LES XARXES DE COMUNICACIONS I ELS INTERCANVIS. LA GLOBALITZACIÓ DE L’ECONOMIA.

3. -Econòmiques: augment de les desigualtats econòmiques entre els Estats i dins de cada Estat entre els diferents sectors de la població; domini absolut de les multinacionals que organitzen la producció en tots els sectors emprant estratègies com la deslocalització de les activitats econòmiques; manteniment de l’intercanvi desigual en el comerç internacional. -Polítiques: disminució de la capacitat reguladora dels Estats que sovint prenen decisions en funció dels interessos de les empreses multinacionals o de les imposicions d’organitzacions internacionals com el FMI o el Banc Mundial; aparició de conflictes territorials clarament vinculats als interessos econòmics . -Socials: les desigualtats econòmiques produeixen fenomen d’exclusió social a nivell nacional, regional i local; s’introdueixen nous valors fonamentats en l’individualisme i el consum que influeixen negativament sobre el conjunt de la societat, en l’àmbit de la cultura s’està produint una colonització cultural degut a l’extensió del model occidental... LES XARXES DE COMUNICACIONS I ELS INTERCANVIS. CONSEQÜÈNCIES DE LA GLOBALITZACIÓ.

4. -El desenvolupament tècnic de les comunicacions i dels transports han fet possible els intercanvis molt ràpids d’informació, mercaderies i persones. -L’expansió de les empreses multinacionals i de la gran banca internacional han permès l’extensió del capitalisme a escala mundial. LES XARXES DE COMUNICACIONS I ELS INTERCANVIS. FACTORS QUE HAN AFAVORIT LA GLOBALITZACIÓ DE L’ECONOMIA.

5. BANC MUNDIAL: Entitat financera que es va crear per prestar diners a països que patien importants problemes econòmics. FMI (FONS MONETARI INTERNACIONAL): Es dedica a fomentar la cooperació monetària i el comerç internacional. OMC (ORGANITZACIÓ MUNDIAL DEL COMERÇ): Organisme vinculat a les Nacions Unides que s’encarrega de vigilar l’acompliment dels acords adoptats pel GATT(General Agreement on Tariffs and Trade). OCDE (ORGANITZACIÓ PER A LA COOPERACIÓ I EL DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC): MULTINACIONALS: Sense poder polític, les seves accions tenen molta influència en les decisions de moltes institucions oficials. LES XARXES DE COMUNICACIONS I ELS INTERCANVIS. ORGANITZACIONS MUNDIALS QUE LIDEREN LA GLOBALITZACIÓ.

6. -Els productes que exporten els països subdesenvolupats són recursos naturals (fonts d’energia o minerals) i productes agraris sense elaborar, que són de baix preu i han de vendre als mercats mundials a través de les borses dels països del nord. -Mentre que el productes manufacturats de major preu són controlats per les principals àrees industrials del món: Europa Occidental, Japó i Amèrica del Nord i pels nous països industrialitzats (NPI). LES XARXES DE COMUNICACIONS I ELS INTERCANVIS. L’INTERCANVI DESIGUAL 1.

7. -En l’economia actual existeixen uns fluxos no visibles com el capital i la informació que també són controlats pels estats rics. -Per tant, entre el centre i la perifèria s’estableixen relacions d’intercanvi desigual ja que els països del centre controlen els preus del mercat i els de la perifèria,no. A més els països del centre produeixen productes de preu més elevat que els productes que produeixen els països de la perifèria. -Les conseqüències d’aquest intercanvi desigual és que la separació entre els estats rics i pobres cada vegada és més important i que els països subdesenvolupats cada vegada estan més endeutats i el seu deute extern cada vegada és més alt. LES XARXES DE COMUNICACIONS I ELS INTERCANVIS. L’INTERCANVI DESIGUAL 2.

8. -L’especialització econòmica no és una decisió lliure presa per les economies nacionals, sinó que les regles del mercat global són les que les imposen. En tot cas, les decisions són lliures només entre el grup de països més rics. Exemples: -L’Àfrica subsahariana s’ha especialitzat en la comercialització de primeres matèries (productes agrícoles i miners), sense que hi hagi cap mena de transformació. Són d’altra banda, les grans empreses multinacionals les que controlen els sectors estratègics de la producció (Ex. Cafè). LES XARXES DE COMUNICACIONS I ELS INTERCANVIS. L’ESPECIALITZACIÓ ECONÒMICA MUNDIAL 1.

9. -Països petrolers dedicats a l’exportació i controlats per empreses multinacionals. -El cas xinès: s’ha especialitzat en productes de fabricació barata. Són els baixos salaris el que fan competitius els seus productes. -L’especialització en sectors que requereixen una elevada inversió en I+D, amb una producció d’elevat valor afegit, només la poden portar a terme les economies del G-8 i països industrialitzats. (Ex. Sector de l’electrònica, indústria farmacèutica...)‏ LES XARXES DE COMUNICACIONS I ELS INTERCANVIS. L’ESPECIALITZACIÓ ECONÒMICA MUNDIAL 2.

10. Tot i la liberalització del comerç mundial, el sector agrari no està regit per les lleis del lliure mercat mundial. - La realitat dels països rics: Els països més rics intervenen en el sector agrari a fi d’afavorir la seva agricultura, ja sigui per la via de les subvencions a la producció o per la imposició de polítiques aranzelàries a la importació de productes estrangers. Un exemple és PAC (Política Agrària Comuna de la Unió Europea). -PAC: els pagesos europeus han rebut subvencions per produccions concretes (lli, gira-sol...), s’han fixat preus de taxació, s’ha intervingut en els preus (a fi d’evitar la caiguda de preus, la UE ha comprat excedents i estocs), ha limitat les importacions de productes (ex. Avellanes i fruita seca de Turquia), s’ha subvencionat la reducció de la producció (10 % de terres de guaret), s’han ofert crèdits a baix interès. - Aquestes mesures també són similars a la política agrària nord-americana, que subvenciona la seva pagesia i imposa mesures proteccionistes per defensar la pròpia producció. LES XARXES DE COMUNICACIONS I ELS INTERCANVIS. MERCAT MUNDIAL DE PRODUCTES AGRARIS 1.

11. - Els productors dels països pobres estan obligats a vendre els seus productes al preu que fixen les grans companyies transformadores (ex. cafè, el cotó, etc.). D’altra banda, topen amb les mesures proteccionistes dels estats rics que subvencionen la seva producció. - Conclusió clara: la llibertat de comerç o lliure competència no existeix perquè les polítiques comercials dels països rics ho impedeixen. LES XARXES DE COMUNICACIONS I ELS INTERCANVIS. MERCAT MUNDIAL DE PRODUCTES AGRARIS 2.

12. -La majoria els trobem al sud-est asiàtics: Corea del sud, Taiwan, Hong Kong, Singapur (Quatre Dracs), Malàisia, Tailància, Indonèsia, Filipines... -Solen ser estat dominats per règims polítics autoritaris i amb una mà d’obra abundant i ben preparada, que han protagonitzat un enorme creixement industrial relacionat amb el fenomen de la deslocalització. Tanmateix la seva economia encara es troba en fase d’afermament i fragilitat per la seva dependència de l’exportació i de les decisions exteriors. LES XARXES DE COMUNICACIONS I ELS INTERCANVIS. NPI (NOUS PAÏSOS INDUSTRIALITZATS)‏

13. Causes : econòmiques i polítiques. Destinació: Dels països pobres cap els països rics. Conseqüències: País d’origen: pèrdua de població jove, disminució de l'atur, remesa de divises. País receptor: augment de la població jove, racisme, mà d’obra barata, mestissatge cultural Proposa alguna solució: invertir al país d’origen. Condonar el deute… LES XARXES DE COMUNICACIONS I ELS INTERCANVIS. LES MIGRACIONS AL MÓN ACTUAL.

14. - Polític: prioritzar la importància d’un territori per interès polític. Ex. Madrid. - Econòmic: Rendibilitat)‏ - Ordenació territorial: invertir en zones aïllades o deprimides. LES XARXES DE COMUNICACIONS I ELS INTERCANVIS. CRITERIS PER DISSENYAR LES XARXES DE TRANSPORT.