1 / 7

História de la fotografía

História de la fotografía. Bárbara Esteban Triviño 4t C. Els inicis de la fotografía.

stew
Download Presentation

História de la fotografía

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author. Content is provided to you AS IS for your information and personal use only. Download presentation by click this link. While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server. During download, if you can't get a presentation, the file might be deleted by the publisher.

E N D

Presentation Transcript


  1. História de la fotografía Bárbara Esteban Triviño 4t C

  2. Els inicis de la fotografía El veritable antecedent de la creació fotografica és la necessitat de l'home modern del s. XX de plasmar la realitat a traves d'un nou llenguatge , expressat amb l'ajuda de les maquinas no de la expresion artistica, com ho habia estat fins a la data. Com antecedents de la fotografia se sol assenyalar a la càmera fosca, a diverses investigacions físic-químiques sobre la reacció de les sals de plata a la llum, així com a les tècniques artístiques de la silueta. La Història de la Fotografia inicia a principis del segle XIX, quan en l'any 1816 el científic francès Nicéphore Niepce va obtenir les primeres imatges fotogràfiques. Aquesta va ser la primera fotografía que Nicéphore Niepce va fer.

  3. El seu procediment resulta ser l'antecessor de l'actual fotografia instantània de Polaroid. Gairebé al mateix temps Hèrcules Florence, Hippolythe Bayard i William Fox Talbot van desenvolupar altres mètodes diferents. El creat per William Fox Talbot es basava en un paper cobert amb clorur de plata que és molt més proper al de la fotografia d'avui dia, ja que produïa una imatge en negatiu que havia de ser posteriorment positivada tantes vegades com es desitgés. Per aquests temps el Daguerrotipo era molt més popular ja que era particularment útil per als retrats, costum comú entre la classe mitja burgesa de la Revolució Industrial. És un fet que gràcies a l'enorme demanda d'aquests retrats, molt més barats que els pintats, la fotografia va ser impulsada enormement. Aquesta fotografía és un Daguerrotipo.

  4. La càmara obscura És un instrument òptic capaç d'obtenir la projecció plana d'una imatge sobre part de la seva superfície interior. Va constituir un dels dispositius ancestrals que van conduir al desenvolupament de la fotografia. Els dispositius fotogràfics actuals van heretar la paraula càmera de les antigues càmeres fosques. Esquema d'una càmera fosca de 1772 aproximadament consisteix en una gran càmera hermèticament tancada en la qual entren els llamps de llum reflectits pels objectes de l'exterior únicament a través d'un petit orifici practicat en una de les seves parets. L'orifici funciona com una lent convergent i projecta en la paret oposada una imatge de l'exterior invertida vertical i horitzontalment.

  5. Probablement la càmera fosca no va tenir un inventor concret. Així l'observació per uns i per uns altres d'aquest fenomen va donar lloc a la generalització del seu coneixement. Es fa passar la llum a través d'un petit forat fet en una cambra tancada per tots els seus costats. En la paret oposada al forat, es formarà la imatge del que es trobi davant. En el segle XIII Roger Bacon coneixia ja el fenomen de la càmera fosca. Però sembla que fins al segle XV amb Leonardo da Vinci no se li va donar aplicació pràctica com instrument auxiliar per al dibuix. Aquestes eren les primeres càmaras obscures que hi van haver.

  6. El Daguerrotipo: El daguerrotipo, construït per Louis Daguerre en 1839, és un invent precursor de la fotografia moderna. Va ser a més un pont entre la càmera negra creada per Zahn i retocada per Joseph-Nicéphore Niépce, i la càmera d'objectiu de l'alemany Petzvalen. Les publicacions del moment van donar a conèixer el nou aparell a la societat, però va suposar sobretot una revolució en el món de la informació ja que va permetre cobrir el seguiment de la Guerra de Crimea i de la Guerra de Secessió nord-americana. Per a l'obtenció de la imatge es parteix d'una capa sensible de nitrat de plata estesa sobre una base de coure. A partir d'una exposició en la càmera, el positiu es plasma en el mercuri. Finalment, la imatge es fixa després de submergir la placa en una solució de clorur sòdic o tiosulfato sòdic diluït. A la fi de l'any 1840 s'havien aconseguit tres progressos tècnics en el daguerrotipo. En primer lloc, es va aconseguir una lent fins a 22 vegades més brillant. A més, es va augmentar la sensibilitat de les plaques davant la llum al ser recobertes per substàncies halògenes (acceleradors o substàncies ràpides), amb el que el temps d'exposició es va reduir. Finalment, les plaques es van daurar per a enriquir els tons.

  7. Aquest va ser el primer Daguerreotip, fet per Luís Daguerre. Louis-Jacques-Vaig manar Daguerre (Cormeilles-en-Parisis, França, 18 de novembre de 1787 – Bry sud Marne, 10 de juliol de 1851) va estudiar arquitectura i es va dedicar a la pintura i a la fotografia. Va ser l'inventor, al costat de Joseph-Nicéphore Niépce, de la fotografia. Daguerre era un pintor de segona fila en el París de la primera meitat del segle XIX. Luís Daguerre

More Related