Els transtorns de conducta a l escola:
This presentation is the property of its rightful owner.
Sponsored Links
1 / 32

Treballs i experiències anteriors PowerPoint PPT Presentation


  • 57 Views
  • Uploaded on
  • Presentation posted in: General

Els transtorns de conducta a l’ escola: acollir i acompanyar a l’alumnat que presenta problemàtica conductual en els centres. Enric Bolea C I C L E D E C O N F E R È N C I E S “Una escola inclusiva” CRP de l’Alt Penedès Dimarts , 12 de febrer de 2008. Treballs i experiències anteriors.

Download Presentation

Treballs i experiències anteriors

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation

Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author.While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server.


- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - E N D - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -

Presentation Transcript


Treballs i experi ncies anteriors

Els transtorns de conducta a l escola: acollir i acompanyar a lalumnat que presenta problemtica conductual en els centres.Enric BoleaC I C L E D E C O N F E R N C I E SUna escola inclusivaCRP de lAlt PenedsDimarts , 12 de febrer de 2008


Treballs i experi ncies anteriors

Treballs i experincies anteriors

Gallardo, A. (2004) Atenci educativa per a l'alumnat amb

necessitats educatives especfiques associades a trastorns

de la personalitat i conducta. Llicencia d Estudis.

Generalitat de Catalunya.

http://www.xtec.es/~agallard/

Bolea,E.;Burgos,F.;Duch, R.;Vil,F. (2004) Intervenci psicopedaggica en els trastorns del desenvolupament. Mdul: Els trastorns de conducta . EDIUOC Barcelona

Vil,F.;Bolea,E.;Gallardo,A.;Adroher,O.; (Redactors) (2007).

Els trastorns de la conducta a l escola. Barcelona: Departament d Educaci.


Tractarem parlarem

Les Dificultats amb les que ens trobem.

Canvis per anar superant aquestes dificultats i per poder acollir aquests alumnes.

Tractarem/ Parlarem .....

  • Transformar la idea que tenim de l alumnat que presenta Trastorn de Conducta.

  • Repensar l'entorn escolar com un lloc que acompanyi i ajudi a l alumnat conductual en el procs de transformaci de la seva conducta.

Adaptar la comunicaci i

la relaci a les

caracterstiques daquests nois:

impulsar el vincle

Adequar progressivament lestructura

del Centre a les condicions que els

nois precisen per elaborar un vincle.

Algunes estratgies professionals i institucionals

per promoure el vincle


Treballs i experi ncies anteriors

Les Dificultats amb les que ens trobem

Les que podem constatar des del punt de vista de l alumnat.

  • Conductes desafiadores, agressives i/o violentes que alguns alumnes dirigeixen als seus companys, professors i installacions condicionant i obstaculitzant tant la convivncia com l'aprenentatge.

  • Pateixen d'un intens malestar: inestabilitat emocional, pors, tristesa, irritaci, etc

  • Sn nois i noies que no disposen del recurs simblic de la paraula per a afrontar aquesta angoixa ja que no poden pensar-la ni tractar-la per la paraula en el marc d'una relaci que faci vincle amb l'altre. Dificultats que posseeixen aquests alumnes conductuals per a establir vincles socials amb els altres membres de la comunitat educativa i amb la prpia instituci escolar.

  • Com el malestar no pot ser tramitat pel pensament i la paraula noms pot ser rebutjat mitjanant la conducta. Precisament, la conducta s l'expressi actuada d'aquest malestar.


Treballs i experi ncies anteriors

Les Dificultats amb les que ens trobem

Les que podem constatar des del punt de vista de

l escola.

  • El malestar en la comunitat educativa es fa present d'una manera molt insistent

  • El professorat sovint expressa, desprs de grans esforos per a adaptar-se a aquestes situacions, molta incertesa quan no impotncia o rebuig en el moment de plantejar-se la continutat de l'atenci educativa d'aquests alumnes.

  • Xoc d'inflexibilitats: enfront de la inflexibilitat de l'alumne conductual tamb trobem la inflexibilitat de l'adult i de la instituci que respon de manera reactiva quan no disposa d'un saber fer amb aquests nois. Si no anem trobant noves formes d'entendre i tractar a aquests alumnes l exclusi mtua (alumne/escola) s ms que previsible.

  • No es pot respondre a aquestes problemtiques tal com estan concebuts i organitzats els Centres avui dia. Certes condicions institucionals poden afavorir un entorn que exposa als alumnes a circumstncies que poden prevenir, evitar o minimitzar els factors que alimentin la conducta actuadora optimitzant situacions ms proclius a generar seguretat, vinculaci, confiana i consentiment.


Treballs i experi ncies anteriors

Canvis per anar superant aquestes dificultats i per poder acollir aquests alumnes

1. Promoure una transformaci de la percepci o la representaci que tenen el professor i la prpia instituci escolar dels alumnes conductuals.

Ens interessa mes captar la lgica interna d'aquesta conducta actuadora tant persistent .Entendre-la i sensibilitzar-nos davant el malestar i el patiment que la determina.: comprendre la lgica de la conducta abans que eliminar-la o corregir-la. Transformar la conducta.

2.Repensar l'entorn escolar com un lloc que acompanyi i ajudi a l alumnat conductual en el procs de transformaci de la seva conducta.

Ens interessa mes saber com pot situar-se el professor i la instituci escolar davant els alumnes que rebutgen el vincle i l'aprenentatge: identificar algunes de les condicions personals i institucionals que poden contribuir a que els alumnes puguin transformar les seves conductes.


1 transformar la idea que tenim de l alumnat que presenta trastorn de conducta

1.Transformar la idea que tenim de l alumnat que presenta Trastorn de Conducta.

  • Caracterstiques del malestar que presenten aquests nois.

  • El sentiment de la vida.

  • El pensament inflexible. Una posici rgida en la vida dels alumnes que conv tenir en compte quan interactuem amb ells.


Treballs i experi ncies anteriors

2. Repensar l'entorn escolar com un lloc que acompanyi i ajudi a l alumnat conductual en el procs de transformaci de la seva conducta.

  • Condicions per transformar la manera dinterpretar la conducta per part dels professionals.

  • Repensar l escola: la organitzaci de la instituci i els vincles.


Transformar la idea que tenim de l alumnat que presenta trastorn de conducta

Transformar la idea que tenim de l alumnat que presenta Trastorn de Conducta.


Treballs i experi ncies anteriors

Els manuals diagnstics com el DSM-IV i el CIE-10 : El T.C. implica la molstia i alteraci del lla social i la transgressi d'unes normes socialment acceptades que t conseqncies en els entorns en els quals es manifesta subratllant, al seu torn, el carcter persistent i reiterat d'aquesta conductes.

Un conjunto de comportamientos, de formas de actuacin diversas, que no siempre son entidades clnicas definidas, cuyos elementos comunes son molestar a otros y romper las normas sociales aceptadas. Rodrguez Sacristn (1987)

El TC no es una entitat psicopatologica definida. El TC expressa un patiment psquic en evoluci. No es quelcom esttic. Es un patiment en procs la naturalesa del qual al esbrinar-la en el temps.


Treballs i experi ncies anteriors

Quines podrien ser les caracterstiques bsiques del malestar que presenten aquests nois

  • La manca d elaboraci mental, es a dir, no voler tractar ni saber res del propi malestar que els envaeix. No hi ha recursos per afrontar-ho.

  • Imputar als altres el seu malestar, la seva angoixa; son els altres els que mangoixen amb les seves normes, lleis i obligacions, demandes. Pasivitat.

  • Rebutjar aquesta angoixa o malestar mitjanant la conducta violenta agressiva i desafiant que observem.

  • L oposici a participar o realitzar els diferents tipus d activitats i tasques que es proposen.


Treballs i experi ncies anteriors

Passem del fenomen al signe.Aquestes conductes eviten el pensament i la elaboraci mental de les tensions i conflictes implicats en les seves relacions amb els altres i amb el mon, configurant un estancament en el temps de construcci de la seva personalitat.Ajudar a elaborar i produir una significaci, un saber sobre el propi malestar que vingui a ocupar el lloc de l estancament subjectiu i el desordre de la personalitatQuan aquesta elaboraci no es possible ens podem trobar ms endavant ( a la vida adulta) amb trastorns de personalitat, malaltia mental, comportaments delictius.


Treballs i experi ncies anteriors

El sentiment de la vida

  • La hiptesi que sostenim s que aquests nois i noies poden agrupar-se perqu comparteixen un sentiment de la vida que es caracteritza per la indignitat i la despossessi. Podem explicar aquest sentiment de vida des de la construcci del to vital de base que tenen les persones amb trastorn de conducta que s de tensi, de malestar, inadequat; senten que no tenen un espai propi i estan malament en el mn. s un sentiment dolors i trist.

  • Els nois no poden trobar una explicaci que atorgui un sentit al seu sentiment de indignitat i despossessi, al fet de no tenir un valor dexistncia per a l altre, per als adults que ho poden (i podrien) haver valorat: no tenen a l'abast una interpretaci del seu fracs dexistir per als altres i amb els altres


Treballs i experi ncies anteriors

Me llamo Pepe soi un chabal complicao pocos me entienden soi decaracter raro de aspecto soi rubio ojos marrones mui claros alto delgao no se que decir boi al colegio j. b. un al lado de la placa catalunya boi a la uac (aula oberta) no me boi a sacar la eso dice la gente que soi un chabal con flictivo i un poco yonqui pero alguno amigos dicen que no soi mal chabal tam bien e tenio malas experienzas pero en fin me la pela un poco la vida la vida en verda en la peor lo unico que te dan pualas


Treballs i experi ncies anteriors

El pensament inflexible de l alumne T.C.

Aquest sentiment de la vida l instal.la a poc a poc en una posici inflexible que li protegeix de l'angoixa i que al mateix temps li proporciona estabilitat i predictibilidad davant les situacions que poden conferir-li intranquilidad.

Es defensa d'aquesta possible intranquilidad i de la impossibilitat d'enfrontar-se a ella amb idees fixes i rgides que condicionen tant la seva forma de pensar com la manera d'estar amb els altres.

La seva forma de pensar i d'interactuar segueix una lgica singular diferenciada de les formes ms normatives i universals que els professors esperem trobar en l'escola.


Treballs i experi ncies anteriors

Caracterstiques del pensament inflexible.

Rigidesa en les idees i pensament sobre si mateix i la vida.

No pot pensar sobre aspectes de la seva vida (fer-se gran, anar deixant la famlia, l altre sexe, el futur,) doncs si pensa s intranquillitza (i l acci emergeix). No pot pensar sobre el propi malestar.

Rigidesa en les formes de relacionar-se amb l altre.

Es un pensament que no accepta la conversa. Anticipaci de la significaci: s anticipen a all que encara no hem dit. La certesa i la desconfiana precedeixen tot dileg. Es una comunicaci curtcircuitada que afecta les relacions interpersonals

Rigidesa en les formes de processar la informaci i apropiar-se del coneixement.

Es dona amb dificultat un pensament productiu. El pensament esta ocupat en escapolir-se del malestar. Noms si s elabora el malestar, el pensament es pot ocupar d altres aspectes. Malestar i aprenentatge s exclouen mtuament. Activitat mental defensiva/activitat mental constructiva


Treballs i experi ncies anteriors

  • El procs educatiu i la organitzaci escolar ha d intentar sser respectus amb la lgica de la comunicaci i del pensament que caracteritza aquests nois quan interaccionen i es comuniquen amb nosaltres.

  • Conv doncs adequar la interacci, la comunicaci i l organitzaci a les caracterstiques dels alumnes.


Treballs i experi ncies anteriors

Repensar l'entorn escolar com un lloc que acompanyi i ajudi a l alumnat conductual en el procs de transformaci de la seva conducta.


Treballs i experi ncies anteriors

Com podem anar transformant un entorn que alimenta la fragilitat d'aquests nois en un entorn de confiana que pugui evitar les experincies de vulnerabilitat i generar condicions de transformaci i progrs en els alumnes?: Entenent i acollint el malestar de l alumnat i oferir-li els mitjans per a que pugui transformar-lo.

La qesti clau s com fer que l'alumne pugui instaurar un vincle. Perqu aix sigui possible cal oferir-li i atorgar-li un lloc que pugui ocupar. Un lloc d'hospitalitat com acte d'acollida, acompanyament que instauri un context relacional que faciliti la seva transformaci.

1. Els professors han de poder adaptar la seva comunicaci a les caracterstiques daquests nois: impulsar el vincle

2. Progressivament lestructura del Centre sha de poder anar adequant a les condicions que els nois precisen per elaborar un vincle.


Treballs i experi ncies anteriors

Els professors han de poder adaptar la seva comunicaci a les caracterstiques daquests nois: impulsar el vincle

1 .Una primera condici radica a reconixer que hi ha un subjecte que sofreix un malestar que l impulsa a la conducta actuadora.

2. En segon lloc, les conductes han de poder interpretar-se i Com un missatge a desxifrar.

3. La idea de collaborar amb el noi/noia a transformar les conductes en lloc de pretendre eliminar-les s un principi general d'actuaci que ha d'orientar tot el procs descolaritzaci

4. Perqu aquesta transformaci sigui possible s una condici necessria assolir el propi consentiment del subjecte.

5. La renncia dels professionals a exercir de forma intrusiva el poder adossat a la seva funci i encrrec social. Renunciar al domini de la voluntat de l'altre


Treballs i experi ncies anteriors

Lestructura del Centre sha de poder anar adequant

a les condicions que els nois precisen

per elaborar un vincle.

El Centre educatiu com a factor de protecci.

Associar-se entre els professionals. Associar-se com una via per a abordar la problemtica dels nois TC i el malestar que generen en la Instituci.

Promovent la conversa, la confiana i les convencions.

Compartint experincies i saber.

Aprofitant i repensant les prpies estructures i funcionaments del Centre.


Algunes estrat gies professionals i institucionals per promoure el vincle

Algunes estratgies professionals i institucionals per promoure el vincle


Treballs i experi ncies anteriors

  • Promoure espais de trobada entre els diferents agents educatius per a afavorir reflexions sobre la prpia prctica i experincia. Aix implica introduir - explcita i intencionalment un temps per a la reflexi en una vida escolar sovint atrapada en les urgncies, en l'immediat, en la burocrcia administrativa: llocs de trobada que reconstrueixin les relacions de confiana mtua. - En aquest sentit, s fora important promoure processos de dileg entre els professionals per tal d'assumir la tasca educadora a la qual ens convoquen aquests nois i reinventarla en el marc d'una etapa educativa (ESO) on es dna per descomptat que els alumnes ja han estat educats. - Podem acollir all personal de l'alumne atorgant-li un espai i un temps dintre de la prpia escola: generant llocs de trobada (tutoria individual, tutoria grupal) on all que interfereix en l'espai pblic sigui objecte de mediaci per part del professional.

    - Generar espais de seguretat, estabilitat i confiana on es pugui reduir la complexitat i la incertessa, on queda en suspens la presi acadmica i l avaluaci, on es desactiva la presi de la norma, on es possibilita el consentiment a l acci educativa.

    - Promoure models d'acci tutorial compartida on el conjunt de professors assumeixen la funci de tutor. El conjunt del professorat assumeix la funci tutorial. El tutor pot acompanyar mediant entre la instituci, els professionals, els alumnes, les famlies i les persones amb TC que tenen fortes dificultats per a inserir-se en els processos de convivncia i aprenentatge.


Treballs i experi ncies anteriors

  • Cal trobar figures de la confiana per al noi i per a la famlia que promoguin el seu consentiment a la conversa. Amb persones que sn o han estat importants per a ells per tal que els aspectes de rebuig, o dinhibici no apareguin. Poden ser figures de confiana dins del centre o b externs a lescola: educador de carrer, professor dun centre anterior, educador dun CRAE.

  • Les entrevistes conv fer-les a partir dun treball a varis. Cal triangular la trobada entre el noi i el professional que ha dinteractuar amb ell amb la presncia duna tercera persona. Cal evitar situacions duals on el tu a tu es converteix en un tu o jo, on fcilment ladolescent imputa a laltre de la conversa el seus lmits i responsabilitats sense considerar les prpies. Situaci que acaba generalment amb lexclusi mtua.

  • En el procs cal anar decidint amb cura el nombre de professionals que interactuen amb el noi i estableixen conversa amb ell. La participaci de molts professionals promou la tendncia a la sospita i la desconfiana.


Treballs i experi ncies anteriors

  • Shan de trobar mecanismes dinterconsulta i participaci dels professionals dels mbits psicopedaggic i de la salut mental dins del procs educatiu sense que aix suposi cap entrevista (visita) doncs de ben segur que ser rebutjada o sinhibir si la realitza.

  • Si la conversa amb ells i amb les seves famlies noms gira al voltant dall que s acadmic o dall que t a veure amb la normativa, sobre all que cal fer i all que no cal fer, ser fora difcil aconseguir el seu consentiment per parlar i generar una base de confiana.

  • Sha de poder oferir-los signes del nostre inters pel seu patiment. Signes o missatges que poden tallar la repetici daltres intervencions realitzades per adults. Conv fer-los arribar que la nostra posici dadults es diferent doncs tenim inters per altres aspectes de la seva situaci.


Treballs i experi ncies anteriors

  • Una orientaci en la relaci es situar els esdeveniments en un terreny intermedi: Ni el d ells ni el dels altres. Passar del TU o JO al ni TU ni JO. Zones franques que ens permetin passar dels espais d incertesa als espais de seguretat i confiana.

  • Ajudar a l alumne a anticipar-se, preveure i elaborar respostes per evitar situacions de precipitaci en les seves decisions.

  • Davant l incompliment de la norma retornar-lo al seu consentiment.


Refer ncies per temes

Referncies per temes.


Treballs i experi ncies anteriors

Sobre els trastorns de conducta.

  • Bolea, Enric.; Burgos, Francisco.; Duch, Ramn.; Vil, Francesc. Mdul Trastorns de conducta. En Intervenci psicopedaggica en els trastorns del desenvolupament. CD- Ediuoc, 2005.

  • Gallardo, Adela. Atenci educativa per a l'alumnat amb necessitats educatives especfiques associades a trastorns de la personalitat i conducta. Llicencia d Estudis. Generalitat de Catalunya, 2004. Se puede acceder: http://www.xtec.es/~agallard/

  • Lombardi, P. Desposesin y Tendencia Antisocial. Revista Linterrogant, 5 (2004): 25-28. Barcelona: Fundaci Nou Barris per a la Salut Mental.

  • Sauvagnat, Franois.El precio de una enrancia. Revista Linterrogant 5 (2004): 18-24. Barcelona: Fundaci Nou Barris per a la Salut Mental.

  • Ubieto, Jos Ramn. Los trastornos disociales en la infancia y adolescencia: nuevas patologas o nuevas respuestas?. Full Informatiu del Collegi Oficial de Psiclegs de Catalunya (COPC) 153 (2002): 5-10.

  • Vil, Francesc. Un malestar subjetivo propio de la poca: ms all del trastorno grave de la personalidad. Barcelona: Freudiana 27 (1999): 55-60.

  • Vil, Francesc; Bolea, Enric; Gallardo, Adela; Adroher, Olga (Redactors). Els trastorns de la conducta a l escola. Barcelona: Departament d Educaci, 2007.

  • Winnicott, D. W. (1958): Collected Papers. Through Paediatrics to Psycho-Analysis.. London: Tavistock Publications. Traduccin al castellano (1981): La Tendencia Antisocial. En Winnicott, D.W. Escritos de Pediatra y Psicoanlisis. Barcelona: Laia. Coleccin Papel 451. Nm. 48.


Treballs i experi ncies anteriors

La nova condici subjectiva que promou lpoca.

  • Bauman Zygmunt (2003 ) Modernidad lquida. Buenos Aires. Fondo de Cultura Econmica.

  • BECK-GERSNHEIM, E. (2001). La reinvencin de la familia. En bsqueda de nuevas formas de convivencia., Barcelona: Paids

  • BECK, U.; BECK-GERSNHEIM, E. (2003). La individualizacin. El individuo institucionalizado y sus consecuencias sociales y polticas. Barcelona: Paids Estado y Sociedad

  • Dufour, Dani, Robert (2001) Los desconciertos del indivioduo sujeto. Le Monde Diplomatique N 23, maig 2001. Podeu accedir: http://foster.20megsfree.com/10.htm

  • Dubet, F. (2006) El declive de l institucin. Profesiones, sujetos e individuos en la modernidad. Barcelona: Gedisa/Punto Crtico

  • Innerarity, Daniel. El nuevo espacio pblico. Madrid: Espasa-Calpe, 2006.

  • Sennett, R. (2003). El respeto. Sobre la dignidad del hombre en un mundo de Desigualdad. Barcelona: Anagrama. Coleccin argumentos.

  • Soler, C. (2005) Los poderes y las Violencias. En Vel. Revista de Psicoanlisis. Monogrfico:Clnica dela Violencia. Pags. 9- 18


Treballs i experi ncies anteriors

Hospitalitat, acolliment i acompanyament.

  • Brcena, F. Y Mlich, J.C. (2000). La educacin como acontecimiento tico. Natalidad, narracin y hospitalidad. Barcelona: Paids.

  • Brcena, F. (2001). La esfinge muda. El aprendizaje del dolor despus de Auschwitz. Barcelona: Antrhopos.

  • Bolea,E. (2006) Alguns temes crucials per repensar la funci educativa en l escola: Confiana i discurs. Guix, 321 (Gener, 2006): 17-22.

  • Carbonell, F. (2006) L acollida. Acompanyament de l alumnat nouvingut. Barcelona: Eumo Editorial/Fundaci Jaume Bofill

  • Derida, Jacques; Dufourmantelle, Anne. La Hospitalidad. Buenos Aires: Ediciones de la Flor, 2006.

  • Funes, J.; Raya, E. (Redactores) (2001). El Acompaamiento y los procesos de incorporacin social. Gobierno Vasco. Consejera de Justicia, Trabajo y Seguridad Social Direccin de Bienestar Social.

  • Ghalioun, B. Por una civilizacin de la confianza.A: Revista CIDOB d Afers Internacionals. num 61-62 Barcelona: Fundaci CIDOB. Pot consultar-se a: http://www.cidob.org/castellano/publicaciones/Afers/61-62ghalioun.cfm

  • Jacquard, A.;Manent, P.;Renaut,A. (2004). Una educacin sin autoridad ni sancin? Barcelona:Paidos.

  • Meirieu, Ph. (1998). Frankenstein Educador. Barcelona: Laertes.

  • Meirieu , Ph. (2001).La opcin de educar.tica y pedagoga. Barcelona: Octaedro.

  • Planella, J (2006) Subjetividad, Disidencia y Discapacidad. Prcticas de acompaamiento Social. Madrid: Fundacin ONCE. Especialment, pgines 116 a 128.


Treballs i experi ncies anteriors

Consentiment, conversa i tacte.

  • Bolea,E; Burgos.F. Duch,R.;Vil,F.(2005) :Mdul Trastorns de conducta. En Intervenci psicopedaggica en els trastorns del desenvolupament. CD- Ediuoc.

  • Bolea,E. (2006) Alguns temes crucials per repensar la funci educativa en l escola: Confiana i discurs.

  • Cordi, A. (1994). Los retrasados no existen . Psicoanlisis de nios con fracaso escolar. Buenos Aires: Nueva Visin.

  • Cordi, A. (1998). Malestar en el docente. La educacin confrontada con el psicoanlisis. Buenos Aires: Nueva Visin.

  • Gallard, A. Atenci educativa per alumnat amb necessitats educatives especfiques associades a trastorns de la personalitat i /o la conducta. Aprendre emocions / vivint aprenentatges. una nova mirada des de lassessorament psicopedaggic. Podeu accedir http://www.xtec.es/~agallard/

  • Lombardi, P. (2004): Desposesin y Tendencia Antisocial. Revista Linterrogant. Nm. 5. p 25-28. Barcelona: Fundaci Nou Barris per a la Salut Mental.

  • Luhmann, N. (1996). Confianza. Barcelona: Anthropos.

  • Van Manen , M. (1998) El tacto en la enseanza. El significado de la sensibilidad pedaggica. Barcelona: Paids educacin.

  • Winnicott, D. W. (1958): Collected Papers. Through Paediatrics to Psycho-Analysis.. London: Tavistock Publications. Traduccin al castellano (1981): La Tendencia Antisocial. En Winnicott, D.W. Escritos de Pediatra y Psicoanlisis. Barcelona: Laia. Coleccin Papel 451. Nm. 48.


Treballs i experi ncies anteriors

Associar-se entre varis i Construcci de casos.

  • Berenguer, E. (1994) Poder, deure, saber. tica i deontologia. Text i context. Revista del COPC. Num 9, febrer 1994 pa. 8-11

  • Mauri, T. I Gin, C. (1997) L anlisi de casos en la formaci psicopedaggica. En Gin,C. (Coordinador) Analisi de Casos II: intervenci psicopedaggica i atenci a la diversitat. Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya.

  • Puig, M. El saber com a producci col.lectiva. Una pregunta sensata. Podeu accedir: http://www.copc.org/informacio/materials/11_6.asp

  • Tizio, Hebe; El dilema de las instituciones: segregacin o invencin. Podeu accedir: http//www.scb-icf.net/nodus/078/VinculosCuktura.htm

  • Tizio, H. (2002) Sobre las instituciones. En (Nuez,V. Coord) La educacin en tiempos de incertidumbre: las apuestas de la Pedagogia Social.. Barcelona: Gedisa. Pg 195-211

  • Tizio, H. (2003) La posicin de los professionales en los aparatos de gestin del sntoma En (Tizio H, Coord) Reinventar el vnculo educativo: aportaciones de la Pedagogia Social y del Psicoanlisis. Barcelona: Gedisa. Pg 165-183 (Material fotocopiat)

  • Ubieto,JR. (2004). La Funci psicolgica de lespera: aplicacions en els mbits clnics, educatius i socials. Full Informatiu del COPC,172, 8-9.


  • Login