LLENGUA CATALANA II Els demostratius 1. Definició i funció

1. LLENGUA CATALANA II Els demostratius 1. Definició i funció Determinant que acompanya un substantiu, al qual situa en un dels tres plans locatius del discurs en què ocorren els fets: jo, tu, ell. FUNCIÓ DÍCTICA: expressen relacions de proximitat o llunyania respecte als interlocutors de l’acte de parla. Dixi espacial i temporal Agafa aquest llibre i fica’l en aquesta capsa Vaig fer un examen fa dues setmanes i en aqueix mateix dia... FUNCIÓ ANAFÒRICA: en determinats contextos assenyalen proximitat o llunyania en el text: Vingueren Lluís i Pere. Aquell portà un pastís; aquest, una ampolla de cava.

2. 2. Sistema de formes reforçades i no reforçades Ús dels demostratius en el Tirant: 148=est 34=esta 0=este 617=aquest 50=aqueix 0=eix 0=eixa 0=eixe 320=ací 172=aquí 28=allà299=allí 736=aquell490=aquella

3. 2.1 Què en diu la normativa? 1. Fabra: aquest aquesta aqueix aqueixa aquell aquella aquests aquestes aqueixos aqueixes aquells aquelles ·· açò això allò ·· est i eix = aquest i aqueix ·· relació amb ací i aquí 2. L’IEC 3. L’IIFV 4. L’AVL

4. 3. Sistema trimembre i sistema bimembre 3.1 Català clàssic a) proximitat immediata a la persona que parla (primer grau); b) proximitat intermèdia a la persona que escolta (segon grau); c) referència llunyana tant de qui parla com de qui escolta (tercer grau). 3.2. Sistema valencià, ribagorçà i lliterà

5. 3.3. La resta del domini Sistema binari: a) proximitat a la persona que parla i/o a la que escolta; b) llunyania de la persona que parla i de la que escolta. 3.4. Recomanacions de la normativa Fabra recomana l'ús en àmbits formals de la solució triple valenciana però no amb les formes simples sinó amb les reforçades. I per als adverbis: ací, aquí, allí/allà. L’IEC, però, diu que és normativa l’oposició de dos graus o la de tres.

6. 4. COM HEM ARRIBAT AL SISTEMA DOBLE DE DEMOSTRATIUS ACTUAL? Emili Casanova (1993): “Evolució i interferència en el sistema demostratiu català: una explicació” dins Actes del Nové Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes. Alacant/ Elx, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat-Universitat d’Alacant-Universitat de València-Universitat Jaume I, vol. III, p. 161-195. 1. Sistema medieval català = llatí Jo (1r grau) Tu (2n) Ell (3r) Aquest/est Aqueix /eix Aquell Ací Aquí/Hi Allí, Allà Açò Això Allò (díctic) (anafòric) (díctic)

7. 2. Català general • Ací-Aquí Allí • Aquest-Aqueix Aquell • Açò-Això Allò • Factors que impediren la consolidació del sistema trimembre: • Simplificació del sistema: valor díctic i anafòric (segona meitat del XIV) • Les formes de segon grau (la segona persona és menys habitual) es decanten cap a la primera persona • Triomf de les formes llargues (aquest/est) • Diversos recursos que marquen l’oposició jo-tu • Els parlants s’acostumen al sistema binari (anar - venir)

8. 3. Valencià • 1r grau2n grau3r grau • Este Eixe Aquell • Ací/*Aquí *Ahí Allí/Allà • Açò/*Astò Això Allò • - Mateix context que en català general: • Confluència de valors díctics i anafòrics • Desplaçament d’aquí cap a la 1a p. (castellanisme?) • -Factors que impediren el triomf del sistema binari: • Simetria amb personals i possessius • Preferència per les formes curtes (est/aquest, eix/aqueix) (poc redundants, de més prestigi, pronúncia, influència del castellà) • Aquí no qualla en la primera persona i entra en un procés de desús (aq- estigmatitzat) • Aparició d’ahí

9. 4. Naixement d’ahí • a) Hi > hí > ahí • b) Aquí > í (a-í) • c) No es descarta l’adopció de la forma castellana per tal d’omplir el buit en el sistema trimembre. • 5. Naixement d’astò • castellà esto + català açò • català analògic: este – astò • eixe – això • aquell – allò