slide1
Download
Skip this Video
Download Presentation
LLENGUA CATALANA II Els demostratius 1. Definició i funció

Loading in 2 Seconds...

play fullscreen
1 / 9

LLENGUA CATALANA II Els demostratius 1. Definició i funció - PowerPoint PPT Presentation


  • 172 Views
  • Uploaded on

LLENGUA CATALANA II Els demostratius 1. Definició i funció Determinant que acompanya un substantiu, al qual situa en un dels tres plans locatius del discurs en què ocorren els fets: jo, tu, ell.

loader
I am the owner, or an agent authorized to act on behalf of the owner, of the copyrighted work described.
capcha
Download Presentation

PowerPoint Slideshow about ' LLENGUA CATALANA II Els demostratius 1. Definició i funció' - shona


An Image/Link below is provided (as is) to download presentation

Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author.While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server.


- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - E N D - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
Presentation Transcript
slide1

LLENGUA CATALANA II

Els demostratius

1. Definició i funció

Determinant que acompanya un substantiu, al qual situa en un dels tres plans locatius del discurs en què ocorren els fets: jo, tu, ell.

FUNCIÓ DÍCTICA: expressen relacions de proximitat o llunyania respecte als interlocutors de l’acte de parla. Dixi espacial i temporal

Agafa aquest llibre i fica’l en aquesta capsa

Vaig fer un examen fa dues setmanes i en aqueix mateix dia...

FUNCIÓ ANAFÒRICA: en determinats contextos assenyalen proximitat o llunyania en el text:

Vingueren Lluís i Pere. Aquell portà un pastís; aquest, una ampolla de cava.

slide2

2. Sistema de formes reforçades i no reforçades

Ús dels demostratius en el Tirant:

148=est 34=esta

0=este 617=aquest

50=aqueix 0=eix

0=eixa 0=eixe

320=ací 172=aquí

28=allà299=allí

736=aquell490=aquella

slide3

2.1 Què en diu la normativa?

1. Fabra:

aquest aquesta

aqueix aqueixa

aquell aquella

aquests aquestes

aqueixos aqueixes

aquells aquelles

·· açò això allò

·· est i eix = aquest i aqueix

·· relació amb ací i aquí

2. L’IEC

3. L’IIFV

4. L’AVL

slide4

3. Sistema trimembre i sistema bimembre

3.1 Català clàssic

a) proximitat immediata a la persona que parla (primer grau);

b) proximitat intermèdia a la persona que escolta (segon grau);

c) referència llunyana tant de qui parla com de qui escolta (tercer grau).

3.2. Sistema valencià, ribagorçà i lliterà

slide5

3.3. La resta del domini

Sistema binari:

a) proximitat a la persona que parla i/o a la que escolta;

b) llunyania de la persona que parla i de la que escolta.

3.4. Recomanacions de la normativa

Fabra recomana l\'ús en àmbits formals de la solució triple valenciana però no amb les formes simples sinó amb les reforçades. I per als adverbis: ací, aquí, allí/allà.

L’IEC, però, diu que és normativa l’oposició de dos graus o la de tres.

slide6

4. COM HEM ARRIBAT AL SISTEMA DOBLE DE DEMOSTRATIUS ACTUAL?

Emili Casanova (1993): “Evolució i interferència en el sistema demostratiu català: una explicació” dins Actes del Nové Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes. Alacant/ Elx, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat-Universitat d’Alacant-Universitat de València-Universitat Jaume I, vol. III, p. 161-195.

1. Sistema medieval català = llatí

Jo (1r grau) Tu (2n) Ell (3r)

Aquest/est Aqueix /eix Aquell

Ací Aquí/Hi Allí, Allà

Açò Això Allò

(díctic) (anafòric) (díctic)

slide7

2. Català general

  • Ací-Aquí Allí
  • Aquest-Aqueix Aquell
  • Açò-Això Allò
  • Factors que impediren la consolidació del sistema trimembre:
  • Simplificació del sistema: valor díctic i anafòric (segona meitat del XIV)
  • Les formes de segon grau (la segona persona és menys habitual) es decanten cap a la primera persona
  • Triomf de les formes llargues (aquest/est)
  • Diversos recursos que marquen l’oposició jo-tu
  • Els parlants s’acostumen al sistema binari (anar - venir)
slide8

3. Valencià

  • 1r grau2n grau3r grau
  • Este Eixe Aquell
  • Ací/*Aquí *Ahí Allí/Allà
  • Açò/*Astò Això Allò
  • - Mateix context que en català general:
  • Confluència de valors díctics i anafòrics
  • Desplaçament d’aquí cap a la 1a p. (castellanisme?)
  • -Factors que impediren el triomf del sistema binari:
  • Simetria amb personals i possessius
  • Preferència per les formes curtes (est/aquest, eix/aqueix) (poc redundants, de més prestigi, pronúncia, influència del castellà)
  • Aquí no qualla en la primera persona i entra en un procés de desús (aq- estigmatitzat)
  • Aparició d’ahí
slide9

4. Naixement d’ahí

  • a) Hi > hí > ahí
  • b) Aquí > í (a-í)
  • c) No es descarta l’adopció de la forma castellana per tal d’omplir el buit en el sistema trimembre.
  • 5. Naixement d’astò
  • castellà esto + català açò
  • català analògic: este – astò
  • eixe – això
  • aquell – allò
ad