IMMIGRACIÓ, PARTICIPACIÓ POLÍTICA I GESTIÓ DE LA DIVERSITAT

1. IMMIGRACIÓ, PARTICIPACIÓ POLÍTICA I GESTIÓ DE LA DIVERSITAT

2. L’IMMIGRANT COM A SUBJECTE POLÍTIC INDIVIDUAL I GRUPAL: • En la participació política delsimmigrants cal fer una diferenciació • entre: • Elsdretsrelatius a pretensions substantives de reconeixement, • lligades a la protecció de la identitat cultural. Sónelsdretsculturals. • Per ex. exenció de lleis que penalitzendeterminadespràctiques • culturals “external rules”. Restringeixen la llibertatdels no membres • per protegir la cultura delsmembres de al comunitat. • Drets de representació política a través delsqualss’assegura la • veu i presència pública de les demandes delscol·lectius • discriminats o originàriamentsotrepresentats. Són la flexibilització • del sistema originari de representació (quotes de representació, • mecanismesd’assignaciódirecte, etc.)

3. L’IMMIGRANT COM A SUBJECTE POLÍTIC INDIVIDUAL I GRUPAL: • Les organitzacions polítiques i d’interès nacional poden articular • mecanismes interns de promoció per facilitar l’accés dels immigrants • als òrgans de les seves estructures organitzatives. • A través de tècniques similars • a les utilitzades amb altres grups minoritzats o minoritaris Com hauria d’organitzar-se la representació política per aconseguir una millor integració social i política dels grups socials

4. REFORMES LEGALS I INSTITUCIONALS PER CIMENTAR UNA DEMOCRÀCIA INCLUSIVA Dues vies d’equiparació de drets polítics dels estrangers Nacionalització Ampliació dels drets polítics als residents no nacionals - És llarg i complex És coherent amb el propi principi democràtic - Manca d’interès per aquesta via Millora la representativitat dels grups

5. REFORMES LEGALS I INSTITUCIONALS PER CIMENTAR UNA DEMOCRÀCIA INCLUSIVA Firma i ratificació del Conveni Europeu sobre la participació dels Estrangers en la vida pública local en vigor des del 1997: ,Compromís dels signataris de concedir el dret de sufragi acatiu i pasiu en les eleccions locals a tot estranger que compleixi les mateixes condicions que s’apliquen als nacionals i hagi residit en l’Estat en qüestió durant al menys els 5 anys anteriors a les eleccions, sense que l’exercici del dret quedi sotmes a condició de reciprocitat

6. REFORMES LEGALS I INSTITUCIONALS PER CIMENTAR UNA DEMOCRÀCIA INCLUSIVA Reconeixement del sufragi actiu i passiu als estrangers no comunitaris en les eleccions locals Firma i ratificació del Conveni de 1992 • Reforma de la Constitució: • La reciprocitatés un obstacle que impossibilital’accés al sufragi local d’immigrants de gran nombre d’Estats. • Dificultatsderivades de la reticència política reobrirdeterminadesqüestions que ambl’aprovació de la CE van quedar cancel·lades. Millorar les vies d’adquisició de la nacionalitat espanyola o la doble nacionalitat

7. Sufragi actiu Elegibiliat Canviar les lleis orgàniques, tant de la LOEX com del Règim electoral General, adicionant la titularitat del dret al vot dels estrangers en l’àmbit municipal

8. Eleccions autonòmiques: debat a llarg termini sobre les diferents esferes de la ciutadania política, entesa com a ciutadania multilateral. Drets fonamentals de participació dels estrangers en situació d’irregularitat administrativa, com a mecanismes mínims de protecció en front a abusos, l’explotació i la indefensió que genera la irregularitat. Impuls de l’activitat dels òrgans de participació i consulta d’àmbit estatal i autonòmic (Foro per a la integració social dels immigrants) en els que les associacions d’immigrants estan representades per reforçar la implicació dels immigrants en el disseny de les polítiques que els hi afecten.

9. Millora de la col·laboració i la coordinació vertical entre les Administracions Públiques, en tres línies: Sistematització, ordenament i l’enquadrament en la política d’immigració dels convenis (bilaterals) subscrits entre les comunitats autònomes i l’Estat per garantir le aportacions financeres de l’Estat dirigides a fer front a les despeses sobrevingudes de l’atenció socials dels immigrants. Redefinir l’activitat, funcionament i la regulació de l’organisme específicament per canalitzar la coordinació vertical en matèria de polítiques d’immigració, el “Consejo Superior de Política de Inmigració”. Millores de coordinació entre CCAA Cal replantejar-se un marc de reflexió més profund en que es redefineixin les dimensions essencials de l’actuació de les CCAA perquè aquestes puguin intervenir en el disseny i gestió de les polítiques.

10. LA REALITAT DE LA INTEGRACIÓ POLÍTICA EN PAÏSOS DEL NOSTRE ENTORN Fins el 2004 model caracteritzat pel multiculturalisme i la tolerància. Els Països Baixos Els responsables de les polítiques d’integració són els municipis. Dret a les eleccions locals de tots els estrangers Integració social Signatura d’un contracte. Procés individual Acollida Inserció laboral Política local coordinada Retorn voluntari

11. LA REALITAT DE LA INTEGRACIÓ POLÍTICA EN PAÏSOS DEL NOSTRE ENTORN Bèlgica Dret a les eleccions locals de tots els estrangers, sense dret a ser elegibles. Comunitat flamenca: influïda per les idees multiculturals. Comunitat valona: segueix el model francés assimilacionista. Principis que regeixen el model d’Integració segons el model belga Promoció de possibles ajustaments: relacionats amb la modernitat, emancipació i veritable pluralisme Respecte a la diversitat cultural com a enriquiment mutu Assimilació: quan ho requereixi l’ordre públic

12. LA REALITAT DE LA INTEGRACIÓ POLÍTICA EN PAÏSOS DEL NOSTRE ENTORN Model que ha anat del multiculturalisme cap a l’assimilacionisme. Suècia Participació cívica: associacions i sindicats Participació política Dret a votar dels residents legals amb més de 3 anys en les eleccions municipals i regionals. Participació en determinats referèndums Representativitat acceptable en els partits polítics Progressiva baixa participació en les eleccions de la població immigrada

13. LA REALITAT DE LA INTEGRACIÓ POLÍTICA EN PAÏSOS DEL NOSTRE ENTORN Model multicultural i pluralista Regne Unit Important participació cívica: associacions d’immigrants Participació política Autònoma organització cívica dels grups d’immigrants. La major part de la població immigrada està nacionalitzada amb plens drets polítics L’Administració disposa d’un ampli de marge de discrecionalitat per ajustar les normes d’immigració i asil en la seva aplicació concreta La nacionalització comporta una sèrie de proves i tests

14. GRÀCIES PER LA VOSTRA ATENCIÓ Rambla Guipúscoa 77-79, Baixos 1a 08020 Barcelona Tel/Fax 93 278 19 82 Web: www.edas.cat E-mail: edas@edas.cat