descodificar da vinci
Download
Skip this Video
Download Presentation
Descodificar Da Vinci

Loading in 2 Seconds...

play fullscreen
1 / 46

Descodificar Da Vinci - PowerPoint PPT Presentation


  • 81 Views
  • Uploaded on

Descodificar Da Vinci. La polèmica. Dan Brown pretén presentar una obra de ficció que reinterpreta 2.000 anys d’història, presentant-la com una novel·la fonamentada en estudis històrics .

loader
I am the owner, or an agent authorized to act on behalf of the owner, of the copyrighted work described.
capcha
Download Presentation

PowerPoint Slideshow about ' Descodificar Da Vinci' - shayla


An Image/Link below is provided (as is) to download presentation

Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author.While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server.


- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - E N D - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
Presentation Transcript
la pol mica
La polèmica
  • Dan Brown pretén presentar una obra de ficció que reinterpreta 2.000 anys d’història, presentant-la com una novel·la fonamentada en estudis històrics.
  • En una nota al principi del llibre, Dan Brown declara: “Totes les descripcions d’art, arquitectura, documents i rituals secrets en aquesta novel·la són fidedignes."
fonts fidedignes

?

Fonts fidedignes

?

?

?

?

?

?

¿

?

?

?

?

?

?

?

?

?

?

un estudi rigor s sobre jesucrist l esgl sia i el cristianisme s ha de fonamentar en

Un estudi rigorós sobre Jesucrist, l’Església i el cristianisme s’ha de fonamentar en:

Historiadors

Exegetes

historiador
Historiador
  • Algú que estudia i investiga la història. Normalment, es dedica a l’ensenyament i escriu llibres d’història a partir dels seus estudis.
exegetes
Exegetes
  • Són les persones que dediquen la vida a l’estudi de la Bíblia.
  • La Bíblia és el llibre més estudiat de tots els temps.
  • En l’estudi de la Bíblia hi ha el mateix rigor i metodologia que en l’estudi d’altres textos antics i s’utilitzen tots els mètodes historicocrítics disponibles.
  • Cap exegeta seriós ha arribat a les conclusions que es desprenen de la novel·la de Dan Brown.
l estudi de la b blia avui
L’estudi de la Bíblia, avui
  • En una biblioteca especialitzada en Bíblia, com la de l’Institut Bíblic Pontifici de Roma, hi ha un fons de 200.000 volums.
  • Entre els anys 1994 i 2004, s’han publicat més de 45.411 articles i llibres sobre la Bíblia.
  • La Bíblia és un llibre de 2.000 pàgines, però se n’han escrit desenes de milions de pàgines.
  • És curiós que en cap dels milions de pàgines que en parlen s’arriba als mateixos resultats de Brown.

* Segons un recompte fet a les revistes Old Testament Abstracts i New Testament Abstracts.

com es forma un exegeta
Com es forma un exegeta?
  • Batxillerat en Teologia: 5 anys
  • Llicència en Bíblia: 3 anys
  • Doctorat en Bíblia: + 3 anys

11 anys

Ser exegeta no és gens fàcil. Cal dominar llengües, com l’hebreu, el grec, l’arameu (a més de l’anglès, l’alemany, el francès, l’italià, sense els quals no es pot fer el doctorat). S’ha d’estudiar a fons la història i les religions antigues, estar al dia dels mètodes historicocrítics…

com es forma un historiador
Com es forma un historiador?
  • Llicenciatura en història: 4 anys
  • Doctorat en història: + 3 anys

7 anys

com s ha format brown
Com s’ha format Brown?
  • Estudis universitaris d’història?

NO

  • Estudis universitaris de Bíblia?

NO

?

  • Temps dedicat a l’estudi de la Bíblia?
  • Temps dedicat a l’estudi de història?

+ ?

?

slide16
Dan Brown no cita cap historiador, ni cap exegeta de prestigi. Les seves fonts no tenen veracitat ni rigor científic.
  • No hi ha cap estudiós de prestigi que arribi a les mateixes conclusions que ell.
la font principal de dan brown s
La font principal de Dan Brown és
  • Holy Blood, Holy Grail(L’enigma sagrat), escrita per:

Michael Baigent Professor llicenciat en Psicologia

Richard Leigh Novel·lista

Henry Lincoln Expert en fenòmens paranormals

  • Aquests tres autors també han escrit:
  • El llegat messiànic: hi va haver més d’un Crist?
  • Maçons i templers: els seus vincles ocults
  • L’escàndol dels rotlles del mar Mort
  • The Inquisition
quan al codi da vinci apareixen expressions com
Quan al Codi da Vinci apareixen expressions com:
  • “Molts experts afirmen...”
  • “Els historiadors es meravellen que...”
  • “Afortunadament per als historiadors...”

Està citant aquests ““experts””.

slide22

Bibliografia

(No inclou els comentaris als evangelis.)

AGUIRRE, R., La mesa compartida, Santander: Sal Terrae, 1994.

ALETTI, J.N., Jésus-Christ fait-ill\'unité du Nouveau Testament (Jésus et Jésus Christ

61), Paris: Desclée, 1994.

BARBAGLIO, G., Gesu ebreo di Galilea. Indagine storica, Bologna: Dehoniane, 2002.

BAUCKHAM, R., «The Brothers and Sisters of Jesus: An Epiphanian Response to

John P. Meier», Catholic Biblical Quarterly 56 (1994) 686-700.

BECKER, J., Jesus van Nazareth, Berlin: De Gruyter, 1996.

-, Maria, Mutter Jesu und erwahlte Jungfrau (Biblische Gestalt 4), Leipzig:

Evangelische Verlagsanstalt, 2001.

BOCKMUEHL, M. (ed.), Jesus. The Cambridge Companion to, Cambridge: University

Press, 2001. Sobretot els articles de C.A. Evans, P.J. Tomson, M. Meye Thompson,

G. Stanton, B. Chilton, J.B. Green i M. Bockmuehl.

BORG, M. J., Jesus: A New Vision, San Francisco: Harper and Row, 1987.

BORNKAMM, G.,Jesus van Nazareth, Stuttgart: Kohlhammer, 71965 (1956) [= Jesús

de Nazaret (Biblioteca de Estudios Bíblicos 13), Salamanca: Sígueme,21977].

BORRELL 1 VIADER, A., «Jesús de Natzaret, entre història i teologia», en A. BOSCH

VECIANA (dir.), El futur del cristianisme. El pensament teològic als inicis del segle

XXI (Aula de Ciència i Cultura 14), Sabadell: Fundació Caixa de Sabadell, 2001,

p. 77-94.

BROWN, R.E., The Birth of the Messiah: A Commentary on the Infancy Narratives in

the Gospels of Mtthew and Luke (Anchor Bible Reference Library), New York:

Doubleday, 21993 [= El nacimiento del Mesias: Comentario a los relatos de la

infancia (BBC), Madrid: Cristiandad, 1982].

-, The Death of the Messiah: From Gethsemane to the Grave: A Commentary on the

Passion Narratives in the Four Gospels, 2 vols. (Anchor Bible Reference Library),

New York: Doubleday, 1994 [= La morte del Messia: Dal Getsemani al Sepolcro.

Un commentario ai Racconti della Passione nei quattro vangeli (BTC 108), Brescia:

Queriniana, 1999].

BULTMANN, R., Jesus, Tübingen: Mohr Siebeck, 1926.

CHARLESWORTH, J.H. (ed.), Jesus and Archaeology. The Proceedings of the Mille-

nnium Celebration in Jerusalem, Grand Rapids MI: Eerdmans, en premsa.

CHARLESWORTH, J.H.; L.L. JOHNS (ed.), Hillel and Jesus: Comparative Studies ofTwo

Major Religious Leaders, Minneapolis: Fortress, 1997.

661

662

CHILTON, B., Rabbi Jesus: An lntimate Biography, New York: Doubleday, 2000.

CHILTON, B.; C.A. EVANS (ed.), Studying the Historical Jesus. Evaluations of the State

of Current Research (New Testament Tools and Studies 19), Leiden: Brill, 1994.

Sobretot els articles de W.R. Telford, B. Chilton - C.A. Evans, B.L. Blackburn,

R.A. Horsley i P. Perkins.

-, Authenticating the Words of Jesus (New Testament Tools and Studies 28/1),

Leiden: Brill, 1999. Sobretot els articles de T. Holmén, H.C. Kee i W. Klassen.

-, Authenticating the Activities of Jesus (New Testament Tools and Studies 28/2),

Leiden: Brill, 1999. Sobretot els articles de B.F. Meyer, D.C. Allison, D. Zeller, B.J.

Malina, W. Klassen i R. Bauckham.

CROSSAN, J.D., The Historical Jesus. The Life of a Mediterranean Jewish Peasant,

Edinburgh: Clark, 1991 [= El Jesús de la historia. Vida de un campesino medite-

rráneo judio, Barcelona: Crítica, 22000].

-, Jesus. A Revolutionary Biography, San Francisco: Harper 1994 [= Jesús. Una bio-

grafta revolucionaria, Madrid: Grijalbo, 1996].

DB JONGB, M., Jesus, The Servant-Messiah, New Haven, CT: Yale University, 1991.

DODD, C.H., The Founder of Christianity, London: Collins, 1971.

DUNN, J.D.G., Jesus remembered (Christianity in the Making 1), Grand Rapids MI

- Cambridge: Eerdmans, 2003.

DUPONT, J. (ed.), Jésus aux origines de la christologie (Bibliotheca Ephemeridum

Theologicarum Lovaniensium 40), Leuven: University Press - Peeters, 21989.

DUPONT, J., «Le Dieu de Jésus», Nouvelle Revue Théologique 104 (1987) 321-344. I

FABRIS, R., Gesu di Nazareth. Storia e interpretazione, Assisi: Citadella, 1983 [= Jesús

de Nazaret. Historia e interpretación (Verdad e Imagen 93), Salamanca: Sígueme,

1985].

FITZMYER, J., «The Languages of Palestine in the First Century A.D.», en: A Wan-

dering Aramean. Collected Aramaic Essays, Missoula: Scholars, 1979, p. 29-56.

FLUSSBR, D., Jesus, Jerusalem: Magnes, 21998.

FREYNE, S., Galilee and Gospel. (Wissenschaftliche Untersuchungen zum Neuen

Testament 125), Tübingen: Mohr Siebeck, 2000.

Fusco, V., «Gesu e le Scritture di Israele», en: E. NORBLLI (ed.), La Bibbia nell\'an-

tichita cristiana, 1: Da Gesu a Origene (La Bibbia nella storia 15), Bologna:

Dehoniane, 1998, p. 35-63.

FUNK, R. W.; R. W HOOVBR; JESUS SEMINAR, The Five Gospels. The Search for the

Authentic Words ofJesus, NewYork: MacmiUan, 1993.

GNILKA, J., Jesus van Nazareth. Botschaft und Geschichte (Herders Theologischer

Kommentar Suppl. 3), Freiburg i. Br.: Herder, 1990 [= Jesus ofNazareth. Message

and History, Peabody MA: Hendrickson, 1997].

GRBLOT, P., L\'espérance juive a l\'heure de Jésus (Jésus et Jésus Christ 6), Paris: !

Desclée,1978. !

-, Jésus de Nazareth, Christ et Seigneur. Une lecture de l\'É,vangile. Tome I (Lectio I

I

663

Divina 167). Tome 11 (Lectio Divina 170), Paris et Montréal: Cerf et Novalis,

1997, 1998.

GUIJARRO apORTO, S., Fidelidades en conflicto. La ruptura con la familia por causa

del discipulado y de la misión en la tradición sinóptica (PI~nitudo Temporis 4),

Salamanca: Publicaciones Universidad Pontificia, 1998.

HENGEL, M;, Judentum und Hellenismus (Wissenschaftliche Untersuchungen zum

Neuen Testament 10), Tübingen: Mohr Siebeck, 21973.

-, Mors turpissima crucis: die Kreuzigung in der antiken Welt, Tübingen: Mohr

Siebeck 1976 [= La Crucifixion dans l\'Antiquité et la folie du message de la croix

(Lectio Divina 105), Paris: Cerf, 1981].

HOLMBERG, ~., Manniska och mero Jesus i forskningens ljus, Lund: Arcus, 2001.

Traducció del titol suec: \'Home i alguna cosa més. Jesús a la llum de la recerca\'.

HURTADO, L. W., Lord Jesus Christ. Devotionto Jesus in Earliest Christianity, Grand

Rapids MI - Cambridge: Eerdmans, 2003.

JEREMIAS, J., Jerusalem zur Zeit Jesus. Eine kulturgeschichtliche Untersuchung zur

neutestamentlichen Zeitgeschichte, Gottingen: Vandenhoeck & Ruprecht, 31969 [=

Jerusalén en tiempos de Jesús. Estudio económico y social del mundo del Nuevo

Testamento, Madrid: Cristiandad, 31985].

-, Unbekannte Jesusworte, Gütersloh: Monn, 41975 [= Palabras desconocidas de

Jesús (Biblioteca de Estudios Bíblicos 14),Salamanca: Sígueme, 1976].

-, Die Gleichnisse Jesu, Gottingen: Vandenhoeck & Ruprecht, 71965 [= Las

Parábolas de Jesús, Estella: Verbo Divino, 61981].

KASPER, W., Jesus der Christus, Mainz: Mtthias Grünewald, 1974 [= Jesús, el

Cristo (VI 45), Salamanca: Sígueme, 1976].

KLAUCK, H. J., Judas, Freiburg i. Br.: Herder, 1987.

KLAUSNER, J., Jésus de Nazareth. Son temps, sa vie, sa doctrine, París: Payot, 1933.

LÉGASSE, S., Le Proces de Jésus. L\'histoire (Lectio Divina 156), París: Cerf 1994 [=

El proceso de Jesús. La historia (BMD 8), Bilbao: Desclée, 1995.].

MARGUERAT, D., L\'homme qui venait de Nazareth. Ce que l\'on peut savoir aujourd\'-

hui de Jésus, Aubonne: Moulin, 31995 [= L\'home que venia de Natzaret. El que

avui podem saber de Jesús, Barcelona: Claret, 1999].

MARGUERAT, D.; E. NORELLI; J.M. POFFET (ed.),Jésus de Nazareth. Nouvelles appro-

ches d\'une énigme (Le Monde de la Bible 38), Geneve: Labor et Fides 1998.

Sobretot els articlesde V. Fusco, J.P. Jossua, G. Theissen, G. Rochais, E.P. Sanders,

J.S. Kloppenborg, D. Marguerat, J. ScWosser, J.P. Lémonon, E. Norelli i C. Thoma.

MEIER, J.P., A Marginal Jew: Rethinking the Historical Jesus. 1: The Roots of the

Problem and the Person (Anchor Bible Reference Library), New York: Doubleday,

1991 [= Un judío marginal. Nueva visión del Jesús histórico. 1: Las raíces del pro-

blema y la persona, Estella: Verbo Divino, 1998].

664

-, A Marginal Jew: Rethinking the Historical Jesus. 11: Mentor, Message and Miracles

(Anchor Bible Reference Library), New York: Doubleday, 1994 [= Un judío

marginal. Nueva visi6n del Jesús hist6rico. 11/1: Juan y Jesús. El reino de Dios,

Estella: Verbo Divino 1999; Un judío marginal. Nueva visi6n del Jesús hist6rico.

11/2: Los milagros, Estella: Verbo Divino, 2000].

-, A Marginal Jew: Rethinking the Historical Jesus. III: Companions and Com-

petitors (Anchor Bible Reference Library), New York: Doubleday, 2001 [=Un

judío marginal. Nueva visi6n del Jesús hist6rico. III: Compañeros y competidores,

Estella: Verbo Divino, 2003].

MEN, A., Jésus, le Maitre de Nazareth, Montrouge: Nouvelle Cité, 1999. (Original

rus: Moscou, 1992.)

MERKLEIN, H., Die Gottesherrschaft als Handlungsprinzip (Forschung zur BibeI34),

Würzburg: Echter, 21981.

MEYER, B.F., The Aims of Jesus, London: SCM, 1979.

-, «"Phases" in Jesus\' Mission», Gregorianum 73 (1992) 5-17.

PAINTER, J., Just James. The Brother of Jesus in History and Tradition, Edinburgh:

Clark,1999.

PENNA, R., 1 ritratti originali di Gesu il Cristo. Inizi e sviluppi della cristologia neo-

testamentaria. 1: Gli inizi (SBA), Cinisello Balsamo (Milano): San Paolo, 1996.

PERROT. C., Jésus et l\'histoire (Jésus et Jésus-Christ 11), Toumai - Paris: Desclée, 21993.

-, Jésus (Que sais-je? 3300) Paris: Presses Universitaires de France, 1998.

PIKAZA, X., La figura de Jesús: profeta, taumaturgo, rabino (El Mundo de la Biblia),

Estella: Verbo Divino, 1992.

PIPER, R., \'Love your Enemies\': Jesus\' Love Command in the Synoptic Gospels and the

Early Christian Paraenesis (SNTS Monograph Series 38), Cambridge: University

Press, 1979.

PUIG 1 TARRECH, A., Novament en paràboles. La proclamaci6 de Jesús, avui (Saurí

131), Barcelona: Publicacions de l\' Abadia de Montserrat, 1996.

-, «La recherche du Jésus historique», Biblica 81 (2000) 179-201.

-, «Les quetes récentes du Jésus historique», Revista Catalana de Teologia 25

(2000) 95-120.

REISER, M., Die Gerichtspredigt Jesu (Neutestamentliche Abhandlungen NF 23),

Münster: Aschendorff, 1990.

RENAN, E., Vie de Jésus, Paris: Calmann-Lévy, 691925 (1863).

RIESNER, R., Jesus als Lehrer (Wissenschaftliche Untersuchungen zum Neuen

Testamentll/7), Tübingen: Mohr Siebeck, 21984.

ROBINSON J.M.; P. HOPPMANN; J.S. KLOPPENBORG, The Critical Edition of Q, Min-

neapolis - Leuven: Fortress - Peeters, 2000.

SAPRAI, S.; M. STERN; D. FLUSSER; W.C. VAN UNNIK (ed.), The Jewish People in the

First Century, 2 vols. (Compendia Rerum Iudaicarum ad Novum Testamentum.

Section 1), Assen: van Gorcum, 1974-1976.

665

SANDERS, E.P., Paul and Palestinian Judaism, London: SCM, 1977.

-, Jesus and Judaism, London: SCM, 1985.

-, The Historical Figure of Jesus, Harmondsworth: Lane, 1993 [= La figura histó-

rica de Jesús, Estella: Verbo Divino, 2000].

SCHLOSSER, J., Le Dieu de Jésus. Etude exégétique (Lectio Divina 129), Paris: Cerf,

1987

-, Jésus de Nazareth, Paris: Noesis, 1999.

SCHNACKENBURG, R., Gottes Herrschaft und Reich, Freiburg i. Br.: Herder, 31963 [=

Signoria e Regno di Dio: uno studio di teología bíblica (Collana di studi religio-

si), Bologna: EDB, 1990].

SCHÜRER, E., The History of the Jewish People in the Age of Jesus Christ, revised and

edited by G. Vermes and R Millar, 4 vols., Edinburgh: Clark, 1973-1987 [= Storia

del popolo giudaico al tempo di Gesu Cristo (175 aC-135 dC) (Biblioteca di sto-

ria e storiografia dei tempi biblici 1), Brescia: Paideia, 1985].

SCHÜRMANN, H., Jesu ureigener Tod, Freiburg i Br.: Herder, 21976 [=¿Cómo enten-

dió y vivió Jesús su muerte? Reflexiones exegéticas y panorámica (Biblioteca de

Estudios Bíblicos 42), Salamanca: Sígueme, 1982].

SCHWEITZER, A., Die Geschichte der Leben-Jesu-Forschung, Tübingen: Mohr

Siebeck, 51933 (1906).

SEGALLA, G., Evangelo e vangeli. Quattro evangelisti, quattro vangeli, quattro des-

tinatari, Bologna: EDB, 1993.

SMITH, M.D., «Of Jesus and Quirinius», Catholic Biblical Quarterly 62 (2000) 278-

293.

STANTON, G., Gospel Truth? New Light on Jesus and the Gospels, London:

HarperCollins, 1995 [= ¿La verdad del evangelio?: Nueva luz sobre Jesús y los evan-

gelios, Estella: Verbo Divino, 1999].

STRAUSS, D. F., Das Leben Jesu kritisch, Tübingen: C. F. Osiander 1835-1836 [= The

Life of Jesus Critically Examined, Philadelphia: Fortress, 1972].

THEISSEN, G., Urchristliche Wundergeschichten: ein Beitrag zur formgeschichtlichen

Erforschung der synoptischen Evangelien, Gütersloh: Mohn, 1974 [= Miracle

Stories in the Early Christian Tradition, Edinburgh: Clark 1983].

-, Soziologie der Jesusbewegung. Ein Beitrag zur Entstehungsgeschichte des

Urchristentums, München: Kaiser, 1977 [= Sociología del movimiento de Jesús,

Santander: Sal Terrae, 1979].

-, Der Schatten des Galiliiers. Historische Jesusforschung in erziihlender Form,

München: Christian Kaiser, 1986 [= La sombra del Galileo. Las investigaciones

históricas sobre Jesús traducidas a un relato, Salamanca: Sígueme, 1°1997].

THEISSEN, G.; A. MERZ, Der historische Jesus. Ein Lehrbuch, Gottingen: Vanden-

hoeck & Ruprecht, 1996 [= El Jesús histórico. Un Manual (Biblioteca de Estudios

Bíblicos 100), Salamanca: Sígueme, 2000].

THEISSEN, G.; D. WINTER, Die Kriterienfrage in der Jesusforschung. Vom Differenz-

kriterium zum Plausibilitiitskriterium (Novum Testamentum et Orbis Antiquus

666

34), Freiburg Sch. - Gottingen: Universitatsverlag - Vandenhoeck & Ruprecht,

1997.

TRAGAN, P.R., La preistoria dei Vangeli. Tradizione cristiana primitiva. Valore stori-

co, forma e contenuto (Quaderni di ricerca 72), Sotto il Monte: Servitium, 1999.

TUCKETT, C.M., Q and the History of Early Christianity. Studies on Q, Edinburgh:

Clark,1996.

VERMES, G., Jesus the Jew. A Historian\'s Reading of the Gospels, London: Collins,

1973 [=]esús el judío, Barcelona: Muchnik, 1977].

VIDAL, S., Los tres proyectos de Jesús y el cristianismo naciente (Biblioteca de

Estudios Bíblicos 110), Salamanca: Sígueme, 2003. I

WEDER, H., Die Gleichnisse Jesu als Metaphern (Forschungen zur Religion und

Literatur des Alten und Neuen Testaments 120), Gottingen: Vandenhoeck & j

Ruprecht, 1978. ,

WITHERINGTON, B., The Jesus Quest: The Third Search for the Jew of Nazareth,

Downers Grove, IL: InterVarsity, 21997. I

WRIGHT, N.T., Jesus and the Victory ofGod (Christian Origins and fue Question of

God 2), Minneapolis, MN: Fortress, 1996. 1

-, The Resurrection of the Son of God (Christian Origins and the Question of God

3), Minneapolis, MN: Fortress, 2003. ¡

Edi~ions de textos i tra~U~Cions util~tzades (selecció) \'" ~ t

Biblta catalana. Traducctó mterconfesstonal, Barcelona: AssoclacIó Bíblica de

Catalunya - Editorial Claret - Societats Bíbliques Unides, 31996. f

Nou Testament grec-llati-catala, Barcelona: Associació Bíblica de Catalunya - i

Editorial Claret - Societats Bíbliques Unides, 1995. ,

Apocrifs del Nou Testament. Edició a cura d\' A. Puig i Tarrech i altres (Classics del I

Cristianisme 17), Barcelona: Proa, 1990.

Filó d\'Alexandria (edició crítica de Loeb Classical Library). }

Flavi Josep (edició crítica de Loeb Classical Library). \'

Neutestamentliche Apokryphen. Edició a cura de W. Schneemelcher, 2 vol., Tübin-

gen: Mohr Siebeck, 51987. ~

Textos de Qumrán. Edició i traducció de F. García Martínez, Madrid: Trotta, 52000. ~

The Mishnah. Traduida de l\'hebreu, amb introducció i notes breus a cura de H. l

Danby, Oxford: University Press, 1933. I

,

aclarim alguns g neres literaris
Aclarim alguns gèneres literaris
  • Biografia: els personatges i la història són reals.
  • Novel·la de ficció: els personatges i la història són de ficció (p.ex., El Quixot)
  • Novel·la històrica: els personatges són de ficció, però el rerefons històric és real. (p.ex., la sèrie de Televisió Espanyola “Cuéntame”: la família Alcántara mai no ha existit, però el rerefons social que apareix a la sèrie sí que va succeir.)
  • El Codi da Vinci és un híbrid: una novel·la de ficció que pretén tenir un rerefons històric real, però…

Aquí hi ha la confusió: l’autor parla de novel·la històrica, no de ficció. Brown mai no diu que el seu rerefons històric sigui també una ficció, sinó que el presenta com a real, fruit d’una recerca històrica consciençosa.

slide25

Dan Brown fa una novel·la de ficció que presenta com a històrica, però ni ell és historiador ni les fonts que utilitza tenen credibilitat.

per a m s brown t una manera molt curiosa de fer hist ria
Però, a més, Brown té una manera molt curiosa de fer història
  • Suposem que ens trobem a l’any 2900 i descobrim un text escrit l’any 2150 en el qual es diu: “La causa per la qual els dos avions van xocar contra les Torres Bessones de Nova York l’11 de setembre de 2001 no va ser un acte terrorista, sinó un error casual de dos pilots aeris.” Ens hem de creure aquesta afirmació només perquè és un document més proper als fets que nosaltres (el 2900)? No. Doncs així fa història Brown.
  • Les fonts històriques de Brown són els missatges amagats en les obres de Leonardo i en “documents antics” sense dir quins són en concret. Però…
  • Leonardo va néixer 1450 anys després de Jesús. Leonardo va ser un pintor excel·lent i un gran inventor (un enginyer), però Leonardo no va ser ni un historiador, ni un gran pensador (en els llibres de filosofia no s’estudia el pensament de Leonardo).
  • Raonament de Brown: Si Leonardo amaga alguna cosa en els seus quadres que contradiu la història comuna de Crist, serà veritat perquè Leonardo, en alguns camps (no precisament l’històric) era un geni. Però així no es pot fer història, ja que Leonardo no és testimoni directe de Crist, ni Brown demostra que les fonts en les quals Leonardo s’inspira s’iniciïn al segle I. Per tant, amb Leonardo estem davant un cas semblant al text trobat el 2150.
  • En història, mai no basta dir que et bases en testimonis directes; sempre has de dir a quin testimoni concret et refereixes i on es troba aquest testimoni. Brown mai no cita en concret quins són els seus testimonis, ni on es troben.
  • Conseqüència: Les afirmacions històriques de Brown no tenen consistència científica.
slide27
Si seguim el mètode històric de Brown, podem “demostrar” que històricament ha passat tot el que vulguem.
  • Només cal barrejar dos ingredients: 1r: dir que et bases en fonts segures, però secretes. 2n: tenir una mica d’imaginació, per presentar el fet “històric” amb enginy i salsa.
  • Per exemple, puc dir que s’ha descobert un document secret en una abadia francesa en què es demostra que Napoleó era descendent secret del tsar Ivan “el terrible” i això explica el seu interès per conquerir Rússia i que es volgués coronar emperador.
  • Tot això pot semblar molt suggeridor, i àdhuc pot tenir una certa lògica, però històricament és fals.
la trama novel lesca
La trama novel·lesca

Els personatges de ficció

  • Robert Langdon, professor de “simbologia religiosa” a Harvard és convocat a l’escena de l\'assassinat.
  • Jacques Sauniere, expert en deesses i en “el sagrat femení”, apareix mort al Louvre. Sauniere era el Gran Mestre d’una societat secreta: el Priorat de Sió.
  • Sophie Neveu, néta de Jacques i criptògrafa, havia rebut una trucada per quedar amb ell.

La història és tota una gran invenció. Analitzem-la.

la hist ria segons brown
La “història”, segons Brown
  • Durant milers d’anys, la humanitat practicava una espiritualitat equilibrada entre el masculí i el femení, en la qual es venerava les deïtats femenines i el seu poder diví.
  • Aquest va ser el missatge autèntic de Jesús i, per tal de perpetuar-lo, va elegir M. Magdalena com a esposa i li va confiar el lideratge del seu moviment. A la crucifixió, Magdalena estava embarassada de Jesús.
  • Pere, gelós del poder de M. Magdalena, va fer tripijocs per tal d’usurpar-li el lideratge i va substituir els ensenyaments del Mestre pels seus. Pere va apartar definitivament Magdalena del capdavant del moviment.
la hist ria segons brown1
La “història”, segons Brown
  • M. Magdalena es va veure obligada a fugir a França, on ella i el fill de Jesús es convertiren en els fundadors d’una dinastia que s’ha mantingut en secret fins avui. Sauniere i Sophie en són descendents.
  • Els evangelis gnòstics són fidels al missatge original de Crist i contenen l’autèntica veritat sobre Jesús.
  • Jesús volia que els seus fidels tinguessin un gran coneixement del sagrat femení. Aquest moviment, sota la inspiració de M. Magdalena, es va desenvolupar durant els tres primers segles, fins que va ser suprimit brutalment per l’emperador Constantí.
la hist ria segons brown2
La “història”, segons Brown
  • Leonardo da Vinci era membre del Priorat de Sió i custodiava els coneixements del cristianisme vertader. A les seves obres trobem, de forma oculta, elements d’aquest saber.
  • La història dels dos últims mil·lennis es pot veure com una lluita secreta entre l’Església catòlica i el Priorat de Sió.
les mentides m s descarades de la novel la
Les mentides més descarades de la novel·la
  • Jesús va tenir una dona, M. Magdalena, amb la qual va engendrar un fill i va iniciar una dinastia. Com que són portadors de la seva sang, són el Sant Grial (= sang de rei).
  • Jesús i M. Magdalena representaven la dualitat “masculina-femenina” i els primers seguidors de Jesús adoraven el “sagrat femení”.
les mentides m s descarades de la novel la1
Les mentides més descarades de la novel·la
  • A la novel·la, s’afirma que l’emperador Constantí “va retocar” els escrits del nou testament: així, hi va poder introduir la divinitat de Jesús, esborrar les traces de la deïtat masculina i femenina, posar Pere al capdavant del seu grup…
  • És molt fàcil mostrar la falsedat d’aquest argument: es tractaria de comparar un papir del nou testament anterior a Constantí (emperador entre el 306 i el 337) amb un de posterior i així veure que s’hi va retocar.
  • Però, encara queden papirs tan antics?
slide34
Han arribat fins a nosaltres més de 48 papirs anteriors a Constantí.
  • Per exemple, a la Chester Beatty Library de Dublín, es conserven dos papirs molt importants: el “Papir 46”, de l’any 200, amb les cartes de sant Pau, i el “Papir 45”, del segle III, amb els Evangelis.
  • La comparació entre aquests dos papirs i els dels segles IV i V (després de Constantí) mostra que són idèntics. Per tant, és fals que Constantí modifiqués els Evangelis.
qu passa amb els evangelis ap crifs i l esgl sia
Què passa amb els evangelis apòcrifs i l’Església?
  • Segons Brown, Constantí va decidir que Mateu, Marc, Lluc i Joan fossin els evangelis oficials i va destruir tots els exemplars dels evangelis apòcrifs.
  • Però Brown no diu que els evangelis “oficials” son del segle I, els apòcrifs de mitjan segle II al IV. Per tant, molt posteriors.
  • Els Pares de l’Església, els teòlegs dels primers segles del cristianisme (molts d’ells, màrtirs o perseguits) mai no citen en els seus escrits els evangelis apòcrifs ja que a la seva època eren considerats molt tardans i històricament molt dubtosos.
  • S’acostuma a pensar que tots els evangelis apòcrifs contradiuen els oficials, però no sempre és així. N’hi ha alguns d’apòcrifs que són molt pietosos i que parlen de Crist, la Mare de Déu i sant Josep amb molt respecte i estima (p. ex., el protoevangeli de Jaume). Poden servir com a lectura edificant però no es consideren inspirats ja que es van redactar molt tard.
  • En altres es parla de la resurrecció de Crist de forma fantàstica per demostrar-ne la veracitat. D’altres parlen del final de la vida de la Mare de Déu amb molta delicadesa.
qu passa amb els evangelis ap crifs i l esgl sia1
Què passa amb els evangelis apòcrifs i l’Església?
  • Finalment, altres que provenen de sectes gnòstiques ens transmeten suposades frases que Jesús havia dit. Era una manera de guanyar adeptes posant les seves doctrines en llavis de personatges propers a Jesús.
  • Per entendre per què l’Església no els accepta com a revelats només cal llegir-los una mica i contrastar-los amb els evangelis oficials. Per exemple:
  • “Simó Pere digué: “Que Maria s’allunyi de nosaltres!, perquè les dones no són dignes de la vida.” Jesús digué: “Mira, jo m’encarregaré de fer-la home, perquè ella també sigui un esperit vivent, com vosaltres els homes: perquè tota dona que no es faci home, no entrarà en el regne del cel.” Dita 114 de l’Evangeli de Tomàs.
  • Finalment, cal dir que l’Església no té amagat cap evangeli apòcrif, al contrari, les millors edicions d’aquests estan publicades per editorials catòliques.
les mentides m s descarades de la novel la2
Les mentides més descarades de la novel·la
  • A la novel·la, l’historiador anglès Teabing afirma que en el Concili de Nicea, manipulat per l’emperador Constantí, es va establir que Jesús era “el Fill de Déu”. Fins llavors no s’havia sostingut mai això.
  • El que Brown fa és copiar d’un dels llibres pseudohistòrics que més ha plagiat per fer el seu best-seller, Holy Blood,Holy Grial, en el qual s’afirma que “a Nicea es va decidir per vot que Jesús era un déu, no un profeta mortal”.
  • Als evangelis canònics, escrits al segle I (quasi 250 anys abans de Nicea), s’esmenta 70 vegades Jesús com a Fill de Déu. Vegem algunes referències en què es diu que Jesucrist és Déu.
slide38

“Tomàs diu a Jesús:

Senyor meu i

Déu meu.” Jn 20,28

“Jesús, sabent que el Pare li

ho havia posat tot a les

mans, i que havia vingut

de Déu i a Déu tornava...”

Jn 13,3

“Jo he sortit de Déu

i vinc d’Ell.”

Jn 8,42

“Jo i el Pare

som u.”

Jn 10,30

“No et volem apedregar

per cap obra bona, sinó

per blasfèmia, perquè tu,

que ets un home, et fas

Déu.” Jn 10,33

“també són ells [els jueus] els

patriarques, i com a home, ha sortit

d’ells el Crist, que és Déu i està

per damunt de tot."

Rm 9,5

"esperem que es manifesti

la glòria del gran Déu

i salvador nostre Jesucrist."

Titus 2,13

Jesucrist és Déu

slide39

Jesús Fill de Déu en el Nou Testament

Mt 1:23; Mt 4:3, Mt 4:6, Mt 8:29, Mt 14:33, Mt 16:16, Mt 26:63, Mt 27:40, Mt 27:43, Mt 27:54, Mc 1:1, Mc 3:11, Mc 5:7, Mc 15:39, Lc 1:32, Lc 1:35, Lc 3:38, Lc 4:3, Lc 4:9, Lc 4:41, Lc 8:28, Lc 22:70, Jn 1:18, Jn 1:34, Jn 1:49, Jn 3:16, Jn 3:17, Jn 3:18, Jn 3:36, Jn 5:25, Jn 10:36, Jn. 11:4, Jn 11:27, Jn 19:7, Jn 20:31, Ac 9:20, Ac 20:28, Rm 1:4, Rm 1:9, Rm 5:10, Rm 8:3, 1 Co 1:9, 1 Co 15:28, 2 Co 1:19, Ga 2:20, Ga 4:4, Ga 4:6, Ef 4:13, He 1:5, He 1:8, He 4:14, He 6:6, He 7:3, He 10:29, He 11:19, 2 Pe 1:17, 1 Jn 3:8, 1 Jn 4:9, 1 Jn 4:10, 1 Jn 4:15, 1 Jn. 5:5, 1 Jn 5:9, 1 Jn 5:10, 1 Jn 5:11, 1 Jn 5:13, 1 Jn 5:20, 2 Jn 1:3, 2 Jn 1:9, Ap 2:18.

70

referències explícites

slide40

Les mentides més descarades de la novel·la

  • Tota la base "històrica" de Brown es basa en una data: el Concili de Nicea de l’any 325. Segons la seva tesi, abans d’aquesta data, el cristianisme era un moviment molt obert, que acceptava “el diví femení", que no veia Jesús com a Déu, que escrivia molts evangelis. En aquell any, de sobte, l’emperador Constantí, un adorador del culte -masculí- al Sol Invicte, es va apoderar del cristianisme, va desterrar "la deessa", va convertir el profeta Jesús en un heroi-déu solar i va muntar una batuda a la manera stalinista per fer desaparèixer els evangelis que no li agradaven.
  • Aquesta hipòtesi és molt pintoresca, sobretot si pensem que, si fos certa, Constantí hauria fet tots aquests canvis impunement davant de centenars de bisbes. La cosa és més paradoxal si recordem que molts d’aquests bisbes eren veterans supervivents de les persecucions de Dioclecià, que portaven al seu cos les marques de la presó, la tortura o els treballs forçats per haver mantingut la fe. Deixarien ara que un emperador els canviés la fe? Potser no era aquesta la causa de les persecucions des de Neró: la resistència cristiana a ser assimilats com un culte més?
conclusions
Conclusions
  • Moltes afirmacions històriques no tenen un fonament seriós i contrastat.
  • Vol reinventar 2.000 anys d’història basant-se en coneixements secrets, societats secretes, dinasties secretes, documents secrets…
  • Tot ha de ser molt secret perquè res no és demostrable.
valoraci
Valoració
  • És molt greu que una novel·la com aquesta es vulgui vendre com una obra d’erudició, de treball de documentació i recerca històrica esforçada.
  • Criminalitzaun grup de persones: presenta l’Església com un grup de delinqüents que durant 2.000 anys ha estat disposat a tot per mantenir una mentida.
  • Fa un retrat odiós d’una institució, i està comprovat que això acaba generant sentiments d’odi en persones poc formades.
valoraci1
Valoració
  • “Però si només és una novel·la de ficció; a més, la gent ja ho sap distingir.”

La gent s’ho creu tot.

Genera dubtes.

La ficció també afecta: si escric una novel·la que deixa els propietaris del Corte Inglés com uns mafiosos explotadors, davant dels seus advocats no puc dir: “Si només és una novel·la de ficció...”

reflexi final
Reflexió final
  • La lectura del Codi da Vinci segurament ens ha mostrat que coneixem poc la nostra fe. Moltes vegades no sabem què contestar quan ens demanen l’opinió sobre afirmacions del llibre.
  • El fenomen Da Vinci ha servit per constatar alguns buits en els coneixements que tenim dels orígens del cristianisme. Per tant, ha de ser també un estímul per conèixer més a fons la nostra fe.
  • Així que no us quedeu tan sols en la crítica del llibre; aprofundiu la vostra fe.
  • Recomanem el llibre d’A. Puig, Jesús, un perfil biogràfic (Proa, 2005).
slide45

Recordeu!

Aquest és

un bon

moment…

ad