El CRIT

1. El CRIT Edward Munch Pintura segles XVIII-XIX

2. 1.- Classificació Títol: El crit             Autor: Edward Munch             Cronologiadel’obra: 1893 Material: Oli, tèmpera i pastel Suport: cartró País: Noruega        Estil : Expressionisme Ubicació original: Ubicació actual: Galeria Nacional d’Oslo

3. La pintura de pastel és una tècnica seca. Està formada per pigment i cola. Els colors són nets i intensos. Rapidesa: no s’ha de secar i es poden aplicar capes ràpidament. tèmpera o gouachetémperao gouachePintura a l'aigua que es diferencia de l’aquarel·la per ser menys transparent, més pastosa, i perquè utilitza el color blanc. També s'asseca molt de pressa. També se l'anomena guaix o aiguada.

4. 2.- Breu biografia • Pàg. 164

5. 3.- Descripció formal: • Descripció:L’obra situa en primer terme una figura molt estilitzada, vestida de negre, les mans i el rostre de la qual adquireixen un caràcter espectral. Damunt un pont sobre l’aigua negra, dues siluetes penetren en un horitzó d’encesa violència. La natura i l’home s’emparenten així en un mateix crit d’angoixa, i evidencien la manca d’harmonia en la qual s’emmarca la seva vida i la seva relació. • Iconografia:Un ésser humà, home o dona, que es posa les mans al cap i emet un crit d’angoixa que es transmet arreu. Només els dos personatges del pont semblen aliens a aquest crit. • Funció:Munch buscava una única cosa en pintar: expressar el seu món individual, ple d’angoixa i sofriment.

6. Forma i composició: • Forma: Oberta o pictòrica • Composició: • Tacada; malgrat que a primer cop d’ull pot semblar que el paisatge s’obre. • Simetria:La diagonal de la barana del pont divideix el quadre en dues meitats: domini de les rectes i dominis de les corbes. • Geometria:anamorfosament de personatges i elements (prenen la mateixa forma). • Línies compositives: Ondulants i una diagonal, el camí i la barana. Les línies creen una gran inestabilitat visual.

7. Recursos tècnics • Pinzellada: A partir de pinzellades gruixudes, lineals i violentes, l’autor modela els volums i els objectes. • Color: Ús predominant de tonalitats irreals de vermell, blau i negre que reforcen el sentiment de sofriment del protagonista. Crida l’atenció el cel crepuscular per la seva combinació de vermell i taronges. • Llum:Neix dels mateixos colors, molt lluminosos i brillants. • Perspectiva: Forçada

8. Corbes Rectes

9. 4.- Significat de l’obra • Elements propis de l’estil: Munch és considerat el precursor de l’expressionisme, moviment que es va constituir a Dresden el 1905. Aquest moviment reivindicava una estètica basada en l’espontaneïtat i l’emoció enfront de la racionalitat de les formes, amb unes figures i colors agressius. I aquestes característiques les trobem en l’obra que analitzem: utilització agressiva dels recursos pictòrics per expressar les pròpies sensacions. Antecedents de l’obra i de l’autor són Goya i Van Gogh. El Crit ens mostra la mateixa angoixa i el mateix llenguatge expressiu del Goya de les pintures negres i el Van Gogh de la Nit estelada.

10. En el camp conceptual, van influir sobre Munch els filòsofs Kierkegaard i Nietzsche i el teatre d’Ibsen. Tota l’obra de Munch presenta les mateixes característiques que El Crit: Corbes sinuoses, colors arbitraris, obssessió per la malaltia i la mort, éssers inquietants que fugen entre masses de color. Desesperació

11. Mort de la noia Mort a l’habitació de la moribunda Mort de la mare

12. Tarda al carrer Karl Johan

13. . L’obra de Munch presenta clares diferències amb la d’altres pintors del seu temps. Per exemple: Al mateix temps que Munch pintava “El Crit”, Cézanne va pintar “Els Jugadors de cartes”; Cézanne és un postimpressionista i Munch és precursor de l’expressionisme. Si en “El Crit” hi veiem un enfrontament (l’home enfrontat a si mateix, a les seves pors, a les seves angoixes, etc.) en “Els jugadors”, Cézanne ens presenta l’enfrontament seré de dos personatges:

14. Relació entre la forma i la funció: L’intent d’expressar una angoixa pròpia que crea una desestabilització mai no havia resultat tan reexit. No és estrany, doncs, que el quadre hagi esdevingut un símbol de la societat actual. • Iconologia:Munch volia reflectir a les seves obres els racons més profunds de l’ànima humana. Els seus quadres partien del principi que si l’autèntica realitat no es correspon amb la palpable cal adaptar aquesta per exterioritzar la que es porta dins. Així doncs, El Crit és un reflex del món interior de l’artista que entronca amb la soledat de l’ésser humà a la cultura moderna. Munch va tenir una infància amb un seguit d’esdeveniments tràgics que expliquen la seva inestabilitat emocional i les seves angoixes com són la tuberculosi i la mort de la mare i de la germana i la posterior mort del pare. En unes notes del 1892 el mateix Munch narrà la situació que va originar El Crit:“Anava caminant amb dos amics pel passeig, el sol es ponia, el cel es tornava de cop i volta vermell, jo em vaig aturar, cansat em vaig recolzar en una barana, damunt la ciutat i el fiord blau fosc no hi havia sinó sang i llengües de foc, els meus amics continuaven la seva marxa i jo continuava aturat al mateix lloc tremolant de por, i sentia que un udol infinit penetrava tota la naturalesa”. L’escrit de l’autor explica la raó de ser de cadascun dels elements del quadre, ambientat a la ciutat de Nordstrand.

15. Relació entre l’època i l’obra: Històric: Expressionisme: És un moviment ampli, un estat d’ànim col·lectiu que dura, amb canvis i oscil·lacions, des de finals del segle XIX fins a mitjans segle XX. És una crítica al positivisme, al mite del progrés indefinit. S’ha d’entendre en el marc d’un període històric en què les novetats se succeeixen a un ritme vertiginós en tots els aspectes de la vida: - tecnològic i científic (motor d’explosió, teoria de la relativitat, aviació, energia atòmica, cinèma, ràdio, televisió, telèfon...). - polític (Primera Guerra Mundial, Revolució Russa, nazisme i feixisme, etc). - econòmic i social (emigració a les ciutats, crisis del sistema capitalista de 1929, industrialització accelerada). - ideologic i filosòfic (psicoanàlisi de Freud, Nietzsche, novel·la moderna amb Proust i Joyce, etc.

16. Artístic: • L’expressionisme és la manifestació artística que valora la comunicació i el contingut de l’obra d’art per damunt del seu aspecte formal. • Les seves característiques són la ingenuïtat, el primitivisme, la simplicitat, l’ús de colors i formes elementals, la distorsió d’aquestes formes i una forta crítica contra l’ordre establert. • Evolució:

17. Evolució de l’expressionisme: El pont (Dresden, 1905-1913). Nolde. L’últim sopar Kirchner: Cinc dones al carrer Agressivitat

18. Der Blaue Reiter (el genet blau). Munich, 1911-1917 Franz Marc: Els grans cavalls blaus

19. Lirisme, menys agressivitat, actituds refinades i gairebé aristocràtiques. Vassily Kandinsky: El genet blau

20. El jardí màgic Senecio Paul Klee

22. La Nova objectivitat.Després I Guerra Mundial. Perseguit pel III Reich com a art degenerat. Georg Grosz: Eclipsi de sol

23. Leonie (1923) Otto Dix La periodista Sylvia Von Harden (1926)

24. 5.- Transcendència de l’obra • Munch, en el seu intent de reflectir a les seves obres les profunditats de l’ànima humana, exercí una gran influència en l’art germànic de principis del segle XX, especialment sobre el grup Die Brücke (El pont), format per Nolde i Kirchner, entre altres. • El Crit, a més, ha esdevingut una icona de la societat enfollida d’avui.