11. La Segona república (1931-36)

1. un marc internacional complicat el 14-IV-1931 La República degut arriba neix donat 11. La Segona república (1931-36) • victòria de candidatures del Pacte de S. Sebastià a les grans ciutats, per bé que són derrotats en el conjunt del país (12-IV: municipals) • renúncia Alfons XIII i abandó país • govern provisional i proclamació oficial de la Segona RE • crisi econòmica dels anys 30 • consolidació del feixisme italià, pujada al poder del nazisme i totalitarismes a molts països europeus • admiració pel comunisme en els ambients obrers revolucionaris presenta adopta polarització política i social • primeres mesures: • amnistia general per a presos polítics, llibertats pols. i sindicals, protecció pagesos expulsats • eleccions a Corts constituents porta opcions polítiques diverses aprova • nova Constitució (XII-1931): • sobirania popular • Estat integral amb autonomies • poder legislatiu: Corts (unicameral) • poder judicial: jutges independents • ampli reconeixement de drets individuals, polítics i socials: igualtat davant la llei, educció i treball i no discriminació, vot als 23 anys, sufragi dones, possibilitat d’expropiar, laïcitat, matrimoni civil i divorci 11.1. La proclamació de la República i el període constituent són • caire feixista: JONS (1931) unides a Falange (1933) • monàrquics: Renovación Española (Calvo Sotelo), P. Agrario, P. Liberal Demócrata, Acción Española, CEDA (Gil Robles, 1933) • autonomistes: PNB • republicans: Izquierda Republicana (Azaña, Domingo, 1934), ORGA • revolucionaris: PSOE, PCE • sindicats: UGT, CNT (trentistes, FAI) • catalanisme conservador: Lliga Regionalista • catalanisme progressista: P. Catalanista Republicà, Acció Catalana, Acció Republicana, ERC, P. Republicà Català, Estat Català • partits d’esquerra: Unió Socialista, P. Ccomunista Català, Bloc Obrer i Camperol • sindicalistes: CNT, UGT

2. conflictivitat laboral anarquista (considera la república una ocasió idònia per fer la revolució): vagues generals, comunes llibertàries • radicalització organitzacions camperoles (CNT, UGT): vagues, insurreccions i ocupacions de terres • 1930: 402 vagues, 1931: 734, 1932: 1127 L’acció del govern • depressió econòmica mundial: perjudica el comerç exterior i l’emigració • problemes derivats de la pol. econòmica: més salaris però no productivitat, enfonsament inversió privada, disminució despesa pública 11. La Segona república (1931-36) troba topa se centra en • reforma educativa: construcció d’escoles, contractació mestres per oposició, coeducació, supressió ensenyament de religió • millora nivell cultural: Misiones Pedagógicas, La Barraca • separació Església- Estat: porta a l’enfrontament i ruptura (prohibició d’escoles religioses, divorci, llibertat religiosa, supressió del pressupost per al culte / atac i crema de convents, esglésies i escoles religioses) • Llei de congregacions: límit als béns de comunitats • dissolució i expulsió jesuïtes • política social: • - Llei de contractes de treball (negociació col·lectiva) i de Jurats mixtos (arbitratge) • creació d’assegurances socials, regulació jornada laboral, augment salarial i fixació salari mínim (incrementen la demanda) • no es planteja la reforma fiscal • reforma militar: reducció nombre d’oficials, derogació Llei de jurisdiccions, supressió Acadèmia Militar de Saragossa, tribunals d’honor i Consell Suprem de Justícia Militar, així com premsa • creació Guàrdia d’Assalt 11.2. Les reformes del bienni d’esquerres (1931-33) i 11.4. Els problemes de la coalició republicanosocialista • primers decrets: prohibir recindir arrendaments, jornada 8 hores, obligació de posar en conreu les terres aptes • reforma agrària: • Llei de bases d’usos i cultius (1932), que permet expropiar les propietats agràries incultes, i creació del IRA • problemes: procés molt lent (per manca de recursos), oposició de propietaris i accions radicals dels camperols (Casas Viejas, 1933) nou ordenament territorial: aprovació Estatut Autonomia de Catalunya (1932) i inici negociació del basc (aprovat X-1936) LA REFORMA AGRÀRIA: Terres expropiables IRA expropiació feta per les lliura a • Segons el tipus de terra: • ofertes voluntàriament • comprades amb fins especulatius • les d’un sol propietari que representi >20% de la renda municipal • les incultes o mal conreades • les que sempre estan subjectes a arrendament • les que superin un determinat nombre d’h. • Segons la propietat: • senyories • Grans d’Espanya sense comunitats de pagesos indemnització - restants amb

3. La República espanyola 11. La Segona república (1931-36) • Núria: • estat autònom dintre la República espanyola • dret d’autodeterminació dins de la República Federal espanyola • sobirania catalana i oficialitat del català • possibilitat d’agregar territoris • definició de competències permet redactat l’autonomia de Catalunya aprovació Estatut d’autonomia (1932) el cop de força de Macià: proclamació de la República catalana, disposicions per organitzar els ajuntaments, nomenaments (gov. civil, alcalde de B) mitjançant • Corts (9-IX-1932): • eliminació del preàmbul • regió autònoma • castellà com a cooficial • competències en règim local, obres públiques, ordre públic, serveis socials i justícia • Tribunal de Cassació • no permet federar territoris implantació Generalitat superat discutit 10.3. La Generalitat republicana. L’Estatut d’autonomia del 1932 actua • organització: • Estatut interior de Catalunya (força soberanista): determina el contingut de les institucions de govern • normes sobre règim local i llengua catalana un cop aprovada la Constitució (9-XII-1931) i després d’un intent de cop d’estat (Sanjurjo (VIII-1932) economia: serveis d’estadística, Inst. d’Investigacions Econòmiques, Caixes de Dipòsits, centres d’experimentació agrària • acció social: cooperatives agràries, mutualitats, sanejament urbà, higiene i sanitat, primeres mesures de protecció del medi ambient • suport social: serveis d’assistència, previsió social, ICAF, Consell de Treball • modernització: majoria edat als 21 anys, legislació sobre dona, ... • reducció 50% rendes rabassaires, Llei de contractes de conreu (1934): permet l’accés a la propietat dels rabassaires, amb l’oposició dels propietaris agraris (recurs d’inconstitucionalitat) • ensenyament:: • fundació centres de tots nivells (Institut-Escola) • millores laborals i salarials als mestres • coeducació, laïcítat, colònies d’estiu • catalanització escolar i social divisió territorial: model comarcalista (38 com.)

4. El bienni conservador 11. La Segona república (1931-36) el període de govern dels partits de centredreta després d’haver guanyat les eleccions de XI-1933 (P. Radical [Lerroux], CEDA [Gil Robles]) és derrotat electoralment el II-1936 acaba • reforma agrària: es tornen les props. incautades als nobles i s’anul·la la cessió de propietats mal conreades però s’assenten més pagesos que en el bienni anterior, llibertat de contractació • dotació d’un pressupost de culte i clergat i intent de signatura d’un Concordat • es manté la reforma militar i s’amnistien els sublevats del 1932 • respecte als canvis educatius • paràlisi discussió de l’Estatut Basc comporta degut a fre als canvis legislatius com són • repressió dels moviments populars • paràlisi de les reformes (que mobilitza electoralment els sectors de la CNT) • constants crisis de govern • mala imatge del govern (casos de corrupció: estraperlo) 11.5. El bienni conservador (1933-35) provoca proliferació de vagues i conflictes contra el nou govern propiciades pel sector radical del PSOE i els anarquistes revolució d’octubre 1934 porta consisteix acaba • una vintena d’insurreccions, una altra de vagues pacífiques i 17 fets revolucionaris (presa del poder local o provincial) a Espanya • Astúries: revolució socialista impulsada per la UHP (5-X) • Catalunya: declaració de l’Estat català (6-X) • intervenció de l’exèrcit (Franco, Batet) • uns 1500 morts i milers de detinguts • suspensió de l’Estatut (no abolició)

5. El Front Popular 11. La Segona república (1931-36) molts més diputats però pocs vots més (1,5%), 5,4% els centristes, degut al sistema electoral que prima les opcions majoritàries obté és Azaña, pres. República Casares Quiroga, pres. govern una coalició de partits republicans d’esquerra, socialistes i comunistes, recolzats pels sindicats governa troben planteja s’enfronta a • una situació de tensió social desbordant: • oposició dels propietaris agrícoles a la reforma agrària (>500.000 H afectades entre III/VII-36) • oposició de l’Església • intensa mobilització popular anarquista, comunista i socialista d’esquerres (que pensen en la revolució més que en la democràcia): vagues, ocupació de terres, ... • milícies dretanes i esquerranes de partits i sindicats que realitzen accions violentes • programa mínim: • amnistia per als represaliats de 1934 • restitució dels càrrecs • recuperació de la legislació del primer període republicà Bloque Nacional (Espanya) Front Català d’Ordre 11.6. El triomf del Front Popular obre camí a la conspiració militar