ENGINYERIA GENÈTICA I TRANSGÈNICS:

1. ENGINYERIA GENÈTICA I TRANSGÈNICS: La salvació o l’amenaça de la humanitat? DOLORS TOMÀS:

2. 1- Enginyeria genètica 2- Aplicació de l’enginyeria genètica a l’agricultura 3- El perquè dels vegetals transgènics 4- Tipus d’aliments transgènics 5- Comercialització dels aliments transgènics 6- Normativa sobre l’etiquetatge dels transgènics 7- Repercussions socials i valoracions ètiques de l’aplicació de l’enginyeria genètica 8- Alternatives a la biotecnologia: l’agricultura biològica

3. Enginyeria genètica Ciència biològica que tracta la manipulació dels gens. L’aplicació dels coneixements de l’enginyeria genètica constitueix la biotecnologia, terme que designa aquelles tècniques científiques que utilitzen cèl.lules i organismes vius per produir aliments i productes químics.

4. Aplicació de l’enginyeria genètica a l’agricultura Les plantes modificades mitjançant l’enginyeria genètica s’anomenen transgèniques. Els gens introduïts en els vegetals transgènics s’obtenen habitualment de bacteris. Els cultius transgènics més estesos són la soja, el blat de moro, la canola (colza), la patata i el tomàquet.

5. El perquè dels vegetals transgènics • Eradicació mundial de la fam • Allargament de la vida comercial • Resistència a condicions ambientals agressives • Resistència a herbicides • Resistència a plagues d’insectes • Resistència a malalties • Millora de les qualitats dels productes agrícoles • Increment del rendiment fotosintètic • Síntesi de productes d’interés comercial • Assimilació del nitrogen atmosfèric

6. Tipus d’aliments transgènics El blat de moro i la soja transgènica són poc consumits de forma directa. Els transformats s’incorporen com a ingredient en el 60% dels aliments elaborats industrialment: xocolata, reposteria, congelats, gelats... Derivats de la soja: greixos vegetals, lecitines, proteïnes farines, emulsionants, espessants, olis... Derivats del blat de moro: farina, midó, oli, maltodextrina, dextrosa, sirope de glucosa, etc.

7. Comercialització dels aliments transgènics • A nivell mundial,el Protocol de Bioseguretat, firmat per la majoria dels països de les Nacions Unides, regula el trànsit internacional dels organismes modificats genèticament. • A la Unió Europea, els transgènics hauran d’obtenir el vist-i-plau d’un comité d’experts científics nomenats per la Comissió Europea, així com l’aprovació dels comitès d’experts de cadascun dels països membres. • A Espanya, les lleis que regulen la manipulació i la comercialització d’organismes manipulats segueixen les directrius europees. Les competències estan repartides entre l’Administració General de l’Estat i les Comunitats Autònomes.

8. Normativa sobre l’etiquetatge de transgènics • A USA els transgènics no cal que portin etiquetes identificatòries, però els productes no manipulats genèticament poden portar el reclam de biotech free • A la Unió Europea, la normativa deixa fora de l’obligatorietat de l’etiquetatge el 90 % dels aliments comercials que contenen OMGs. Tan sols és obligatòria quan l’ADN modificat pugui ser detectat. Tanmateix es preveu la modificació d’aquest reglament. • Els consumidors europeus exigeixen majoritàriament l’etiquetatge dels productes transgènics.

9. Enquesta als consumidors europeus sobre si els organismes manipulats genèticament han de ser etiquetats

11. Repercussions socials i valoracions ètiques de l’aplicació de l’enginyeria genètica Gran controvèrsia al món científic i social des dels primers experiments en enginyeria genètica. • Problemes sanitaris: nous microorganismes patògens, al.lèrgies • Problemes ecològics: pèrdua de la diversitat, alteració de l’equilibri de l’ecosistema, contaminació genètica • Problemes socials i polítics: accentuació de les diferències entre països pobres i rics, atemptats contra la intimitat personal • Problemes ètics i morals: eugenisme, vulneració de creences religioses i morals

12. Alternatives a la biotecnologia:l’agricultura biològica • Alternativa respectuosa amb el medi ambient i amb la biodiversitat • No utilització de productes químics de síntesi • No contaminació ambiental • Fertilització de la terra i fre a la desertització • Respecta l’equilibri de l’ecosistema

13. no es pot detenir la ciència i renunciar al futur, però el problema rau en com s’utilitzarà aquesta ciència.Jeremy Rifkin la ciència pot, sens dubte, desencadenar forces enormes d’una grandesa superior a la coneguda anteriorment per l’home; però les forces porten al caos quan no estan sotmeses a l’ordre per un principi d’equilibri Werner Heisenberg