esquin de turmell
Download
Skip this Video
Download Presentation
Esquinç de turmell

Loading in 2 Seconds...

play fullscreen
1 / 28

Esquinç de turmell - PowerPoint PPT Presentation


  • 105 Views
  • Uploaded on

Esquinç de turmell. Mariona Herrera i Arrufat MIR-1 MCiF CS Rafalafena Tutor: Manuel Batalla. Introducció. L’esquinç de turmell és una de les lesions més freqüents entre els traumatismes vists en AP i Urgències.

loader
I am the owner, or an agent authorized to act on behalf of the owner, of the copyrighted work described.
capcha
Download Presentation

PowerPoint Slideshow about ' Esquinç de turmell' - rodney


An Image/Link below is provided (as is) to download presentation

Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author.While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server.


- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - E N D - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
Presentation Transcript
esquin de turmell

Esquinç de turmell

Mariona Herrera i Arrufat MIR-1 MCiF CS Rafalafena

Tutor: Manuel Batalla

introducci
Introducció
  • L’esquinç de turmell és una de les lesions més freqüents entre els traumatismes vists en AP i Urgències.
  • Esquinç: lesió en que algunes de les fibres d’un lligament de suport es danyen sense afectar a la continuïtat del mateix
tipus
Tipus

.

  • Grau I : no existeix dany important, no hi ha laxitud articular.
  • Grau II: ruptura parcial del lligament
  • Grau III: Ruptura completa del lligament amb laxitud articular
record anat mic
Record anatòmic
  • Articulacions del turmell:
    • Tibio peronea astragalina (distal de la tibia-astràgal-peroné)
      • Flexo-extensió de fins 15º dorsiflexió i 55º de flexió plantar
    • Subastragalina (tróclea de l’astràgal i calcani):
      • Supinació de fins 30º i pronació de 10-20º
slide5

Lligaments:

    • Fins un 85% es compromet el lligament Lateral Extern.
      • Format per:
        • Peroneu Astragalí Anterior
        • Peroneu Calcani
        • Peroneu Astragalí Posterior.
    • El lligament Intern o deltoideu: estabilització principal del turmell
mecanisme de la lesi
Mecanisme de la lesió

No sempre hi ha correlació entre el traumatisme i la gravetat aparent de la lesió.

  • Lateral Extern: tendència supinadora al recolzament inicial del retropeu (flexió plantar del peu i inversió)
    • Adducció del peu (rotació interna)
  • Lateral Intern: combinació de la dorsi-flexió i eversió excesiva.
    • Abducció del peu (rotació externa)
    • Pot associar lesió de la sindesmosis
slide7

Lligament medial

Lligament lateral

actuaci
Actuació
  • ANAMNESI:
    • Quan i com, intensitat i direcció
    • Quan començaren els símptomes
      • Dolor: súbit inicial  fase d’analgèsia dolor posterior
    • Si hi hagué espetec o pressió (possible ruptura)
    • Factors predisposants
    • Episodis previs
slide9
EXPLORACIÓ:
    • Inspecció:
      • Grau i localització del edema
      • Equimosi
      • Grau de movilització del turmell.
    • Palpació:
      • Palpació relleus ossis: mal·leol tibial i peroneu, base del 5é meta
      • Lligaments esmentats
      • Deformitat i asimetria: desnivell en la zona si hi ha ruptura completa
slide10
Movilització:
    • Dependrà del grau de la lesió i el temps d’evolució.
    • Movilització passiva!
      • Reproducció del mecanisme de lesió.
      • Moviments de flexió plantar i dorsal, inversió-eversió. Contra resistència.
      • Badall articular: + laxitud i lesió lligamentosa
      • Caixó anterior: + lesió greu.
regles d ottawa
Regles d’Ottawa
  • Sensiblitat del 100%
  • Quan decidim si fem una radiografia?
    • Dolor a la palpació en la meitat posterior del 6 cm distals de la tíbia i el peroné
    • Dolor a la palpació en la base del 5é meta o de l’os navicular.
    • Incapacitat per a carregar pes immediatament després del traumatisme (fer quatre passes)
cl nica segons el grau
Clínica segons el Grau
  • I
    • Dolor variable, poca o cap impotència funcional.
    • Poca tumefacció. No inestabilitat articular.
  • II
    • Dolor a la palpació sobre les estructures lesionades.
    • Tumefacció precoç i equimosis 24-48h.
    • Impotència funcional moderada.
    • Inestabilitat articular a la mobilització passiva.
  • III
    • Tumefacció, hematoma i equimosi immediata.
    • Dolor intens des del principi.
    • Impotència funcional i impossibilitat per al recolzament.
tractament
Tractament
  • R (rest) Repòs de l’articulació les primeres 48 hores.
  • I (ice) Crioteràpia: el millor antiinflamatori!
      • Quan abans millor
      • Durant uns 20 minuts, tants cops com siga possible.
      • Mantindre les 48 primeres hores, amb protecció de la pell.
  • C (compression) Disminuir l’edema en la fase aguda i subaguda de la lesió. S’ha de permetre l’aplicació del fred. Embenat:
      • Elàstics, benes adhesives, turmelleres....
  • E (elevation) Elevació del membre: reducció

de la inflamació.

  • AINES: disminució del dolor i acurta la fase aguda. Orals i tòpics
tipus embenat
Tipus embenat

L’elecció de l’embenat dependrà del tipus de lesió, i del pacient: personalitat, edat, activitat física...

  • Compressiu.
  • Funcional: Immobilització parcial que permet al pacient certa mobilitat, sense impedir que continuï amb la seua activitat habitual.
    • Limita la mobilitat del lligament lesionat, permitint la mobilitat de la resta.
slide15
Grau I: Embenat elàstic-adhesiu 7-10 dies, des de la punta dels dits fins el genoll, o funcional.
    • Deambulació precoç i progressiva (a partir del 3r dia) permitint un cert grau de dolor al recolzament.
    • Seguiment en 7-10 dies.
  • Grau II: S’ha d’assegurar protecció dels lligaments afectats.
    • Embenat elàstic-adhesiu 3 setmanes, o funcional.
    • Sinó és possible la total protecció, optarem per tractament ortopèdic amb una fèrula de guix i embenat.
    • Alguns autors, suspesen la possibilitat de substituir-la per una bota de guix a les 48 hores quan hagi baixat la inflamació, durant 3 setmanes.
    • 1-2 setmanes i embenat funcional.
  • Grau III:
    • Immobilització enguixada i elevació del membre 3-4 setmanes.
    • Posteriorment, embenat funcional 10-15 dies.
    • En alguns casos, pot ser necessari tractament quirúrgic.
    • Seguits pel traumatòleg.
slide16
En la literatura s’evidencia que el tractament funcional és millor a la immobilització en esquinç de grau I i II.
  • Hi ha controvèrsia en el grau III
    • Inestablització residual (normalment compensada)
    • Estudis recents, obtenen millors resultats amb la cirurgia (1)

(1) Pijnenburg AC et al. Operative and functional treatment of rupture of the lateral ligaments of the ankle. A randomizaed, prospective trial. J Bone Joint Surg Br 2003.

funcional vs immobilitzaci
Funcional vs Immobilització
  • El tractament clàssic d’immobilització:
    • Un mes
    • Afavoreix i agreuja l’edema
    • Rigidesa articular.
    • Atròfia muscular
    • Formació d’adherències en la cicatrització, que limiten l’amplitud muscular i provoquen dolor.
    • Llargs períodes de recuperació.
slide18
PROPIETAS DELS EMBENATS FUNCIONALS.
    • Estabilizació mecànica:
      • Protegeix de les estructures càpsulo-lligamentoses. A major nombre de tires, major estabilització de les estructures, i major limitació funcional de l’articulació. Conseqüència: major acció antiàlgica i antifisiològica de l’embenat.
    • Estimulació propioceptiva:
      • Al no tindre una immobilització completa de la zona, no es produeix una atròfia muscular i ajuda a previndre l’anquilosi articular..
    • Acció esteroceptiva:
      • Les tires adherides a la pell es posen en tensió si el pacient va a realitzar un moviment “perillós” per al lligament lesionat. (Sistema d’alarma)
    • Acció psicològica:
      • El pacient es sent protegit per l’embenat i al mateix temps, no limitat i obligat a guardar repòs invalidant.
      • A l’hora del dia a dia (pujar, caminar, dutxar-se...) proporciona avantatges que el guix no
    • Acció propioceptiva:
      • Incrementen el to muscular de les estructures subadjacents que actuen com a protectores de l’articulació.

En conclusió: ràpida tornada a l’activitat laboral o esportiva, major mobilitat en la recuperació de la lesió i menor atròfia muscular, millora de qualitat en la vida del pacient.

contraindicacions dels embenats funcionals
CONTRAINDICACIONS DELS EMBENATS FUNCIONALS
  • Lesions greus com:
    • Fractures òssies
    • Edema important
    • Grans ruptures tendinoses, lligamentoses i musculars
    • Alteracions de la pell : dermatitis, ferides o trastorns tròfics.
    • Alteracions vasculars arterials o insuficiència venosa.
    • Hipoestèsies cutànies
    • Al·lèrgia al material
embenat funcional
Embenat funcional
  • Dos tires d’ancoratge: una a quatre dits per sobre dels mal·lèols; l’altra a la part mitja de la planta del peu.
slide21
2n: Turmell a 90º
  • 3r: 2-3 tires cobrint la zona ocupada per ambdós mal·lèols
slide22

4t: Partint del costat contrari de la lesió (part interna més v), iniciem una tira en estrep, finalitzant al mateix lloc.

  • El nombre de tires dependrà del grau d’immobilització que vulguem aplicar.
slide24

Quan derivar?

  • Luxació o fractura associada
  • Compromísneurovascular
  • Feridaassociada que interessil’articulació
  • Inestabilitat articular que no milloreambexercicis de rehabilitació o bloqueig articular
  • Lesió de la sindesmosi.
  • Rigidesa articular i dolor residual.
complicacions
Complicacions:
  • Edema residual: En persones de edat avançada i immobilització rígida i prolongada.
    • Mitja elàstica.
  • Dolor: Perdura el dolor tras deambulació i activitats físiques, inclós en repòs.
    • Reavaluar per descartat patologia associada.
    • Tècniques fisioteràpiques, infiltracions locals.
  • Rigidesa i bloqueig articular.
    • Rehabilitació
  • Inestabilitat.
    • Valorar per especialistes.
conclusions
CONCLUSIONS
  • Els esquinçs són lesions benignes d’evolució favorable.
  • S’ha de descartar lesions més greus que han d’ésser tractats per l’especialista.
  • La majoria de les complicacions són causades per un tractament inadecuat o incumplimentació.
  • No sempre el dolor correspon amb el grau de la lesió.
  • En els nens els esquinçs són infreqüents i freqüents les epifiolisis.
bibliografia
Bibliografia
  • Thomas W. Kaminski, PhD, ATC, FNATA, FACSM*; Jay Hertel, PhD, ATC, FNATA,FACSM†; Ned Amendola, MD‡; Carrie L.Docherty, PhD, ATC, FNATA§; Michael G.Dolan, MA, ATC||; J. Ty Hopkins, PhD, ATC,FNATA¶; Eric Nussbaum, MEd, ATC#; WendyPoppy, MS, PT, ATC§; Doug Richie, DPM** National Athletic Trainers’Association Position Statement:Conservative Management and Prevention of Ankle Sprains in Athletes.
  • Beynon BD, Renstrom PA, Haugh L. Et al. A prospective, randomized clinical investigation of the treatment of first time ankle sprains. Am J Sports Med 2006: 34: 1401-12.
  • Jorge Egocheaga Rodríguez. Vendaje y protocolo en el tratamiento de esguinces de tobillo. http://www.aepap.org/sites/default/files/vendaje_esguinces.pdf
  • Guía Fisterra: Lesiones de tobillo y pie.http://www.fisterra.com/guias-clinicas/lesiones-tobillo-pie/
  • Fernando Sánchez Ruano. Enrique Payá Zaforteza, Ana Galiana Vila, Mª Isabel Berenguer Fuster. Esguince de tobillo. Guía de actuación en AP. http://www.san.gva.es/documents/246911/251004/guiasap019esgtobillo.pdf
  • Schünke-Schult-Schumacher. Prometheus. Texto y Atlas de Anatomía. Ed. Panamericana.
ad