Al vostre gust amb el
This presentation is the property of its rightful owner.
Sponsored Links
1 / 41

Al vostre gust amb el 8 Amb so PowerPoint PPT Presentation


  • 60 Views
  • Uploaded on
  • Presentation posted in: General

Download Presentation

Al vostre gust amb el 8 Amb so

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation

Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author.While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server.


- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - E N D - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -

Presentation Transcript


Al vostre gust amb el 8 amb so

Al vostre gust amb el8Amb so


Al vostre gust amb el 8 amb so

LLAT

QUART ESO

COLLEGI CALASSAN

BARCELONA - CURS 2008/2009


Al vostre gust amb el 8 amb so

LA FUNDACI DE ROMA

Segons les tradicions que mhan arribat, la ciutat de Roma va ser fundada i habitada en un principi pels troians, els quals, com que no trobaven on assentar-se, anaven vagant fugitius, sota el comandament dEnees. Tamb van tenir-hi part els aborgens, raa agrest, sense lleis, sense comandament, independent i desgovernada.

Pintura etrusca


Al vostre gust amb el 8 amb so

Sembla increble amb quanta facilitat es van fondre els uns amb els altres, congregats en els mateixos murs, encara que eren de llinatge diferent, diversa llengua i costums distints.

Aix, en poc temps, grcies a aquesta bona harmonia, es va formar una societat regular daquella gentada bigarrada i vagabunda.


Al vostre gust amb el 8 amb so

Per quan aquesta societat, creixent en habitants, costums i territori, va esdevenir fins a un cert punt prspera i poderosa, de la riquesa va nixer lodi, tal com acostuma a succeir entre els humans. Els reis dels pobles vens van comenar a fer la guerra contra Roma, i tan sols alguns dels amics van ajudar els romans.

SALLUSTI, Conjuraci de Catilina, 6


Al vostre gust amb el 8 amb so

Actualment, la data ms acceptada

de la fundaci de Roma

s el 21 dabril de lany 753 aC.

LLEGENDA 1


Al vostre gust amb el 8 amb so

La llegenda explica que el prncep troi Enees i els seus homes, fugint de Troia, van arribar a la regi del Laci, es van unir amb els nadius, la tribu dels llatins, i van crear les ciutats de Lavinium i Alba Longa, aquesta ltima fundada per Ascani, fill dEnees.

Pintura etrusca


Al vostre gust amb el 8 amb so

LLEGENDA 2


Al vostre gust amb el 8 amb so

RMUL I REM

A Alba Longa van regnar diversos reis. Un dells, Numitor, va ser destronat pel seu germ Amuli, el qual va obligar la filla de Numitor, Rea Silva, a convertir-se en sacerdotessa (vestal), fet que lobligava a conservar la virginitat per sempre. Rea, violada pel du Mart, va tenir dos bessons, Rmul i Rem. Per trencar la seva virginitat, va ser empresonada i els seus fills van ser abandonats dins duna cistella a les aiges del riu Tiber.


Al vostre gust amb el 8 amb so

La cistella es va aproximar a la riba i una lloba va recollir, adoptar i alletar els bessons com si fossin fills seus.

Els infants van poder crixer i convertir-se en uns joves valents i forts que van alliberar-se del seu oncle Amuli i van retornar el tron al seu avi Numitor.


Al vostre gust amb el 8 amb so

LLEGENDA 3


Al vostre gust amb el 8 amb so

UNA ALTRA VERSI DE LA LLEGENDA

Ja alguns autors antics no creien possible lalletament dels bessons per una lloba i com que lupa (lloba) tamb susava per referir-se a les bagasses o prostitutes, van explicar que hauria estat una daquestes dones la que es va fer crrec dels petits. Algunes fonts arriben a citar-la com a Larncia, esposa del pastor Fustul.


Al vostre gust amb el 8 amb so

LA FUNDACI DE ROMA

Rmul i Rem van decidir fundar una ciutat . Volent consultar els auguris, van pujar a dos turons. Rmul va pujar al tur del Palat i Rem al de lAvent per esperar un senyal del cel. Sis voltors van volar sobre el tur de Rem i dotze sobre el de Rmul, lloc destinat a acollir la nova ciutat.


Al vostre gust amb el 8 amb so

Rmul, segons el costum de lpoca, va fixar els lmits de la ciutat traant un solc a la terra amb una arada. Aix va nixer la Roma quadrata.

Rem, corsecat per la seva derrota, burlant-se de la facilitat amb qu es podien traspassar els murs daquella ciutat, hi va saltar per damunt. Rmul es va venjar de la burla matant el seu germ.


Al vostre gust amb el 8 amb so

Roma quadrata


Al vostre gust amb el 8 amb so

El nom de Roma sembla estar relacionat amb el nom de Rmul, per tamb podria provenir de la paraula etrusca rumon, que vol dir riu. Tamb podria procedir del nom duna famlia etrusca: els Ruma.

El nom primitiu del riu Tiber va ser Albula, va perdre aquest nom, se-gons sembla, quan shi va ofegar un dels reis dAlba Longa anomenat Tiberi.


Al vostre gust amb el 8 amb so

EL RAPTE DE LES SABINES

Per fer una gran ciutat, Rmul va acollir gent de tota procedncia, sense tenir en compte el seu passat, i volgu establir aliances amb els pobles vens per mitj denllaos matrimonials, per no

sen va sortir.


Al vostre gust amb el 8 amb so

Per atreure els sabins, una de les tribus venes, va organitzar uns jocs esportius per segrestar les seves dones durant les competicions. El rapte de set-centes donzelles dels sabins va provocar una guerra (sabins versus llatins), que va ser aturada per la intervenci de les dones sabines, que ja eren esposes dels seus raptors, que sinterposaren entre els dos bndols.


Al vostre gust amb el 8 amb so

Els dos pobles es van unir, presidits per una monarquia compartida entre Rmul i el rei sab Tit Taci. Aquest darrer va morir assassinat i Rmul va seguir regnant els dos pobles durant trenta-vuit anys.


Al vostre gust amb el 8 amb so

El rapte de les sabines, JACQUES-LOUIS DAVID

(1748-1825). Museu del Louvre, Pars.


Al vostre gust amb el 8 amb so

LA SOCIETAT ROMANA

Rmul va ser lorganitzador de la societat i de les institucions poltiques de la primitiva Roma.

Socialment, va dividir els ciutadans en dos grans grups: els patricis, la classe alta, que exercia els crrecs pblics i religiosos, i els plebeus, que es dedicaven a lagricultura i a la ramaderia.


Al vostre gust amb el 8 amb so

Els patricis protegien els plebeus, a canvi dels seus serveis.

Polticament, divid els habitants de Roma en tribus i organitz la ciutat en trenta sectors o cries administratives. Cre un Senat de cent membres (tres senadors per cria, tres per cada tribu, i un president) que votava les propostes fetes pel monarca i jutjava els delictes lleus.

Militarment, va escollir un contingent armat de tres-cents homes (celeres) com a gurdia personal, indici que no era pas plcida la vida a la ciutat de Roma.


Al vostre gust amb el 8 amb so

ELS HEREUS DE RMUL

Set reis van presidir Roma, des de lany 753 aC fins al 509 aC; set turons guardians de Roma, set reis, governants de la ciutat). Desprs comenar la Repblica.


Al vostre gust amb el 8 amb so

ROMA MONRQUICA

Les condicions favorables per a lassentament hum:

- una bona posici estratgica al centre de la pennsula Itlica,

- un terreny frtil per la proximitat del riu Tber que va propiciar lagricultura i la ramaderia,

- la navegabilitat del riu que els permetia arribar al mar, a tan sols vint quilmetres,


Al vostre gust amb el 8 amb so

van fer que Roma, durant lpoca monrquica (753 aC fins al 509 aC), passs de ser un petit poble a esdevenir una ciutat ben consolidada. La prosperitat va venir acompanyada dun augment demogrfic important, ja que molts habitants daltres poblats shi installaven cercant noves oportunitats. Aquest fet va originar la necessitat de formular lleis per a garantir la convivncia dels seus habitants.


Al vostre gust amb el 8 amb so

Quan lestat va haver augmentat amb aquest gran desenvolupament i amb tanta quantitat de persones, va esdevenir difcil distingir el que era correcte del que no ho era i van sorgir delictes clandestins. Per aix es va edificar al frum una pres, aixecada al mig de la ciutat, per fer por a laudcia que anava en augment.

TIT LIVI, Els orgens de Roma.


Al vostre gust amb el 8 amb so

EXPANSI DE ROMA

Durant el perode de la Repblica, desprs de lpoca monrquica, des del 509 aC fins al 27 aC, la ciutat de Roma va experimentar, encara, un creixement ms gran. Aquella petita poblaci envoltada de set turons es va convertir en la mestressa de la Mediterrnia.

Desprs daconseguir una ciutat forta i prspera al Laci, va comenar a annexionar altres poblacions i regions properes; algunes per mitj daliances pacfiques, altres conquerides a la fora.


Al vostre gust amb el 8 amb so

Desprs dapoderar-se del centre de la pennsula Itlica, comen la conquesta del nord (Etrria) i del centre-sud. Va apoderar-se, tamb, de la Magna Grcia, el sud de la pennsula itlica, eren les colnies que els grecs havien fundat per establir contactes comercials per tota la Mediterrnia.


Al vostre gust amb el 8 amb so

DOMINI DE LA MEDITERRNIA

Un cop aconseguit el control de tota la pennsula, Roma va desitjar ser la ciutat ms poderosa de tota la Mediterrnia, per aquesta ambici era similar a la de Cartago. Cartago, al nord dfrica, a lactual Tuncia, exercia el seu poder militar i comercial a gran part de la Mediterrnia. Lenfrontament, doncs, entre Roma i Cartago va ser inevitable.


Al vostre gust amb el 8 amb so

LES GUERRES PNIQUES

Primera Guerra Pnica. Els romans van vncer i sapoderaren de Siclia, Crsega i Sardenya.

Segona Guerra Pnica. La victria va ser per a Roma i dominaren part de la pennsula Ibrica.

Tercera Guerra Pnica. Destrucci de Cartago i conquesta romana de part del nord dfrica.


Al vostre gust amb el 8 amb so

La conquesta de tots aquests nous territoris, alguns molt allunyats de la capital, va obligar a buscar una forma per governar-los. Anomenats provncies eren regits per un magistrat especial, un funcionari que recaptava els impostos i era lencarregat de mantenir la pau de la provncia.

Va ser durant la Repblica que Roma va experimentar el creixement ms gran, dominant gran part de la Mediterrnia occidental i oriental. La divisi per provncies va ser la primera divisi territorial coneguda.


Al vostre gust amb el 8 amb so

EXPANSI DURANT LIMPERI

LImperi (27 aC fins al 476 dC) sinici amb lemperador August...

August annexiona ms territoris a Orient, estabilitza i reorganitza les provncies dOccident.

Acaba la conquesta del nord dHispnia (lluites contra els cntabres i asturs) i divideix la primitiva provncia de la Gllia en quatre parts.


Al vostre gust amb el 8 amb so

Les conquestes sacaben a lpoca de lemperador Traj (dorigen hisp), per les dificultats de mantenir militarment en pau tantes i tan diferents provncies. Lexrcit es dedicar a mantenir les fronteres i les provncies en pau.


Al vostre gust amb el 8 amb so

DIVISI DE LIMPERI ROM

La dificultat de controlar un imperi tan extens va fer que lemperador Diocleci (284 dC al 305 dC) organitzs lImperi en quatre parts. Roma va deixar de ser la residncia imperial que es va traslladar a les quatre noves capitals: Nicomdia, Srmium, Mil i Trveris.

Els successors de Diocleci no van continuar amb aquesta organitzaci, per tampoc van retornar a Roma el seu paper de capital imperial.


Al vostre gust amb el 8 amb so

Lemperador Constant (312 al 337) va traslladar la capital a Constantinoble (lactual Istambul).

Teodosi (395) va dividir lImperi, en morir, entre els seus dos fills: Arcadi va rebre Orient i Honori es va ocupar dOccident.

LImperi rom dOccident va caure el 476, lImperi dOrient es va mantenir fins al segle XV.


Al vostre gust amb el 8 amb so

ALEA JACTA EST?

FINIS HUIUS CAPITIS?


Al vostre gust amb el 8 amb so

Rogamos no modificar esta presentacin.

Sin finalidad comercial. Uso privado.

Para traducir el texto de cataln a espaol pueden utilizar: http://traductor.gencat.cat/jsp/go2text.jsp?locale=ca

We would pray you that you did not modify this presentation. Under you will find the credits with the that it has arrived to us and the changes (if there is some) that we have made. We try to respect the work of the other ones. Without commercial purpose. Private use. Free translation. To translate the text of Catalan into English they can use: http://traductor.gencat.cat/jsp/go2text.jsp?locale=ca

Us preguem no modificar aquesta presentaci, si ho feu traieu aquests crdits.

Msica: Solemnea.wav Sense finalitat comercial. s privat.

Suggeriments: [email protected] Podeu visitar: www.xtec.cat/~aballus

Catalonia PPTS


Al vostre gust amb el 8 amb so

8Per tornar a comenar

Per seguir escoltant: quiets!

ESCPer acabar


  • Login