Perforacions i buidats en fa ana
This presentation is the property of its rightful owner.
Sponsored Links
1 / 24

PERFORACIONS I BUIDATS EN FAÇANA PowerPoint PPT Presentation


  • 55 Views
  • Uploaded on
  • Presentation posted in: General

PERFORACIONS I BUIDATS EN FAÇANA. Utilitat i repercusions en planta. Perforacions i buidats en façana. Mireia Duran Overbeeke. Preexistències

Download Presentation

PERFORACIONS I BUIDATS EN FAÇANA

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation

Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author.While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server.


- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - E N D - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -

Presentation Transcript


Perforacions i buidats en fa ana

PERFORACIONS I BUIDATS EN FAÇANA

Utilitati repercusions en planta

Perforacions i buidats en façana

Mireia Duran Overbeeke


Perforacions i buidats en fa ana

Preexistències

Fins a finals del segle XX, la construcció d’habitatges s’havia centrat principalment en oferir un espai per viure a les famílies. La planta conformava l’edifici. La façana era el resultat de la distribució en planta, i a partir d’unes consideracions mínimes de composició, s’organitzaven les finestres. La imatge resultant és monòtona i contínua.

Motivacions

A partir de la incorporació de nous ínputs en el disseny dels edificis, tals com l’assolejament, la ventilació, les relacions veïnals, i les noves possibilitats constructives i estructurals, s'enceta una nova línia d’experimentació al voltant de la formalització de la façana, trencant amb la monotonia anterior.

Introducció

Mireia Duran Overbeeke


Perforacions i buidats en fa ana

  • Classificació dels tipus de perforacions segons la seva FUNCIÓ :

  • Tots els exemples de perforacions en façana busquen, en un primer terme, introduir-hi singularitats, evitant la seva homogeneïtat constant. Alguns, a part d’aquest objectiu, atorguen usos afegits a aquests nous elements, la qual cosa incrementa els motius per a la seva justificació.

  • 1. Per trencar la monotonia de la façana (exclusivament)

  • 2. Per il·luminar /ventilar escales i accessos, en edificis lineals

  • 3. Per il·luminar / ventilar corredors interiors, en edificis desdoblats o illes.

  • 4. Espais de lleure comunitari (+ ventilació i il·luminació)

  • 5. Espais de lleure per a la ciutat ( + ventilació i il·luminació)

Classificació

Mireia Duran Overbeeke


Perforacions i buidats en fa ana

  • 1. Trencament amb la monotonia

  • BLOCS PARAL·LELS

  • Arquitectes: Ercilla/Campo, Mangado

Trencament amb la monotonia

Mireia Duran Overbeeke


Perforacions i buidats en fa ana

  • 1. Trencament amb la monotonia

  • Planta primera

  • 5 m

  • El forat de la façana només representa un tall en el conjunt, que en el seu defecte donaria una sensació molt allargada, i visió de “tub” entre els blocs. Les escales ja es troben il·luminades per la part superior també, i no s’hi pot accedir des dels nuclis.

Blocs paral·lels Ercillla/Campo, Mangado

Mireia Duran Overbeeke


Perforacions i buidats en fa ana

  • 2. Il·luminació d’escales i accessos en edificis lineals

  • 30 HABITATGES DE PROTECCIÓ PÚBLICA

  • Arquitecte: Aguilera Guerrero

Il·luminació d’escales i accessos en edificis lineals

Mireia Duran Overbeeke


Perforacions i buidats en fa ana

  • 2. Il·luminació d’escales i accessos en edificis lineals

  • Planta baixa

  • Planta primera

  • 3 m

  • Les perforacions de la façana alternen la ubicació del nucli d’escales amb les terrasses dels habitatges, a portell. Això és possible ja que la planta baixa és símplex, i les superiors són dúplex.

  • Planta segona

  • Els habitatges es col·loquen entre nuclis d’escales, permetent la perforació neta de banda a banda. Al segon pis, el dúplex absorbeix l’espai d’escales.

30 habitatges de protecció pública; Aguilera Guerrero

Mireia Duran Overbeeke


Perforacions i buidats en fa ana

  • 2. Il·luminació d’escales i accessos en edificis lineals

  • BLOC EN L

  • Arquitectes: Pizarro i Rueda

Il·luminació d’escales i accessos en edificis lineals

Mireia Duran Overbeeke


Perforacions i buidats en fa ana

  • 2. Il·luminació d’escales i accessos en edificis lineals

Planta baixa

  • Organització dels habitatges en símplex i dúplex, la qual cosa permet adaptar-se a la perforació ja que és de la mateixa mida que la crugía dels habitatges. El forat es crea suprimint 1 habitatge de cada pis.

PB+2

PB+1

  • En planta baixa, el gran buidat serveix tant per creuar el bloc i mantenir la continuïtat de l’espai públic, com per accedir als dos nuclis de l’edifici.

  • El nucli rep il·luminació i ventilació natural a partir de l’obertura.

  • 5 m

Bloc en L; Pizarro i Rueda

Mireia Duran Overbeeke


Perforacions i buidats en fa ana

  • 3. Il·luminació corredors interiors (blocs dobles o illes)

61 HABITATGES DE PROMOCIÓ PÚBLICA A COSLADA

Arquitectes: Amann, Cánovas i Maruri

Il·luminació corredors interiors

Mireia Duran Overbeeke


Perforacions i buidats en fa ana

  • 3. Il·luminació corredors interiors (blocs dobles o illes)

PB+2

  • Els dos buidats que es produeixen en façana serveixen per il·luminar i ventilar el distribuïdor que queda a la part central dels dos blocs. No són accessibles. En el canvi de perforació d’un pis al següent, es perd un habitatge d’un cantó, però s’afegeix a l’altre, que es el que queda sense buidat. La superfície és pràcticament igual.

PB+3

  • 5 m

61 habitatges de promoció pública; Amann, Cánovas i Maruri

Mireia Duran Overbeeke


Perforacions i buidats en fa ana

  • 3. Il·luminació corredors interiors (blocs dobles o illes)

BLOCS PARAL·LELS PERFORATS

Arquitectes: KCAP

  • El tipus de modulació dels habitatges permet prescindir d’alguna d’aquestes unitats de repetició en punts determinats per poder fer entrar llum a la passera interior .

PB+4

  • 8,5 m

PB+2

Il·luminació corredors interiors

Mireia Duran Overbeeke


Perforacions i buidats en fa ana

  • 4. Espais de lleure comunitari

60 RICHMOND HOUSING COOPERATIVE

Arquitectes: TeepleArchitects

Espais de lleure comunitaris

Mireia Duran Overbeeke


Perforacions i buidats en fa ana

  • 4. Espais de lleure comunitari

  • Els entrants d’aquest edifici són utilitzats en els trams menys profunds com a terrasses particulars, i en els altres per a tota la comunitat. Pren en consideració també l’exigència de ventilació de l’espai central. La superfície i el nombre d’habitatges varia segons la planta per tal d’adaptar-se a les perforacions.

PB+8

PB+1

PB+5

  • 10,5 m

60 Richmondhousingcooperative; TeepleArchitects

Mireia Duran Overbeeke


Perforacions i buidats en fa ana

  • 4. Espais de lleure comunitari

EDIFICIO CELOSÍA

Arquitectes: MVRDV

Il·luminació corredors interiors

Mireia Duran Overbeeke


Perforacions i buidats en fa ana

  • 4. Espais de lleure comunitari

  • Les perforacions d’aquesta illa estan col·locades a portell, i de la mateixa manera ho fan els habitatges de cada planta, que es disposen cap a una banda o cap a l’altra del nucli segons la planta, per tal de generar les obertures esmentades, però mantenint sempre el nucli d’escales fix. Com que els espais lliures són punts de pas i de trobada dels usuaris, aquests s’encarreguen del seu correcte estat.

Il·luminació corredors interiors

Mireia Duran Overbeeke


Perforacions i buidats en fa ana

  • 4. Espais de lleure comunitari

HEMICICLIO SOLAR

Arquitectes: Ruiz Larrea Asociados

Espais de lleure comunitari

Mireia Duran Overbeeke


Perforacions i buidats en fa ana

  • 4. Espais de lleure comunitari

  • 16,5 m

Els grans forats que trenquen la monotonia del bloc extensament lineal estan concebuts com a dilatacions del corredor, que es produeix al llarg de tot l’edifici. D’aquesta manera la percepció d’aquest espai no és la d’un simple distribuïdor, sinó que té punts singulars en el seu recorregut, on l’activitat també és diferent, ja que son pensats per a tota la comunitat.

Hemiciclio solar, Ruiz Larrea Asociados

Mireia Duran Overbeeke


Perforacions i buidats en fa ana

  • 4. Espais de lleure per a la ciutat

EDIFICIO MIRADOR

Arquitectes: MVRDV

Espais de lleure per a la ciutat

Mireia Duran Overbeeke


Perforacions i buidats en fa ana

  • 4. Espais de lleure per a la ciutat

Cada planta conté diferents paquets d’habitatges, les quals permeten generar variacions en la seva expressió en façana ( per les obertures, per la ubicació de l’escala...). La plasticitat de l’exterior no només ve donat per la gran perforació, sinó que també inclou aquests altres recursos.

Edificio Mirador MVRDV

Mireia Duran Overbeeke


Perforacions i buidats en fa ana

  • 4. Espais de lleure per a la ciutat

  • 38 m

L’obertura té una alçada de 5 plantes, i la meitat de la longitud en planta, per la qual cosa té una gran repercussió en tot el conjunt. Es configura com un gran “mirador” a ambdós costats de la ciutat de Madrid, accessible a tot el públic.

Edificio Mirador MVRDV

Mireia Duran Overbeeke


Perforacions i buidats en fa ana

  • 4. Espais de lleure per a la ciutat

Edificio Mirador MVRDV

Mireia Duran Overbeeke


Perforacions i buidats en fa ana

  • Del mostrari anterior, extraiem les següents mides tipus:

  • 1. Per trencar la monotonia de la façana (exclusivament): variable (5m)

  • 2. Per il·luminar /ventilar escales i accessos, en edificis lineals:3-5 m

  • 3. Per il·luminar / ventilar corredors interiors, en illes:5-8m

  • 4. Espais de lleure comunitari (+ ventilació i il·luminació): 8-18 m

  • 5. Espais de lleure per a la ciutat ( + ventilació i il·luminació): variable, 40 x15 m

  • S’observa com, a mesura que augmenten les prestacions útils de la perforació, també augmenten les seves dimensions, per donar cabuda a la major afluència d’usuaris i activitats.

Conclusió

Mireia Duran Overbeeke


Perforacions i buidats en fa ana

  • El fet de projectar tipus de façanes més complexes que incloguin variacions, aconseguides principalment a partir de buidats -en el cas d’aquest estudi-, sorgeix d’entendre que l’expressió exterior de l’edifici és la que forma la ciutat, i que la introducció de singularitats pot fer més interessant i agradable la seva visió.

  • Des del punt de vista de la planta en sí, aquestes intervencions permeten a la vegada variar les mides i la distribució dels habitatges, la qual cosa pot ser útil per abastir un major nombre d’usuaris, segons les seves necessitats.

  • Cal intentar que la incorporació d’aquests matisos no només enriqueixi la façana, sinó que ha de servir per millorar altres aspectes del conjunt d’habitatges, tals com la il·luminació d’espais interiors, punts de relació comunitària, etc. D’aquesta manera la seva existència queda justificada i s’integra en la totalitat del projecte, tant formalment com funcionalment.

Conclusió

Mireia Duran Overbeeke


  • Login